Indústria de fusa, aliatge i forja de metalls,
i de fabricació de calderes i maquinària diversa. Fou creada a Sóller per Joan Oliver Rullan “Maneu”,
després d’un temps d’estada a Marsella. El 1826 instal·là una ferreria que, el
1829, amplià i transformà amb la incorporació d’una màquina a vapor construïda
en el propi taller, de quatre cavalls de potència, destinada a usos de fundició.
La bona marxa del negoci i les seves perspectives
favorables aconsellaren el trasllat de la indústria a Palma (1843). Ocupà un
ampli solar situat de l’hort del Convent de la Concepció, amb accés pel número
3 de l’antic carrer Bonaire. La qualitat de les seves manufactures i el caràcter
avançat i competitiu de la seva tecnologia li permeteren d’exportar bona part
de la producció a Barcelona, València i altres indrets peninsulars.
A la mort de Joan Oliver Rullan (1872) es
féu càrrec de la gestió de l’empresa el seu fill Joan Oliver Castanyer
“Maneu”, el qual havia fet estudis d’enginyeria a París i durant molts d’anys havia
col·laborat estretament amb el seu pare. Durant els trenta-tres anys que en
dugué la direcció, l’empresa arribà a ocupar un centenar llarg de treballadors,
molts dels quals residien al la barriada de Santa Catalina. S’hi construïren
més de cent calderes per a usos industrials, les principals dels vaixells a
vapor “Bellver”, “Isleño”, “Catalunya (1899), “Comercio” i “Cabrera”·i les auxiliars
de la pràctica totalitat de la flota mercant a vapor de Mallorca; a més de
maquinària industrial i agrícola, peces per a la marina de guerra espanyola,
les rodes hidràuliques per a la regulació de s’Albufera, premses d’oli i de vi,
grues, armadures, accessoris de ferro per a la construcció, objectes de bronze,
engranatges mecànics i altres manufactures de fusa. Les creus de ferro que
coronen les dues torres més altes de la façana principal de la Seu, tot
acompanyant la imatge de l’Assumpció, foren fetes en els seus tallers.
El 1902, la grossa de Nadal, de cinc milions
de pessetes, correspongué al número 28.038, venut a Palma, a l’Administració de
loteries del Sr. Picornell, del carrer Unió. Resultà distribuït, en la seva
major part, entre els propietaris i els treballadors de Can Maneu. Aquest fet
marcà l’inici d’una etapa difícil per a l’empresa a causa de la marxa d’alguns
dels seus especialistes que decidiren d’instal·lar-se pel seu compte.
A la mort de Joan Oliver Castanyer
(1905), la direcció passà al seu fill Joan Oliver Florit “Maneu”, el qual hagué de fer
front a problemes nous derivats de la reducció del mercat propi de l’empresa
com a conseqüència de la puixança de la indústria catalana de construcció de
motors navals, material ferroviari i maquinària agrícola. S’hi afegiren, a més,
dificultats d’adaptació a la rapidesa amb què es produïren els avanços de la
tecnologia metal·lúrgica i l’ampliació de les escales de producció. La progressiva
reducció de l’activitat de la fundició i fabricació de maquinària féu
inevitable el tancament de l’empresa durant la dècada dels anys 1910-1919, tot
i que la propietat mantingué algunes de les activitats industrials
complementàries del negoci, com la fabricació de gel, iniciada amb destinació a
la venda el 1905. Miquel Alenyà.
A la plana 358 del tom 5 de la GEM es publica
una fotografia del personal dels tallers de la foneria Maneu. S
Referències
GEM, 5, 358-359
No hay comentarios:
Publicar un comentario