Maties Company Mas (Palma 1849-1917)

Prevere, canonge de la Seu, soci, voluntari i president de Creu Roja a les Balears. Estudia (1858-71) al Seminari diocesà de Sant Pere. Acaba els estudis als 22 anys i és ordenat (1871) a l’empara de dispensa especial d'edat. Amplia estudis i obté els títols de llicenciat en Dret Canònic i doctor en Teologia. Exerceix el seu ministeri com a capellà de la presó, predicador brillant, delegat de Propaganda Fide, ministre del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc, president de la Societat de Socors Mutus del Clergat de Mallorca i catedràtic de llatí del Seminari.

En l’àmbit de la comunicació i la premsa, participa (1909) en el consell d’administració de “La Gaceta de Mallorca”, publicació que desapareix per donar pas al diari “Correo de Mallorca”, del consell d’administració del qual fa part des de l'inici(1910-17). Presta especial atenció al l’àmbit assistencial i benèfic. Accepta i exerceix la presidència de l’obra “Protecció del soldat”, destinada a acollir i donar suport als soldats mallorquins que tornen de les guerres de Cuba i Filipines. Presideix, a més, la Junta directiva de l’Asil de les Minyones.

Amb relació a la docència i formació de menors i joves, és l’impulsor de les Escoles de Sant Josep, que el 1917 gestionen 8 centres educatius amb més de 600 alumnes, a Palma i a les barriades perifèriques de la ciutat. D’altra part, és conseller dels escoltes de Mallorca. Pel que fa a l’àmbit eclesiàstic obté per oposició (1886) la canongia lectoral de la Seu de Mallorca i el 1899 és designat canonge xantre. Quan resta vacant la seu episcopal de Menorca, segons la premsa de l’illa fa part de la terna que es proposa per al nomenament del nou bisbe. Va ser capellà d’honor de Sa Majestat.

Dedica especial atenció a les tasques d’atenció a les persones vulnerables a través de la seva col•laboració perllongada i intensa amb Creu Roja, de la qual és soci, voluntari, vocal de la Junta directiva, vicepresident (1893-14) i, finalment, president (1914-17) de la Comissió Provincial. Consta l’assiduïtat i constància de la seva participació activa a les sessions de la Junta directiva durant 24 anys (1893-1917). Entre 1905 i 1907, a causa de la baixa per motius de salut del president Manuel Villalonga Pérez, assumeix les funcions de president accidental de la Comissió Provincial. L’assemblea Suprema de Creu Roja el distingeix amb el nomenament de subdelegat de l’entitat a Mallorca i amb la concessió de la Placa d’honor.

Gaudeix de gran popularitat a la societat de Mallorca i es guanya l’afecte de molts gràcies al prestigi intel·lectual, el tracte senzill i cordial i la dedicació a la prestació de serveis solidaris. Mor a Palma, als 67 anys, el 9 de febrer de 1917.