Al llarg de la seva trajectòria professional,
de 53 anys de durada, obté nombrosos premis i reconeixements, entre els quals
cal citar els següents: medalla d’or de pintura del SEU, medalla d’or del IV
Saló de Benimar (Alacant) (1956), premi Elcano de l’Exposició Nacional de
Belles Arts de Sevilla (1960), medalla d’or del Certamen Internacional de
Pintura de Pollença (1972) i premi Ciutat de Palma de Pintura (1973). Té una entrada
al seu nom en la
Gran Enciclopèdia de Mallorca.
La pintura que fa es caracteritza per l’ús freqüent
de textures matèriques, un cromatisme intens i ben contrastat, la utilització esporàdica
de formes geomètriques i la força expressiva que dóna al gest de la pinzellada. La
temàtica abasta el rostre humà, preferentment el femení, el nu, les natures
mortes, el paisatge naturalista i l’abstracció expressionista. Els seus
treballs s’insereixen dins l’àmbit figuratiu, propi d’un realisme fantasiós
d’inspiració onírica i poètica. Crea atmosferes de pau i soledat, que en la
pintura de rostres i nus es presenten amarades d’un erotisme dolç i delicat.
Han analitzat la seva obra els crítics d’art Josep Bauzà i Pizà, Gaspar
Sabater, Josep Perelló
Paradelo, Joan Pla Garcia ,
Josep M. Almagro, Gabriel
Fuster Mayans “Gafim”, Josep Piñol, Damià Ramis Caubet i
altres.
 |
| Joan Alcón, Sense títol, mixta/tela |
Fa nombroses exposicions individuals i
participa en moltes exposicions col·lectives a les Balears, Península, França,
Alemanya, Suècia, Itàlia, Àustria, Regne Unit, EUA i Veneçuela. El 1976
participa a l’exposició dedicada al realisme fantasiós que es fa a Viena (Àustria).
Del 23 de setembre al 16 d’octubre de 2012 presenta una important exposició, la
darrera que fa en vida, a l’Auditori i Palau de Congressos d’Águilas (Lorca,
Múrcia), que és inaugurada pel regidor de cultura i patrimoni, Francisco Miguel Martínez ,
acompanyat del pintor Manuel Coronado, amic de l’artista, del crític d’art Antonio Martínez Cerezo
i d’un públic nombrós.
És una persona d’esperit positiu, jovial i
optimista, que troba en la pintura i en la música els principals motius de
satisfacció i gaudi. Sociable, bon conversador i amic dels amics, demostra un
esperit lluitador i disciplinat en els processos de recuperació física que ha
de seguir després d’un episodi cardiovascular. Rodejat d’afecte, simpaties i de
la companyia dels seus, Rainer, Denise, Lourdes i Miquel, mor a Palma l’octubre
de 2012, als 75 anys.
El vaig conèixer personalment el 1976 a través de la seva
esposa Cristina, que aleshores treballa en el despatx d’administració de
finques de Josep Alemany. El vaig visitar vàries vegades, sol i acompanyat, a l’estudi de Son
Espanyol i li vaig comprar dues teles: un paisatge i una composició de rostres
amb la imatge, seductora i colpidora, de Cristina. El vaig acompanyar en
diverses inauguracions d’exposicions a Palma i Pollença. Ens trobem diverses
vegades a la Galeria Jaume III
Joan Alcón Agustín, Paisatge, 2005 ca.
Bibliografia
Marià PLANELLS, “Juan Alcón: nuevo realismo
ideográfico”, Batik, núm. 50, Palma
A. SPAETH, “Alcón”, catàleg, Galeria de arte
Jaime III, Palma, s/d.
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1, 78
No hay comentarios:
Publicar un comentario