El 1979 fixa la residència a Mallorca. És assessor
laboral de CCOO (1979-81), gerent d’Indústries Dragón (1981-83) i director de
l’Escola Universitària de Treball Social de les Balears (1983-87), on exerceix
de professor fins al 1998. És cap (1987-89) de la secció estatal d’economia de
l’Institut Balear
d’Estadística. Posteriorment, treballa (1989-99) com a tècnic economista a l'àrea de benestar social del Consell Insular de Mallorca.
Entre 1999 i 2001 és secretari general tècnic de la Conselleria de Treball del Govern i entre 2001 i 2003 és el primer director del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB ).
Publica articles a revistes de divulgació,
especialitzades en economia i científiques i a la premsa diària. És
col·laborador de l’Informe Econòmic i Social de Sa Nostra (1988-1998). El 1989
es publica l’obra “Model Balears 2000” ,
al qual aporta el submodel de població. Amb Maria Antònia Carbonero elabora l’anàlisi
titulada “El marc sociodemogràfic dels serveis socials a Mallorca. Bases per a
la planificació social a Mallorca” (1988). Amb Ferran Navinés, i per encàrrec
de l’Ajuntament d’Alaró, realitza un treball d’investigació sobre les
indústries extractives del carbó al municipi d’Alaró, que posa de manifest la no
viabilitat del projecte d’intensificació de l’explotació previst per GESA. La tramesa
del treball per part de l’Ajuntament a GESA fa que aquesta abandoni el
projecte. L’Obra Social de Sa Nostra convoca (1997) un concurs per a la
concessió del I Premi d’Investigació Sa Nostra (Premi d'Investigació Sa Nostra de 1997), destinat a l’anàlisi de la
realitat econòmica i social de les zones més vulnerables de les Illes Balears”. El jurat, format per professors de la UIB, atorga el premi a la proposta presentada per Pere Mascaró, Maria Antònia Carbonero, Andreu Horrach i Josefina Santiago. El treball d'elaboració de l'estudi, que es perllonga durant dos anys, inclou un ampli treball de camp amb enquestes a càrrec d'un equip tècnic ben entrenat. El manuscrit original dóna lloc a la publicació, el 2001, de la monografia titulada "L'espai social de l'exclusió a les Balears. Una proposta d'àrees d'atenció preferent", que fa part de les publicacions del Servei d'Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra.
Mentre estudia a la Facultat d'Econòmiques de Barcelona, milita en el PSUC. Acabats els estudis, és dóna d'alta al Partit Comunista d’Espanya (1976-81). Des del 1986 milita a Esquerra Unida. Per aquesta formació política és regidor de
l’Ajuntament de Palma (1995-96). Casat amb Maria Antònia Carbonero, tenen una
filla, Clara. A causa d’un extravessament cerebral, mor a Palma el juliol de 2007, als 51
anys d’edat.
A títol pòstum, rep el premi Ramon Llull, que
el Govern li atorga “per la seva tasca compromesa a favor de la política social
i per la seva participació en el desenvolupament de programes sociolaborals”.
L’Institut Mallorquí de Serveis Socials (IMAS), del Consell Insular de Mallorca ,
crea el 2008 el premi Pere Mascaró, destinat a fomentar l’estudi i l’anàlisi
socioeconòmica dels serveis socials a les Illes Balears. El premi és convocat
per l’IMAS, l’ajuntament de Palma i el Govern. Inicialment té una dotació de
18.000 euros. Fins ara ha estat convocat en quatre ocasions (2008, 2009, 2010 i
2011). Té una entrada a la
Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer i tractar
sovint amb ell. La seva col·laboració amb la redacció de l’Evolució Econòmica de les Balears (1988-1997) i l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears (1998) ens permeteren tenir una
comunicació continuada i fluïda durant molts d’anys, que es renova amb motiu de
l’obtenció per part d’un equip liderat per ell del I Premi d’Investigació de Sa
Nostra, convocat per l’Obra Social de Sa Nostra, i es manté fins al seu traspàs.
Era educat, atent, proper i respectuós. Treballava amb un rigor admirable, amb
un esperit feiner incansable i una insubornable actitud solidària. L’objectiu
bàsic de la seva vida va ser sempre el servei a les persones vulnerables,
marginades, excloses i febles. Com a company era una font permanent de
concòrdia, bon humor i entesa. S’agradava de remarcar les seves opinions amb
claredat, però sempre amb bon humor i amb expressions respectuoses. Era lúcid,
ocurrent i no gens presumit. Com a investigador, féu aportacions de gran
interès.
Treballs publicats a revistes i publicacions especialitzades
"Migracions i mercat de treball" (1989)
"Características del mercado de trabajo: situación y perspectivas (1990)
"El trabajo temporero en la economía balear: de la marginalidad a la centralidad (1993)
"La economía balear en la inflexión del ciclo económico" (1995)
"La economia balear, una frágil estructura social de acumulación (1995)
"Document d'avaluació de l'aplicació del pla concertat de prestacions socials bàsiques a Mallorca (Andreu Horrach i Pere Mascaró) (1997)
"Políticas de mano de obra en las empresas baleares" (1998)
"Las políticas de convergencia y el futuro de los servicios públicos y la protección social" (1999)
Bibliografia
ATENEU PERE MASCARÓ, "Breu perfil de Pere Mascaró", www.ateneuperemascaró.org
EUROPA PRESS, “El IMAS crea el premio Pere
Mascaró”, 12-III-2008
Miquel ROSSELLÓ, “In memoriam”, Diario
de Mallorca , 6-VIII-2007
EFE PALMA, “Fallece el ex director del SOIB, Pere Mascaró”,Diario de Mallorca ,
6-VII-2007
EFE PALMA, “Fallece el ex director del SOIB, Pere Mascaró”,
Pere MASCARÓ, M. Antònia CARBONERO, Andreu HORRACH, Josefina SANTIAGO, "L'espai social de l'exclusió a les Balears. Una proposta d'àrees d'atenció preferent", Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra, monogrfia núm. 7, Palma 2001
PROMOMALLORCA, “Qui és qui a Mallorca”, 316, Palma 1999
Martí PARELLADA et al., “Model Balears 2000” , Fundescoop, Palma 1989
GEM, 19, 87-88
GEM, 19, 87-88
No hay comentarios:
Publicar un comentario