Metge militar, cirurgià d’anomenada i voluntari de Creu Roja.
Es llicencia (1914) a la Universitat de Madrid i ingressa per oposició al cos de sanitat militar. Destinat a Palma, és cap de cirurgia de l’Hospital Militar. Amb el seu germà Vicente (1893-1967) munta la clínica Peñaranda a la zona de Can Bleda (Palma).
En els anys 30 organitza tertúlies culturals i col•labora amb organitzacions obreres i sindicals. Arran de l’inici de la guerra civil, és detingut, desposseït dels seus càrrecs, empresonat i sotmès a consell de guerra, a causa de la seva manifesta desafecció als règims totalitaris. En el consell de guerra té com a defensor Miquel Villalonga Pons, germà de Llorenç Villalonga, amic seu. Ell havia estat el metge de capçalera que tractà el pare d’ambdós durant la seva llarga malaltia.
En els anys 20 es dóna d’alta com a voluntari de Creu Roja i es fa càrrec de les classes a l’escola d’infermeria de la institució. El 1935 és distingit amb la legió d’honor per la difícil operació que havia fet amb èxit, l’estiu del 1934, a un capità de corbeta de l’esquadra francesa.
Un carrer de Palma duu el nom de Germans Peñaranda en memòria d’ell i del seu germà.
Referències
GEM, tom VI, pàg. 169, Palma 1991.
Josep MASSOT I MUNTANER, “Els intel•lectuals mallorquins davant el franquisme”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 242, Barcelona 1992.
Josep MASSOT I MUNTANER, “Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 106, Barcelona 2002.
sábado, 12 de febrero de 2011
viernes, 11 de febrero de 2011
Pere Sampol Rosselló (Palma 1837 - 14 de març de 1914)
Jurista, advocat, polític i voluntari de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a Palma i es llicencia en dret a la Península. En acabar la carrera es dóna d’alta en el Col·legi d’Advocats i es dedica a l’exercici lliure de la professió, amb bufet obert al carrer Pont i Vic, núm. 7, on té també l’habitatge.
És vicepresident del Banc Agrícola i Comercial S.A., constituït el 1881, que el 1884 es fusiona amb el Canvi Mallorquí. És elegit diputat provincial el 14-IX-1884 i poc després és president de la Diputació Provincial (1884-1885). El 1895 és diputat provincial.
Entre el final del s. XIX i el 1914 és consultor lletrat de la Comissió de Creu Roja a Palma i vocal de la seva junta directiva.
Casat amb Maria Josepa Ripoll Planas, tenen 5 fills: Joana Maria, Francisca, Maria Josepa, Josep i Pere. Els seus fills Josep i Pere Sampol Ripoll fan la carrera de dret, però no l’exerceixen. Pere s’especialitza com a bibliòfil i és membre de la Societat Arqueològica Lul•liana.
Referències
GEM, “Banc Agrícola i Comercial”, volum I, pàg. 371, Palma 1991.
GEM, “Diputació provincial”, Volum IV, pàg. 316, Palma 1991.
Rafael ALENYÀ, “Anuario Balear”, Palma, 1928.
Pere d’Alcàntara PEÑA, “Guía de las Baleares”, pàg. 128, Librería J. Tous ed., Palma 1891.
Estudia el batxillerat a Palma i es llicencia en dret a la Península. En acabar la carrera es dóna d’alta en el Col·legi d’Advocats i es dedica a l’exercici lliure de la professió, amb bufet obert al carrer Pont i Vic, núm. 7, on té també l’habitatge.
És vicepresident del Banc Agrícola i Comercial S.A., constituït el 1881, que el 1884 es fusiona amb el Canvi Mallorquí. És elegit diputat provincial el 14-IX-1884 i poc després és president de la Diputació Provincial (1884-1885). El 1895 és diputat provincial.
Entre el final del s. XIX i el 1914 és consultor lletrat de la Comissió de Creu Roja a Palma i vocal de la seva junta directiva.
Casat amb Maria Josepa Ripoll Planas, tenen 5 fills: Joana Maria, Francisca, Maria Josepa, Josep i Pere. Els seus fills Josep i Pere Sampol Ripoll fan la carrera de dret, però no l’exerceixen. Pere s’especialitza com a bibliòfil i és membre de la Societat Arqueològica Lul•liana.
