William Edwards Cook (Des Moines, Iowa, EUA, 31 d’agost de 1881 – Palma, 10 de novembre de 1959)

Pintor i rendista. Fill d’una família acomodada, d’origen anglès, comença a pintar als 18 anys, animat per l’amistat que té amb John Singer Sargent i impulsat per l’interès que suscita en ell l’obra de Turner. El 1899 es matricula a l’Art Institute of Chicago i, poc després, a la National Academy of Design in New York.

El 1903 s’instal·la a París, on estudia amb Jean-Paul Laurens i amb elcpintor acadèmic William Adolphe Bouguereau, mentre es guanya la vida fent retrats. Coneix el naixement de les avantguardes històriques i l’obra de Cézanne. A París coneix l’escriptora nord-americana Gertrude Stein i la seva companya Alice B. Toklas. Amb l’escriptora manté una ferma amistat al llarg de tota la vida. També coneix els joves artistes i escriptors Pablo Picasso, Georges Braque, Henri Matisse, Ernest Hemingway, Guillaume Apollinaire i altres. Finalment, a París coneix Jeanne Moallic, model d’artistes i jornalera domèstica, amb la qual forma parella.

El 1907, durant una estada a Itàlia rep l'encàrrec de fer un retrat del Papa Pius X. El fet li dóna notorietat i anomenada com a retratista jove.

El 1913 visita Mallorca amb Jeanne Moallic, i hi perllonguen l’estada tot l’estiu. Torna a París i en començar la Primera Guerra Mundial es posa a treballar d’infermer a l’hospital que els nord-americans instal·len a la ciutat per atendre ferits de guerra.

El 1915 torna a Mallorca i s’instal·la a la barriada del Terreno (Palma). Es relaciona amb la colònia estrangera, a la qual aleshores pertany Gertrude Stein. El 1916 torna a París, on es manté treballant a una fàbrica de cotxes, fent de taxista, servint  de pilot de proves de la Renault i pintant retrats. És possible que, com s’ha dit, en aquests anys fos agent dels serveis secrets nord-americans. El 1917 s’allista a l’exèrcit dels EUA i, acabada la guerra, passa tres anys al Càucas (Rússia) com a treballador de Creu Roja (CICR) prestant serveis d’acollida i suport als ciutadans russos que fugen de la Revolució de 1917.

El 1920 torna a París i, decebut pel que considera el seu fracàs com a pintor, decideix abandonar la pintura. En morir el pare (1924), entra en possessió d’una herència considerable, cosa que li permet viure de rendes i viatjar. Es casa amb Jeanne Moallic (1922) i es fa construir una residència a Boulogne-sur-Seine (París), que projecta (1925) Le Corbussier. Hi resideixen fins al 1935.

El 1936 torna a Mallorca amb l’esposa. El pintor nord-americà Archie Gittes l’anima perquè pinti de bell nou. A partir d’aleshores ell reprèn els pinzells i també pinta Jeanne Moallic. Fan amistat amb Joan Antoni Fuster Valiente, Miquel Àngel Colomar, Màrius Verdaguer i altres pintors, escriptors i crítics d’art de l’illa. El 1948 Cook promou la fundació i és l’ànima del “Grup dels set”, integrat pels pintors Lluís Derqui i Derqui, Joan A. Fuster Valiente, Pere Sureda Montaner, Antoni Sabater Martorell, Francisco Vizcaíno López-Arteaga, Jaume Joan Rosselló i el propi Cook. El grup fa dues exposicions, les dues a les Galeries Quint, una el juny de 1948 i l’altra el gener del 1949. A la segona Pascual Roch Minué substitueix Jaume Joan. El propòsit principal del grup és recuperar la qualitat estètica de la pintura davant les propostes comercials i carrinclones que proliferen en els primers anys de la Postguerra.

