Polític liberal, soci i voluntari de Creu Roja.
Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.
El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.
El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.
El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Referències
Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.
Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.
sábado, 11 de junio de 2011
viernes, 3 de junio de 2011
Josep Roig Salleras "En Pep de Son Amat" (Porreres, Mallorca, 2 de setembre de 1931 - 12 de juny de 2001)
Empresari i polític.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
 |
| Josep Roig Salleras, Foto GEM |
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
lunes, 30 de mayo de 2011
Josep Claret Rubira (Girona 1908-1988)
Arquitecte i dibuixant artístic.
Estudia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1933). S’inicia en l’exercici de l’arquitectura al despatx de Josep Lluís Sert. Inicialment aplica solucions racionalistes. Després de la Guerra Civil, evoluciona cap un eclecticisme basat sovint en formes tradicionals i localistes. Fa part del grup fundador del GATCPAC. S’agrada de fer dibuix artístic, que constitueix la seva gran passió.
El 1938 és mobilitzat per la República i amb el grau de capità d’aviació és destinat a Menorca per supervisar les obres de construcció del primer aeròdrom de l’illa, situat prop de la carretera de Sant Lluís. El 1939 és sotmès a procediment de depuració i a judici sumaríssim, que acaba amb el sobreseïment i la llibertat definitiva. Resta a Menorca fins el 1957. Durant aquests anys és l’únic arquitecte municipal de Maó, elabora el Pla General del municipi de Maó (1944) i signa uns 500 projectes públics i privats.
Són obres seves l’Institut Joan Ramis i Ramis, l’Hotel Port Mahón, el xalet Codina, el xalet “La Rosaleda” (seu de l’oficina de Creu Roja a Maó), l’Hotel Xuroy d’Alcalfar i d’altres edificacions.
La seva obra és objecte d’investigació per la tesi doctoral de Maria Mercè Pareta Marjanedas, llegida a la Universitat de Girona el 2010, titulada “Josep Claret, arquitectura i societat”. D’altra part, ha estat explorada amb dues exposicions: una és organitzada pel Museu d’Història de la ciutat de Girona i l’altra per la Delegació a Girona del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Un compendi d’aquesta darrera es trasllada a Menorca sota el títol de “Josep Claret, arquitectura a Menorca 1939-1957”. Es pot visitar entre el 19 de febrer i el 19 de març de 2010 al claustre del Carme, de Maó.
Estudia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1933). S’inicia en l’exercici de l’arquitectura al despatx de Josep Lluís Sert. Inicialment aplica solucions racionalistes. Després de la Guerra Civil, evoluciona cap un eclecticisme basat sovint en formes tradicionals i localistes. Fa part del grup fundador del GATCPAC. S’agrada de fer dibuix artístic, que constitueix la seva gran passió.
El 1938 és mobilitzat per la República i amb el grau de capità d’aviació és destinat a Menorca per supervisar les obres de construcció del primer aeròdrom de l’illa, situat prop de la carretera de Sant Lluís. El 1939 és sotmès a procediment de depuració i a judici sumaríssim, que acaba amb el sobreseïment i la llibertat definitiva. Resta a Menorca fins el 1957. Durant aquests anys és l’únic arquitecte municipal de Maó, elabora el Pla General del municipi de Maó (1944) i signa uns 500 projectes públics i privats.
Són obres seves l’Institut Joan Ramis i Ramis, l’Hotel Port Mahón, el xalet Codina, el xalet “La Rosaleda” (seu de l’oficina de Creu Roja a Maó), l’Hotel Xuroy d’Alcalfar i d’altres edificacions.
La seva obra és objecte d’investigació per la tesi doctoral de Maria Mercè Pareta Marjanedas, llegida a la Universitat de Girona el 2010, titulada “Josep Claret, arquitectura i societat”. D’altra part, ha estat explorada amb dues exposicions: una és organitzada pel Museu d’Història de la ciutat de Girona i l’altra per la Delegació a Girona del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Un compendi d’aquesta darrera es trasllada a Menorca sota el títol de “Josep Claret, arquitectura a Menorca 1939-1957”. Es pot visitar entre el 19 de febrer i el 19 de març de 2010 al claustre del Carme, de Maó.
viernes, 27 de mayo de 2011
Concessió medalla de Creu Roja a Santiago Pons Quintana
L’any 1974 funcionava a Alaior una agrupació de donants de sang de Creu Roja. Les aportacions d’Alaior al banc de sang de Creu Roja eren moltes i abundants. Tant era així que l’ajuntament d’Alaior va acordar concedir un premi de reconeixement a dos donats destacats. Em referesc a Francesc Juanico Pons i Bartomeu Ameller Llopis. El lliurament de la distinció va tenir lloc a la sala de plens de l’ajuntament el 12 d’agost de 1974.