Referències
GEM, “Banc Agrícola i Comercial”, volum I, pàg. 371, Palma 1991.
GEM, “Diputació provincial”, Volum IV, pàg. 316, Palma 1991.
Rafael ALENYÀ, “Anuario Balear”, Palma, 1928.
Pere d’Alcàntara PEÑA, “Guía de las Baleares”, pàg. 128, Librería J. Tous ed., Palma 1891.
lunes, 7 de febrero de 2011
Jaume Damians Gelabert (Palma, 19 de novembre de 1960 - 8 de febrer de 2008)
Tècnic informàtic, programador, regidor de teatre, espeleòleg i voluntari de Creu Roja.
Fill d’Antoni Damians i Antònia Gelabert, estudia el batxillerat al Col·legi de Sant Pere (Es Viver, Palma). Posteriorment, fa estudis d’informàtica de manera continuada i ininterrompuda i s’especialitza en anàlisi de sistemes i programació.
Com a tècnic en informàtica presta serveis professionals a Spantax, Cobega (distribuïdora de la Coca Cola), Consell Insular de Mallorca, Hospital de Creu Roja i d’altres. El 1990 munta l’empresa “Controls de Mallorca C.B.”, que li permet una major facilitat a l’hora de fer contractacions i facturar serveis a institucions privades i públiques. El 1999 Creu Roja li ofereix un contracte fix de dedicació exclusiva i el nomena director del departament de sistemes informàtics de l’oficina autonòmica de les Balears.
Afeccionat de ben jove a l’espeleologia, als 16 anys s’adhereix (1977) a l’Speleo Club Mallorca i dos anys després al Grup Espeleològic Est, de Palma. Combina l’espeleologia amb l’estudi de temes biològics i arqueològics i impulsa campanyes espeleològiques com Minor 87, que té lloc a Menorca. A final dels 70 esdevé un dels impulsors de tècniques innovadores com l’anomenada “sols corda”, que permet major autonomia i facilita l’exploració de cavitats laterals i de cavitats més inaccessibles. D’aquesta manera s’amplien les possibilitats d’exploració del mitjà subterrani superficial.
El 1979 s’incorpora a la junta directiva de la Federació Balear d’Espeleologia i assumeix l’encàrrec de coordinar el “Catàleg de cavitats”, que recull més de tres mil cavitats de les illes. En els anys 80 realitza estudis de biogeografia i taxonomia de la fauna cavernícola (aranyes, coleòpters, moluscs terrestres, etc.). El 1994 fa part de la junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears.
El teatre és la seva passió. Fa d’actor i director, impulsa la fundació de la companyia “L’Ombra del Cranc”, és regidor d’Iguana Teatre, es vincula a la Fundació Teatre del Mar i és el primer president (1999-2008) de l’associació d’espectadors del Teatre del Mar (AETM). Casat amb Maria Agustina Janés “Gessi”, són pares de tres fills, Bernat (1986), Jaume (1989) i Xavier (1989). En plena maduresa, mor a Palma als 47 anys.
El premi anual de l’associació d’espectadors del Teatre del Mar al millor espectacle programat pel centre durant l’any anterior duu el seu nom des del 2008. La dona i els fills feren donació a la Societat d'Història Natural de les Balears del material naturalístic i espeleològic que havia reunit.
Referències
Guillem X. PONS, "In memoriam. Jaume Damians Gelabert (1960-2008)", 'Bolletí Societat d'Història Natural Balears', núm. 50, pàg. 289-293, Palma 2008.
Joaquim GINÉS i Àngel GINÉS, "Jaume Damians Gelabert (1960-2008)", 'Endins', núm. 32, Palma 2008.
Jaume DAMIANS i Joaquim GINÉS, "Algunes observacions mineralògiques i morfològiques sobre el sistema cueto-coventosa" (Santander), 'Endins', núm. 8, Palma 1981.
Laura JURADO, "El 'hacker' de la espeleología", 'El Mundo', Baleópolis, núm. 94, Palma 23-I-2011.
