Constitució: 28-IV-1981
Llorenç Brondo Jover, president
Maria Dolors Salort, presidenta d’honor
Ernest Sanxo, vicepresident
Bartomeu Caules, vocal cap del destacament
Nicolau Brondo Oliver, vocal cap de la Unitat Militar
Miquel Àngel Mir Al·lès, vocal delegat de CRJ
Ignàsia de Loiola Vivó, vocal d’ordre intern
Apol·lònia Benejam, vocal de publicitat
Margalida Taltavull Marquès, secretària.
Font: “Menorca”, 28-IV-1981
miércoles, 12 de enero de 2011
martes, 11 de enero de 2011
Junta Directiva de La Veda (Palma) (1928)
Elegida el 5-III-1928
Gabriel Villalonga Olivar, president
Pere Alcover Sureda, vicepresident
Josep Quint Safortesa, tresorer
Pere Cabrer Torres, secretari
Gabriel Vidal Fluxà, bibliotecari
La Almudaina, 6-III-1928, pàg. 7
Gabriel Villalonga Olivar, president
Pere Alcover Sureda, vicepresident
Josep Quint Safortesa, tresorer
Pere Cabrer Torres, secretari
Gabriel Vidal Fluxà, bibliotecari
La Almudaina, 6-III-1928, pàg. 7
sábado, 8 de enero de 2011
Junta directiva de l’oficina de Creu Roja a Santa Maria del Camí (Mallorca) (1978)
Pessa de possessió: 10-VII-1978
Joan Josep Macanàs i de la Poza, president
Antònia Llinàs Dolç, vocal
Modesta Martínez Gutiérrez, vocal
Francisca Colombàs Dolç, vocal
Catalina Bibiloni Carrasco, vocal
Maria Fuster Vich, vocal
Joan Josep Macanàs i de la Poza, president
Antònia Llinàs Dolç, vocal
Modesta Martínez Gutiérrez, vocal
Francisca Colombàs Dolç, vocal
Catalina Bibiloni Carrasco, vocal
Maria Fuster Vich, vocal
Festa de la bandereta (Creu Roja)
Des dels darrers anys del segle XIX són moltes les oficines de Creu Roja que recorren a les captes per obtenir fons destinats a sostenir les prestacions gratuïtes que donen, sobretot, en l’àmbit sanitari: dispensaris i consultoris propis, trasllats d’accidentats i malalts greus amb ambulàncies de la institució, adquisició del material mòbil, ajuts a famílies i persones excloses i marginades i prestacions als ferits i damnificats de guerres i catàstrofes naturals.
Les col·lectes es fan al carrer amb l’ajut de voluntaris en dies assenyalats, en els quals la presència de persones al carrer promet bones recaptacions. S’aprofita la celebració de la festa del patró o patrona de la localitat, la celebració d’un esdeveniment popular, com una fira, o una festa tradicional, com la de Sant Miquel (29 de setembre) que posava fi a l’any agrícola.
Maria Barbeito Cerviño (A Corunya, 2 de març de 1880 – 20 de novembre de 1970), escriptora, professora, pedagoga, galleguista, benefactora i fundadora d’institucions benèfiques, concep la idea de crear una festa pròpia, amb nom propi i sistema propi d’incentivació de les aportacions del públic. El 1912 posa en marxa la que anomena “Festa de la flor” per a la capta de fons destinats a la lluita contra la tubercolosi, sobretot la que afecta nois, noies i joves. Crea un esdeveniment consistent en el desplegament als carrers d’A Corunya d’un bon nombre de nois i joves, els quals, provistos de guardioles, demanen diners als transeünts a canvi d’una flor. El 1914 la reina Victòria Eugènia dóna el seu suport a la iniciativa. La "festa de la flor", sota el patronatge de la Junta de la Lluita Antituberculosa, que adopta com a emblema la creu de Lorena, s'estén per les principals ciutats del país. Un dels primers dies del mes de maig de 1928 té lloc a Palma una "festa de la flor", amb presència de les principals autoritats. El 16 de juny de 1949, dia del Corpus, en té lloc una altra de la seva seqüència anual.
Creu Roja Espanyola treballa paral·lelament en una direcció similar i decideix crear la que d’aleshores ençà s’anomena “Festa de la bandereta”. En comptes d’una flor es lliura als donants una petita reproducció en paper de la bandera de la institució (bandereta), que s’enganxa a una agulla que es pot fixar a la solapa o perxera. El 1915 tenen lloc vàries celebracions de la nova diada o festa.
