Gabriel Maura Montaner (Palma, 4 de juny de 1842 – 29 de març de 1907)

Escriptor, empresari i polític. Germà gran d’Antoni Maura, estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Combina l’ofici d’escriptor amb el d’empresari, que assumeix als 24 anys, quan mor el pare (1866). Dirigeix l’adoberia familiar, l’amplia i es veu condicionat per les dimensions limitades de les instal·lacions, ubicades a una part del solar que actualment ocupa la Casa de l’Església (abans Seminari diocesà de Sant Pere). Les ven al Bisbat i trasllada l’empresa al Molinar de Llevant (Palma), que el 1906 entra en crisi, fet que l’obliga a tancar el negoci. Com a escriptor publica poemes en català a El Isleño, Diario de Palma, Revista Balear, Museo Balear, L’Ignorància, La Roqueta, etc. Amb el poema L’Espigolera guanya un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1868. És autor d’Aigoforts (1892), recull de vuit narracions costumistes. A partir de 1881, quan el seu germà Antoni inicia la carrera política, s’encarrega de les funcions d’enllaç d’aquest amb la societat mallorquina. Té una entrada a la GEM. L’Ajuntament de Palma li dedica un carrer. Fa part del grup d’alumnes i professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull que Joan Pla Ballbastre dibuixa (1953) per a la sala de professors del centre.

Ricard Roca Amorós (Palma, 1849 - 6 de gener de 1918)

Capità de la marina mercant i empresari industrial. A la mort del seu pare, es fa càrrec de la direcció de l'empresa familiar Francesc Roca i fills, que integra un magatzem de paper anomenat Can Roca,  una fàbrica de llumins coneguda com sa Mistera i una empresa dedicada a la producció de llibrets de paper de fumar, que es comercialitzen  amb els noms de Violón, Siglo XX i Águila, força acreditats a l'illa i a la Península. És vocal del Consell d'Administració de la Isleña Marítima S.A. Presideix (1906-1916) la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. En cessar per motius de salut, és nomenat (1916) president honorari de l'entitat. Manté una gran amistat amb el pintor Guillaume Degouve de Nuncques i la seva muller, Juliette Massin, durant llur estada a Mallorca (1899-1902). És el primer president de la societat del Cercle de Belles Arts, fundada el 1904. Posteriorment presideix (1910-1915) l'Associació d'Artistes Pintors. És el propietari de  la possessió de Son Cigala, de Palma, on té la residència habitual. És inhumat en el cementiri de la Vileta (Palma). Un carrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.

IES Ramon Llull - Institut Balear (1845-act.) . DIRECTORS

INSTITUT BALEAR - INSTITUT RAMON LLULL

Directors (1842-act.)

               

    Pere Joan Morell, coordinador (1836-1840)

1. Bartomeu Mestre Barceló (1842-1846)

2. Francesc Manel de los Herreros (1845-1900) (*)

3. Antoni Mestres Gómez (1900-1908)

4. Joaquín Botía Pastor (1908-1918)

5. Sebastià Font Salvà (1918-1919 i 1919-1936) (**)

    Magí Verdaguer, director honorari (1922-1925)

6. Bartomeu Bosc Samsó (1936-1955)

7. Josep Font Tries (1955-1959)

8. Alexandre Onsalo Orfila (1959-1962)

9. Joan Galmés Gomila (1962-1964)

10. Manel Vilaplana Persiva (1964-1965)

11. Bernat Suau Calders (1965-1973)

      Josep Font Tries (segon mandat, 1973-1976)

12. Pere Cerdà Martín (1976-1979)

13. Antoni Vicenç Castanyer (1979-1980)

14. Josep Lluís Pla Garcia (1980-1989)

15. Gabriel Ferrer Amengual (1989-1991)

16. Eusebi Riera Guilera (1991-1997)

17. Gabriel Fiol Munar (1997-1998)

18. Llúcia Llompart Coll (1998-2003)

19. Emili Gené Vila (2003-2014)

20. Josep Fillol Sendra (2014-act.)

(*) El 1845 i el 1846 B. Mestre és director titular de baixa per malaltia i F.M. de los Herreros és director en funcions. (**) Entre febrer i maig és director en funcions Magí Verdaguer i Callís

---

Font: IES Ramon Llull (secretaria) i elaboració pròpia

Gerard Matas Vanrell (Palma, 1945 - 15 de maig de 2016)

Pintor i escultor. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Sempre ha reconegut que deu molt al seu pare, Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981), també pintor i escultor.

Ha exposat sense interrupcions des del 1968. Ha presentat exposicions individuals a Palma, Felanitx, Manacor, Campos, Inca, Pollença, Tarragona, Zamora, Madrid, Bilbao, Múrcia, Alacant, Barcelona, Lleida, Santiago de Xile, Viena, etc. A Palma ha exposat a la Galeria 4 Gats, Col·legi d’Arquitectes, Galeria Lluc Fluxà, sa Llonja, etc.. Ha participat a les mostres col·lectives Miró-80, que el Col·legi d’Arquitectes de les Balears presenta (1973) amb motiu del vuitantè aniversari de Joan Miró, Ensenya-1 (Palma, 1973), Pintura Jove de Mallorca (Campanet i Inca, 1974), Art Jove de Mallorca (Inca, 1976) i a la Mostra d’Art Actual a les Balears (Casal Solleric, Palma, i Palau de la Virreina, Barcelona, 1981). Ha participat a fires d’art de Madrid (Arco) i València i a l’Expo 92 (Sevilla). Hi ha obra seva a la Fundació Bartomeu March, al fons d’art contemporani del Govern de les Illes Balears, a la col·lecció d’escultures de les Tanques d’en Serra (Sóller), al Museu d’Art Contemporani de Can Planes (sa Pobla) i a col·leccions privades.

