sábado, 6 de julio de 2013

L’obelisc de la plaça de Sant Pere (Roma)

D’una sola peça, té una alçada de 25:50 m i pesa 327 tones. Va ser extret de la pedra de granit d’Assuan fa uns 4.000 anys. L’emperador Cal·lígula va ordenar el seu trasllat des de la ciutat d’Heliòpolis (Egipte) a Roma el 37 dC com a trofeu de guerra.

A Roma és ubicat en el Circus Maximus, que construí Cal·lígula i acabà Neró. Segons la tradició sant Pere va ser crucificat al costat del monòlit, que honorava la memòria d’August i de Tiberi.

El Papa Sixte V manà la seva reubicació al davant de la basílica de Sant Pere (Roma), situada prop de l’antic Circus Maximus. El canvi d’ubicació va ser dirigit per l’arquitecte Domenico Fontana (1543-1607). Els homes que participaven en l’aixecament del monòlit tenien ordres de guardar silenci sota pena de mort. En veure que les cordes feien fum, Benedetto Bresca (Sanremo 1530-1603), capità mercant, digué en veu alta “aigua a les cordes”. L’avís serví per salvar l’operació, que reixí de situar la pedra en posició vertical. L’obelisc resta situat a la nova ubicació el dia 10 de setembre de 1586.

Benedetto Bresca va ser honorat amb la concessió exclusiva de vendre les palmes del dia del Ram en els volts de Sant Pere, que els seus descendents encara conserven.

És el segon monòlit més alt de la ciutat de Roma. És conegut com a l’obelisc vaticà, l’obelisc de la plaça de Sant Pere i l’obelisc de Cal·lígula.



Obelisc de la Plaça de Sant Pere

Fundació Turística i Cultural Illes Balears (FUNDATUR)

El Patronat de la Fundació es constitueix el 1997 de la manera següent:

Jaume Matas Palou (Govern de les Illes Balers)
Josep M. González Ortea (Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears)
Miquel Vicens Ferrer (Associació del Foment del Turisme de Mallorca i del Foment del Turisme d’Eivissa)
Josep Seguí Díaz (Foment del Turisme de Menorca)
Josep F. Conrado Villalonga (Caixa de Pensions i Estalvis “la Caixa”)
Pere J. Batle Mayol (Caixa de Balears “Sa Nostra”)
Gabriel Escarrer Julià (Inmotel Inversions – Sol Melià)
Josep Linares Colom (Iberostar Hotels i Apartaments)
Enric Piñel López (Banca March)
Joan Josep Hidalgo Acera (Air Europa)
Josep Lluís Carrillo Benítez (Hotels Globals)
Gabriel Barceló Oliver (Hotel Dux – Grup Barceló)
Antoni Fontanet Obrador (Productes Fontanet)
Carme Matutes Prats (Associació Hotelera Doliga)
Isabel Garcia Lorca (Viatges Soltur)
Miquel Rosselló Ramon (Roxa)
Gonçal Pascual Arias (Spanair)
Miquel Ramis Martorell (Grupotel)
Pere A. Serra Bauzà (Hora Nova – Grup Serra)
Josep A. Fernández-Alarcón Roca (Riu Hotels)
Pere Ballester Simonet, a proposta de Sol Melià
Maria Josep Hidalgo Gutérrez, a proposta d’Air Europa
Susana Carrillo Szymanska, a proposta d’Hotels Globals

Carme Matutes Prats, és la presidenta del Patronat

El grup promotor de Fundatur va estar format per Gabriel Barceló Oliver, Carme Matutes Prats, Gabriel Escarrer Julià i Josep Francesc Conrado Villalonga.

A les 19 empreses fundacionals (18 entitats privades i el Govern de les Illes Balears) s’afegeixen posteriorment, entre d'altres, les següents empreses:

Banc de Crèdit Balear
GESA-Endesa
Josep Garcia Gelabert (Gràfiques Garcia)
Klaus Graff (Teka i Port de Portals)
Enric Puig Planas (Perfums Puig)
Josep Ferrer Sala (Freixenet)

Les aportacions es feren mitjançant el lliurament per part de cada entitat de 10 pagarés de 10 milions de ptes. cada un, amb venciments anuals entre el dia primer de gener de 1998 i el primer de gener de 2007. El Govern de la Illes Balears féu una aportació superior (2,7 milions d'euros).

