Economista i polític. Fill de Joan Alfonso,
antic militant d’Esquerra Republicana, i de Carme Villanueva, viu a Petra
durant la infantesa. Fa
el batxillerat al col·legi Ramon Llull, de Manacor (1950-56). Després
d’estudiar magisteri a Palma (1956-59), passa a la Universitat de Barcelona per
cursar ciències econòmiques, on es llicencia (1965). A Barcelona és condeixeble
de Narcís Serra i Pasqual Maragall. A més, obté el títol de graduat social.
Josep J. Alfonso Villanueva, 2000 ca.
Josep J. Alfonso Villanueva, 2000 ca.
Mentre estudia a Barcelona, ingressa en el
PSUC. De reton a Mallorca, intenta la implantació a Palma d’aquest partit, en
col·laboració amb Ignasi Ribas, però l’intent no aconsegueix reeixir. El 1976
ingressa en el PSOE, en el qual ocupa els càrrecs de secretari d’organització i
de política municipal. És diputat del Parlament durant les tres primeres
legislatures (1983-1995). En aquesta
etapa és secretari (1984-91) i portaveu parlamentari (1991-95) del Grup
Socialista. És un diputat destacat, del qual es recorden les brillants i
contundents intervencions que té en els debats dels pressupostos. Posteriorment
, impulsa la creació (1996) i presideix fins al seu traspàs l’associació d’antics
parlamentaris de les illes.
En els darrers anys 60 treballa a l’Organització Sindical de les
Balears com a economista. El 1969 fa part com a conseller del IV Ple del
Consell Econòmic Sindical de les Illes Balears i s’encarrega de la redacció de
la ponència setena sobre comerç interior, de l’elaboració de la primera ponència
sobre el sector primari en col·laboració amb Javier Sagrera Azpillaga i de la
ponència onzena sobre vivenda en col·laboració amb Antoni Rabassa Pellicer.
D’altra part, el 1969 elabora amb Antoni Rabassa Pellicer i Carles Cuéllar Vega
el treball titulat "Anàlisis socieconómico de la hostelería en Baleares", col·loquialment anomenat "Llibre Blanc de l’Hostaleria a les Balears". Durant
un temps porta la gerència d’una empresa hotelera.
Amb col·laboració amb Carles Cuéllar elabora
el Pla de Transports de Palma, que dóna pas a la creació de l’Empresa Municipal de
Transports (EMT). Entre 1981 i 1991 és gerent d’aquesta empresa. Posteriorment,
n’és el cap dels serveis econòmics i d’estudis. En aquests anys publica
articles d’economia al "Diario
de Mallorca" i a la revista "Serra d’Or".
El 1979 fa part de la comissió que crea el
PSIB-PSOE per a l'elaboració d’un esborrany d’avantprojecte d’estatut
d’autonomia de les illes. La comissió està formada per Fèlix Pons
Irazazábal, Gregori Mir
Mayol , Josep Alfonso Villanueva , Joan Ramallo Massanet ,
Bartomeu Colom Pastor
i Miquel Alenyà. Fa la tasca durant l’estiu del 1979, que complementa el juliol
del 1980.
És soci de Metges del Món. Casat és pare de 4
fills. Té una entrada a la
Gran Enciclopèdia de Mallorca i al llibre “Qui és qui”, que publica
Promomallorca. Mor prematurament als 68 anys. Amb motiu del seu traspàs fan
públic el condol el
president del Govern de les Illes Balears, la presidenta del
Parlament, el president
de l’Institut d’Estudis Baleàrics i la secretaria del PSIB-PSOE.
El vaig conèixer a la Facultat d’Econòmiques,
quan ell era a punt d’acabar la carrera. Vaig comptar amb el seu suport quan m'encarrego de fer, per compte d’ASIMA, la ponència d’indústria i la
d’artesania per al IV Ple del Consell Econòmic Sindical de les Balears. Va ser
ell qui em truca (1978) per comunicar-me que havia estat nomenat membre de la primera Comissió
MixtaCentral al Consell
General Interinsular. Uns dies més tard també m’ho diu Francesc Garí Mir. Coincideixo
amb ell a la comissió de redacció de la proposta d’avantprojecte d’estatut
d’autonomia de les Balears, que fem per al PSIB-PSOE. Ell proposa al Parlament que em demanin
una compareixença per tractar-hi temes de turisme i medi ambient. La meva
resposta és positiva i ell, que és present a l’acte, m’adreça vàries preguntes.
Com economista excel·leix per la capacitat
d’anàlisi que té en compte totes les variables rellevants en els temes que
tracta. Gaudeix d’un nivell elevat d’informació i d’un marc de reflexió basat
en la visió crítica i lúcida de la realitat. Se sent incòmode amb les visions
parcials de les coses i amb la confusió de judicis de valor i opinions. En el Parlament es fa famosa
la seva veu de “crooner”. S’agrada d’escoltar música clàssica i de llegir.
Bibliografía
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1, 105-106
QUI ÉS QUI, Promomallorca, Palma 1999, 26-27
ORGANIZACIÓN SINDICAL, “Anàlisis socieconómico
de la hostelería en Baleares”, Sindicato Provincial de hostelería y actividades
turísticas de Baleares, Palma 1970.
ORGANIZACIÓN SINDICAL, “Ponencias y
conclusiones del IV Pleno del Consejo Económico Sindical de las Islas
Baleares”, Palma 1969
No hay comentarios:
Publicar un comentario