Coral Ciutat d’Alcúdia (Mallorca)

Associació cultural formada per residents en el municipi d’Alcúdia (Mallorca). Comença les activitats el febrer de 1991. El 2011 commemora el 20è aniversari amb un concert que compta amb la participació de la coral “Clau de Sol”, de Ferreries (Menorca). Té un repertori ampli i variat que inclou el Rèquiem de Gabriel Fauré, el Glòria d’Antonio Vivaldi, composicions de música gospel, cançons tradicionals i composicions modernes.

He fet nombrosos concerts en el municipi i a altres localitats de Mallorca. La junta directiva està formada (2013) per Dora Riutort (presidenta), Alexandre Reina (vicepresident), Clàudia Alou (secretària), Isabel Garcia (tresorera), Magdalena Fuster (vocal), Francesca Jaume (vocal) i Andreu Jaume (vocal). Han dirigit la coral Martí Sáez (1991-2000), Damià Muñoz (2000-2005), Rafel Riera (2005-2007) i Martí Sáez (2007-actualitat). Manté relacions de col·laboració amb la Jove Orquestra d’Alcúdia, la Banda Municipal de Música d’Alcúdia i la coral “Clau de Sol”. Fa part de la Federació de Corals de Mallorca.

Bibliografía

Mateu CLADERA, “Coral Ciutat d’Alcúdia”, ‘Brisas’, 2-II-2013,  pàg. 8

Gabriel Domingo Sabrafin Ripoll (Palma, 12 de maig de 1942 – 2 d’octubre de 2008)

Escriptor, periodista i crític de música i teatre. Estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (Palma) (1952-58), on és condeixeble de Fèlix Pons, Joan Garcias Truyols, Joan Bonnin Cifre i altres. Treballa al Banc Espanyol de Crèdit (Banesto) i es dedica a aquelles coses que constitueixen la seva gran afecció: escriure, escoltar música i el teatre.

Escriu novel·la, teatre, treballs de divulgació històrica i adaptacions d’antigues llegendes de les Balears. Entre les seves novel·les destaquen “Entre el foc i el fum” (1996) i “El novè vent” (2005). Pel que fa al teatre, publica les obres “Planxat al vapor” (2004), “Benet Esteve” (2002) (drama històric ambientat en el temps de les Germanies) i “Vell amic de banús” (2004) (monòleg dedicat a l’actriu Catalina Valls), premi Teatre Principal de Palma de textos dramàtics. Dins l’àmbit de la divulgació històrica publica “Històries dels mallorquins” (1992). A la col·lecció d’adaptacions de llegendes publica “El drac de na Coca” (2006), “El salt de la Bella Dona” (2006), “El geperudet i les fades” (2006), “El monestir dels frares” (2007) i moltes altres. Dins l’àmbit dels contes i de les llegendes publica “Mallorca, leyendas, tradiciones y relatos” (1988) i “Cuentos fabulosos y otros relatos fantásticos de las Islas Baleares” (1988).

Com a periodista publica al diari “Última Hora” i al “Diari de Balears”. Escriu una sèrie sobre els noms dels carrers de Palma, que supera els 300 articles. Col·labora amb els setmanaris “Hoja del Lunes”, “El Lunes” i “Brisas”. Com a crític de música i teatre de “Última Hora” durant molts d’anys (1981-1993) fa servir el pseudònim de Biel Domingo format per la suma dels seus dos noms de pila. En els programes de ràdio a Ona Mallorca combina fragments de música i entrevistes. Participa en l’elaboració del guió del curtmetratge sobre una llegenda mallorquina “L’honra venjada” (1989). També és autor de la lletra de la cantata “El sant novici”” (2004). Té un programa radiofònic a Ona Mallorca. 

Fa ús d’una prosa senzilla, propera, entenedora i força càlida, de fàcil comprensió. Els seus escrits, són plens d’ironia i bon humor. Professa una estimació apassionada a la paraula escrita. 

Casat amb Consol, és pare de dos fills, Joan Carles i Gabriel. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a les Illes Balears. Mor el 2008, als 65 anys d’edat. El 25 de febrer de 2009 l’Institut d’Estudis Baleàrics li dedica un homenatge a la sala d’actes de la Fundació Bartomeu March Servera (Palma), en el qual varen intervenir Joan Guasp, Pere Noguera, Catalina Vals, Manel Barceló i Guillem Rosselló. Hi participa un quartet de cordes amb músics de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears que interpretà diverses peces..

