Josep Maria Palau i Camps (Barcelona, 10 de març de 1914 – Palma, 15 de juliol de 1996)

Escriptor, tècnic en relacions públiques i naturalista autodidacta. Fill del farmacèutic i botànic Pere C. Palau i Ferrer (1881-1956), passa la infantesa a Tona (Osona), on el pare té instal·lada la farmàcia. Estudia amb els Germans Maristes de les Escoles fins que per motius que no coneixem abandona els estudis i es posa a treballar al costat del pare, pel qui sent una gran admiració. De la mà del pare s'interessa aleshores per l'entomologia, s'identifica amb la llengua i la cultura del país, i s'aficiona a la lectura i al teatre. Gràcies a l'habilitat que té per al dibuix il·lustra algunes plantes que estudia el pare per publicar amb articles, comunicacions i similars. Tot just acabada la guerra civil a Catalunya, és mobilitzat per al compliment del servei militar i destinat a Mallorca com a soldat d'infanteria (1939-1941). El 28-XII-1941 es casa a Palma amb Maria del Rosari Fuster Miró-Granada i fixen la residència a Tona.



Josep M. Palau i Camps, 1985 ca.


El 1942 traslladen a Palma la residència habitual. Ocupen un pis de Can Miró-Granada a la plaça de Cort (1942-1947), per passar després a uns baixos amb jardí al carrer Arquitecte Gaspar Bennàssar (cantonada amb Pablo Iglesias), de Palma. Finalment, s'instal·len en un pis del carrer de s'Aigua, de Palma. Treballa com a administratiu a la companyia d’assegurances Mare Nostrum (1942-1956). Els darrers anys 50 cursa el batxillerat com a alumne lliure a l'Institut Ramon Llull, de Palma. A més, estudia anglès pel seu compte, la qual cosa li permet incorporar-se (1957-1979) com a cap de gestió comercial i de relacions públiques a Viatges Cevasa, dirigida per Josep Oliver Marí i presidida per Joan Ceva Alonso, titular alhora de Turavia. La feina per compte d’altri li permet obtenir els ingressos necessaris per viure amb comoditat i dedicar el temps lliure a escriure teatre, poesia i prosa. Com a escriptor fa part del grup dels escriptors mallorquins en llengua catalana de la generació de la postguerra.

Amb relació al teatre parteix de la tradició mallorquina de la postguerra per evolucionar posteriorment cap a tècniques més modernes. Col·labora amb Martí Mayol en el drama Portes obertes (1949), que representa al Teatre Principal, de Palma (1949), la companyia Artis. Posteriorment publica Un diumenge de capvespre (1951), S’ha venut un home (1956), Les consultes del doctor (1963), que dedica al metge de la família Joan Vidal Miralles, i Del cel i la terra (1963). La Caixa de les Balears "Sa Nosta" publica el 2001 Teatre per la llibertat, que recull una obra seva, una d'Antoni Mus López i una altra de Joan Soler Antich.

El 1951 un recull de poemes seus fa part de l’obra Els poetes insulars de postguerra, de Manel Sanchís i Guarner. Cultiva la poesia humorística i sentimental amb els llibres de poemes Mosaic d’espurnes (1956) i D’Orient i d’Occident (1959). Aporta el poema "Primavera MCMLIX" al llibre col·lectiu Poesia 1959, que publica l'Editorial Atlante a Palma (1959).

En prosa publica el llibre costumista Carrers, places i un rellotge (1959). Escriu, a més, novel·les realistes com Els transplantats (1963) i Aquesta mena d’amor (1985), una anàlisi crítica de la societat mallorquina de postguerra. En els anys 80 escriu novel·la d’intriga policíaca amb títols com Assassinat al club dels poetes (1983), Paisatge de dunes (1986), L’inspector l’ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991) i Un cadàver desconcertant (1994). Publica diversos relats breus, com ara Història d'un tatuatge, que dedica a les seves nebodes Pili Barril Fuster i Beatriu Medrano Fuster.

En el núm. 39 del butlletí de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears es relacionen 17 treballs de caràcter científic, elaborats per ell i publicats a diversos mitjans (butlletins, revistes...) entre 1943 i 1959 i un escrit inèdit, realitzat amb la col·laboració de J. T. Tato, titulat "El bosc mallorquí com a biotop ornitològic", guardonat el 1959 amb el premi Jaume I de l'Institut d'Estudis Catalans. Tots els seus treballs naturalistes estan dedicats a l'anàlisi, descripció i/o definició de troballes seves referides sempre a Mallorca. Com a convidat de la càtedra de Filologia catalana  imparteix una conferència a la Universitat de les Illes Balears sobre la denominació catalana dels insectes.

