Prevere, canonge, cofundador i promotor dels
cursets de cristiandat. El seu pare dirigeix a Felanitx un col·legi
privat de batxillerat fins que el 1919 emigra amb la família a Buenos Aires. El
fill, amb 14 anys, torna a Mallorca el 1927 per ingressar en el seminari
diocesà de Sat Pere. Mentre estudia filosofia ingressa per oposició al
Col·legi Major de Nostra Sra. de la
Sapiència (Palma), del qual és elegit rector. Rep l’ordenació sacerdotal el 22
de maig de 1937.
Després de prestar serveis a la direcció de
presons i a la secretaria de Capitania General (Palma), s’encarrega de
l’assistència religiosa del Regiment d’Enginyers (Palma). Alhora, s’incorpora
al seminari diocesà com a professor de literatura universal i de llengua
catalana. A més, és professor de religió dels col·legis Cervantes i Lluís
Vives.
El 1947 és nomenat pel bisbe Joan Hervàs canceller
secretari de la Diòcesi (1947-1955) i poc després canonge de la Seu. És
consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, delegat episcopal de la peregrinació
a Santiago de Compostela (1948) i director de l’escola de dirigents dels Cursets
per a caps de peregrins. El 1948 assisteix a la clausura del primer curset de
cristiandat, que té lloc en el monestir de Sant Honorat (Randa) del 7 al 10 de
gener de 1949. D’aleshores ençà es manté en relació amb el moviment dels
cursets, en els quals participa com un dels iniciadors, impulsors i dirigents
del moviment.
El 1956 es nomenat membre de la Comissió Catòlica Espanyola
d’Emigració, des de la qual impulsa l’expansió internacional dels cursets. Es
trasllada a Madrid, per bé que durant el curs 1957/58 imparteix l’assignatura
d’Història de la Filosofia al seminari de Mallorca. El juny de 1958 torna a
Madrid i el 1962 és designat vicedirector executiu i secretari nacional dels
cursets de cristiandat, càrrec que l’obliga a viatjar molt, fins al punt que al
llarg de la vida visita més d’un centenar de països per raons del seu treball.
En atenció a la rellevància dels seus serveis, és designat prelat d’honor de Sa
Santedat.
El 1984 és operat del cor i uns anys després
(1988) es jubila. Torna a Mallorca i s’allotja a la residència d’ancians de Sóller.
Mor als 94 anys. El 29 de desembre de 2007, a partir de les 12 h, es diu una missa de
cos present a la capella del monestir de Sant Honorat (Randa) i, tot seguit, és
conduit a peu al cementiri de Randa. En finalitzar l’acte, els assistents
canten l’himne “De colores” i altres cançons acompanyades a la guitarra. Al funeral,
que té lloc el 3 de gener següent a la Seu, assisteixen el bisbe de Terrassa,
el bisbe emèrit de Corocoro (Bolívia), 16 preveres, familiars, cursillistes i un
públic nombrós.
Publica “Reflexión para cursillistas de
Cristiandad” (1960) i “La segunda evangelización de Europa en el pensamiento de
Juan Pablo II. Documentos y estudios” (1990). Té una entrada a la Gran Enciclopèdia
de Mallorca.
Vaig ser alumne seu d’Història de la Filosofia
en el curs 1957/58. Record que duia les classes molt ben preparades i explicava
els temes amb gran claredat i eloqüència. Afegia a les explicacions sucosos
comentaris sobre qüestions d’actualitat, costums, anècdotes i fets diversos, a
través dels quals ens demostra una elevada qualitat humana i un gran nivell
intel·lectual. Imparteix el curs, tot aprofitant un recés en les funcions que té
al capdavant de la Comissió Nacional d'Emigració. Ordenat i pulcre, s'agrada de vestir amb discreta i sòbria elegància. Dotat d'una gran capacitat de treball, manté durant molts d'anys un ritme de 12 hores diàries o més de feina.
Bibliografia
Santiago MIRÓ, entrevista, juliol 1998, www.entrevistasenmadrid.blogspot.com,
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 7, 209
José PACHECO, “Ha falllecido Sebastián Gayá
Riera, uno de los iniciadores de los cursillos de Cristiandad”, www.lavozdelamor.blogspot.com.es,
2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario