Les branques Canyet i Fuada dels ALENYÀ deriven de la branca Xaquellí

Joan Alenyà, resident a la ciutat d'Alcúdia, com a pare i legítim administrador d'Antoni Alenyà, fill seu, hereu de la meitat dels béns d'Antoni Alenyà, germà seu difunt, manifesta que el seu fill Antoni és cohereu amb Martí Alenyà, nebot seu i del predit Antoni Alenyà, i que la predita herència és massa onerosa perquè es troba gravada amb moltes rendes, cosa per la qual no convé de cap manera al meu fill tenir-la i posseir-la. Per això gratis, etc., renuncia la dita herència, això és la part corresponent al meu fill en favor del predit Martí Alenyà, nebot meu, cohereu de  l'esmentada herència. Martí Alenyà, present, accepta la renúncia de la meitat de la dita herència. Testimonis: Antoni Totosaus (a) Peroia i Antoni Solivera, en la presència dels quals tots signaren i el discret Jaume Castell qui ho féu en nom i en el lloc del notari Martí Alenyà. Alcúdia, 15 d'octubre de 1542. Arxiu del Regne de Mallorca.

Joan Alenyà, pare d'Antoni Alenyà i oncle de Martí Alenyà, va ser el darrer que va rebre el malnom de Xaquellí, els seus fills varen rebre el malnom de Canyet o del carrer del Canyet i Martí Alenyà va ser el cap de la branca Fuada o del carrer de l'Església.

Martí Alenyà, notari (Alcúdia, 1495c. - Palma, 1564)

Nasqué a Alcúdia el darrer decenni del s. XV. Afeccionat a l'estudi aprengué llengua llegida i escrita. Posteriorment, seguí els estudis de notari. Superà els exàmens corresponents i el 1525 va ser nomenat notari. El seu protocol, que es conserva a l'ARM, abasta els anys compresos entre el 1525 i el 1564. Va ser notari 39 anys. Exercí la professió a Palma (parròquia de Sant Nicolau), per bé que des de Palma atengué sovint nombrosos coneguts i familiars d'Alcúdia.

Es va casar amb Margalida. Del matrimoni nasqué una filla anomenada Margalida Alenyà, que es casà el 1573 amb l'honor Antoni Perpinyà. Ella constituí en favor del seu matrimoni una dot de 200 lliures, confirmada mitjançant acte atorgat davant el notari Pere Bennàssar amb data del 27-IV-1573 (ARM, signatura B-324, se4cció de notaris, f. 81 girat).

Atorgà testament el 31-III-1564. Morí a casa seva ubicada a la parròquia de Sant Nicolau de Palma. L'òbit es produí els primers dies d'abril de 1564. Després del seu traspàs, la seva vídua ordenà al notari Pere Bennàssar que aixecàs l'inventari dels seus béns. Ho va fer mitjançant acte formalitzat el 17-IV-1564 (ARM, signatura B-326/1.326, f. 16).

Pere Bennàssar, notari resident a la Ciutat de Mallorca, es casà amb Caterina Alenyà, germana de Domènec Alenyà, notari a partir de 1574. En el protocol de Pere Bennàssar es troben còpies de nombrosos documents que fan part del protocol de Martí Alenyà.

Domènec Alenyà, notari (Alcúdia 1545c.- Palma, 1610)

El seu pare, natural d’Alcúdia, era germà de Joan Alenyà (a) Canyet. Afeccionat a l’estudi, aprengué lletra amb facilitat i, després, cursà els estudis de notari. La seva candidatura a notari va ser defensada per Joanot Mollet, notari, i Pere Bennàssar, notari, cunyat seu. Aquests i altres extrems consten a l’acta inicial del seu protocol (ARM, signatura A-396, secció notaris, f. 0). El 14-IX-1574 va ser investit, nomenat i creat notari, després d’haver superat les proves i els exàmens corresponents.

Contragué matrimoni amb Coloma Creixell, donzella, de Sineu, filla de d’Antoni Creixell, dit de s’Albufera. Tingué un fill, que rebé el nom de Domènec.

Intervingué en nom de la dona en un plet contra Esteve, Pere, Simó i Antoni Creixell, germans seus, en reclamació d’una quantitat (ARM, signatura A-10, secció de la Reial Audiència).

Va intervenir com a testimoni en el judici civil sobre netedat de sang de sor Francina Alenyà, priora del Convent de  la Misericòrdia, de Palma. Posteriorment en va ser la superiora. En el plet esmentat varen intervenir tes testimonis: Alfons Torrella; Catalina Alenyà, vídua de Pere Alenyà, notari;  i Domènec Alenyà, notari, cosí germà del pare de la investigada.