El Fortuna III va ser construït a les drassanes Bazán, San Fernando (Cadis). L’embarcació va ser estrenada el 15 de gener de 2000 i tot seguit féu la travessia Cadis-Palma (Mallorca). El cost de l’embarcació va ser de 17.503.664 euros. El 16 de maig de 2013 la Casa del Rei comunica al Patrimoni Nacional la renuncia del Rei a l’embarcació. Carme Matutes Prats, en nom del Patronat de FUNDATUR, sol·licita per carta al Patrimoni Nacional que l’embarcació sigui retornada a la Fundació. Segons manifestacions a la premsa, la Fundació disposa actualment d’actius financers per valor d’uns 3,3 milions d’euros. Entre el 2000 i el 2013 la Fundació organitza diversos concerts a la Seu de Palma.

El 28 de gener de 2014 es varen signar els documents corresponents a la reversió a Fundatur de la propietat de la embarcació.


miércoles, 3 de julio de 2013

Climent Garau Arbona (Palma, 5 d’octubre de 1924)

Farmacèutic, analista clínic, activista cultural i polític. Neix en el far de la Riba (Palma). És l'únic fill de Miquel Garau Massanet, enginyer tèxtil, natural de Capdepera, i d'Antònia Arbona Colom. El pare dóna classes de matemàtiques a una acadèmia que munta amb un soci a Palma. Sa mare, natural de Sóller, on viuen els seus padrins materns, pateix problemes de sordesa a causa d'una otitis mal curada.

Fa el curs d'ingrés al batxillerat a l'Institut de Palma poc abans de l'inici de la  Guerra Civil., però no el pot cursar fins que acaba la guerra. Es llicencia en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1951) i s’especialitza en bramatologia i microbiologia a la Universitat de Madrid (1961). El juny de 1962 funda a Palma el Centre d’Anàlisis Biològiques.

El 1965 o 1966 es fa soci de l’Obra Cultural Balear de la mà de Pau Alcover de Haro. El 1970 el mateix Pau Alcover de Haro, fill de Joan Alcover, el proposa com a president i resulta elegit. Ocupa la presidència durant dos mandats tot al llarg del període 1970-1976. És el segon president de l’entitat. Durant el seu mandat, l'entitat incrementa el nombre de socis i de les activitats que desplega.

El 1975 funda el partit ANAM (Aliança Nacional Mallorquina) i el 1976 funda el GASI (Grup Autonomista i Socialista de les Illes (1976). Després s’incorpora al Partit Nacionalista de Mallorca, fundat per Josep Melià Pericàs. En el marc de la coalició electoral Unió Autonomista, encapçala la llista d‘aquesta formació al Senat a les eleccions generals del 1977. Finalment, s’afilia al PSM que el presenta a les eleccions generals de 1982. En cap de les dues ocasions surt elegit.

El 1982 ven la farmàcia que té a Bunyola des de 1952. Ho fa per poder dedicar-se a les anàlisis clíniques plenament. El 1985 funda i presideix el Grup Blanquerna, dedicat a l’estudi de la realitat cultural i nacional de Mallorca. El 2008 Jaume Mateu Martí publica el llibre “Climent Garau, un fil de memòria”, anàlisi i descripció de la seva biografia completa. El 2011 publica el llibre “De prop i d’enfora”, de caràcter autobiogràfic.

El 29-XII-2008 rep un homenatge al Teatre Principal de Palma. És guardonat amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2000) i la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya (2003). El 2010 rep el Premi Cap Vermell, de Capdepera. El març del 2012 és un dels signants del manifest “Crida ciutadana per la llengua”, promoguda per l’Obra Cultural Balear. Té una entrada a la GEM. Casat amb Camila Blanes, és pare d'una filla, Mercè, i de dos fills, Miquel i Ferran.



Climent Garau Arbona, 2011


Bibliografia:

GEM, “Garau Arbona, Climent”, t. 6, pàg. 155-156, i t. 23 (Apèndix), pàg. 155.

Francina JAUME GUARDIOLA, “Climent Garau Arbona”, Gent de Bunyola, 2008.

Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Climent Garau, cultura i política”, Pòrtula, núm. 253, octubre 2003

Jaume MATEU MARTÍ, “Climent Garau, un fil de memòria”, Lleonard Muntaner, Palma, 2008


lunes, 1 de julio de 2013

Copa Confederacions. Campions

Any                 Seu                     Campió              Subcampió

1992       Aràbia Saudita       Argentina        Aràbia Saudita
1995       Aràbia Saudita       Dinamarca      Argentina
1997       Aràbia Saudita       Brasil                Austràlia
1999       Mèxic                         Mèxic               Brasil
2001       Corea/Japó            França             Japó
2003       França                      França             Camerun
2005       Alemanya               Brasil                Argentina
2009       Sudàfrica                 Brasil                EUA
2013       Brasil                         Brasil                Espanya


-----
Font: FIFA

domingo, 30 de junio de 2013

Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell

Sèrie anual de concerts creada el 2003 per l’Agrupació Artística i Cultural Mandrava, amb seu a Inca (Mallorca, Espanya). El festival té per objecte difondre i prestigiar la música d’orgue i fer conèixer la música organística del compositor Antoni Martorell Miralles (Montuïri, Mallorca, 1913 – Palma, Mallorca, 2009).

El primer festival, que té lloc el 2003, ofereix concerts a la Basílica de Sant Francesc de Palma, a la capella monumental de la Porciúncula i a l’església de Sant Francesc d’Inca. Els festivals següents tracten de mantenir una distribució similar, per bé que els concerts s’ofereixen majoritàriament a la basílica de Sant Francesc de Palma, seu de l’orgue Jordi Bosch - Gerhard Grenzing, restaurat sota l’impuls i la direcció d’Antoni Martorell.

Porta la gerència del Festival la soprano Pilar Rosselló Corró, secretària de l’Associació Mandrava. De la direcció artística se n’encarrega l’organista Roberto Marini, professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Roma, catedràtic titular de Pràctica Organística i Cant Gregorià del conservatori “L. D’Annunzio” i organista titular de la catedral de Teramo (Itàlia).

Han participat com a concertistes Roberto Marini (Itàlia), Montserrat Torrent (Espanya), Federico del Sordo (Itàlia), Alexander Fiseisky (Rússia), Hans-Jürgen Kaiser (Alemanya), Jurgen Essl (Alemanya), Irena Chribkovà (Txèquia), Kathinca i Stephan Frank (Àustria), Stefan Kagl (Alemanya), Bernhard Marx (Alemanya), Jean Guillou (França), Colin Walsh (Anglaterra), Jean-Christophe Geiser (Suïssa), Josef Edwin Miltchitzky (Alemanya), Susanne Jutz-Miltschitzky (Mònaco), Rafel Riera (Espanya), Bartomeu Manresa (Espanya) i altres. Han fet la presentació del festival Montserrat Torrrens, Pilar Rosselló, Damià Ramis, Guillem Morlà, Miquel Alenyà i altres. La imatge representativa del festival és la del quadre a l‘oli “A Martorell”, realitzat per la pintora Trinitat Huertas Rus i dedicat per l’autora al pare Martorell.

Els festivals han tingut lloc majoritàriament els mesos de primavera, llevat dels de l’edició corresponent a 2010, que es va haver d’ajornar a causa de les incidències derivades del núvol provocat sobre Europa per l’erupció del volcà Eyjafjalla (Islàndia). El concert de capçalera del desè festival, commemoratiu del centenari del naixement d’Antoni Martorell, interpretat per Roberto Marini, es va oferir a la Catedral de Barcelona el 29 de juny de 2013.





Fra Antoni Martorell Miralles, TOR


Setmana Internacional d’Orgue de Sa Nostra (1971-2002)

Conjunt de concerts d’orgue agrupats en una setmana cada any. Creada per Mn. Bernat Julià Rosselló, el 1971 té lloc la primera edició. Totes les edicions anuals es fan a l’església de Santa Eulàlia, de Palma, amb una extensió posterior (1998-2001) a l’església de Santa Maria de Maó, a la Catedral de Menorca (Ciutadella) i a l’església de Santa Creu (Eivissa). La capçalera de la setmana se situa a l’orgue romàntic de Santa Eulàlia (Palma), construït a principi del segle XX, ateses les seves condicions i característiques. Cada any és sotmès a una revisió a fons i a un acurat procés d’afinació. Els concerts es fan entre el febrer i el març.

