Lleó Carnicer Rochel (Saviñán, Saragossa, 14 de desembre de 1825 – Palma. 1915)

Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora. També publica col·laboracions a la Revista Balear i El Museo Balear. Els seus escrits excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del 1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent, just, exigent i rigorós.

Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).

Escriptor i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid. Fa oposicions a càtedra de llengua i literatura d’institut, que guanya. Exerceix la docència als instituts de Sòria, Cadis (1903-1910) i Palma (1910-1923). Escriu obres en vers com Primicias (1884), Estío (1884), Saludos (1887) i Poesías (1900). També escriu anàlisis de crítica literària com Influencia de la lengua y literatura italiana en la lengua y literatura castellana. En prosa publica Páginas mallorquinas (1912). Tradueix de l’alemany al castellà obres de Heine, Goethe i Schilller i de l’alemany al català Història d’Alexandre el gran, de Quinto Curcio (1925). És membre corresponent de la Real Academia Española de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.

Alexandre Onsalo Orfila (Barcelona, 26 de juliol de 1922 – Palma, 20 de març de 2007).

Matemàtic i professor. Llicenciat en ciències exactes, guanya per oposició una càtedra de matemàtiques d'institut i és destinat a l’Institut Ramon Llull (1954). Durant tres anys és director del centre (1959-1962). El 1962 es presenta a les oposicions a càtedra de matemàtica financera d’escola de comerç, que guanya i és destinat a l’Escola de Palma. Renuncia a la càtedra d’institut, pren possessió de la nova càtedra i és nomenat professor especial de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull. En fundar-se (1978) la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta absorbeix l’antiga Escola de Comerç i la transforma en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, fet que converteix les càtedres anteriors en càtedres d’escola universitària, equivalents a les de professor titular d’Universitat. Quan Nadal Batle guanya les eleccions a rector de la UIB, el nomena secretari general de la Universitat, càrrec que ocupa (1982-1987) fins a la jubilació. Gaudeix del respecte i de l’admiració dels seus companys de docència i dels seus alumnes, sobretot els de batxillerat, que el consideren un model emblemàtic de professor competent i amb capacitat d’explicar les matemàtiques de manera entenedora. És ajudant del cos de meteorologia de les Balears i, a proposta del rector Josep Font Trias, és vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. El 1987 rep la medalla d’or de la UIB. El 2007 es distingit amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Entre els seus deixebles sobresurten els matemàtics Nadal Batle Nicolau i Pere Cerdà Martin. Mor a Palma als 85 anys.

Javier González Teixeira (Celanova, Orense, 11 de febrer de 1946 - Palma, Mallorca, 22 de setembre de 2006).

Catedràtic d’institut, inspector d'ensenyament i activista polític. Estudia el batxillerat a Galícia i es llicencia en llengues romàniques (1968). És professor de llengua i literatura a l’Institut Zurbarán de Badajoz, d’on passa a l’Institut Gregori Marañón de Madrid. Després de residir un temps a París, ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull de Palma, on és elegit cap del departament. Afiliat al PSIB-PSOE, compagina les tasques docents amb la militància política, fet que el porta a ser el responsable de la Unió Socialista de Palma, des de la qual desplega una intensa tasca d’activitats i de relacions amb persones i entitats. Mentrestant estudia i es llicencia a la UIB en Ciències de l’Educació (1991). El 1992 és nomenat inspector d’educació i, poc després, és elegit president de l’Associació d’Inspectors d’Educació a les Balears (ADIDE). Posteriorment ocupa la presidència nacional d’aquesta associació. Professor respectat i proper, esdevé un dels inspectors d’ensenyament més reconeguts de les Balears. Mor a Palma als 60 anys d’edat.

Bibliografía

M. MANSO., “Fallece el inspector de Educación Javier Teixeira”, Blog del Arco Atlántico, Diario de Mallorca, 23-IX-2006.

Gabriel-Faust Fuster Fortesa (Palma, 1851 – 1923)

Advocat i urbanitzador. Germà del pintor Antoni Fuster Fortesa (1853-1902), cursa amb ell el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1869. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. Amb la col·laboració del seu cunyat Josep de Castellarnau i amb el suport de la seva esposa, Gumersinda Valentí Aguiló, urbanitza les antigues finques de Son Oliva Nou, Can Jaumeu-Torre d’en Puigdorfila i sa Punta. En aquesta zona de Palma un carrer duu el seu nom, un altre el de Gumersindo i un tercer el de Castellarnau. Té una entrada a la GEM.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 – Palma, 16 d’octubre de 1922).

Poeta i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Cursa estudis de dret a Barcelona i a Madrid fins que decideix retirar-se a Pollença a causa d’una crisi religiosa. El 1885 decideix estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1885-1889). A roma s’ordena de prevere (1888) i es doctora en teologia dogmàtica i moral. El  1905 presideix els Jocs Florals de Mallorca i, posteriorment, els de Barcelona. El 1919 és designat membre de la causa pia lul·liana de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1899 és nomenat corresponent de l’Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). Són obres seves El pi de Formentor (1875), De l’agre de la terra (1897), La deixa del geni grec (1897), Horacianes (1906), Visions de Palestina (1908), etc. El 1909 és nomenat canonge de la Seu de Mallorca. És fill il·lustre de Pollença (1901), de Palma (1922) i de les Balears (1956). Un carrer de Palma duu el nom de Nuredduna, el personatge protagonista d’una de les seves obres Maria del Mar Bonet ha musicat alguns dels seus poemes.Té una entada a la GEM i a la GEC.

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1822 – Sóller, Mallorca, 21 d’agost de 1894).

Escriptor i professor. Fill de pare mallorquí i mare peninsular, neix a un nucli de població que avui és un barri de Barcelona. Es llicencia en filosofia i lletres (1843) i en dret (1850) a la Universitat de Barcelona. Fa oposicions a càtedra d’institut de retòrica i poètica i guanya (1849) la de l’Institut de Barcelona, que el 1861 trasllada a l’Institut Balear (Palma). Posteriorment canvia aquesta càtedra per la de geografia i història. Presideix l’Ateneu Balear i és l’impulsor de la publicació Revista Balear i el director de la seva continuadora Museo Balear. És un professor eminent i, alhora, un poeta destacat dels Jocs Florals de Barcelona, que presideix en dues ocasions (1870 i 1878).Nomenat mestre en gay saber (1867), la seva poesia excel·leix per un intens classicisme i per la acurada moderació del seu sentit romàntic. Són poemes seus L’olivera mallorquina, Els tarongers de Sóller, La llar, La mort dels Montcades, La muntanya blanca, El fogó dels jueus, etc.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Des del 1931 un carrer de Palma duu el seu nom.

GEM, 13, 292

GEC

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 591-592, Palma, 2012.

Joan POU MUNTANER, Relaciones històricas…, t. VIII, pàg. 362, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1992.