Catedràtic d’institut de llengua i literatura
i escritpor. Estudia el batxillerat a València i es doctora en filosofia i
lletres a Madrid, Durant un temps és lector d’espanyol del King’s College de la
Universitat de Londres i catedràtic de l’Institut Espanyol de Londres.
Posteriorment imparteix classes a la Universitat de San Francisco (Califòrnia,
EUA) com a professor visitant. Per oposició guanya (1953) la càtedra de literatura
de l’Institut Ramon
Llull de Palma, que el 1954 trasllada a l’Institut Sant Vicenç Ferrer de
València, del que és director en dues etapes (1955-1960 i 1976-1981). Investiga
autors valencians com Ausiàs March i Eduard Escalante. És tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de València a partir del 1964. Ocupa durant un temps la presidència
de la Comissió de bilingüisme de la Comunitat Valenciana.
És membre corresponent de la
Real Academia de la Lengua, conseller de número de la Institució Alfons
el Magnànim i acadèmic numerari de l’Acadèmia de la Cultura Valenciana. Guanya
el premi València 1967 amb un treball sobre el dramaturg Escalante i el 1971
obté el premi d’investigació Cerdà Reig de la Diputació de València. Escriu,
entre d’altres, les obres Moratín en Valencia, Los límites del modernismo, Verlaine
y los modernistas españoles, etc. Publica col·laboracions a la Revista Valenciana de Filologia i a la premsa diària. Mor sobtadament a València als
67 anys. El 2013, amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, l’Ajuntament de
València li dedica una exposició d’homenatge.
Bibliografía
Belén GISBERT, Rosa GREGORI i Isabel GUARDIOLA.
“El profesor Rafael Ferreres, una vida dedicada a la literatura y a Valencia”, Símile, núm. 22, pàg. 8 i 9, Col·legi
Oficial de Bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana
(COBDCV), València, setembre-octubre-novembre de 2013.
Jaime MILLAS. "Falleció Rafael Ferreres,
escritor y catedràtico valenciano", El País, 30-XII-1981.
