Junta directiva
Constitució: 11-IX-1867
Sebastián-Gabriel de Borbón y Braganza, infant d’Espanya, president
Miguel Osset Mateo, vicepresident
Joaquín Agulló Ramón, comte de Ripalda, vicepresident primer
Luis Pérez Rico, vicepresident segon
José Santucho Marengo, vicepresident tercer
Juan Tro Ortolano, vicepresident quart
José Gavilán Reinoso, comptador
Juan Barrié Agüero, tresorer
Nicasio Landa y Álvarez Carballo, inspector general
José María Ballesteros, director del magatzem
Basilio Sebastián Castellanos, secretari general
Carlos Gortari, secretari primer
Bartolomé Fornés, secretari segon
Manuel Moreno, secretari tercer
Ministre de la Guerra, vocal nat
Font: Josep Carles Clemente, “Historia de la Cruz Roja Española”, Cruz Roja Española ed., 340 pág. Madrid 1986.
lunes, 3 de mayo de 2010
miércoles, 21 de abril de 2010
1880. Comissió Provincial de la Creu Roja a les Balears
Junta directiva
Manuel Villalonga Pérez, president-delegat
Mateu Enric Lladó i Lladó, vicepresident
Antoni Jaume Garau, vicepresident
Bartomeu Ramonell i Ramonell, vicepresident
Pere d’Alcàntara Penya Nicolau, vicepresident
Joan-Antoni Perelló Ginard, tresorer i dipositari
Gabriel Sorà Font, tresorer i dipositari suplent
Miquel Martorell Bauzà, inspector
Manel Peinador Aparici, subinspector
Antoni Villalonga Moià, director del magatzem
Víctor Valenzuela Alcarin, subdirector del magatzem
Josep Maria Ruiz Vandemberche, secretari
Joan Fiol Totxo, comptador i vicesecretari primer
Domingo Bosch Estacholí, vicesecretari segon
Pere-Josep Mestre Gual, vicesecretari tercer
Antoni Estades Gallur, vicesecretari quart
Manuel Villalonga Pérez, president-delegat
Mateu Enric Lladó i Lladó, vicepresident
Antoni Jaume Garau, vicepresident
Bartomeu Ramonell i Ramonell, vicepresident
Pere d’Alcàntara Penya Nicolau, vicepresident
Joan-Antoni Perelló Ginard, tresorer i dipositari
Gabriel Sorà Font, tresorer i dipositari suplent
Miquel Martorell Bauzà, inspector
Manel Peinador Aparici, subinspector
Antoni Villalonga Moià, director del magatzem
Víctor Valenzuela Alcarin, subdirector del magatzem
Josep Maria Ruiz Vandemberche, secretari
Joan Fiol Totxo, comptador i vicesecretari primer
Domingo Bosch Estacholí, vicesecretari segon
Pere-Josep Mestre Gual, vicesecretari tercer
Antoni Estades Gallur, vicesecretari quart
lunes, 19 de abril de 2010
1874. Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears
Junta directiva
El 26-I-1874 restà constituïda la Comissió Balear de l’Associació Universal per al socors de ferits en campanya en terra i en el mar i en lluites civils denominada La Creu Roja.
Manel Villalonga Pérez, president
Bartomeu Castelló, vicepresident
Jaume Cifre, vicepresident
Joan Antoni Perelló Ginard, dipositari
Josep Climent Villalba Pellicer, comptador
Antoni Villalonga, inspector
Juli Villalba Serrano, director del magatzem
Rafel Manera, secretari primer
Romà Arnaiz, secretari segon
Antoni Jaume, secretari tercer
Font: Joan Llabrés Bernal, “Notícies i relacions històriques de Mallorca”, t V (1871-1880), pàg. 226-227, Societat Arqueològica Lul·liana ed., Palma 1971.
El 26-I-1874 restà constituïda la Comissió Balear de l’Associació Universal per al socors de ferits en campanya en terra i en el mar i en lluites civils denominada La Creu Roja.