Arran d’unes paraules que tingué  amb el Lloctinent i Capità General de Mallorca, aquest se sentí ofès i manà tancar-lo a la presó. Ell trameté lletra de súplica al rei Felip II que el perdonà i manà que fos posat en llibertat. La lletra del rei Felip, datada a Lisboa el 2 de gener de 1582, es va rebre a Mallorca el 16-II següent. El document original de la lletra esmentada es conserva a l’ARM.

Rafela, vídua de Martí Alenyà difunt, candeler, atorgà testament davant el notari Domènec Alenyà (ARM, signatura A-397, secció notaris, f. 50 i seg.).

Inicialment exercí de notari a Alcúdia i, després, a Palma. El seu protocol incorpora 10 toms i abasta els anys compresos entre el 1574  i el 1605. Morí a Palma el 1610.

El seu fill Domènec es casà a Alcúdia amb Martina Font (M: 22-V-1592), filla del notari Pere Font i de la seva esposa Francina i  tingueren una filla, Margalida, que es casà amb l’honor Antoni Perpinyà. Domènec Alenyà fill de Domènec exercí la professió d’escrivent, segons consta a la partida del seu matrimoni i en documents civils (ARM, Signatura A-403, secció de notaris, f. 236).

                                                                                                                                                                                                                                  

El Passeig del Born (II)

El Born de Palma és un passeig de gran importància ciutadana i històrica. No va ser projectat i realitzat per arquitectes, enginyers i urbanistes. El va crear el desbordament de sa Riera que tingué lloc el 14 d’octubre de 1403, després de dos dies i dues nits de pluges intenses que inundaren la part baixa de la ciutat i arrossegaren i destruíren nombrosos habitatges de manera que restà una franja de terreny lliure a la banda dreta del llit del torrent. La crònica dels fets diu que el nombre de morts provocats per la catàstrofe es va situar a l’entorn de les cinc mil persones.

A la dreta del curs del torrent  restà una franja lliure d’habitatges que els jurats decidiren adquirir per ubicar-hi un espai destinat a la celebració de torneigs, activitats col·lectives, festes i passeig. S’hi instal·là un cos o born per a la realització de torneigs.

L’espai disponible es va ampliar el 1613, quan acabaren les obres de desviació de sa Riera, que es féu passar a ponent de les murades de Palma per desembocar entre es Baluard de Sant Pere i sa Feixina. L’objectiu principal del projecte consistí a allunyar els perills de les torrentades reiterades, de les que la més greu de què es té noticia és la de 1403. Desviada sa Riera, l’espai del Born es pogué ampliar amb l’emplenament de l’antic llit del torrent.

El 1812 l’arquitecte Isidoro González Velázquez rebé l’encàrrec de projectar un passeig, que solament en part es dugué a terme al llarg del segle XIX. Hi col·locà dues fonts, una a cada extrem. El 1883 a l’espai del passeig s’obriren quatre accessos laterals i se situaren en els extrems quatre esfinxs amb pedestal, popularment anomenades lleones. S’hi plantaren vàries fileres d’arbres i s’hi posaren bancs per als vianants i fanals.

Dos quadres de Ricard Anckermann

Francesc Xavier de Rocabertí de Dameto i Boixadors, comte de Perelada i de Savellà, marquès de Bellpuig i vescomte de Rocabertí, un dels grans terratinents de l’illa, amic molt proper de Faust Morell, encarrega a Ricard Anckermann la realització de tres quadres de gran format, destinats a evocar gestes militars de tres avantpassats. L'artista fa el treball entre el 1867 i el 1868. Aquí parlem solament de les dues primeres teles..

Probablement, les acaba abans que el 1868 esclatés la Revolució de Setembre, que destrona la reina Isabel II i fa que el comte de Perelada s’exiliï a París, d’on no torna fins al 1875. La primera obra es titula Dalmau II, vescomte de Rocabertí, en veure que el cavall del rei Pere I era ferit de mort en el camp de batalla, li lliura la seva muntura perquè pugui continuar dirigint l’acció de les tropes catalano-aragoneses. L’obra recorda un fet d’armes, conegut per tradició familiar, esdevingut a la batalla de les Navas de Tolosa (1212), en la que la coalició d’Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç de Navarra, derrota l’exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir. Aquesta obra va sortir a la venda en línia a través d’una casa de subhastes de Barcelona l’abril de 2016. Li atribuí el títol abreujat de Dalmau II, vescomte de Rocabertí, ofereix la seva muntura al rei. Li atribueix  una mida de 291 x 393 cm.

