miércoles, 27 de febrero de 2013

Breu història del tomàquet

Originari dels Andes, la utilització d’aquest vegetal s’estén al Mèxic dels asteques. La paraula que el designa prové de la llengua asteca  És introduït a Espanya a principi del s. XVI. La seva utilització com a planta ornamental respon a la creença d’aleshores que era tòxica per al éssers humans. Apareix a la iconografia de les natures mortes al costat de fruites i hortalisses en el s. XVII. La utilització en l’alimentació domèstica s’estén a Itàlia en el s XVIII, d’on pasa a França. Les preteses propietats afrodisíaques del tomàquet fan que se li atribueixi el nom de “pomme d’amour” a França, “pomodoro” a Itàlia i “Apple of  Love” a Anglaterra. Els principals països productors de tomàquet en l’actualitat són Xina, EUA, Turquia, Índia, Itàlia i Egipte.

La proliferació de l’ús del tomàquet es dóna associada a l’extensió del consum del pa amb tomàquet. La popularització d’aquest producte, documentat des del 1884, permet el consum del pa ressecat que es reblaneix fregant-lo amb tomàquet i oli. A Mallorca rep el nom tradicional de pa amb oli, al qual s’afegeix tomàquet tallat o fregat, amb o sense all, amb pa torrat o cru, amb pebres o sense, acompanyat eventualment d’olives, pernil, tàperes, envinagrat, formatge, figues, etc. El trampó és un plat mallorquí consistent en una mescla harmònica de tomàquet, pebre verd, ceba, oli i sal. La ceba, que ha de ser blanca mallorquina, es presenta tallada per llarg. Els tomàquets han d’anar pelats i sense llavors. La coca de trampó és la típica coca mallorquina tradicional, a la qual s’afegeix, abans de ficar-la al forn, tomàquet tallat, pebre i ceba per fer-la més gustosa amb substitució d’altres ingredients més antics, com ara els espinacs, els pebres vermells, etc..

No hay comentarios:

Publicar un comentario