Els seus escrits reflecteixen alguns dels viatges que fa a països europeus, sobretot a Suècia, Noruega, Finlàndia, Holanda i Bèlgica, a causa de les seva tasca professional de gestió turística. També reflecteixen ocasionalment l’afecció que té per l’entomologia i l’interés que sent per la pintura, que practica de jove, i que cultiva amb una selecta col·lecció d'obra original de pintors locals com Fraver, Fornés, Fuster i altres i obra gràfica de Joan Miró. La seva obra, que traspua antibel·licisme, critica la hipocresia, la doble moral, els prejudicis, la mediocritat i la incoherència d'aquells cristians que prediquen un missatge de pau i defensen la guerra.

Publica articles d’actualitat literària i d’opinió a les revistes El Mirall, Lluc i Serra d’Or i al diari Ultima Hora. Col·labora amb les tasques de recerca i redacció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És soci i vicepresident de la Junta directiva de l’Obra Cultural Balear durant la presidència de Josep Maria Llompart. Fa part del Pen Club Català i de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, de la qual és vicepresident. Afeccionat a l’entomologia reuneix personalment una interessant col·lecció d’escarabats de Mallorca que divideix en dues parts. Una la deixa (1993) al Museu de la Naturalesa de les Illes Balears, de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears, i diposita (1992) l'altra al Museu de Ciències Naturals de Sóller. Juntament amb el seu pare fa part del grup fundador de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears.Guanya el premi Ciutat de Palma de novel·la (1962) per l’obra Els transplantats i el premi Ciutat de Palma de teatre (1956) pel l’obra S’ha venut un home.

Excel·leix com a conversador amè i divertit, en les seves relacions desplega una simpatia festiva i encisadora i té el do de la ironia i el bon humor, que trasllada sovint als seus escrits, sovint usats als IES de Mallorca per a l'aprenentatge de l'ús de la llengua. Els seus amics són Josep Maria Llompart de la Peña, Climent Garau Arbona, Guillem Colom Ferrà, Francesc de Borja Moll Casasnovas, Aina Moll Marquès, Manel Sanchís Guarner, Llorenç Moià Gilabert de la Portella, Antoni Serra Bauzà, Pere Joan Llabrés Martorell i molts altres. Mor sobtadament, als 82 anys, a causa d’un infart pocs dies abans del traspàs de Miquel Àngel Riera Nadal i Damià Huguet Roig. Descansa en el cementiri de Palma. Un carrer de Palma, de la barriada del Molinar de Llevant, porta el seu nom. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Vaig tenir el plaer de tractar-lo sovint i conversar amb ell moltes vegades de molts de temes. Sóc testimoni de la seva passió per la llengua i de la lluita personal que mantingué de manera continuada i explícita, en temps difícils, en defensa del català. Treballà desinteressadament en la difusió del diccionari Alcover-Moll (“Diccionari català, valencià, balear”), la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or, el diari Avui, les revistes Lluc i El Mirall, les publicacions de l’Obra Cultural Balear, etc. Amb ell vaig dipositar a l’Arxiu del Regne de Mallorca els llibres i documents de l’antiga companyia naviliera de Marià Fuster i Fuster, Joan i Ignasi Fuster Fortesa, Ignasi Fuster Fortesa i Josepa Fuster i fills. Per encàrrec seu, després del seu traspàs vaig dipositar a l’Editorial Moll els manuscrits de les seves obres literàries i diversos documents personals.

Bibliografía

GEM, 12, 147-148

Joan MAS I VIVES, "Josep Maria Palau i Camps", Diccionari de teatre de les Illes Balears, v. II, pàg. 3, Lleonard Muntaner i Publicacions de l'Abadia de Montserrat ed., Barcelona, 2006

Guillem Xavier PONS, "Josep Maria Palau i Camps", Butlletí de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears, núm. 39, pàg. 253-256, Palma, 1996

Pere ROSSELLÓ BOVER, "Josep Maria Palau i Camps, Miquel Àngel Riera i Damià Huguet: tres escriptors", BSAL, núm. 52, pàg. 507-511, Palma, 1996

Antoni VIDAL FERRANDO, "Mort damunt la gespa", El Mirall, núm. 56, pàg. 57-58, Palma, 1996

X. Ricardo TRIGO, "Josep Maria Palau i Camps", Diccionari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), www.escriptors.cat

"Josep M. Palau i Camps, un investigador entre insectos", Baleópolis, núm. 60, 9-IX-2012

Antoni NADAL, "El teatre de Josep M. Palau i Camps", Teatre Modern a Mallorca, Biblioteca Miquel dels Sants Oliver/8, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 89-109, Barcelona, 1998

Joana LLADÓ BALLESTER, "Entrevista amb Josep Maria Palau i Camps", El Mirall, núm. 38, pàg. 22-23, Palma, 1990