La segona obra es titula Dalmau III, vescomte de Rocabertí, després de ser informat per l’heroïna dita ”la Mercadera” de l’incendi de Perelada per l’exèrcit de Felip III de França, convoca els seus homes per expulsar els invasors. L’oli evoca un fet esdevingut el 1285, quan el rei de França inicià la invasió de Catalunya, amb la pretensió d’ocupar-la, per bé que hagué de suspendre l’acció i retirar-se precipitadament poc després d’haver posat setge a Girona. Aquesta obra es va oferir en venda en línia a través d’una casa de subhastes amb seu a Barcelona l’abril de 2016. Li atribuí el títol abreujat de ‘La Mercadera’ dirigeix la seva súplica al vescomte de Rocabertí Dalmau III. Li assigna unes mides de bastidor de 292 x 393 cm.

Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2016)

Francina Armengol

Xelo Huertas

José Hila i esposa

Miquel Ensenyat

Bartomeu Barceló, fiscal

Joan Cifuentes, comandant general de les Balears

Patrícia Gómez, consellera de Salut

Juli Fuster, Ibsalut

Iago Nogueruela, conseller de Treball

Monti Galmès, president del Reial Mallorca, i l’esposa Stephanie

Carme Serra Magraner

Jesús Boyero Arañón

Catalina Crespí

Óscar Mayol

Francesc Antich, senador

Jaume Barceló, comandant de la Guàrdia Civil a les Balears

Cristòfol Villalonga, Cos Nacional de Policia de les Balears

Joan Gómez, Ben Amics

Iñaki Muñoz

Catalina Serra, de C’s

Tolo Güell (s'absetà per indisposició)

Juan José Hidalgo

María Josep Hidalgo

Carme Planas Palou

Rosa Regi

Ferran Rotger Salas

José Luís García, CC.OO

Biel Torrens, Unió de Pagesos

Antoni Terrassa, Tribunal Superior de Justícia de les Balears

Joan Moreno, cap del Sector Naval

Eusebi Lozano, cap del Sector Aeri

Manel Fernández Roca, delegat de Defensa

Carme Riera
Francesc Llinars

Pep Pinya, galerista

Frederic Pinya, galerista
Nekane Aramburu

Joan Punyet Miró
Marisol Ramírez

Agustín “El Casta”

Llorenç Huguet Rotger
Grace Garcia

Vicenç Rodrigo, FAPA

Nadal Bernat, provicari general

Sergi Roig, regatista

Hanane Saadi, consolesa del Marroc

Imma de Benito, Federació Empresarial Hotelera

Joan Huguet Rotger

Josep Ramon Bauzà, senador

Margalida Duran i marit

Rosa Estaràs

Carme Soler, ONCE

Josep Vilaseca, ONCE

Tomeu Català

Maite Salord, presidenta del Consell de Menorca

Albert Candela i Catalina Pericàs

Purificació Gutiérrez i Jaume Font

Marga Prohens

Catalina Soler

Joan Costa

Paula Salas

Resu Regel

Rafel Ferragut

Alexandra Salvà

Pablo Mielgo

Albert Pinya

Maria Roses

Francisco Copado

Shophie Beneveto

Jaume Anglada

Martí March, conseller d’Educació

Catalina Cladera, consellera d’Hisenda

Francesc Miralles, vicepresident del Consell de Mallorca

Cosme Bonet, conseller d'Economia i Hisenda del Consell de Mallorca

Maria Salom

Teresa Palmer, diputada al Congrés

Miquel Ramis

William Graves

Jaime Rodríguez Toubes, almirall

Javier Sanz, Club Nàutic

Macarena de Castro

Tomeu Caldentey
Josep Llabrés
Joan Guaita
Isabel Balaguer
Jaume Montserrat
Xavier i Nicolau Pomar
Rosa Garcia Noceda
Conxa Juanola
Margalida Orfila
Montse Amat
Jordi Campos
Victòria Escobar
Eduard Jardón
Antoni Bennàssar
Dolors Caldentei
Jordi Álvarez
Carme Sánchez
Roser Fuster
Alfred Arias
Natàlia Salgado
Jason Moore
Neus Nadal, comtessa vídua de Montenegro
Frederic Trullols, comte de Montenegro
Glòria Gomila
Margalida Amengual
Margalida Alomar
Alfons Jaume
Pilar Aguiló
Joana M. Román
Jordi Muñoz
Oriol Bonnín
Antoni Abrines
Esperança Munar
Rafel Roig
Maria Antònia Binimelis
Aina Garcia
Martí Alenyà Feliu, degà del Col·legi d'Advocats
Dídac Cadena
Betsaida Cruz
Rafel Bestard
Núria Oliver
Onofre Martorell, president del Col·legi d'Economistes
Agustí Martínez
Lara Boyebach
Víctor Jacoiberger
Eugènia Planas
Joan Torres, informador gràfic

Teresa Ayuga, informadora gràfica

Pere Bota, informador gràfic

Manu Niezuk, informador gràfic

M. Elena Vallès, informadora

Alícia Mateos, informadora

Palma, 8-VIII-2016

Bru Morey Fiol (Valldemossa, Mallorca, 28 d’abril de 1915 – Palma, Mallorca, 18 de juliol de 2016).