Manel Villalonga Pérez, president
Bartomeu Castelló, vicepresident
Jaume Cifre, vicepresident
Joan Antoni Perelló Ginard, dipositari
Josep Climent Villalba Pellicer, comptador
Antoni Villalonga, inspector
Juli Villalba Serrano, director del magatzem
Rafel Manera, secretari primer
Romà Arnaiz, secretari segon
Antoni Jaume, secretari tercer
Font: Joan Llabrés Bernal, “Notícies i relacions històriques de Mallorca”, t V (1871-1880), pàg. 226-227, Societat Arqueològica Lul·liana ed., Palma 1971.
jueves, 15 de abril de 2010
Presidents del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) (1863-present)
1863-1864 Henri Dufour
1864-1910 Gustave Moynier
1910-1928 Gustave Ador
1928-1945 Max Huber
1945-1948 Carl Burckhardt
1948-1955 Paul Ruegger
1955-1964 Léopold Boissier
1964-1969 Samuel Gonard
1969-1973 Marcel Naville
1973-1976 Eric Martin
1976-1987 Alexandre Hay
1987-1999 Cornelio Sommaruga
2000-act. Jacob Kellenberger
Font: Wikipèdia, CICR
1864-1910 Gustave Moynier
1910-1928 Gustave Ador
1928-1945 Max Huber
1945-1948 Carl Burckhardt
1948-1955 Paul Ruegger
1955-1964 Léopold Boissier
1964-1969 Samuel Gonard
1969-1973 Marcel Naville
1973-1976 Eric Martin
1976-1987 Alexandre Hay
1987-1999 Cornelio Sommaruga
2000-act. Jacob Kellenberger
Font: Wikipèdia, CICR
viernes, 9 de abril de 2010
Imatge de Manel Villalonga Pérez (1)
La bandera de la Creu Roja, enarborada a la nostra illa el 1873, com a estendard de caritat i civilització, per l’il·lustre i venerable ancià Manel Villalonga Pérez, reuní al seu entorn cors àvids de fer el bé a la humanitat. Crítiques, censures i fins i tot ridícules burles varen haver de suportar en un principi aquells cors animosos. Van ser tractats de maçons i se’ls va fer el buit. Les grans obres troben sempre obstacles en el seu camí, però sortosament per a la Creu Roja en aquella època brillava a Mallorca pel seu talent, per la seva bondat, per la seva caritat i per la seva vertadera fe catòlica, el nostre inoblidable consoci i president d’honor de feliç memòria, i defensor acèrrim de la veritat, l’Il·lím. Sr. Bisbe Mateu Jaume Garau (2), qui amb les seves llums i el seu clar talent desféu la boira que acompanyava la nostra obra tot fent brillar el sol de la veritat, desterrant per sempre la presència de gents més malicioses que amants de l’amor al proïsme.
Vicissituds que mai no falten a la vida obligaren l’il·lustre president, si no a retirar la bandera, almanco a arriar-la en diferents ocasions per manca de personal a causa de la indiferència pròpia de qui no sap reconèixer els beneficis d’una institució tan humana. Es féu gran la tempesta i sol en el seu petit bot s’enfrontà, sense esperar res a canvi, als temporals, sempre agafat a l’estendard de la seva bandera, tot esperant temps millors. La seva ànima emprenedora no desmaià i després de moltes reorganitzacions i d’haver sofert disgustos innumerables pel bé de la humanitat, avui desplega la seva bandera als quatre vents i té el consol de veure propagada l’associació per tots els racons de l’illa, on arriba ja a més de mil el nombre de socis.
La Creu Roja no finirà a Mallorca. Quan a altres, tal vegada sense tants de mèrits, se’ls han concedit reconeixements, nosaltres amants de la nostra pàtria i dels pròcers que per al seu bé es desviuen, proclamem des del fons del nostre cor Fill Il·lustre de Mallorca el venerable i generós ancià que presideix la nostra associació, a pesar dels seus dilatats anys amb ànima jove i entusiasme juvenil. Ell serà per sempre considerat pare de tan benèfica institució en aquesta illa i mereixedor de les més grans recompenses.
