Carles Blanes Nouviles (Palma, 4 d’abril de 1929 - s'Hostalet, Calvià, Mallorca, 14 de desembre de 2013)

Banquer. Fill de Tomàs Blanes Tolosa i de Maria dels Dolors Nouviles Boothby, estudia el batxillerat al col·legi de Sant Alfons, dels Pares Teatins (1940-1947), de Palma. Amb el suport de les classes de Josep Font Trias, cursa la carrera de Dret com a alumne lliure a la Universitat de Saragossa. Es llicencia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1952). Es diploma (1971) en direcció d’empreses per l’Institut Balear d’Estudis de Direcció d’Empreses de les Balears (IBEDE).

El 1955 ingressa a la Caixa de les Balears “Sa Nostra”, on ocupa els càrrecs de delegat a Calvià, analista de crèdits i cap de secretaria. El febrer de 1968 és nomenat director de l’entitat en substitució de Felip Morell Villalonga, que s’havia jubilat. Ocupa el càrrec durant 25 anys (1968-1993), fins que es prejubila als 64 anys. Després de diverses proves, adopta (1976) el nom de “Sa Nostra” com a signe identificatiu de l’entitat, que amb pocs anys es converteix en la seva logomarca. A partir d'aquesta base, el 1990 es crea la imatge corporativa de l’entitat, en ús fins al final del 2014.

Sota la seva direcció, l’entitat amplia el número de sucursals, la xifra de clients i els volums de negoci. Hi contribueix la seva decisió de potenciar la concessió de préstecs hipotecaris a les famílies per a l’adquisició de la vivenda, amb especial dedicació a les zones de l'eixample de Palma. D’aquesta manera dóna suport al creixement urbanístic de Palma i d’altres poblacions de les illes que havien esdevingut receptores netes de dos vectors demogràfics: l’èxode del camp a la ciutat i la recepció d’un contingent ampli de població peninsular que es trasllada a les illes atreta per la prosperitat turística. El 1982 esdevé l’entitat financera líder a les illes, per tal com és l’entitat que administra el major volum de dipòsits creditors i de préstecs dins l’àmbit de les Illes Balears.

Manté la gestió al marge d’interferències polítiques i al servei d’una pregona neutralitat. Blanes no escolta els membres del consell d’administració que pretenen que, durant la batllia de Ramon Aguiló Munar, Sa Nostra no participi en la finançació de l’Ajuntament de Palma, sobretot amb relació a les obres de construcció del Parc de la Mar. Procura mantenir els directors de les oficines al marge de la política, fet que es manifesta de manera prou rellevant en alguns casos esdevinguts a localitats del centre de Mallorca. Ven al Parlament de les Illes Balears l’antiga seu del Cercle Mallorquí pel preu d’adjudicació a Sa Nostra sense que aquesta hi guanyi res, malgrat l’existència d’ofertes alternatives.

Obre oficines de l’entitat a Menorca (Maó, 1968), Eivissa (Eivissa vila, 1968) i Formentera (1977), la qual cosa converteix Sa Nostra en una entitat d’àmbit balear, d’acord amb el seu nom oficial. Té cura de mantenir una posició capdavantera en la informatització i l’aplicació de sistemes automàtics. En aquest sentit fa en el moment oportú la implantació del teleprocés (1974), d’una extensa xarxa de caixers automàtics i dels mitjans automàtics de pagament (targes de dèbit i de crèdit). El 1974 crea el Consell de Direcció com a instància col·legiada de suport a la direcció.

D’altra part, dóna suport a l’experimentació i la divulgació agrària amb l’ajut del tècnic Jaume Galmès Tous, “Jaume de Rotana”, a través de l’Obra Agrícola, que es desplega a l’entorn de la finca agrícola experimental de Sa Canova (Sa Pobla). Orienta l’Obra Social i Cultural vers el foment de la cultura, la música i les arts, a través dels centres de cultura de Palma, Eivissa i Menorca (Maó i Ciutadella), els de la Part Forana de Mallorca (Inca, Sa Pobla i Manacor) i sales d’exposicions (Campos, Petra, Sóller, Binissalem, etc.). Dins l'àmbit de l'Obra Social, crea la Residència per a persones grans (Palma) (1973), el centre de Formació Social de can Tàpera i nou llars o clubs de persones grans (La Soledat, Son Espanyolet, Son Rapinya, Sant Cristòfol...). Institueix un programa de beques per a l’ampliació d’estudis universitaris a l’estranger, participa en la creació i el sosteniment del Museu Regional d’Artà, fa costat a la restauració i al manteniment del Molí d’en Gaspar, obre i sosté l’escoleta de Son Gotleu (1976), que esdevé un model de bona gestió educativa, etc. Impulsa a través de l'Obra Social una munió d'activitats educatives, culturals, socials i similars que conformen l'aportació més gran i transcendent feta per una entitat a les illes en el curs del darrers 30 anys del s. XX.

Gestiona amb prudència, austeritat, control de la despesa i una rigorosa anàlisi dels riscos. Feiner de mena, la seva jornada de feina comença a les 8 del matí i es perllonga fins a les 9 del vespre, amb una interrupció d’una hora o una hora i mitja per dinar a casa seva. La feina de la tarda, la fa sempre que pot en el seu despatx del carrer Ramon Llull (Palma). Solament adesiara la resol en el seu estudi de la casa que té a la Costa d’en Blanes. Amb la seva presència continuada en els actes públics de les illes (culturals, artístics, socials...) dóna suport a les iniciatives capdavanteres que es manifesten a la ciutat i, alhora, la seva persona esdevé la imatge més representativa de l’entitat.

