És un plat destinat a l'alimentació humana que combina un líquid saborós i
elements sòlids de mida petita. La seva ingesta es fa amb cullera. Se serveix
com a primer plat del dinar o del sopar.
El brou, base de totes les sopes, s’obté per
cocció de verdures, carn, peix, marisc, ossos de bestiar vacú, talls de carn de
gallina, menuts de pollastre, etc. Habitualment s’hi afegeixen condiments com
la sal, el julivert, els alls, el safrà i espècies. Els elements sòlids poden
ser miques de pa, trossos de pa fregit, fideus i altres elements fets amb pasta
de farina, etc.
Els especialistes estableixen que el seu
origen es dóna a les terres de la Mediterrània i a Europa fa uns 8.000 anys (6.000 aC .). Neix després
de la invenció del foc i la seva difusió comporta un augment de l’esperança de
vida, una millor conservació de la dentadura, l’ajornament i la reducció de les
molèsties derivades del desgastament de la dentadura, una millora general del
benestar personal i col·lectiu, un alleujament de la digestió, etc. Sembla que
les primeres sopes es feien amb brou al que s’afegia pa esmicolat per donar-li densitat.
Es distingeixen les sopes de brou, les cremes o purés i els cuinats (de llegums o similars). També es distingeix entres les sopes fredes (gaspatxo, vichyssoise, etc.) i calentes.
La paraula, d’origen germànic (suppa), és
adoptada pel llatí, d’on passa a les llengües romàniques i a les del seu
entorn. La paraula fa part de nombroses dites i frases fetes de la llengua
catalana, com ara Sembla que els àngels
li fan sopes, Estar com una sopa,
Del seu pa en farà sopes, etc.