Demano, companys, que sigui un fet que el poble mallorquí guardi en el seu record com a fill il·lustre a qui amb la seva abnegació es desvisqué per auxiliar el poble palmesà. Ho demano jo que el vaig vaig veure a la pubertat, quan el còlera del 65 ofegava Palma i mentre tot el món fugia, romandre serè a l’alcaldia al costat de Miquel Estades (3), batlle de Palma, socorrent la població. Jo, que el vaig veure entrar a l’hospital de la Llonja juntament amb l’Il·lustre Bisbe Sr. Salvà (4), consolant els infeliços abandonats per les seves pròpies famílies. Jo, que en l’edat adulta el vaig acompanyar a demanar llimosna per a les víctimes de la catàstrofe de Múrcia i que el vaig seguir en la qüestació feta per socórrer les víctimes de la segona guerra civil. Jo, que vaig anar al seu costat demanant llimosna per a molts conflictes i darrerament per a la catàstrofe de Calàbria i Messina. Jo, que vaig presenciar a aquest noble ancià a l’Ajuntament en l’acte de ser condecorat amb la medalla d’or de la Junta de Nàufrags (5) pel salvament dut a terme per ell. Responc a un article de “La Última Hora”, on amb el títol de “S’ho mereix”, proposa nomenar-lo Fill Il·lustre de Mallorca. Sí, s’ho mereix. Qui ha ofert la seva pròpia vida en holocaust a favor del seus conciutadans és altament mereixedor que aquests el distingeixin. S’ho mereix, Sr. Nouviles (6). Ara treballem tots.
Víctor Valenzuela Alcarin
Prevere, secretari general de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears i acadèmic numerari.
Reial Acadèmia de Medicina de les Balears
Discurs de la sessió inaugural del curs 1907/1908
Palma, 26-I-1908
---------
Notes
(1) Nasqué a Palma el 1822 i hi morí el 1914. Va ser president de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears durant 40 anys (1874-1914). Abans havia estat nomenat (1873 c.) delegat de Creu Roja a les Balears.
(2) Va ser bisbe de Mallorca entre 1875 i 1886.
(3) Es refereix a Miquel Estades Sabater (s XIX-1881), que va ser alcalde de Palma de gener a octubre de 1865 i d’octubre de 1868 a gener de 1869.
(4) Es refereix a Miquel Salvà Munar, que va ser bisbe de Mallorca entre 1851 i 1873.
(5) Manel Villalonga Pérez també va ser president de la Junta de Nàufrags de les Balears i en certa ocasió va protagonitzar el salvament d’un grup de nàufrags amb la seva barca.
(6) El Sr. Josep Nouviles i de Villar, aleshores tinent coronel d’infanteria, era vocal de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears. Més endavant (1917-19) va ser-ne el President.
Vicissituds que mai no falten a la vida obligaren l’il·lustre president, si no a retirar la bandera, almanco a arriar-la en diferents ocasions per manca de personal a causa de la indiferència pròpia de qui no sap reconèixer els beneficis d’una institució tan humana. Es féu gran la tempesta i sol en el seu petit bot s’enfrontà, sense esperar res a canvi, als temporals, sempre agafat a l’estendard de la seva bandera, tot esperant temps millors. La seva ànima emprenedora no desmaià i després de moltes reorganitzacions i d’haver sofert disgustos innumerables pel bé de la humanitat, avui desplega la seva bandera als quatre vents i té el consol de veure propagada l’associació per tots els racons de l’illa, on arriba ja a més de mil el nombre de socis.
