Executiu bancari. Al servei del Banc
Popular, treballa amb funcions directives a Tenerife i Bilbao. Nomenat director
general del Banc de Crèdit Balear als 33 anys, ocupa el càrrec durant 18 anys
(1966-1984). Després d’una darrera etapa bancària a Salamanca, és nomenat
conseller de la companyia d’assegurances Mare Nostrum amb funcions executives.
Ocupa el càrrec fins que l’entitat és adquirida i absorbida per una companyia
europea.
Al capdavant del Banc de Crèdit Balear
desplega una encertada activitat orientada a donar suport al procés de
creixement econòmic de les Balears i a la popularització de l’entitat. Analitza
la realitat insular, les mancances que hi detecta i les possibilitats que se li
ofereixen. Ho fa amb esperit crític, sense defugir la polèmica ni la formulació
de propostes que defensa amb convicció i apassionada reiteració. S’agrada de
ser present en els actes públics relacionats amb l’economia regional, en els
que intervé sovint aportant coneixements, observacions precises, advertències i
iniciatives que palesen el seu judici lúcid i profund. Al costat de Sa Nostra,
“la Caixa”, el Banc de Bilbao, el Banc de Santander i la Banca Catalana,
situa el Banc de Crèdit Balear entre les entitats financeres més dinàmiques i
compromeses amb el servei a les illes. El record en el seu despatx (en el de
l’antiga seu del BCB del carrer del Palau Reial i en el nou de la nova seu), on
rebia clients als que atenia amb respecte, atenció i interès. Els donava respostes
concretes i raonades. El seu llenguatge era senzill, planer, clar i rigorós.
Parlava amb el característic accent barceloní al que gradualment incorpora
expressions i locucions pròpies de les illes. Li agrada la pintura dels grans
mestres locals, sobretot l’excel·lent paisatge de muntanya del pintor Antoni
Ribas que, segurament per iniciativa seva, va adquirir l’entitat que dirigia.
Elegant, educat, feiner i afectuós, dirigeix
l’entitat amb encert. Trasllada la seu de les antigues oficines del carrer
Palau Reial a l’actual ubicació a la plaça d’Espanya, incrementa notablement la
xarxa d’oficines a les illes, modernitza els mètodes i els procediments,
implanta la informàtica i s’adapta a les noves realitats d’una economia sotmesa
a canvis profunds. Com fa Carles Blanes amb Sa Nostra, esdevé la imatge
personal i alhora institucional que identifica i distingeix “Es Crèdit”. Jubilat,
s’estableix a Palma amb la família fins als seus darrers dies. Casat amb
Matilde Ortega, tenen sis fills (Matilde, Roser, Mercè, Cristina, Manel i
Montserrat). Amb ell desapareix un personatge emblemàtic dels anys 60 als 80 de
les Balears, un banquer a l’antiga, humà i dialogant, que amb modèstia, prudència
i sense enrenous, va contribuir amb eficàcia a fer la història econòmica de les
Balears.