Bibliografia

GEM, 23, 320

GEM, 15, 31

Joan MAS I VIVES, “Sabrafin Ripoll, Gabriel”, ‘Diccionari del Teatre a les Illes Balears’, V. II, pàg. 184, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 2006

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 277, P & P editors, Palma 1989

Gregori Mir Mayol “Anselm Llull” (Campos, Mallorca, 11 d’abril de 1939 - Palma, 28 de febrer de 2016)

Escriptor, polític, historiador i jurista. Nat a Campos (Mallorca), fill d’una família de petitspropietaris, és el menor de set germans. Estudia a Campos fins que als 10 anys es trasllada a Palma amb la família. Cursa el batxillerat al col·legi de Sant Francesc (Palma) i el curs preuniversitari a l’institut Ramon Llull (Palma). Durant dos anys estudia dret a Pamplona per passar tot seguit a fer el servei militar. És destinat a Melilla, on coincideix amb Josep Melià, amb qui estableix amistat.

Acabat el servei militar, ingressa a “la Caixa” i és destinat a les oficines de Muro i Sa Pobla. El 1963 se casa amb Maria Antònia Suau Bonet i són pares d’un fill i una filla, Miquel i Maria del Mar. El 1964 obté la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona i es trasllada a Palma. Amb Damià Huguet Roig i Josep M. Llompart de la Peña organitza a Campos diversos cicles de conferències (1965-67) que assoleixen anomenada a Palma i a altres indrets de l’illa. Destaca un cicle que dediquen al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Fa part de l’anomenat Grup de s’Arracó, impulsat pel PSUC i pel Front Nacional de Catalunya. S’integren en el grup Francesc de B. Moll Casesnoves, Ramon Oró Badia, Antoni Lluc Ferrer, Antonina Canyelles, Guillem Crespí, Pere Llabrés Martorell, Pere Jofre Bosch, Climent Garau Arbona, Jaume Fuster, Ricard Pérez Casado, Vicent Pitarch, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Surriaga i Joan Corominas.

El 1968 es matricula a la Universitat de Barcelona per fer la tesi doctoral sobre Miquel dels Sants Oliver. La família es trasllada a Barcelona i ell fa feina a “la Caixa”. En aquesta època es relaciona amb Josep Lluís Sureda Carrión, Josep Benet, Isidre Moles i Joaquim Moles. El 1976 fa part de l’assemblea constituent del Partit dels Socialistes de Catalunya amb Joan Raventós, Raimon Obiols, Isidre Moles i altres. El 1977 participa en la constitució a Palma de la coalició Unió Autonomista amb Josep Melià, Climent Garau, Miquel Oliver Massutí, Santiago Coll i altres. Alhora participa en la promoció i direcció del I Congrés de Cultura Catalana i, poc després, és nomenat director de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1979-89). Fa part del grup animador de les trobades a Perpinyà en les quals participen Ernest Lluch i Josep Termes. Organitzen debats sobre la realitat política dels Països Catalans. És professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

El 1979 Fèlix Pons li proposa encapçalar la llista electoral del PSOE a les eleccions al Senat per Mallorca. Surt elegit. Per encàrrec del partit coordina l’elaboració d’un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears, que recull dues qüestions cabdals: la realitat històrica de les Illes Balears i la unitat de la llengua catalana. Per a la redacció d’aquest avantprojecte selecciona un grup de col·laboradors format per Fèlix Pons, Josep J. Alfonso Villanueva, Joan Ramallo Massanet, Bartomeu Colom Pastor i Miquel Alenyà. En el grup hi ha tres militants del partit i tres independents. El grup treballa l’estiu de 1978 i es reuneix una o dues vegades l’estiu del 1979. Les sessions tenen lloc a la sala de reunions de la sucursal a Palma del Banc Industrial de Catalunya.

El 1982 és designat cap de llista del PSIB-PSOE al Congrés per la demarcació de les Illes Balears. Surt elegit i és designat ponent de la llei de l’Estatut d’Autonomia. Alhora estudia temes de federalisme a partir dels models nord-americà i canadenc. Esdevé membre de la North-American Catalan Society i de l’Anglo-Canadian Society, des d’on treballa per a la promoció de la llengua catalana en el món anglosaxó. Viatja a diversos països en representació del Parlament espanyol.