La Creu Roja no finirà a Mallorca. Quan a altres, tal vegada sense tants de mèrits, se’ls han concedit reconeixements, nosaltres amants de la nostra pàtria i dels pròcers que per al seu bé es desviuen, proclamem des del fons del nostre cor Fill Il·lustre de Mallorca el venerable i generós ancià que presideix la nostra associació, a pesar dels seus dilatats anys amb ànima jove i entusiasme juvenil. Ell serà per sempre considerat pare de tan benèfica institució en aquesta illa i mereixedor de les més grans recompenses.
Demano, companys, que sigui un fet que el poble mallorquí guardi en el seu record com a fill il·lustre a qui amb la seva abnegació es desvisqué per auxiliar el poble palmesà. Ho demano jo que el vaig vaig veure a la pubertat, quan el còlera del 65 ofegava Palma i mentre tot el món fugia, romandre serè a l’alcaldia al costat de Miquel Estades (3), batlle de Palma, socorrent la població. Jo, que el vaig veure entrar a l’hospital de la Llonja juntament amb l’Il·lustre Bisbe Sr. Salvà (4), consolant els infeliços abandonats per les seves pròpies famílies. Jo, que en l’edat adulta el vaig acompanyar a demanar llimosna per a les víctimes de la catàstrofe de Múrcia i que el vaig seguir en la qüestació feta per socórrer les víctimes de la segona guerra civil. Jo, que vaig anar al seu costat demanant llimosna per a molts conflictes i darrerament per a la catàstrofe de Calàbria i Messina. Jo, que vaig presenciar a aquest noble ancià a l’Ajuntament en l’acte de ser condecorat amb la medalla d’or de la Junta de Nàufrags (5) pel salvament dut a terme per ell. Responc a un article de “La Última Hora”, on amb el títol de “S’ho mereix”, proposa nomenar-lo Fill Il·lustre de Mallorca. Sí, s’ho mereix. Qui ha ofert la seva pròpia vida en holocaust a favor del seus conciutadans és altament mereixedor que aquests el distingeixin. S’ho mereix, Sr. Nouviles (6). Ara treballem tots.
Víctor Valenzuela Alcarin
Prevere, secretari general de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears i acadèmic numerari.
Reial Acadèmia de Medicina de les Balears
Discurs de la sessió inaugural del curs 1907/1908
Palma, 26-I-1908
---------
Notes
(1) Nasqué a Palma el 1822 i hi morí el 1914. Va ser president de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears durant 40 anys (1874-1914). Abans havia estat nomenat (1873 c.) delegat de Creu Roja a les Balears.
(2) Va ser bisbe de Mallorca entre 1875 i 1886.
(3) Es refereix a Miquel Estades Sabater (s XIX-1881), que va ser alcalde de Palma de gener a octubre de 1865 i d’octubre de 1868 a gener de 1869.
(4) Es refereix a Miquel Salvà Munar, que va ser bisbe de Mallorca entre 1851 i 1873.
(5) Manel Villalonga Pérez també va ser president de la Junta de Nàufrags de les Balears i en certa ocasió va protagonitzar el salvament d’un grup de nàufrags amb la seva barca.
(6) El Sr. Josep Nouviles i de Villar, aleshores tinent coronel d’infanteria, era vocal de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears. Més endavant (1917-19) va ser-ne el President.
domingo, 28 de marzo de 2010
Bartomeu Planas Rosselló (Palma 18-II-1892 - 4-VIII-1977)
Empresari i col•leccionista.
Fill d’Antoni Planas Franch, batle de Palma (1903-05), es va casar amb Catalina Alenyà Ribas (Palma 1891-1961). A la mort d’aquesta es casà (1961) amb Joana Ferrer. En enviduar (1963) per segona vegada, es casà amb Caritat Ramon.
Com a contractista d’obres treballà (1917-27) per a la Junta del Port de Palma en l’ampliació del moll nou i en l’engrandiment de l’espigó de la consigna. En els anys 40 i 50 va explotar una draga que treballà de manera continuada per a la Junta del Port de Palma en la neteja del fons del port. Fou copropietari d’una plataforma de producció de musclos. Va ésser fins al 1928 delegat de la companyia Shell a les Balears. Durant més de 30 anys (1928-62) va ser el director de l’Agència Comercial de CAMPSA a les Balears.