Arran d’aquest fet, Santiago Pons Quintana amb un grup de col•laboradors assumeix la tasca de constituir a Alaior l’oficina local de Creu Roja. La seva tasca de preparació culmina el 7 de maig de 1975 amb la creació de l’assemblea local de Creu Roja. Els assistents a la primera assemblea acorden proposar com a primer president Santiago Pons Quintana, qui accepta el repte i es posa al front d’un equip de gestió qualificat i amb voluntat de fer coses útils a favor de la comunitat.
Durant 5 anys hi dedica temps, capacitat de gestió, energies i esforços personals. Ho fa sense mirar les hores de dedicació ni el treball personal necessari per imprimir a l’assemblea de Creu Roja l’impuls necessari per arrelar amb realitzacions concretes i ben útils en el camp de la prevenció d’accidents, de donació de sang, de salvament, d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, els serveis preventius a platges i els serveis preventius terrestres.
Per la feina feta, la dedicació, l’esforç i la generositat de la vostra contribució al servei de tots, Creu Roja Espanyola ha acordat distingir-vos avui amb la medalla de plata de la institució.
Alaior, 27 de maig de 2011.
Arran d’aquest fet, Santiago Pons Quintana amb un grup de col•laboradors assumeix la tasca de constituir a Alaior l’oficina local de Creu Roja. La seva tasca de preparació culmina el 7 de maig de 1975 amb la creació de l’assemblea local de Creu Roja. Els assistents a la primera assemblea acorden proposar com a primer president Santiago Pons Quintana, qui accepta el repte i es posa al front d’un equip de gestió qualificat i amb voluntat de fer coses útils a favor de la comunitat.
Durant 5 anys hi dedica temps, capacitat de gestió, energies i esforços personals. Ho fa sense mirar les hores de dedicació ni el treball personal necessari per imprimir a l’assemblea de Creu Roja l’impuls necessari per arrelar amb realitzacions concretes i ben útils en el camp de la prevenció d’accidents, de donació de sang, de salvament, d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, els serveis preventius a platges i els serveis preventius terrestres.
Per la feina feta, la dedicació, l’esforç i la generositat de la vostra contribució al servei de tots, Creu Roja Espanyola ha acordat distingir-vos avui amb la medalla de plata de la institució.
Alaior, 27 de maig de 2011.
jueves, 26 de mayo de 2011
IV Diada dels Voluntaris i Voluntàries de Creu Roja a les Balears
Voluntaris i voluntàries de Creu Roja,
Siau benvinguts i benvingudes a la IV Diada dels Voluntaris, que heu organitzat vosaltres. Aquesta, com les tres diades anteriors, la de Lluc, la d’Andratx i la de Son Amar, tracta de recordar i de demostrar amb fets, sobre tot, tres coses:
- Que la solidaritat i la generositat són font d’alegria i de festa.
- Que als voluntaris de Creu Roja ens agrada conèixer-nos, compartir taula i conversa i fer bulla plegats.
- Que l’Any Europeu del Voluntariat és celebrat a les Balears per voluntaris i voluntàries que porten 140 anys d’experiència, de treball altruista i de servei a les persones vulnerables.
Al llarg de les properes hores tindrem actuacions diverses de voluntaris, de cantants, de circ, d’humor, de grups musicals i altres. Facem tot el possible perquè esclati l’alegria que ens acompanya i l’esperit de festa que neix de la consciència de la feina ben feta. Facem que amb la música, les cançons, les narracions i l’humor es posi bé de manifest que els voluntaris i les voluntàries, sempre i per tot, associem l’alegria i la festa amb l’afirmació dels nostres valors.
Volem un món amb pau, volem un món sà i saludable, volem un medi ambient tractat amb respecte i responsabilitat, rebutgem la violència, demanem treball digne per a tothom. Volem que en néixer, ningú no estigui condemnat a la misèria i a la fam. Volem un món just, solidari i sensat, on els valors de la gratuïtat i la generositat siguin principis universals i predominants d'acció i convivència.
N’estem tan convençuts dels valors del voluntariat que continuarem treballant dia a dia, hora a hora, per contribuir a fer possible aquest somni nostre, aquesta utopia, aquesta gran il·lusió.