La identificació de la jornada amb un nom simpàtic, la seva associació a una finalitat noble i l’espectacularitat visual del desplegament de les persones voluntàries abillades amb uniformes de la institució, provoca una bona resposta del públic i dels mitjans de comunicació.
Consta que a Barcelona el 13 de maig de 1915 té lloc la primera festa de la bandereta de la ciutat. En aquest cas la col·lecta es destina a l’atenció dels ferits de la guerra del Marroc i de la Primera Guerra Mundial.
El 1937 l’Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola de la zona nacional mana a totes les oficines de l’entitat que, amb motiu del dia de la Puríssima (8 de desembre), celebrin la festa de la bandereta. A Palma la jornada s’inicia amb una missa a l’església de les Tereses (La Rambla), que és oficiada per Mn. Mateu Canet Coll, capellà de l’ambulància de la casa. La recaptació aconseguida a Mallorca suma 13.585,60 ptes. La segona diada de la bandereta té lloc el 25 de juliol de 1938.
Les col·lectes es fan al carrer amb l’ajut de voluntaris en dies assenyalats, en els quals la presència de persones al carrer promet bones recaptacions. S’aprofita la celebració de la festa del patró o patrona de la localitat, la celebració d’un esdeveniment popular, com una fira, o una festa tradicional, com la de Sant Miquel (29 de setembre) que posava fi a l’any agrícola.
Maria Barbeito Cerviño (A Corunya, 2 de març de 1880 – 20 de novembre de 1970), escriptora, professora, pedagoga, galleguista, benefactora i fundadora d’institucions benèfiques, concep la idea de crear una festa pròpia, amb nom propi i sistema propi d’incentivació de les aportacions del públic. El 1912 posa en marxa la que anomena “Festa de la flor” per a la capta de fons destinats a la lluita contra la tubercolosi, sobretot la que afecta nois, noies i joves. Crea un esdeveniment consistent en el desplegament als carrers d’A Corunya d’un bon nombre de nois i joves, els quals, provistos de guardioles, demanen diners als transeünts a canvi d’una flor. El 1914 la reina Victòria Eugènia dóna el seu suport a la iniciativa. La "festa de la flor", sota el patronatge de la Junta de la Lluita Antituberculosa, que adopta com a emblema la creu de Lorena, s'estén per les principals ciutats del país. Un dels primers dies del mes de maig de 1928 té lloc a Palma una "festa de la flor", amb presència de les principals autoritats. El 16 de juny de 1949, dia del Corpus, en té lloc una altra de la seva seqüència anual.
Creu Roja Espanyola treballa paral·lelament en una direcció similar i decideix crear la que d’aleshores ençà s’anomena “Festa de la bandereta”. En comptes d’una flor es lliura als donants una petita reproducció en paper de la bandera de la institució (bandereta), que s’enganxa a una agulla que es pot fixar a la solapa o perxera. El 1915 tenen lloc vàries celebracions de la nova diada o festa.
La identificació de la jornada amb un nom simpàtic, la seva associació a una finalitat noble i l’espectacularitat visual del desplegament de les persones voluntàries abillades amb uniformes de la institució, provoca una bona resposta del públic i dels mitjans de comunicació.
Consta que a Barcelona el 13 de maig de 1915 té lloc la primera festa de la bandereta de la ciutat. En aquest cas la col·lecta es destina a l’atenció dels ferits de la guerra del Marroc i de la Primera Guerra Mundial.
El 1937 l’Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola de la zona nacional mana a totes les oficines de l’entitat que, amb motiu del dia de la Puríssima (8 de desembre), celebrin la festa de la bandereta. A Palma la jornada s’inicia amb una missa a l’església de les Tereses (La Rambla), que és oficiada per Mn. Mateu Canet Coll, capellà de l’ambulància de la casa. La recaptació aconseguida a Mallorca suma 13.585,60 ptes. La segona diada de la bandereta té lloc el 25 de juliol de 1938.