Participa en l’organització del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i en la realització de la I Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-occidental. En aquest darrer cas treballa al costat de Joan Becat, Miquel Bes, Josep M. Carreras, Lluís Casassàs, Rafel Juan, Enric Lluch, Ferran Navinés i Amadeu Petitbó. Les sessions de la conferència tenen lloc del 10 al 12 de juny de 1985 a Barcelona. Aportaren les bases de l’actual Euroregió. En aquests anys és nomenat membre del consell assessor de l’Òmnium Cultural. El 1987 fa part del consell assessor del programa de TVE “España en guerra”, de 30 capítols, que s’emet el 1987.

Es dóna de baixa del Partit Socialista (1986), mentre treballa als serveis jurídics de “la Caixa”. Constitueix la Unió Balear, grup d’opinió obert a totes les sensibilitats del mallorquinisme polític. Tot seguit funda Convergència Balear, un intent de creació d’un partit polític de centre nacionalista, que no aconsegueix reeixir. Demana a “la Caixa” la jubilació avançada, que obté el 1989. Aleshores es dedica plenament a la investigació. Manté la tasca fins que li sobrevé un accident cardiovascular l’abril de 2007. El 2000 cedeix la seva llibreria, mitjançant conveni, a la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998) i el premi Miquel dels Sants Oliver de l’OCB (1999). La delegació de l'OCB a Campos li dedicà un homenatge el 28 d'agost de 2009, amb motiu del qual es lliurà a Maria Antònia Suau Bonet, la seva esposa, una escultura commemorativa, obra de Ferran Aguiló.

Obres:

A més de nombrosos pròlegs, articles, col·laboracions i escrits diversos a les revistes Ponent, Randa, Serra d’Or i Lluc i a la premsa diària, ha publicat les següents obres:

“Literatura i societat a la Mallorca de postguerra” (1970)

“El mallorquinisme polític (1840-1936)” (1975)

El mallorquins i la modernitat” (1981)

“Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (1898-1919) (1992)

“Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986)” (1998)

“Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca” (2006)

“Aturar la guerra” (2006)

Bibliografia

GEM, 11, 40

DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, pàg. 338, Palma 1999

Isabel PEÑARRUBIA, “Gregori Mir Mayol, un dels nostres homenots”, ‘Lluc’, núm. 857, maig-juny 2007, pàg. 18-20

Sebastià SERRA BUSQUETS, “Dossier: Gregori Mir, historiador i polític”, Lluc, maig/juny 2007, pàg. 16-26, Palma

Enciclopèdia.cat, “Gregori Mir i Mayol”.

Banc Industrial de Catalunya (Sucursal de Palma)

Entitat fundada a Barcelona el 1964, que començà a operar en els locals de l’Hotel Majestic, de Barcelona. Presidida per l’industrial Andreu Ribera Rovira, obre sucursal a Palma el 21 de març de 1975. L’acte oficial d’inauguració té lloc a les terrasses de l’Hotel Valparaiso (La Bonanova, Palma) el dia 6 de juny de 1975. L’acte compta amb una assistència que supera els 600 convidats. Hi assisteixen a el governador civil Carlos de Meer y Ribera, el president de la Diputació Provincial Fulgenci Coll de Santsimó i altres autoritats. Hi són presents el president de l’entitat, el vicepresident Jordi Pujol Soley, el director general Joan Martí Mercadal, el subdirector general Manel Marin Bechini, el director regional de Catalunya i Balears, Josep M. Balcells Cisteró, el cap de relacions públiques i publicitat Enric Bonmatí i altres. Hi participen empresaris, com Antoni Moyà Nicolau, Guillem Horrach, Llorenç Fluxà Figuerola, el president de la Cambra Oficial de Comerç Antoni Buades Fiol, Nandor Goldstein, etc.; professionals com Francesc Busquets Riudavets, el president de l’associació de la premsa Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, Gaietà Fuster, Miquel Capellà Moià, Llorenç Puig, Fèlix Hevia, Antoni Salom Mas, Antoni Llobera Amer, Tomàs Blanes Nouvilas, Josep M. Palau i Camps  i molts altres.