Fill d’Antoni Damians i Antònia Gelabert, estudia el batxillerat al Col·legi de Sant Pere (Es Viver, Palma). Posteriorment, fa estudis d’informàtica de manera continuada i ininterrompuda i s’especialitza en anàlisi de sistemes i programació.
Com a tècnic en informàtica presta serveis professionals a Spantax, Cobega (distribuïdora de la Coca Cola), Consell Insular de Mallorca, Hospital de Creu Roja i d’altres. El 1990 munta l’empresa “Controls de Mallorca C.B.”, que li permet una major facilitat a l’hora de fer contractacions i facturar serveis a institucions privades i públiques. El 1999 Creu Roja li ofereix un contracte fix de dedicació exclusiva i el nomena director del departament de sistemes informàtics de l’oficina autonòmica de les Balears.
Afeccionat de ben jove a l’espeleologia, als 16 anys s’adhereix (1977) a l’Speleo Club Mallorca i dos anys després al Grup Espeleològic Est, de Palma. Combina l’espeleologia amb l’estudi de temes biològics i arqueològics i impulsa campanyes espeleològiques com Minor 87, que té lloc a Menorca. A final dels 70 esdevé un dels impulsors de tècniques innovadores com l’anomenada “sols corda”, que permet major autonomia i facilita l’exploració de cavitats laterals i de cavitats més inaccessibles. D’aquesta manera s’amplien les possibilitats d’exploració del mitjà subterrani superficial.
El 1979 s’incorpora a la junta directiva de la Federació Balear d’Espeleologia i assumeix l’encàrrec de coordinar el “Catàleg de cavitats”, que recull més de tres mil cavitats de les illes. En els anys 80 realitza estudis de biogeografia i taxonomia de la fauna cavernícola (aranyes, coleòpters, moluscs terrestres, etc.). El 1994 fa part de la junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears.
El teatre és la seva passió. Fa d’actor i director, impulsa la fundació de la companyia “L’Ombra del Cranc”, és regidor d’Iguana Teatre, es vincula a la Fundació Teatre del Mar i és el primer president (1999-2008) de l’associació d’espectadors del Teatre del Mar (AETM). Casat amb Maria Agustina Janés “Gessi”, són pares de tres fills, Bernat (1986), Jaume (1989) i Xavier (1989). En plena maduresa, mor a Palma als 47 anys.
El premi anual de l’associació d’espectadors del Teatre del Mar al millor espectacle programat pel centre durant l’any anterior duu el seu nom des del 2008. La dona i els fills feren donació a la Societat d'Història Natural de les Balears del material naturalístic i espeleològic que havia reunit.
Referències
Guillem X. PONS, "In memoriam. Jaume Damians Gelabert (1960-2008)", 'Bolletí Societat d'Història Natural Balears', núm. 50, pàg. 289-293, Palma 2008.
Joaquim GINÉS i Àngel GINÉS, "Jaume Damians Gelabert (1960-2008)", 'Endins', núm. 32, Palma 2008.
Jaume DAMIANS i Joaquim GINÉS, "Algunes observacions mineralògiques i morfològiques sobre el sistema cueto-coventosa" (Santander), 'Endins', núm. 8, Palma 1981.
Laura JURADO, "El 'hacker' de la espeleología", 'El Mundo', Baleópolis, núm. 94, Palma 23-I-2011.
sábado, 5 de febrero de 2011
Nadal Garau Estrany (Inca 13 d'abril de 1867 - Palma 30 de març de 1939)
Prevere, canonista, professor i soci de Creu Roja.
Natural d’Inca, estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma). Posteriorment, es llicencia en teologia i dret canònic. És germà de Mateu Nadal Estrany (Inca 1858), rector de Sant Miquel (Palma) i, després, canonge penitencier de la Seu.
És rector i arxipreste de Llucmajor, canonge doctoral i catedràtic de dret canònic del seminari diocesà. Escriu diverses obres pedagògiques i piadoses. Manté relacions de coneguda i amistat amb el P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador de la congregació dels missioners dels sagrats cors.
És consultor canònic de la comissió de Creu Roja a Palma en el període 1914-1924. El 1924 passa a vocal de la junta directiva i cedeix el càrrec de consultor al canonge Antoni Sanxo Nebot. Mor a Palma als 71 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Natural d’Inca, estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma). Posteriorment, es llicencia en teologia i dret canònic. És germà de Mateu Nadal Estrany (Inca 1858), rector de Sant Miquel (Palma) i, després, canonge penitencier de la Seu.