Junta dirctiva de Creu Roja a Ciutadella de Menorca (1968)
Presa de possessió: 31-X-1968
Nicolau Brondo Oliver, president
Dolors de Salord i d’Olives, presidenta d’honor
Ernest Sanxo Juaneda, vicepresident
Bartomeu Caules Anglada, comptador
Cristòfol Moll Reus, tresorer
Rafaela-Teresa Adrián Gener, secretària
Carolina de Salord i d’Olives, vocal
Maria del Carme Ruiz Morales, vocal
Ignàcia Vivó Pons, vocal
Maria Domingo Serra, vocal
Josep M. d’Olivar Canet, vocal
Doménec Marquès Gomila, vocal
Antoni Camps Bosch, vocal
Nicolau Brondo Oliver, president
Dolors de Salord i d’Olives, presidenta d’honor
Ernest Sanxo Juaneda, vicepresident
Bartomeu Caules Anglada, comptador
Cristòfol Moll Reus, tresorer
Rafaela-Teresa Adrián Gener, secretària
Carolina de Salord i d’Olives, vocal
Maria del Carme Ruiz Morales, vocal
Ignàcia Vivó Pons, vocal
Maria Domingo Serra, vocal
Josep M. d’Olivar Canet, vocal
Doménec Marquès Gomila, vocal
Antoni Camps Bosch, vocal
jueves, 6 de enero de 2011
Guillem d'Olives Pons (Maó, Menorca, 14 de febrer de 1927 - 19 d'agost de 2002)
Advocat, empresari, polític, expert en art, soci i voluntari de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà de Maó i cursa la carrera de dret en l'antiga Facultat de Dret de San Bernardo a Madrid.
És president del consell d'administració d'Editorial Menorca, editora del "Diari Menorca”, president de la Cooperativa Agropecuària, director de “Revista de Menorca”, de temes monogràfics insulars, i professor de l'Escola de Turisme de Menorca. També és president de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (1965-1981), vocal del consell d’administració i vicepresident de Caixa de Balears “Sa Nostra” i president de l’oficina local de Creu Roja a Maó (1975-77). Esporàdicament publica articles d’opinió al "Diari Menorca” i a "Revista de Menorca".
Gràcies a la seva intervenció es recupera i restaura l’antic edifici de la capella de Sant Antoni Abat, de Maó, avui convertida en sala de cultura de Caixa de les Balears “Sa Nostra”. També evita (1977) la desaparició del retaule barroc de Sant Antoni Abat, del 1748, d’autor anònim, que ocupa la paret frontal de la citada capella. Restaurat, es conserva en el Museu de Menorca. La pintura de la pradel·la central representa la llegenda de la intervenció de Sant Antoni Abat (o Abbas) a la conquesta de Menorca per Alfons III el 1287. Expert en pintura, reuneix una interessant col·lecció d’obres d’art i antiguitats. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Com a polític, és regidor, tinent de batlle i batlle en funcions de l’ajuntament de Maó. A les eleccions generals de 1977 és elegit senador per Menorca a les llistes de la UCD.
Casat amb la sevillana Maria Dolores Olivares D’Ángelo, tenen quatre fills. Persona de tarannà obert, dialogant i conciliador, s’agrada de propiciar l’entesa i la concòrdia en el seu entorn i en les institucions que regeix. És cavaller del Sant Sepulcre. Mor a Maó el 2002, als 75 anys. Proclamat a títol pòstum soci d’honor de l’Ateneu, un dels premis d’aquesta institució duu el seu nom.
Estudia el batxillerat a l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà de Maó i cursa la carrera de dret en l'antiga Facultat de Dret de San Bernardo a Madrid.
És president del consell d'administració d'Editorial Menorca, editora del "Diari Menorca”, president de la Cooperativa Agropecuària, director de “Revista de Menorca”, de temes monogràfics insulars, i professor de l'Escola de Turisme de Menorca. També és president de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (1965-1981), vocal del consell d’administració i vicepresident de Caixa de Balears “Sa Nostra” i president de l’oficina local de Creu Roja a Maó (1975-77). Esporàdicament publica articles d’opinió al "Diari Menorca” i a "Revista de Menorca".
Gràcies a la seva intervenció es recupera i restaura l’antic edifici de la capella de Sant Antoni Abat, de Maó, avui convertida en sala de cultura de Caixa de les Balears “Sa Nostra”. També evita (1977) la desaparició del retaule barroc de Sant Antoni Abat, del 1748, d’autor anònim, que ocupa la paret frontal de la citada capella. Restaurat, es conserva en el Museu de Menorca. La pintura de la pradel·la central representa la llegenda de la intervenció de Sant Antoni Abat (o Abbas) a la conquesta de Menorca per Alfons III el 1287. Expert en pintura, reuneix una interessant col·lecció d’obres d’art i antiguitats. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Com a polític, és regidor, tinent de batlle i batlle en funcions de l’ajuntament de Maó. A les eleccions generals de 1977 és elegit senador per Menorca a les llistes de la UCD.