Dirigida per l’economista Miquel Alenyà Fuster, l’oficina centra la seva activitat en la prestació de finançament a mitjan termini. Col·loca un volum de recursos similar al dels dipòsits obtinguts a l’illa. La suma dels recursos de clients i de préstecs i crèdits se situa en el primer trimestre del 1982 per sobre dels 3.700 milions de pessetes. Entre 1975 i 1982 col·labora en l’edició de l’informe anual “Evolució econòmica. Les Balears”. El març del 1986, els seus negocis a Mallorca són traspassats a Banca Catalana. L’oficina s’ubica als locals de l’edifici de l’avinguda del comte de Sallent, núm. 18 (Palma). A la barriada de la Platja de Palma s’obre una sucursal de l’entitat, que va ser dirigida per Mateu Pascual Terrassa. En els anys 70 el banc promou a través de l’empresa participada “Prominca SA” la urbanització de Bendinat i el polígon industrial de Can Rubiol (Marratxí). L’oficina de Palma compta amb la tela a l’oli “Son Macià” (1975), del pintor Miquel Llabrés Grimalt, i amb un dibuix al pastel sobre cartró de Juli Ramis.

Varen treballar a l’entitat Montserrat Mas Vinyes, Antoni Ros Marí, Vicenç J. Grande Garau (interventor), Àngel Barahona Bibiloni (interventor), Javier Ventura Llavi, Miquel Sintes Ripoll, Josep Ramon Femenies, Mateu Pascual Terrassa, Nicolau Llorens Bestard, Aina Torres Calvo, Sebastiana Sabater Rabassa, Josep Coll Gómez, Gabriel Coll Serra, Maria Barat Grifull, Xavier Álvarez Lozano, Joan Manel de Lete Pizà, Araceli Romeu Nedwed, Onofre Canyelles Oliver (interventor), Josep Antoni Lleonard Socies, Aina Fornès Sabater, Jaume Català Ferragut (apoderat), Llorenç Soler Sastre (apoderat), Adelaida Fernández i Fernández, Lluís Subirà Laborda (director adjunt), Manel Garcia Ballesteros, Francesc Oliver Serra, Francesc J. Mulet Gutiérrez, Joan Julián Hernández, Arnau Llinàs Quintana  i altres. Tenen el costum de trobar-se una vegada cada any en un dinar de companyonia que es fa durant la setmana de Sant Sebastià i que ha esdevingut clàssic.

Actualment (2013) una part de l'antiga oficina de l'entitat és ocupada per l'agènca urbana de comte Sallent del BBVA. L'altra part, la superior, es va vendre a una corredoria d'assegurances.

Bibliografia

GEM, 1, 385

Mercè Sala i Schnorkowski (Barcelona, 12 de maig de 1943 – 3 de maig de 2008)

Economista i política. Estudia a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1962-66). En aquests quatre anys som condeixebles. En ser expulsada del districte universitari per la seva militància política d’esquerres i el suport que presta al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) amb la seva participació a la “caputxinada”, acaba la carrera a la Universitat de Bilbao, on es llicencia.

Treballa al Banc Industrial de Catalunya com a cap d’anàlisi financera i de tresoreria durant 10 anys (1969-1979). En aquesta entitat coincidim per segona volta, aquest pic com a companys de feina, per bé que ella porta la direcció d'un dels departaments centrals i jo porto la direcció de la sucursal del banc a Palma, la qual cosa no impedeix que ens trobem esporàdicament i fem anar la xerrada. Mentrestant ella milita en el Front Obrer Català (FOC), vinculat al Frente de Liberación Popular (FLP), on coincideix amb Narcís Serra, Pasqual Maragall i Miquel Roca. El 1975 passa a Convergència Socialista, grup que participa en la creació del PSC. En diverses etapes fa part del Consell Nacional d’aquest partit.

El 1979 és elegida regidora de l’ajuntament de Barcelona, càrrec que renova a les eleccions posteriors de 1883 i 1987. El 1987 és elegida presidenta de l’entitat Metropolitana del Transport i el 1989 és designada presidenta de les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA. És presidenta de RENFE durant 5 anys (1991-96). El 1997 promou la creació de la Fundació Factor Humà. El patronat de la fundació crea el 2009 el premi que porta el nom de Mercè Sala, destinat a distingir persones, grups, iniciatives i/o projectes que constitueixin una concreció significativa dels valors d’innovació, pragmatisme, visió global i humanisme, que ella defensava. Finalment, és presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

El 2007 rep la medalla de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya. Mor a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona, als 65 anys d’edat.