És rector i arxipreste de Llucmajor, canonge doctoral i catedràtic de dret canònic del seminari diocesà. Escriu diverses obres pedagògiques i piadoses. Manté relacions de coneguda i amistat amb el P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador de la congregació dels missioners dels sagrats cors.
És consultor canònic de la comissió de Creu Roja a Palma en el període 1914-1924. El 1924 passa a vocal de la junta directiva i cedeix el càrrec de consultor al canonge Antoni Sanxo Nebot. Mor a Palma als 71 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Bonaventura Barceló Ramis (Palma 1845 - 24 de setembre de 1921)
Prevere, canonge, soci i voluntari de Creu Roja.
Estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i és ordenat prevere el 24 de setembre de 1860, als 25 anys. És rector de Binissalem i de Sant Jaume (Palma) i posteriorment(1905) canonge arxipreste de la Seu. És amic del P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador dels missioners dels Sagrats Cors.
És vocal, tresorer (1905-1919) i vicepresident (1919-1921) de la junta directiva de Creu Roja. La seu de l’oficina provincial de Creu Roja i la casa on vivia Manuel Villalonga Pérez, eren ubicades dins el terme de la parròquia de Sant Jaume, cosa per la qual el president Villalonga tenia amb ell una bona relació de coneguda, confiança i amistat.
És autor de diverses publicacions piadoses com "Novena en obsequio de San Blas" (1898), "Panegíric de Nostra Senyora de Lluc" (1899) i "Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença" (1900). Mor a Palma als 75 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Guillem BIBILONI i Pere FULLANA PUIGSERVER, "Bonaventura Barceló Ramis", GEM, tom XVIII, pàg. 322, Palma 1991.
Estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i és ordenat prevere el 24 de setembre de 1860, als 25 anys. És rector de Binissalem i de Sant Jaume (Palma) i posteriorment(1905) canonge arxipreste de la Seu. És amic del P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador dels missioners dels Sagrats Cors.
És vocal, tresorer (1905-1919) i vicepresident (1919-1921) de la junta directiva de Creu Roja. La seu de l’oficina provincial de Creu Roja i la casa on vivia Manuel Villalonga Pérez, eren ubicades dins el terme de la parròquia de Sant Jaume, cosa per la qual el president Villalonga tenia amb ell una bona relació de coneguda, confiança i amistat.
És autor de diverses publicacions piadoses com "Novena en obsequio de San Blas" (1898), "Panegíric de Nostra Senyora de Lluc" (1899) i "Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença" (1900). Mor a Palma als 75 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Guillem BIBILONI i Pere FULLANA PUIGSERVER, "Bonaventura Barceló Ramis", GEM, tom XVIII, pàg. 322, Palma 1991.
miércoles, 2 de febrero de 2011
Jeroni Pou Magraner (Palma 5 de gener de 1854 - 5 de novembre de 1922)
Advocat, escriptor, polític i soci de Creu Roja.
Fill de l’enginyer d’obres públiques Emili Pou Bonet (1830-1888) i germà del general honorari d’infanteria Emili Pou Magraner (1868-1940), president de Creu Roja a les Balears (1936), és un dels personatges més rellevants del seu temps a Mallorca. Es casa als 41 anys el 21 de gener de 1895. Després de residir durant un temps a París, és reclamat pel president d’El Salvador, que el nomena (1889) ambaixador extraordinari d’aquest país davant el Govern de Mèxic.
Animador i impulsor del republicanisme a Mallorca, el reorganitza (1896) a l’entorn del partit Unió Republicana. Funda i dirigeix el diari “La Unión Republicana” (1896-1904) i crea el setmanari “El ideal” (1910). És regidor de l’ajuntament de Palma, senador per Mallorca (1916) i diputat provincial (1922). Se separa del republicanisme per fundar (1913) a l’illa el Partit Reformista, de Melquíades Álvarez.
