Milita successivament a l’Organització
d’Esquerra Comunista (1973), al Moviment Comunista de les Illes i al Partit
Comunista d’Espanya (1977-81). És secretari de finances i acció social del
sindicat CCOO (1977-78). El 1987 s’estableix per compte propi i munta un
despatx d’assessoria fiscal, comptable i financera. Treballa les estadístiques
d’ocupació i atur a les illes, que classifica per sectors, analitza l’evolució
per branques d’activitat, fa agrupacions, construeix gràfics de sèries llargues
i posa a l’abast d’institucions públiques i privades i estudiosos una
informació detallada i precisa que abans mai no s’havia tingut disponible. Es
fa habitual la seva imatge amb un ordinador portàtil a la mà, en el qual porta
la informació laboral actualitzada i moltes altres dades d’interès.
El 1999 és nomenat director general d’economia
del Govern de les Illes Balears. Des d’aquest càrrec impulsa l’aprovació de la primera Llei d’estadística
de les Illes Balears i la creació de l’Institut Balear
d’Estadística (IBESTAT). Popularitza les estadístiques referents a les Balears
mitjançant l’edició i distribució de publicacions com ara “Balears en xifres”,
editada en 6 idiomes. També té cura de l’elaboració de les taules input-output
de les illes, la millora de les dades referents a l’afluència turística i a la
despesa turística, etc. És el promotor del I Congrés d’Economia de les Illes
Balears. Acabada la legislatura, és nomenat (2003) director-gerent de l’empresa
bijutera menorquina Carretero y Timoner S.A.(CATISA). El 2004 és elegit
president de l’Institut Tecnològic de la Bijuteria d’Espanya, amb seu a Maó
(Menorca).
En els anys 70 és professor de l’ODEM
(Organització d’Escoles del Mediterrani), dependent dels jesuïtes. És
col·laborador de l’Informe Econòmic i Social de Sa Nostra i soci del Cercle
d’Economia de Mallorca. Casat, és pare de dos fills. A causa d’un procés
imprevist i molt ràpid mor a la Policlínica Miramar (Palma) als 51 anys d’edat.
Després del seu traspàs el Govern de les Illes
institueix (2008) el Premi Antoni Montserrat Moll, que concedeix l’IBESTAT amb
la finalitat de reconèixer i guardonar el mèrit estadístic. El premi s’atorga
el 2008 a
Joan Ginard
Ferrer, el 2009 a
l’Observatori Socioambiental de Menorca i el 2009 a Miquel Alenyà Fuster . Fa el lliurament el conseller
d’Economia i Hisenda a la seu del Parlament.
Vaig mantenir amb en Toni Montserrat una
llarga i ben sincera amistat. Ens aveníem i coincidíem en moltes coses, entre
elles l’interés en l’anàlisi de l’economia de les illes. La seva col·laboració
amb l’Informe Econòmic i Social, de Sa Nostra, va permetre incrementar significativament
la informació estadística de les edicions anuals dels anys 1994-2000. També va
permetre ampliar la informació gràfica de les edicions citades. D’altra part, la
col·laboració amb el Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra permet
que l’entitat pugui publicar, entre 1995 i 2000, informes sobre l’evolució trimestral
de l’economia balear i la seva distribució per illes.
El 9 de juny de 2005 el vaig veure per darrera
vegada. Ens trobàrem a la seu de la Cambra Oficial de Comerç amb motiu d’una sessió
del Cercle d’Economia sobre l’evolució del turisme, presidida per Alexandre
Forcades i presentada per Jaume Cladera i Cladera , Ferran Porto Vila , José
Antonio Roselló
Rausell i Miquel Alenyà. Per motius de feina, aleshores
residia a Maó (Menorca) i solament el veiem excepcionalment. Ens va sorprendre
i celebràrem la seva presència. Férem una bona rotllana al seu costat. Estava
de bon humor, tenia xerrera i se sentia a gust amb nosaltres. La conversa es va
allargar.
Bibliografia
QUI ÉS QUI A MALLORCA, Promomallorca, 350
IN MEMORIAM, Antoni Montserral Moll. www. antoni monserrat moll.
blogspot.com
VIQUIPÈDIA, Antoni Montserrat Moll
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 23, 236-237
No hay comentarios:
Publicar un comentario