Fou soci fundador de la Mutualitat d’Accidents de Mallorca (1923), que posteriorment canvià (1936) el nom pel de Mútua Balear. També participà en la fundació de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., de la qual fou vocal del consell d'administració, president (1958-70) i president d’honor (1970-76).
Reuní una àmplia col•lecció de quadres a l’oli, dibuixos i aquarel•les de vaixells de la marina mercant de les Illes dels s XVIII i XIX, la qual va vendre (1963) per manca d’espai a Bartomeu March Servera. Reunia peces singulars, com l’oli s/ tela de la corbeta “Rafael Pomar”, pintada (1875) a Liverpool per William Howard Yorke (1847-1921); la corbeta “Ignasi Fuster”, pintada (1879) per Francesc Vidal i Vidal; la corbeta menorquina “Juanita Clar”, pintada per Joan Font Vidal; els vaixells mercants “La jove Beatriu” i “El jove Marià”; aquarel·les de Josep Pineda Guerra, etc. El 2003 la col·lecció (quadres, maquetes, bruixoles, llibres de bitàcora i altres peces) es va posar a la venda en diverses subhastes. Més de setanta quadres de la col·lecció, juntament amb elements d'altres procedències, es varen subhastar el 12 de juny de 2003 a la seu de Christie’s a Londres. Altres peces es varen subhastar a Sotheby's de Londres i a Subastas Duran, de Madrid. La col·lecció es va dispersar.
Afeccionat als esports nàutics, la navegació i la pesca, disposà d’un bot a vela i motor (“El valent”) i, a mitges amb Ernest Escalas Chamení, d’un iot (“El grec”). També adquirí peces rellevants de pintura ("Primavera", d'Herman Anglada Camarassa, i "Amoríos (Can Macari)", de Francesc Bernareggi) i mobles (el magnífic joc complet del dormitori de Lady Hamilton a Maó). Morí a Palma als 85 anys.
Fill d’Antoni Planas Franch, batle de Palma (1903-05), es va casar amb Catalina Alenyà Ribas (Palma 1891-1961). A la mort d’aquesta es casà (1961) amb Joana Ferrer. En enviduar (1963) per segona vegada, es casà amb Caritat Ramon.
Com a contractista d’obres treballà (1917-27) per a la Junta del Port de Palma en l’ampliació del moll nou i en l’engrandiment de l’espigó de la consigna. En els anys 40 i 50 va explotar una draga que treballà de manera continuada per a la Junta del Port de Palma en la neteja del fons del port. Fou copropietari d’una plataforma de producció de musclos. Va ésser fins al 1928 delegat de la companyia Shell a les Balears. Durant més de 30 anys (1928-62) va ser el director de l’Agència Comercial de CAMPSA a les Balears.
Fou soci fundador de la Mutualitat d’Accidents de Mallorca (1923), que posteriorment canvià (1936) el nom pel de Mútua Balear. També participà en la fundació de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., de la qual fou vocal del consell d'administració, president (1958-70) i president d’honor (1970-76).
Reuní una àmplia col•lecció de quadres a l’oli, dibuixos i aquarel•les de vaixells de la marina mercant de les Illes dels s XVIII i XIX, la qual va vendre (1963) per manca d’espai a Bartomeu March Servera. Reunia peces singulars, com l’oli s/ tela de la corbeta “Rafael Pomar”, pintada (1875) a Liverpool per William Howard Yorke (1847-1921); la corbeta “Ignasi Fuster”, pintada (1879) per Francesc Vidal i Vidal; la corbeta menorquina “Juanita Clar”, pintada per Joan Font Vidal; els vaixells mercants “La jove Beatriu” i “El jove Marià”; aquarel·les de Josep Pineda Guerra, etc. El 2003 la col·lecció (quadres, maquetes, bruixoles, llibres de bitàcora i altres peces) es va posar a la venda en diverses subhastes. Més de setanta quadres de la col·lecció, juntament amb elements d'altres procedències, es varen subhastar el 12 de juny de 2003 a la seu de Christie’s a Londres. Altres peces es varen subhastar a Sotheby's de Londres i a Subastas Duran, de Madrid. La col·lecció es va dispersar.