Casat amb la sevillana Maria Dolores Olivares D’Ángelo, tenen quatre fills. Persona de tarannà obert, dialogant i conciliador, s’agrada de propiciar l’entesa i la concòrdia en el seu entorn i en les institucions que regeix. És cavaller del Sant Sepulcre. Mor a Maó el 2002, als 75 anys. Proclamat a títol pòstum soci d’honor de l’Ateneu, un dels premis d’aquesta institució duu el seu nom.
Miquel Bosch Flexas (Santa Catalina, Palma, 24 de febrer de 1940)
Capità mercant, oficial de l’Armada, voluntari i directiu de Creu Roja.
Neix a la casa assenyalada amb el número 162 (ara 74) del carrer de Sant Magí (abans carrer Gran), de Santa Catalina (Palma). És el segon fill de Pere Joan Bosch Castelló “Perejoan”, que era voluntari de l’oficina de Creu Roja a Santa Catalina, i de Rosa Flexas Balaguer. La seva mare és de la família Flexas del molí d’en Garleta (Es Jonquet). Té quatre germans: Maties, Jerònima, Pere i Jaume.
Estudia (1948-1956) a l’Institut “Ramon Llull”, de Palma, on fa el curs preparatori amb el mestre santamarier Antoni Salvà, l’ingrés, el batxillerat elemental i el batxillerat superior. El seu curs és un viver de professionals brillants, com Bartomeu Balaguer Barceló, Bernat Balaguer Monterrubio, Miquel Pocoví Juan, Jordi Cerdó Barceló, Joan Oliver Bauzà, Xavier López-Pinto Ruiz, Ignasi Sanguino Vidal, Josep Santaner Garau, Felip Mora Juaneda i molts d’altres. Tot seguit, amb 16 anys, es matricula (1956) a l’Escola Nàutica, de Palma, on obté (1958) el títol d’agregat de nàutica. Fa dos anys de pràctiques a la motonau “Cala Blanca”, de Naviera Mallorquina, del grup Salas, i s’examina de pilot a Barcelona (11-VI-1962).
Ja titulat, treballa a Naviera Mallorquina com a primer oficial, on s’encarrega del comandament de la motonau amb casc d’acer “Cala Blanca”, destinat a la línia de Civitavecchia, Gènova, Livorno, Barcelona, València, Màlaga, Oporto i Leixoes. S’embarca, després, com a capità del iot anglès “Tindor” amb el qual recorre (entre maig i octubre de 1963) la Costa Blava, Montecarlo i La Riviera. A continuació presta serveis a la Naviera Cofruna, de València, amb la qual navega fins a la regió dels Grans Llacs i al port de Duluth (Llac superior). Ho fa com a capità amb comandament amb el vaixell “Torres de Cuarte”, de passatgers i càrrega, de 5 mil tones. Passa a Naviera Ason com a capità del “Juanita Chacartegui”, de càrrega. El 10 d’abril de 1968 s’examina a Madrid i passa a capità de la marina mercant. S’embarca en el vapor “Alcacer” amb el qual fa viatges a la línia València, Alemanya R.F. y Mar Bàltica (Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Polònia i Alemanya de l’Est).
El 14 de febrer de 1970 ingressa per oposició a l’Armada com a alferes de navili. Embarca a la corbeta “Diana” i serveix en el petrolier “Teide” i el calador CR-1. Com a comandant duu la patrullera de vigilància de pesca V-21 i el pescamines “Ulla”. El 1981 és nomenat segon comandant de la Base Naval de Sóller, càrrec que manté fins al 1987, llevat d’un període de 6 mesos (1986-87) que passa embarcat com a ajudant de marina de Santurce (Bilbao). El 1987 és nomenat comandant de la Base Naval de Sóller, on resta fins que passa a la situació de reserva (2005). El 1988 ascendeix a capità de corbeta i el 1992 a capità de fragata. Durant els anys de servei a l’Armada és guardonat amb la creu, l’encomanda i la placa de Sant Hermenegild, la creu i la placa del Mèrit Naval i la creu del Mèrit Aeronàutic.
Voluntari de Creu Roja de l’oficina de Sóller des del 1992, en agraïment pels seus serveis durant molts d’anys com a patró de l’embarcació de salvament marítim “Verge de Lluc”, de Creu Roja, és distingit amb la medalla de bronze (1994) i la de plata (8 de desembre de 2004). El gener de 2006 és designat president de Creu Roja a Sóller.