A través de l’Obra Social dóna suport a la Capella Mallorquina, la Universitat de les Illes Balears, entitats dedicades a la intervenció social (Mater Misericordiae, Creu Roja, Càritas, AECC, etc.), la Fundació Jardí Botànic de Sóller, l'Església de Mallorca, el Festival Internacional d’Orgue, la Camerata Sa Nostra, etc. Dóna continuïtat al Concert del Torrent de Pareis, amplia i enriqueix la pinacoteca de l’entitat amb l’adquisició d’obres de pintors reconeguts a les illes, com la taula “San Miquel i Sant Joan Baptista” (1550), de Juan de Juanes, dipositada per Sa Nostra al Museu de Mallorca, la taula “Adoració dels pastors” (1546 c.), de Mateu López senior i altres peces singulars. Per atendre les necessitats operatives de l’entitat tira endavant la compra d’un solar al polígon de Son Fuster, on aixeca la nova seu de la casa. Impulsa l’inici (1968) i la progressió dels informes econòmics anuals, que aporten informació de referència per a empresaris, institucions i agents socials. Amb motiu de la seva prejubilació els empleats li dediquen un sopar de comiat al Poble Espanyol, que reuneix una assistència massiva.

La seva direcció té lloc sota les presidències de Rafel Blanes Tolosa, Rafel Villalonga Blanes, Fulgenci Rosselló Coll, Josep Safortesa Calvet, Ferran Alzamora Carbonell i Joan Forcades Juan. Varen ser subdirectors o subdirectors generals a les seves ordres Eusebi Pascual Ferragut, Ferran Olesa Llobera, Josep Antoni Frontera, Ferran Marquès Tous i Vicenç Serra Bisbal. A partir del 1992 té l’assistència d'un director general adjunt, imposat per Joan Forcades Juan.

Dins l’àmbit de la Confederació de Caixes d’Estalvis és vocal del Consell d’Administració de CECA. Dins l’àmbit de les entitats de les illes, és vocal de la Junta Directiva del Foment del Turisme de Mallorca, primer president del Consell Social de la UIB i patró de la Cambra Oficial de Comerç de Mallorca. Entre 1995  i  2004 és president de la Fundació Jardí Botànic de Sóller. Dins l’àmbit familiar és vocal del Consell d’Administració de Blanes Nouvilas S.A., s’Hostalet S.A. i Punta Negra S.A.

Pel que fa a guardons i distincions, rep la Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, la medalla al Mèrit de l’Estalvi, la medalla d’or del Foment del Turisme de Mallorca i la medalla d’or de la UIB. És magister de l’Schola Lullistica Maioricensis.

Casat amb Maria Rosa Iaume, és pare de 5 fills. Afeccionat als esports, practica passeig, marxa i natació a la mar. S’agrada de llegir temes relacionats amb les Balears i viatjar. Col·lecciona postals antigues, antiguitats, ceràmica i pintura. Des del 1999 porta una vida retirada per motius de salut. Precedit per una saga de banquers il·lustres com Antoni i Basili Canut, Abel Matutes Torres, Joan March Ordinas, Marcial Bardolet Soler, Josep Hevia, Nicolau Moragues Trias i pocs més, Carles Blanes ha estat el darrer banquer de les Balears. Afectat d'alzheimer, mor a la seva casa de s'Hostalet (Costa d'en Blanes, Calvià, Mallorca), als 84 anys d'edat.

Bibliografia

GEM, 2, 162.

DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, pàg. 78, Palma 1999.

SA NOSTRA (ed), “Cent anys d’història de les Balears”, Navarra 1982.

Bartomeu MESTRE SUREDA i Miquel BOTA TOTXO, “Sa Nostra”, a Sa Nostra (ed.), pàg. 265-286.

Joan PLA, “Las Orlas”, P & P editors, pàg. 169, Palma 1989.

Jaume MARCH BISBAL, “Can Tàpera”, a GEM, 17, 115-116.

SA NOSTRA (ed.), “Presentació”, a ‘Informe econòmic i social de les Illes Balears 2000’, pàg. 9-10, Palma 2001.

SA NOSTRA (ed.), “Presentació”, a ‘Informe econòmic i social de les Illes Balears 1998’, pàg. 9-10, Palma 1990.

Príam VILLALONGA DE CANTOS, “Pintura a Sa Nostra”, Sa Nostra, Palma 1989.

Miquel ALENYÀ, “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears”, GEM, 2, 359-361.

Miquel ALENYÀ, “Pasado, presente y futuro de Sa Nostra, una institución clave en las Islas Baleares”, Estudis d’Història Econòmica, núm. 17-18 (2001), Prensa Universitaria, Palma 2002.

Antoni LLOMPART, "Sa Nostra Universitat" (entrevista a Carles Blanes Nouviles), Ona, quadern de debat, núm. 4, pàg. 16-21, novembre 1992.

B. RAMON, "Adiós a Carlos Blanes", Diario de Mallorca, 18-XII-2013, pàg. 10.

Josep. F. CONRADO, "Carlos Blanes, In Memoriam", Diario de Mallorca, 19-XII-2013, pàg. 33.

Antoni BENNÀSSAR ROIG i Miquel PASCUAL GARCIES, "Carles Blanes, un homenot", Última Hora, 31 de desembre de 2013 i 1 de gener de 2014, pàg. 29, Palma.

Josep Lluís GRADAILLE, "Carlos Blanes, de l'ombra a la llum per un jardí botànic", Diario de Mallorca, 4-I-2014, pàg. 28.

Antoni SERRA CALDÉS, "Carlos Blanes: historia y destino", El Econòmico, 11-I-2014, pàg. 19, suplement d'Última Hora, Palma.

Antoni SANTANDREU RIPOLL, "Don Carlos Blanes, un any després", Última Hora, 2-I-2015, pàg. 29 (Tribuna), Palma.