Afeccionat als esports nàutics, la navegació i la pesca, disposà d’un bot a vela i motor (“El valent”) i, a mitges amb Ernest Escalas Chamení, d’un iot (“El grec”). També adquirí peces rellevants de pintura ("Primavera", d'Herman Anglada Camarassa, i "Amoríos (Can Macari)", de Francesc Bernareggi) i mobles (el magnífic joc complet del dormitori de Lady Hamilton a Maó). Morí a Palma als 85 anys.
Jaume Alenyà Ginard (Palma, Mallorca, 4 de febrer de 1869 - 26 de gener de 1945)
Arquitecte. Estudià i es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid. Primer de tot establí el seu despatx professional al carrer Victòria, núm. 7, de Palma. Després el va passar al carrer de Sant Bartomeu, núm. 17, i finalment el va instal·lar al carrer de la Farina, de Palma. Es casà (1903) amb Francisca Pujol Medinas.
Va ser un dels arquitectes més actius i prolífics de Mallorca. Segons l’estudi de Dolors Ladaria “La arquitectura en el ensanche de Palma, 1903-1927”, 215 projectes (33,75 %) d’un total de 637 presentats (1903-27) a l’Ajuntament de Palma eren d’ell.
Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), l’edifici de la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l’edifici d’habitatges amb planta en forma d’u dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases de la possessió d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), el xalet de Bartomeu Planas i Catalina Alenyà (Sant Agustí, Palma, 1938-39), l'edifici del Frontó Balear i d’altres.
En col·laboració amb Gaspar Bennàssar va fer diversos projectes com els de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Ramon Llull, 2, Palma, 1904-06), l’Hotel Príncep Alfons (abans Hotel Alhambra, Can Pastilla, Palma, 1906), Can Coll (Passeig Sagrera, Palma 1906-07), l’edifici dels magatzems “L’Àguila” (1908-09), Can Maneu (Es Triquet) (Palma, 1909 c.), l’edifici de Gaietà Segura o del Bar Cristal (Plaça d’Espanya, Palma, 1911-13) i d’altres. Amb col·laboració de Gaspar Reynés va fer Can Pujol (Carrer Pou, Santa Catalina, Palma, 1904), amb interessants ornaments florals i vegetals a la base de les finestres, sota els balcons i a la corona de l’edifici.
Va dirigir les obres del Gran Hotel (1901-03). Amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Alomar Bosch, dirigí les obres de l'Institut Balear, Escola d’Arts i Oficis, Escola de Comerç (Palma, 1914-16) i Escola Normal de Magisteri (des del 1966, Institut Joan Alcover). Va projectar i realitzar obres de reforma, com la de Can Fonticelli (Centre de Cultura de Sa Nostra, Palma, 1909), que va donar a la façana un cert aire modernista a causa, sobretot, de l'aspecte de la torreta. El 1912 va redactar un projecte de pla de reforma de Palma que preveia obrir vies de comunicació entre la part alta i la baixa de Palma i altres intervencions a l’interior de la ciutat.
En els seus primers treballs combina solucions eclèctiques, neoarabistes i vuitcentistes. Durant els anys de la seva joventut, treballa d’acord amb la preceptiva artística modernista, per evolucionar posteriorment cap a formes eclèctiques i funcionals, sempre sòbries i equilibrades, amb tocs regionalistes ocasionals.
A l’Exposició Balear de 1903 va presentar dos projectes, que varen ser guardonats amb la medalla de plata. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Palma i soci i directiu del Foment de Turisme de Mallorca. Presidí l'Associació d'Arquitectes de les Balears i la Societat Filatèlica fins que aquesta s'integra (1925) al Foment de Turisme.