D’altra part, vull manifestar-vos que els voluntaris que estem provisionalment i transitòriament ocupant llocs de direcció i govern a les 16 assemblees territorials de les illes en la nova etapa que s’iniciarà de manera immediata amb la propera elecció i designació dels presidents insular i locals per al període 2011-2015, volem ser més oberts, més propers, més acostats a tots vosaltres: a les vostres inquietuds, als vostres problemes, als vostres suggeriments, a les vostres iniciatives. Per aquest motiu, des de fa poc hi ha un vicepresident encarregat de dinamitzar i donar fluïdesa a totes les vies possibles de comunicació, relació i interrelació. Doneu-li feina, tota la que tingueu per convenient. Vos puc ben assegurar que hi trobareu sempre una resposta positiva, l’ànim disposat a escoltar i la voluntat d’aportar solucions.
En nom de Creu Roja don les gràcies a tots els presents, voluntaris i familiars. Don les gràcies a la comissió de dinamització per la bona feina que una altra vegada ha fet. Don les gràcies a totes les persones que ens han acompanyat i ens acompanyen per fer d’aquesta una diada memorable.
Voluntaris, voluntàries, familiars, amics i col·laboradors, gaudiu de la festa perquè amb la vostra feina, la vostra bona feina del darrer any, la teniu ben merescuda.
He dit.
(MA)
Palma, Parc de la Mar, 29 de maig de 2011.
Siau benvinguts i benvingudes a la IV Diada dels Voluntaris, que heu organitzat vosaltres. Aquesta, com les tres diades anteriors, la de Lluc, la d’Andratx i la de Son Amar, tracta de recordar i de demostrar amb fets, sobre tot, tres coses:
- Que la solidaritat i la generositat són font d’alegria i de festa.
- Que als voluntaris de Creu Roja ens agrada conèixer-nos, compartir taula i conversa i fer bulla plegats.
- Que l’Any Europeu del Voluntariat és celebrat a les Balears per voluntaris i voluntàries que porten 140 anys d’experiència, de treball altruista i de servei a les persones vulnerables.
Al llarg de les properes hores tindrem actuacions diverses de voluntaris, de cantants, de circ, d’humor, de grups musicals i altres. Facem tot el possible perquè esclati l’alegria que ens acompanya i l’esperit de festa que neix de la consciència de la feina ben feta. Facem que amb la música, les cançons, les narracions i l’humor es posi bé de manifest que els voluntaris i les voluntàries, sempre i per tot, associem l’alegria i la festa amb l’afirmació dels nostres valors.
Volem un món amb pau, volem un món sà i saludable, volem un medi ambient tractat amb respecte i responsabilitat, rebutgem la violència, demanem treball digne per a tothom. Volem que en néixer, ningú no estigui condemnat a la misèria i a la fam. Volem un món just, solidari i sensat, on els valors de la gratuïtat i la generositat siguin principis universals i predominants d'acció i convivència.
N’estem tan convençuts dels valors del voluntariat que continuarem treballant dia a dia, hora a hora, per contribuir a fer possible aquest somni nostre, aquesta utopia, aquesta gran il·lusió.
D’altra part, vull manifestar-vos que els voluntaris que estem provisionalment i transitòriament ocupant llocs de direcció i govern a les 16 assemblees territorials de les illes en la nova etapa que s’iniciarà de manera immediata amb la propera elecció i designació dels presidents insular i locals per al període 2011-2015, volem ser més oberts, més propers, més acostats a tots vosaltres: a les vostres inquietuds, als vostres problemes, als vostres suggeriments, a les vostres iniciatives. Per aquest motiu, des de fa poc hi ha un vicepresident encarregat de dinamitzar i donar fluïdesa a totes les vies possibles de comunicació, relació i interrelació. Doneu-li feina, tota la que tingueu per convenient. Vos puc ben assegurar que hi trobareu sempre una resposta positiva, l’ànim disposat a escoltar i la voluntat d’aportar solucions.
En nom de Creu Roja don les gràcies a tots els presents, voluntaris i familiars. Don les gràcies a la comissió de dinamització per la bona feina que una altra vegada ha fet. Don les gràcies a totes les persones que ens han acompanyat i ens acompanyen per fer d’aquesta una diada memorable.
Voluntaris, voluntàries, familiars, amics i col·laboradors, gaudiu de la festa perquè amb la vostra feina, la vostra bona feina del darrer any, la teniu ben merescuda.
He dit.
(MA)
Palma, Parc de la Mar, 29 de maig de 2011.
viernes, 13 de mayo de 2011
Ignasi Gutiérrez Juny (Maó, 11 de març de 1865 - Alaior, 21 de febrer de 1949)
Telegrafista, músic i soci i directiu de Creu Roja.
