Baltasar Champsaur Sicilia (Las Palmas, 3 de novembre de 1856 - 24 d'agost de 1934)

Catedràtic de francès, publicista, soci i voluntari de Creu Roja. Fill d’una família benestant, de pare francès i mare canària, té dos germans (José i Antonio). Cursa els estudis primaris a Las Palmas i el batxillerat a l’Institut de La Laguna (Tenerife). Fa estudis universitaris de lletres i ciències a Montpeller i Barcelona. Casat a Las Palmas amb Elisa Sarmiento Salom, filla del capità de fragata canari Miguel Sarmiento Cabrera i la mallorquina Esperança Salom Villalonga, no tenen descendència. Per oposició, guanya (1897) una càtedra d’Institut de llengua francesa, que exerceix a Girona, Palma, La Laguna (Tenerife) i Las Palmas.


Durant la primera estada que fa a Mallorca (1882/85 – 1897) és professor de la Institució Mallorquina d’Ensenyament (1885-86), tot fent costat a Alexandre Rosselló i Mateu Obrador. És, a més, col·laborador habitual de “La Última Hora” i de les revistes “El Ateneo” i “Revista literaria, artística y bibliográfica”. Publica els llibres “Álbum de las cuevas de Artá y Manacor” (1885), “Limosna” (1896) i “Crestomatía francesa. Trozos recopilados” (1898), que conté les seves classes de francès. Fa part del grup promotor i fundador del Centre Instructiu Obrer de Palma. Durant la segona estada a Mallorca (1906-1911) fa classes de francès com a catedràtic de l’Institut de Palma i publica articles a “El Obrero Balear” i “La Última Hora”. Fa part, juntament amb Manuel Cirer Arbona, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló, de la Junta directiva de l’Ateneu elegida el 1888, en la segona etapa de la institució. Imparteix conferències sobre temes polítics, socials i culturals, que li permeten gaudir a l’illa de gran prestigi com a persona i intel·lectual.

En aquests anys es fa soci de Creu Roja i el desembre de 1907 és elegit vicepresident tercer de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears. Manté el càrrec fins que el 1911 se’n va a Tenerife, on trasllada el domicili i la càtedra fins que passa definitivament a Las Palmas. Allà és director de l'Institut i publica “Por el ideal socialista” (1923). Després de la seva jubilació (1924) publica “La escuela laica” (1930), “La moral independiente” (1931) i altres títols. El 1934 fa un viatge a Mallorca per saludar els antics amics i trobar la distracció que necessita per alleugerir el buit que sent arran de la defunció de l’esposa. Aprofita l’avinentesa per escriure “Adelante”, que es publica pòstumament (1936). Afeccionat a la lectura, la música i la pintura, de personalitat polifacètica, anticlerical i republicà, mor (1934) a Las Palmas als 78 anys.

El 2007 es publica la tesi doctoral de Cristina Martí Úbeda sobre la seva biografia, obra, projecció social i mestratge, titulada “Baltasar Champsaur Sicilia, un intel·lectual a Mallorca”, que es va exhaurir en pocs mesos.