Bibliografia

www.publico.es

Manel Ponsetí Bosc (Palma, 6 de novembre de 1920 – 6 de setembre de 2008)

Baix cantant, agent de vendes i col·leccionista de ceràmica. Als 28 anys debuta (1949) al Teatre Líric, de Palma, amb la sarsuela “La tabernera del puerto”, de Pablo Sorozábal. Intervé en representacions de “Faust”, “Carme”, “Rigoletto” i “Aïda” i d’altres. Amb l’agrupació lírica de l’obra d’Educació i Descans i amb la de Marcos Redondo canta a vàries localitats de Mallorca.

Treballa al col·legi de metges i és agent comercial de la firma de la família Socias, de Barcelona. Afeccionat a col·leccionar ceràmica, reuneix un important col·lecció de peces de Manises i Ribesalbes. D’altra part, acumula una notable erudició sobre la ceràmica vidriada de Manises i Ribesalbes i d’altres procedències, com ara Paterna, Puente del Arzobispo, Alcora, Talavera de la Reina, Catalunya i d’altres localitats.

Corresponent a una invitació d’Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, ell i jo visitem en els anys 90 del s XX la col·lecció de ceràmica d’aquell, que contenia peces excel·lents de ceràmica de reflexos metàl·lics de Manises, de plats i peces de forma d’Alcora i de plats de moltes altres procedències del país i de l’estranger.

De caràcter senzill i obert, sent passió per la ceràmica. Varem mantenir una excel·lent relació d’amistat i respecte a partir del 1975 durant més de 30 anys. Ens vérem per darrera vegada quan passà per Creu Roja per contractar els serveis de teleassistència. Casat amb Alícia Verdaguer Noguera, és pare d’una filla i tres fills. Vidu, mor a Palma als 88 anys d’edat.

Bibliografia

GEM, 13, 291

Antoni Garcia-Ruiz Rosselló (Palma, Mallorca, 20 de març de 1915 – 23 de gener de 2003)

Arquitecte i col·leccionista de ceràmica. Estudia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1941) i es doctora (1963). És arquitecte municipal de l’ajuntament de Palma (1943-67), la qual cosa el porta a dirigir les obres de construcció del mercat de l’Olivar, a projectar la reforma del cementiri de Palma i a projectar i dirigir la construcció del monument a Santiago Rusiñol (carrer marquès de la Sènia, Palma). També projecta nombrosos blocs d’habitatges, xalets i hotels.

És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears (1953), de la qual n’és president durant 12 anys (1989-2003).

El seu treball d’arquitecte barreja elements racionalistes i regionalistes, d’acord amb la tradició iniciada a Mallorca en els anys 30 del s. XX per Guillem Fortesa Pinya i seguida per Josep d’Olesa Frates, Josep Ferragut Pou, Carles Garau Tornabells, Enric Juncosa Iglesias i altres.

Esdevé el més important col·leccionista de ceràmica de les illes gràcies a la col·laboració que troba en el comerciant d’antiguitats, ceràmica i art, Antonio Bustamante, que li porta les peces de gran qualitat que troba a la Península. Ell selecciona les que més li interessen i les que no adquireix, Bustamante les col·loca entre antiquaris de Palma. És persona elegant, educada i summament correcta.

En els anys 90 convida el col·leccionista de ceràmica Manel Ponsetí Bosch i a mi a veure, al llarg d’un matí, la seva col·lecció. Acceptem la invitació i visitem, acompanyats per ell, Son Creus i Sarrià. Excel·leix la col·lecció de ceràmica de plats de reflexos metàl·lics de Manises, la vaixella completa de ceràmica d’Alcora gallonada de dibuix groc i peces excel·lents de Ribesalbes i d’altres procedències del país i de l’estranger. Al llarg del recorregut ens demostra que a més d’un col·leccionista de criteri és un gran erudit en ceràmica.

Bibliografia

GEM, 6, 171

“In memoriam....”, ‘Última Hora’, 24-I-2013, pàg. 51