Frank el Punto (Magúncia, Alemanya, 17 de gener de 1909 – Eivissa, 7 de febrer de 1972)

Nom artístic del pintor Frank Ludwig Schaefer. És fill únic de Ludwig Ignaz Schaefer, músic de l’orquestra simfònica de Magúncia, que als 63 anys es casa (1938) en segones núpcies amb Johanna Jacobine Berthes.

Viu els seus primers anys envoltat d’un ambient artístic. Fa els estudis primaris i secundaris a Magúncia, per passar després (1928) a la Universitat de Berlín i a l’Escola Superior d’Arts Plàstiques. Mentre estudia a la Universitat, treballa a una factoria de la companyia Siemens.

Es relaciona amb la Bauhaus i de manera especial amb alguns dels seus capdavanters. Acabats els estudis, a partir del 1935 treballa en una empresa de disseny gràfic i viatja a Holanda i París. El 1937 s’estableix per compte propi i viatja a Dinamarca, Àustria, Suïssa i Itàlia. Entre 1935 i 1940 fa les primeres exposicions a Berlín, on mostra els seus treballs inspirats en l’expressionisme figuratiu de Nolde i Kokoschka. Durant la IIGM és mobilitzat i destinat a serveis jurídics laborals de la indústria aeronàutica. No és destinat al front a causa d’una dolença renal, que l’acompanya la resta de la vida.

En el ple del conflicte, trasllada la residència familiar a la casa d’uns camperols d’una localitat allunyada, on es refugia amb l’esposa Ingeborg i la filla Christiane, nada de fa poc. Aleshores comença a experimentar amb l’expressionisme abstracte. Després d’una estada a Paris, el 1950 s’instal·la a Bremen per accedir als ajuts oficials a la creació plàstica. El 1954 guanya el concurs per a la decoració del vestíbul de l’emissora Ràdio Bremen. Poc després guanya un altre concurs per a la decoració d’un hospital infantil a Bremen. L'esposa fa representacions de teatre de teresetes. El 1955 passa per Eivissa, que l’impressiona profundament. Torna a Bremen, atén els encàrrecs pendents i aixeca la casa. S’instal·la a Eivissa i, tot seguit, exposa a la galeria El Corsario. En els anys següents rep la influència del Grup Eivissa 59.

A Eivissa fa composicions que segueixen les pautes de l’expressionisme figuratiu, per bé que evoluciona gradualment vers l’informalisme. Durant aquests anys adopta el nom artístic de Frank El Punto, arran de la confusió freqüent que es produeix al servei de la llista de correus. Les lletres que hi rep les guarden en funció del segon nom, Ludwig, en comptes de fer-ho pel cognom. Demana als amics i coneguts que adrecin les lletres a Frank seguit de l’ela amb un punt. D’aquí ve l’expressió de Frank ela punt, que aviat esdevé Frank El Punto.

En els anys 1962-1965 treballa en el marc de l’abstracció informal a un ritme lent i molt elaborat. Utilitza signes cal·ligràfics, fets amb gestualitat meditada i reflexiva. Entre 1967 i 1969, arran d’una crisi personal, simplifica els gestos i fa els trets més curts i fragmentats. Aconsegueix imprimir a les obres una gran força expressiva en el marc d’una atmosfera de serenitat i calma. Confessa i demostra gran admiració per Braque. Titula “Homenatge a Georges Braque” la tela que presideix el saló principal de la societat eivissenca Ebusus.

Al llarg de la vida duu una intensa activitat expositiva a Alemanya i Espanya. Fa exposicions a Eivissa, Menorca, Palma, la Península (Barcelona, Múrcia, Màlaga, Madrid, València, Granada, Begur, Cadis, Bilbao, Còrdova...), Alemanya (Berlin, Bremen, Munic, Magúncia, Bonn, Hamburg...), França (París) i Suïssa (Zuric). Es tenen documentades més de 45 exposicions individuals i més de 35 participacions a exposicions col·lectives entre 1951 i 1972. El 1964 obté el Gran Premi Illa d’Eivissa a la I Biennal Internacional d’Eivissa. El 1971 participa a la primera Exposició Internacional de Pintors d’Eivissa,, que es presenta a la seu de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa sota el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa, l’Institut d’Estudis Eivissencs i la Direcció General de Turisme del Ministeri. Té entrades al seu nom a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears, al Diccionari Ràfols i a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. El Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard”, de Palma, té una obra seva.

Mor prematurament als 63 anys. Amb motiu del seu traspàs, el 1973 se li dedica a Eivissa una exposició d’homenatge. També té lloc una exposició d’homenatge a la Haus Widmann Galerie (Àustria), d’obra antiga i recent. L’acte inaugural inclou una conferència del Dr. Eberhard Lutze, amic del pintor, i un concert amb obres de J. S. Bach. El 1991 li dedica una exposició monogràfica la Galeria Van der Voort, d’Eivissa. També el 1991 s’inclou una obra seva a l’exposició “Una visió històrica de la pintura a Eivissa, 1900-1959”, que es fa al MAC d’Eivissa. La Conselleria de Cultura del Govern i el Consell Insular de Mallorca inclouen una obra seva i una nota biogràfica a l’exposició “100 anys, 100 pintors (1893-1993)” que es mostra a sa Llonja (Palma) el 1993. El 1996 està representat a l’exposició “Abstraccions”, que organitza la Conselleria de Cultura del Govern balear. Inclou una obra seva l’exposició “Eivissa, anys 60”, que té lloc al MAC d’Eivissa el 1998. L’Obra Social de Caixa de Balears Sa Nostra organitza dues exposicions successives, una a la Sala de Cultura d’Eivissa (desembre 1998 - gener 1999) i l’altra al Centre de Cultura de Palma (febrer-març de 1999), que acompanya d’un acurat catàleg il·lustrat de 152 pàgines.

Amb motiu de l’exposició al Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma, tinc l’oportunitat d’entrevistar-me personalment amb Christiane Gerrit Schaefer de Rose, la filla del pintor, que assisteix a la inauguració de la mostra. Ens explica anècdotes del pare i la mare; de la seva vida de jovençana a Eivissa en els anys 60; dels seus estudis a i dels condeixebles d’aleshores, entre ells Antoni Lluís Marí Ramon, president en aquells moments de Sa Nostra; de l’afecció del pare a la pintura i la música i de les exposicions que fa a Alemanya i altres indrets d’Europa. Sa Nostra adquireix aleshores per a la pinacoteca de l’entitat, dues teles magnífiques del pintor.

Bibliografia

Pere A. SERRA BAUZÀ, “El misteri de Frank el Punto i l’eclectisime de Juli Ramis”, ‘Memòries d’un Museu, diàlegs en  es Baluard’, 86-90, Editorial Ensiola, Palma 2007

OBRA SOCIAL DE SA NOSTRA, “Frank El Punto”, catàleg il·lustrat exposició 1998-1999, 150 pàg., Palma 1998

CONSELLERIA CULTURA DEL GOVERN BALEAR, CONSELL INSULAR DE MALLORCA I AJUNTAMENT DE PALMA, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, Sa Llonja, maig-juny, 78 i 132, Palma 1993

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 2, 123-125

DICCIONARI RÀFOLS, 4, 77

ENCICLOPÈDIA D’EIVISSA I FORMENTERA, edició digital