Escriu poesia i comèdies en castellà com “Juzgar por indicios”, “La magia electoral” i “Los viejos verdes”. Publica “Lucha por la existencia”, discurs que pronuncia amb motiu de la seva recepció com a soci actiu de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de San Salvador (1889).
En els primers anys del s. XX, es dóna d’alta com a soci de número de Creu Roja a les Balears. Afeccionat a la caça, és membre de la societat de caçadors. Joan Bauzà pinta (1895 c.) el seu retrat en una escena costumista a l’interior de la taverna de Can Bartola, que es conserva al Museu de Lluc. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Rep la Legió d’Honor per la seva adhesió al govern de França durant la Primera Guerra Mundial. Essent diputat provincial, mor a Palma als 68 anys.
Fill de l’enginyer d’obres públiques Emili Pou Bonet (1830-1888) i germà del general honorari d’infanteria Emili Pou Magraner (1868-1940), president de Creu Roja a les Balears (1936), és un dels personatges més rellevants del seu temps a Mallorca. Es casa als 41 anys el 21 de gener de 1895. Després de residir durant un temps a París, és reclamat pel president d’El Salvador, que el nomena (1889) ambaixador extraordinari d’aquest país davant el Govern de Mèxic.
Animador i impulsor del republicanisme a Mallorca, el reorganitza (1896) a l’entorn del partit Unió Republicana. Funda i dirigeix el diari “La Unión Republicana” (1896-1904) i crea el setmanari “El ideal” (1910). És regidor de l’ajuntament de Palma, senador per Mallorca (1916) i diputat provincial (1922). Se separa del republicanisme per fundar (1913) a l’illa el Partit Reformista, de Melquíades Álvarez.
Escriu poesia i comèdies en castellà com “Juzgar por indicios”, “La magia electoral” i “Los viejos verdes”. Publica “Lucha por la existencia”, discurs que pronuncia amb motiu de la seva recepció com a soci actiu de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de San Salvador (1889).
En els primers anys del s. XX, es dóna d’alta com a soci de número de Creu Roja a les Balears. Afeccionat a la caça, és membre de la societat de caçadors. Joan Bauzà pinta (1895 c.) el seu retrat en una escena costumista a l’interior de la taverna de Can Bartola, que es conserva al Museu de Lluc. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Rep la Legió d’Honor per la seva adhesió al govern de França durant la Primera Guerra Mundial. Essent diputat provincial, mor a Palma als 68 anys.
domingo, 30 de enero de 2011
Gabriel de Semir i Carrós (Barcelona, 1884 - 3 de setembre de 1965)
Empresari, polític i soci de Creu Roja.
Fill de Francesc de Semir i Calbetó i Àngela Carrós Hansen, és germà de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma i obté el títol el 1901.
Dedicat als negocis, funda (1934) una empresa de transport de viatgers entre Manresa i Berga, la Companyia General d’Auto Transport SA (ATSA). Fa part d’una societat dedicada a la fabricació d’extintors i d’altres negocis industrials i comercials. Durant els anys del directori de Primo de Rivera, és designat diputat de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec desplega una intensa activitat pública.
Mentre el seu pare treballa com a funcionari tècnic de la Delegació d’Hisenda a Palma, amb 16 anys es fa (1900) soci numerari de l’assemblea de Creu Roja a les Balears. El seu germà gran, Francesc, advocat, es casa a Palma amb Maria de l’Assumpció Rovira i Truiols.
Mor a Barcelona als 81 anys.
Fill de Francesc de Semir i Calbetó i Àngela Carrós Hansen, és germà de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma i obté el títol el 1901.
Dedicat als negocis, funda (1934) una empresa de transport de viatgers entre Manresa i Berga, la Companyia General d’Auto Transport SA (ATSA). Fa part d’una societat dedicada a la fabricació d’extintors i d’altres negocis industrials i comercials. Durant els anys del directori de Primo de Rivera, és designat diputat de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec desplega una intensa activitat pública.
Mentre el seu pare treballa com a funcionari tècnic de la Delegació d’Hisenda a Palma, amb 16 anys es fa (1900) soci numerari de l’assemblea de Creu Roja a les Balears. El seu germà gran, Francesc, advocat, es casa a Palma amb Maria de l’Assumpció Rovira i Truiols.
Mor a Barcelona als 81 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)