Pinta natures mortes, algun paisatge i retrats d’amics, per bé que també fa algun retrat per encàrrec. Admirador de Cézanne, es manté al costat de les avantguardes, sense fer-ne part. En general treballa a l’oli sobre tela o taula, en formats petits o mitjans. Fa dibuixos i ocasionalment empra l’aquarela. Com Cézanne, la seva pintura analitza l’estructura de les dades naturals i no busca resultats atractius a la vista, sinó a la ment. No li interessa tant l’estructura aparent de les coses, com la subjacent, la que s’amaga al darrera del que es veu superficialment. A través dels colors recrea un captivador lirisme cromàtic que recorda el de Cézanne. De Matisse i Bonnard pren la claredat dels colors i els jocs fascinants de la seva composició i distribució. No li interessa reflectir en el quadre ni la realitat que es veu, ni les emocions subjectives que provoca la seva contemplació. A través de la pintura vol reflectir la realitat profunda i duradora de les coses.

L’obra que Cook deixa a Mallorca excel·leix per la solidesa i la força expressiva que conté. Destaquen vàries obres, però sobretot commou el seu autoretrat davant un mirall a l’interior de casa seva. Val a dir que aquesta tela va fer part de la col·lecció d’obres que tenia a casa seva el pintor Miquel Llabrés (1930-1983).

Participa a diverses edicions del Saló de tardor del Cercle de Belles Arts i obté la medalla d’honor del VI Saló de tardor, del Cercle de Belles Arts (1947). El 1949 fa una exposició individual a Galeries Costa, l’única que presenta a Mallorca. Mor a Son Catlaret, El Terreno, Palma, als 78 anys d’edat. Descansa en el cementiri de Gènova (Palma).

Després del seu traspàs, és objecte de diversos homenatges. El 1961 el Cercle de Belles Arts li dedica “Exposición homenaje a William E. Cook” i edita un catàleg amb text de Joan Bonet. El 1962 la Galeria Danús dedica un homenatge conjunt a William E. Cook i Tito Cittadini. El 1979 el Cercle de Belles Arts li dedica una exposició amb catàleg que inclou textos de Rafel Perelló Paradelo i Joan Bonet. El 1983 la Galeria Danús fa l’exposició “Recuerdo y vivencia de W. E. Cook” amb un text de Joan Bonet. El desembre de 1991 la Fundació Barceló inaugura “Exposición rememorativa del Grupo de los Siete (1948-49)” amb un catàleg que recorda el grup i els pintors que hi participen. El 1992 el Centre Cultural de la Misericòrdia dedica una exposició antològica a W. E. Cook a la sala Guillem Mesquida, amb un catàleg que porta col·laboracions de Cristòfol Serra i Enric Juncosa.

Una obra seva fa part de l’exposició “Pintors americans d’ahir”, presentada a Sa Llonja per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Té entrades pròpies a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears i enciclopèdia.cat.

William E. Cook, Sense títol, cera/paper,
Museu de Can Prunera (Sóller)

Bibliografia

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS, Govern Balear, “Pintors americans d’ahir”, catàleg-llibre exposició a Sa Llonja, abril-maig 1992, 50-53, Palma 1992

Miquel ALENYÀ FUSTER, “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, Ajuntament de Palma, 50-51, Palma 1996

FUNDACIÓ BARCELÓ, “Exposición rememorativa. Grupo de los Siete”, diciembre 1991 - enero 1992, Palma 1991

Lluís RIPOLL i Rafel PRELLO PARADELO, “Las Baleares y sus pintores”, Lluís Ripoll editor, 133-134, Palma 1981

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 4, 82-83

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 2, 65-70

WIKIPEDIA, William Edwards Cook

Exposicions (Mallorca)

1943   II Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)

1944   III Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)

1945   IV Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)

1947   VI Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)

1948   I Exposició del Grup dels Set, Galeries Quint, Palma (col·lectiva)

1949   II Exposició del Grup dels Set, Galeries Quint, Palma (col·lectiva)

1949   Exposició William E. Cook, Galeries Costa, Palma (individual)

1949   Galeries Sapi, Palma (col·lectiva)

1951   X Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)

Guardons (Mallorca)

1943   Accèssit, Saló de tardor, Cercle de Belles Arts

1945   Medalla de bronze, Saló de tardor, Cercle de Belles Arts

1947   Medalla d’honor, Saló de tardor, Cercle de Belles Arts

1951   Medalla de la Diputació Provincial (pintura) i primera medalla de dibuix, Saló de tardor, Cercle de Belles Arts