A partir dels anys 90 les audicions es faciliten amb un sistema de vídeo que ofereix a través d’una gran pantalla imatges de l’intèrpret en directe. Es fan en total 32 setmanes de concerts. La darrera, la 32ena, es fa amb un pressupost inferior a l’habitual els anys anteriors i amb una reducció del nombre de concerts, que passen d’un total de 11 (5 a Palma, 2 a Maó, 2 a Ciutadella i 2 a Eivissa) a un total de 4 (2 a Palma, 1 a Maó i 1 a Ciutadella). La llavor sembrada per les setmanes internacionals d’orgue de Sa Nostra havien donat lloc a un ampli conjunt de concerts de música d’orgue a Palma, a la Part Forana de Mallorca i a les illes menors, que feia raonable una retirada de la inversió en aquest àmbit per poder augmentar les dotacions del programa d’ajuts solidaris. Al llarg dels anys havien aparegut la Setmana dels Orgues Històrics de Mallorca, el Festival Internacional de Música d’Orgue Antoni Martorell, la Setmana d’Orgue de l’Església de San Gaietà, la Setmana Internacional d’Orgue de la Seu de Mallorca, la Setmana Internacional d’Orgue de la Basílica de Sant Francesc (Palma), etc.

Porta la direcció de la setmana internacional Mn. Bernat Julià Rosselló fins que fa efectiva la seva jubilació el 1998. Entre 1998 i 2000 porta la coordinació executiva Catalina Morey Suau. El 2001 i el 2002 el coordinador és Pere Estelrich Massutí.

Al llarg dels 32 anys de les setmanes internacionals participen en els concerts més de 100 organistes. Entre els més destacats cal citar Ferdinando Germani, Roberto Marini, Gaston Litaize, Erich Arndt-Condó, Christopher Dearnlely, Jacques Marichal, Petr Plany, David Titterington i altres. Entre els concertistes espanyols cal esmentar Joan Paradell, Tomé Olives, Bartomeu Veny i altres. Incorporen obres de Bernat Julià en el seu repertori Joan Paradell, Domingo Losada, Alberto Bolliger i Adelma Gómez. Incorpora en el seu repertori obres del pare Antoni Martorell Miralles l’organista italià Roberto Marini.


sábado, 29 de junio de 2013

Concert Anual en el Torrent de Pareis (Mallorca)

CONCERT ANUAL DE SA NOSTRA EN EL TORRENT DE PAREIS (Mallorca)

El concert anual en el Torrent de Pareis, un concert de tarda d’estiu, a l’aire lliure, en el marc espectacular de la gola del Torrent de Pareis (Escorca, Mallorca), respon a una iniciativa del pintor català resident a Valldemossa Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Ripollès, 1912 - Valldemossa, Mallorca, 2007) i al suport que li dóna Carles Blanes Nouvilas, director general (1968-1993) de Sa Nostra. El 1963 s’organitza la primera edició amb la col·laboració de la Capella Clàssica i del seu director Joan M. Thomàs Sabater. Tant Josep Coll com els amics que assisteixen al concert, consideren que l’acte ha de tenir continuïtat. A aquest fi demanen el suport organitzatiu i econòmic de l’Obra Social de Sa Nostra, que el dóna des de les primeres edicions. A partir de la cinquena edició (1968) l'Obra Social de Sa Nostra assumeix l'organització de l'event i a partir del 1984  n'assumeix la direcció i l’organització. El concert esdevé gradualment un event cultural de gran acceptació popular i de notable projecció mediàtica. Josep Coll Bardolet es desvincula del concert a partir de 1968 i deixa d'assistir-hi durant 30 anys. Hi torna el 1998 i següents.

Han actuat en els concerts diverses agrupacions corals de l’illa com la Capella Clàssica, la Capella Mallorquina (1968-1998), la Coral Universitària de les Illes Balears (2006 i 2013), l’Escolania de Lluc (els Blauets) (2008) i solistes com la soprano Francisca Cuart. A partir de 1991 hi intervenen agrupacions instrumentals, com el quartet de vent Música Avui, el quartet Opus 18 i la Camerata Sa Nostra. A partir del 1998 es barregen actuacions de grups locals, nacionals i estrangers com Cap Pela (2001 i 2013), I Fagiolini (2002), The Single Singers (2003), The Reverend Lee Brown Gospel Consort (2004), The Bronzeville American Gospel, Vocal Tempo (2009), Nice Four (2009), London Quartet (2010), Air Soul (2010), el quartet vocal Cantavile (2010), Alta Mar (2011), Diapaswing (2011) i altres. A partir del 2009 el concert inclou l’actuació de dos o tres grups musicals, fet que aporta varietat i animació a l’event.