Sobre temes d’urbanisme va publicar “Reforma de Palma. Anteproyecto” (Impremta Amengual i Muntaner, 1916), “Abastecimiento de la ciudad de Palma” (Impremta Josep Tous, 1925) i “Bases para la creación del régimen autonómico administrativo de las carreteras de Baleares y anteproyecto de reglamento para la organización del patronato” (Tipografia Provincial, 1932). Escriví diverses narracions curtes, de les quals va publicar “Duda cruel” i “El contrabandista y las cuevas de Mallorca", en un sol volum, dedicat al president del Foment del Turisme.
Va ser un dels arquitectes més actius i prolífics de Mallorca. Segons l’estudi de Dolors Ladaria “La arquitectura en el ensanche de Palma, 1903-1927”, 215 projectes (33,75 %) d’un total de 637 presentats (1903-27) a l’Ajuntament de Palma eren d’ell.
Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), l’edifici de la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l’edifici d’habitatges amb planta en forma d’u dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases de la possessió d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), el xalet de Bartomeu Planas i Catalina Alenyà (Sant Agustí, Palma, 1938-39), l'edifici del Frontó Balear i d’altres.
En col·laboració amb Gaspar Bennàssar va fer diversos projectes com els de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Ramon Llull, 2, Palma, 1904-06), l’Hotel Príncep Alfons (abans Hotel Alhambra, Can Pastilla, Palma, 1906), Can Coll (Passeig Sagrera, Palma 1906-07), l’edifici dels magatzems “L’Àguila” (1908-09), Can Maneu (Es Triquet) (Palma, 1909 c.), l’edifici de Gaietà Segura o del Bar Cristal (Plaça d’Espanya, Palma, 1911-13) i d’altres. Amb col·laboració de Gaspar Reynés va fer Can Pujol (Carrer Pou, Santa Catalina, Palma, 1904), amb interessants ornaments florals i vegetals a la base de les finestres, sota els balcons i a la corona de l’edifici.
Va dirigir les obres del Gran Hotel (1901-03). Amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Alomar Bosch, dirigí les obres de l'Institut Balear, Escola d’Arts i Oficis, Escola de Comerç (Palma, 1914-16) i Escola Normal de Magisteri (des del 1966, Institut Joan Alcover). Va projectar i realitzar obres de reforma, com la de Can Fonticelli (Centre de Cultura de Sa Nostra, Palma, 1909), que va donar a la façana un cert aire modernista a causa, sobretot, de l'aspecte de la torreta. El 1912 va redactar un projecte de pla de reforma de Palma que preveia obrir vies de comunicació entre la part alta i la baixa de Palma i altres intervencions a l’interior de la ciutat.
En els seus primers treballs combina solucions eclèctiques, neoarabistes i vuitcentistes. Durant els anys de la seva joventut, treballa d’acord amb la preceptiva artística modernista, per evolucionar posteriorment cap a formes eclèctiques i funcionals, sempre sòbries i equilibrades, amb tocs regionalistes ocasionals.
A l’Exposició Balear de 1903 va presentar dos projectes, que varen ser guardonats amb la medalla de plata. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Palma i soci i directiu del Foment de Turisme de Mallorca. Presidí l'Associació d'Arquitectes de les Balears i la Societat Filatèlica fins que aquesta s'integra (1925) al Foment de Turisme.
Sobre temes d’urbanisme va publicar “Reforma de Palma. Anteproyecto” (Impremta Amengual i Muntaner, 1916), “Abastecimiento de la ciudad de Palma” (Impremta Josep Tous, 1925) i “Bases para la creación del régimen autonómico administrativo de las carreteras de Baleares y anteproyecto de reglamento para la organización del patronato” (Tipografia Provincial, 1932). Escriví diverses narracions curtes, de les quals va publicar “Duda cruel” i “El contrabandista y las cuevas de Mallorca", en un sol volum, dedicat al president del Foment del Turisme.
 |
| Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyà, arquitectes |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)