Prevere, canonge de la Seu de Mallorca i professor de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del Seminari de Mallorca. Estudià en el Seminari Conciliar de Sant Pere, de Mallorca i s’ordenà de prevere el 1939. Es llicencià en teologia (1940) i en dret canònic (1943) a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Dominà quatre idiomes: català, castellà, italià i llatí.

Exercí la docència com a professor titular de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del Seminari de Mallorca (1946-1970). Compaginà el seu ministeri amb les funcions de notari eclesiàstic, defensor del vincle i altres càrrecs a la Cúria diocesana. Als 31 anys va ser nomenat canonge lectoral de la Seu de Mallorca (1946), on exercí també el càrrec de canonge arxiver. Fundà i dirigí un grup nombrós de joves dels dos sexes a través de l’organització anomenada La Reja, que es mantingué activa sobretot els anys 50 i 60 del segle passat. Deia habitualment la missa dels diumenges de les 13 hores de la parròquia de Sant Jaume, de Palma, molt concorreguda i caracteritzada per uns sermons de dos o tres minuts (de vegades més breus), però contundents i commovedors. Els anys 50 s’encarregà de la gestió de la tómbola benèfica que per Nadal muntava el Bisbat de Mallorca per atendre les necessitats de les famílies més vulnerables de l’illa, les obres del Seminari Nou o similars.

Associà l’exercici sacerdotal amb l’aplicació de formes noves, acostades a les generacions dels joves d’aquells anys, consistents en l’administració del sagrament de la penitència a casa seva, a l’interior del seu cotxe, a la vora de la mar amb vestit de bany, etc. Aquests fets li donaren anomenada i relleu social, mentre envoltaren alhora la seva figura de polèmiques, sobretot pel caràcter mixt del grup La Reja, fet insòlit en els àmbits catòlics d’aleshores.

Vestia habitualment amb sotana impecable i s’agradava de fer-se atractiu mitjançant l’ús de perfum. Col·laborà amb el bisbe Joan Hervàs, per bé que no acceptà el mètode dels Cursets de Cristiandat. Com a professor del Seminari excel·lí per la seva excel·lent formació universitària i pel domini que tenia de la llengua llatina parlada, cosa que li permetia impartir gran part de les classes en llatí, les úniques que aquests anys es feien en el Seminari en la llengua oficial de l’Església.

Els anys 60 fundà i aixecà la parròquia de Sant Llorenç, de Palmanova, que regí 18 anys. Hi disposà de l’ajut successiu de dos vicaris, cooperadors: Antoni Pericàs i Joan Darder. Quan li arribà l’ordre episcopal de cessament, se sentí disgustat, però mai no va fer pública la seva contrarietat.

Propietari per herència de la finca de Ca l’Abat (Valldemossa), hi residí habitualment, combinant-la amb l’ús d’un habitatge al carrer del Jardí Botànic i, posteriorment, a l’avinguda Jaume III. Mai no deixà d’atendre els joves dels anys 60. En aquest context assistia a les celebracions anuals del Nadal de la nostra promoció de batxillers de l’Institut de l’any 1955. Ens deia la missa i, a petició del grup, ens dedicava cada any un sermó de pocs minuts fins que la salut li permeté de fer-ho. També presidia els sopars d’amistat i companyonia amb què finalitzava la celebració anual.

Publicà les obres Jesucristo (1937), Por la pedagogía a Dios (1975), dedicat a la mare Alberta Jiménez, i va escriure amb la col·laboració de l’escriptor Miquel Segura el llibre autobiogràfic El darrer canonge (1991). Col·laborà amb la publicació d’articles de fons religiós i humanístic a La Almudaina, Diario de Mallorca, Baleares i Última Hora. Escriví les seves memòries, que publicà a les pàgines del diari Última Hora. Va ser distingit amb la medalla de Beneficència i amb el títol de Fill Il·lustre de Valldemossa, on es posà el seu nom a un carrer de la vila. Retirat a la residència sacerdotal de Sant Pere i San Bernat, morí poc després de les 5 de la tarda del 18 de juliol de 2016, als 101 anys d’edat. El Bisbe de Mallorca presidí la missa funeral, que tingué lloc a la Seu de Mallorca el dimecres 20 de juliol de l'any esmentat abans.

Bibliografia

Pere Aguiló Mora, "Bruno Morey entre la heterodoxia y el amor a Cristo", Última Hora, pàg. 19, 19-VII-2016.

Miquel Segura, "Murió el  'darrer canonge' ", Última Hora, pàg.32, 19-VII-2016.

Miquel Segura, "Fui feliz en Ca l'Abat", Última Hora, 24-VII-2016, pàg. 59.