La seva pintura es caracteritza per la investigació constant de formes d’expressió i elements nous de llenguatge. S’agrada de barrejar sovint recursos estilístics diversos amb la vista posada en l’aprenentatge i el gust que sent per l’experimentació. S’interessa a donar solucions adequades a cada composició. No cerca línies de treball coherents ni pretén crear una obra immersa en una concepció de formes coherents o duradores. En cada ocasió es concentra en l’obra singular que ocupa la seva atenció i el seu interès.

Al llarg dels anys ha combinat la pràctica de la pintura i l’escultura amb etapes en les que ha alternat solucions figuratives i informals o abstractes. Al final dels anys 70 es dedica preferentment a l’escultura. Construeix una sèrie d’artefactes de fusta i corda d’aparença primitivista, curulls de referències simbòliques. Els dóna formes estilitzades a la manera de Giacometti o de gran senzillesa a la manera de vells totems primitius. En tot cas, les seves obres traspuen ressonàncies mediterrànies pròpies de les illes, que enriqueix amb tocs humorístics i crítics. L’obra pictòrica que fa els anys 90, d’execució detallista, evoca paisatges urbans realistes, que acompanya d’elements burletes, de vegades distorsionats o surrealistes. És un dels representants més destacats de l’anomenada Nova Plàstica Mallorquina.

Bibliografía

GEM, 10, 349-350.

Josep BAUZÀ i PIZÀ. “Pintores con historia: Gerard Matas”, Última Hora, 11-V-2014, pàg. 71.

Joan Carles GOMIS. “Matas Vanrell, Gerard”, La Pintura i l’Escultura a les Balears, Promomallorca, pàg. 109-110, Palma, 1996.

DD.AA. Mostra d’Art Actual a les Balears, Palau de la Virreina, Ajuntament de Palma i Ajuntament de Barcelona, Octubre 1991.

Julià Àlvarez Alenyà (Palma, 1850 – 4 de març de 1924)

Estudia el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i  la de Madrid s’especialitza en ginecologia i es doctora.

Es manté al dia dels avanços de la medicina, sobretot dels relacionats amb la ginecologia i la tocologia. També es manté al dia en temes referents al còlera i la pigota. Té el costum d’innovar constantment les fórmules magistrals per a l’elaboració dels medicaments que prescriu.

Afeccionat a la pintura i a la música, és soci del Cercle Mallorquí i com a tal fa part del Jurat que la societat designa per acordar els premis de pintura convocats el 1898. Assisteix a tots els concerts que s’ofereixen al Teatre Principal i a altres locals públics o privats. Aleshores fa que el seu cotxe i el cotxer l’esperin a la porta de l’establiment a fi de poder atendre de seguida les urgències que es presenten.

Casat amb Teresa Sanxo Rosich, no tenen descendència. Té la residència i la consulta a la plaça del Rosari de Palma. Des del 1929 un carrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, pàg. 440-441, GB editor, Palma, 2012.

GEM, 1, 138.

Carles José Guitart (Comunitat Valenciana, 1910 c. – Palma, 30 de gener del 1960)

Catedràtic de geografia i història de l’Institut Ramon Llull de Palma. Guanya les oposicions a càtedra de geografia i història el 1942 i és destinat a l’Institut de Palma, on ocupa, a més de la càtedra, el càrrec de secretari. Publica diversos manuals per a l’ensenyament de la història i la geografia als escolars de batxillerat, com Breves Nociones de geografía general y de España e historia de España (1946), Geografía e historia. Primer curso (1947), Ideales del Imperio Español (s/d), Historia Universal (1949), una col·lecció de mapes per a l’aprenentatge de la geografia i la història i altres publicacions. Casat i pare d’un fill, mor a Palma prematurament.

Bibliografia

Carlos JOSÉ GUITART. Ideales del Imperio Español, Imprenta de Bernardo Ferragut, Palma, 112 pàg., Palma, sense any.

Carlos JOSÉ GUITART. Breves nociones de geografía general y de España e historia de España, Patronato Social Femenino de Llucmajor, Palma, 1946.

Carlos JOSÉ GUITART. Geografía e historia. Primer curso, Patronato Social Femenino de Llucmajor, Palma, 1947.

Carlos JOSÉ GUITART. Historia Universal, Patronato Social Femenino de Llucmajor, 273 pàg., Palma, 1949.

Aina Montaner Rotger (Palma, 1944 – 10 de maig de 2004)

Filòloga. Es llicencia en filologia clàssica (1966) a la Universitat de Barcelona. Inicia la vida professional a Barcelona fent classes de llengua espanyola i de llengua llatina. El 1971, de retorn a Mallorca, treballa a la Llibreria Tous, que converteix en un centre de trobada d’intel·lectuals i artistes. A partir del 1976 exerceix com a professora de l’Institut Antoni Maura (Palma). Durant el període 1978-2004 és la cap del servei d’assessorament lingüístic i documentació del Govern de les Illes Balears i, alhora, és professora de llengua catalana de l’Institut Balear d’Administració Pública (IBAP). Escriu amb Joana Maria Munar Oliver el manual Recomanacions sobre la redacció en català de disposicions generals i d’actes administratius. El 1976 participa en el Congrés de Cultura Catalana i el 1978 és col·laboradora del programa Giravolt, que s’emet en català per TV2 des dels antics estudis Miramar de Barcelona. És destacable la seva dedicació a la traducció de textos legislatius del castellà al català. El 1968 féu part del comitè provincial del Partit Comunista a les Balears. Durant els anys d'estada a Barcelona milità en el PSUC. El 2004 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

GEM, 23, 236

Redacció. “Aina Montaner, filóloga”, Última Hora, 10-V-2014, pàg. 71.