Fill de Joan Gutiérrez Pons i Àngela Juny Fe, neix al carrer del Bastió, de Maó. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Maó, fa oposicions al cos d’oficials tècnics de Telègrafs. Compleix diverses destinacions fins que el 1893 és nomenat cap de l’estació telegràfica d’Alaior, on fixa la seva residència. Ocupa el càrrec fins que es jubila (1931) als 66 anys, amb més de 40 anys de servei.
Fa part del primer comitè (1899-1907) i del segon comitè (1907) de Creu Roja a Alaior amb el càrrec de secretari.
Afeccionat a la música, és intèrpret i compositor. És seva la música de la sarsuela popular “Dony Pere Singlà”, la lletra de la qual és de Pau i Joan Fàbregues. Estrenada a Menorca, s’hi ha representat en diverses ocasions. El 27 de gener de 2008 s’ofereix una representació al Teatre Principal de Maó.
Ordenat i rigorós, es de caràcter senzill, atent, proper i servicial. Es guanya la simpatia i l’afecte dels que el coneixen. Casat amb Magdalena Gomila Palliser, d’Alaior, són pares d’una filla, Àngela. Mor a Alaior als 84 anys.
Fill de Joan Gutiérrez Pons i Àngela Juny Fe, neix al carrer del Bastió, de Maó. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Maó, fa oposicions al cos d’oficials tècnics de Telègrafs. Compleix diverses destinacions fins que el 1893 és nomenat cap de l’estació telegràfica d’Alaior, on fixa la seva residència. Ocupa el càrrec fins que es jubila (1931) als 66 anys, amb més de 40 anys de servei.
Fa part del primer comitè (1899-1907) i del segon comitè (1907) de Creu Roja a Alaior amb el càrrec de secretari.
Afeccionat a la música, és intèrpret i compositor. És seva la música de la sarsuela popular “Dony Pere Singlà”, la lletra de la qual és de Pau i Joan Fàbregues. Estrenada a Menorca, s’hi ha representat en diverses ocasions. El 27 de gener de 2008 s’ofereix una representació al Teatre Principal de Maó.
Ordenat i rigorós, es de caràcter senzill, atent, proper i servicial. Es guanya la simpatia i l’afecte dels que el coneixen. Casat amb Magdalena Gomila Palliser, d’Alaior, són pares d’una filla, Àngela. Mor a Alaior als 84 anys.
Llorenç Pons i Pons (Alaior, 5 de desembre de 1857 - 26 de setembre de 1920)
Metge, polític i soci, voluntari i directiu de Creu Roja.
Fill de Llorenç Pons Villalonga i Margarida Pons Puig, neix a una casa del carrer de la Rocassa, d’Alaior. Estudia el batxillerat a Maó. Tot seguit cursa els estudis de medicina i cirurgia i es doctora.
Com a metge es distingeix per la intensa dedicació als malalts, especialment als més necessitats. De profundes conviccions democràtiques, el singularitza una permanent dedicació a les qüestions socials.
Fa part del primer comitè de Creu Roja a Alaior (1899-1907) i del segon (1907) amb el càrrec de tresorer.
És batle d’Alaior en tres ocasions entre 1894 i 1910. Exerceix també com a jutge de pau de la vila.
De caràcter obert, tolerant, generós i dialogant, es casa amb Dolors Travesí Guàrdia, de Valladolid, tia del publicista Màrius Verdaguer Travesí i del professor d‘anglès Joaquim Verdaguer Travesí. Poc després de la seva mort als 62 anys, és proclamat fill il·lustre d’Alaior. El carrer on va néixer duu el seu nom.
Fill de Llorenç Pons Villalonga i Margarida Pons Puig, neix a una casa del carrer de la Rocassa, d’Alaior. Estudia el batxillerat a Maó. Tot seguit cursa els estudis de medicina i cirurgia i es doctora.
Com a metge es distingeix per la intensa dedicació als malalts, especialment als més necessitats. De profundes conviccions democràtiques, el singularitza una permanent dedicació a les qüestions socials.
Fa part del primer comitè de Creu Roja a Alaior (1899-1907) i del segon (1907) amb el càrrec de tresorer.
És batle d’Alaior en tres ocasions entre 1894 i 1910. Exerceix també com a jutge de pau de la vila.
De caràcter obert, tolerant, generós i dialogant, es casa amb Dolors Travesí Guàrdia, de Valladolid, tia del publicista Màrius Verdaguer Travesí i del professor d‘anglès Joaquim Verdaguer Travesí. Poc després de la seva mort als 62 anys, és proclamat fill il·lustre d’Alaior. El carrer on va néixer duu el seu nom.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)