És afeccionat a pescar, jugar a tenis, llegir i reunir-se amb els amics. De jove practicà el submarinisme. El 1964 es casa amb Àngela Gómez Llases, néta de Blai Llases Bonet, patró d’altura de la marina mercant, que féu molts viatges a vela a les Antilles. Tenen dos fills, Pere Joan i Rosa Anna, i dos nets, Miquel i Pere. El 2006 el Govern de les Illes Balears li atorga el Premi Ramon Llull.
Neix a la casa assenyalada amb el número 162 (ara 74) del carrer de Sant Magí (abans carrer Gran), de Santa Catalina (Palma). És el segon fill de Pere Joan Bosch Castelló “Perejoan”, que era voluntari de l’oficina de Creu Roja a Santa Catalina, i de Rosa Flexas Balaguer. La seva mare és de la família Flexas del molí d’en Garleta (Es Jonquet). Té quatre germans: Maties, Jerònima, Pere i Jaume.
Estudia (1948-1956) a l’Institut “Ramon Llull”, de Palma, on fa el curs preparatori amb el mestre santamarier Antoni Salvà, l’ingrés, el batxillerat elemental i el batxillerat superior. El seu curs és un viver de professionals brillants, com Bartomeu Balaguer Barceló, Bernat Balaguer Monterrubio, Miquel Pocoví Juan, Jordi Cerdó Barceló, Joan Oliver Bauzà, Xavier López-Pinto Ruiz, Ignasi Sanguino Vidal, Josep Santaner Garau, Felip Mora Juaneda i molts d’altres. Tot seguit, amb 16 anys, es matricula (1956) a l’Escola Nàutica, de Palma, on obté (1958) el títol d’agregat de nàutica. Fa dos anys de pràctiques a la motonau “Cala Blanca”, de Naviera Mallorquina, del grup Salas, i s’examina de pilot a Barcelona (11-VI-1962).
Ja titulat, treballa a Naviera Mallorquina com a primer oficial, on s’encarrega del comandament de la motonau amb casc d’acer “Cala Blanca”, destinat a la línia de Civitavecchia, Gènova, Livorno, Barcelona, València, Màlaga, Oporto i Leixoes. S’embarca, després, com a capità del iot anglès “Tindor” amb el qual recorre (entre maig i octubre de 1963) la Costa Blava, Montecarlo i La Riviera. A continuació presta serveis a la Naviera Cofruna, de València, amb la qual navega fins a la regió dels Grans Llacs i al port de Duluth (Llac superior). Ho fa com a capità amb comandament amb el vaixell “Torres de Cuarte”, de passatgers i càrrega, de 5 mil tones. Passa a Naviera Ason com a capità del “Juanita Chacartegui”, de càrrega. El 10 d’abril de 1968 s’examina a Madrid i passa a capità de la marina mercant. S’embarca en el vapor “Alcacer” amb el qual fa viatges a la línia València, Alemanya R.F. y Mar Bàltica (Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Polònia i Alemanya de l’Est).
El 14 de febrer de 1970 ingressa per oposició a l’Armada com a alferes de navili. Embarca a la corbeta “Diana” i serveix en el petrolier “Teide” i el calador CR-1. Com a comandant duu la patrullera de vigilància de pesca V-21 i el pescamines “Ulla”. El 1981 és nomenat segon comandant de la Base Naval de Sóller, càrrec que manté fins al 1987, llevat d’un període de 6 mesos (1986-87) que passa embarcat com a ajudant de marina de Santurce (Bilbao). El 1987 és nomenat comandant de la Base Naval de Sóller, on resta fins que passa a la situació de reserva (2005). El 1988 ascendeix a capità de corbeta i el 1992 a capità de fragata. Durant els anys de servei a l’Armada és guardonat amb la creu, l’encomanda i la placa de Sant Hermenegild, la creu i la placa del Mèrit Naval i la creu del Mèrit Aeronàutic.
Voluntari de Creu Roja de l’oficina de Sóller des del 1992, en agraïment pels seus serveis durant molts d’anys com a patró de l’embarcació de salvament marítim “Verge de Lluc”, de Creu Roja, és distingit amb la medalla de bronze (1994) i la de plata (8 de desembre de 2004). El gener de 2006 és designat president de Creu Roja a Sóller.
És afeccionat a pescar, jugar a tenis, llegir i reunir-se amb els amics. De jove practicà el submarinisme. El 1964 es casa amb Àngela Gómez Llases, néta de Blai Llases Bonet, patró d’altura de la marina mercant, que féu molts viatges a vela a les Antilles. Tenen dos fills, Pere Joan i Rosa Anna, i dos nets, Miquel i Pere. El 2006 el Govern de les Illes Balears li atorga el Premi Ramon Llull.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)