El concert, que comença a les 17:30 h i té una durada d’uns 70 minuts, s’ofereix sovint acompanyat d’un pregó o presentació que ha anat a càrrec de Teodor Úbeda, Josep Coll Bardolet, Miquel Ferrà Martorell, el pare Antoni Martorell Miralles, Aina Moll Marquès, el pare Antoni Oliver, Francesc Bujosa Homar (1993), Pere Estelrich Massutí, Carlo Grignano (2003), Miquel Alenyà Fuster (2004), Fernando Alzamora Carbonell (2008) i altres.

L’acte té lloc habitualment entre la darrera setmana de juny i la tercera de juliol. Reuneix un públic variat d’excursionistes, senderistes, turistes espanyols i estrangers, banyistes, grups d’amics, famílies que es desplacen amb cotxe per fer una jornada de contacte amb la natura i amb la música o solament amb la música en el marc natural del Torrent. El nombre d’assistents habitualment supera el miler de persones, per bé que la xifra és variable. El públic s’asseu en terra protegit amb estoretes, tovalloles o cadires de platja, vesteix informalment i es protegeix del sol o del resol amb gorres, viseres i capells. L’entrada és gratuïta. L’ordenació del trànsit va a càrrec dels serveis de la policia municipal d’Escorca, reforçada el dia del concert per diversos membres de la policia municipal de Palma o de Calvià. Els serveis preventius són atesos per una unitat de la Creu Roja de Sóller amb personal sanitari qualificat i amb cotxe ambulància.

Les condicions acústiques de l’indret no són òptimes, però són suficients. Tot amb tot, el so s’ha de reforçar amb l’ús d’un potent amplificador. Al llarg dels darrers 50 anys, el concert s’ha hagut de suspendre per pluja una sola vegada (2012). En un ocasió l’inici del concert s’hagué d’ajornar (2001) uns 20 minuts a causa d’un breu ruixat. En alguna ocasió el concert s’ha fet en unes condicions especialment emotives, com el del 14 de juliol de 1997, un dia després de la mort de Miguel Àngel Blanco, a qui la Capella Mallorquina dedica una cançó que aixeca l’aplaudiment més llarg i fort dels 50 anys d’existència del concert.

Normalment hi assisteixen representants de Sa Nostra i de la Fundació Sa Nostra, amb presència del president, consellers, director general i subdirectors. També hi assisteixen representants de l’Ajuntament d’Escorca, del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Han tingut cura de l’organització de l’acte Eva Mulet, Aina Bergas Jiménez, Francisca Niell, Andreu Ramis, Coloma Borràs, Maria del Mar Matas, Llúcia Martin i altres. El concert del 50è aniversari té lloc el diumenge 7 de juliol de 2013. Hi intervenen la Coral Universitària de les Illes Balears i el grup Cap Pela.


CONCIERTO TORRENT DE PAREIS

Concert al Torrent de Pareis, juliol  2013


Bibliografia

Lourdes TERRASSA, “Música en el Torrent de Pareis”, Brisas, núm. 1.364, pàg. 4-7, 29-VI-2013, Palma.

Soraya MAOSSAOUI, "La garganta coral de sa Calobra", Diario de Mallorca, 4-VII-2013, pàg. 47, Palma.

OBRA SOCIAL SA NOSTRA, www.obrasocialsanostra.com

MALLORCA QUALITY, www.mallorcaquality.com

MIQUELCINEMA, “Presentació del XLI Concert al Torrent de Pareis (2004)”

Francesc BUJOSA HOMAR, “Pregó del XXX Concert al Torrent de Pareis”, Sa Nostra, Palma, 1993

Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Josep Coll Bardolet”, Pòrtula, núm. 216, setembre de 1999, Palma.

Diego LEÓN FIORAVANTI, "El canonge Bernat Julià", Catedral de Mallorca, www.catedraldemallorca.info