Ignasi Ribas Muntaner (Palma, 29 de gener de 1905 – 7 de juny de 1984)

Fill d’Ignasi Ribas Ripoll i d’Aniceta Muntaner, estudia el batxiller a l’Institut General i Tècnic, de Palma, amb la promoció de 1916-1922. És condeixeble de Joan Caldentey i Caldentey, Alfons Barceló i Barceló, Francesc de Sales Aguiló Fortesa, Francesc Medina Martí, Margalida Ratier Quetglas, etc. Són professors seus Sebastià Font Salvà, Jaume Alorda Sampol, Emili Rodríguez, Lluís Ferbal, Docmael López Palop i altres. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de Llengua i Literatura, a la Universitat de Saragossa.

Després de fer un temps classes a Cabra (Còrdova), s’estableix a Palma. Dóna classes de Llengua i Literatura a l’Institut de Palma, primer com a professor auxiliar i, després, com a professor numerari. També fa classes al Col·legi de la Salle, de Palma. Amb el pas del temps, esdevé un dels professors de segona ensenyança més coneguts de l’illa.

Va ser un home força religiós, molt donat  a les pràctiques pietoses. El mes de juny de 1936 signa el manifest “Resposta dels mallorquins als missatge dels catalans”. Casat amb Joana Garau, és pare de 5 fills. Jubilat, mor el mes de juny de 1984 als 79 anys.

Quan el maig de 1950 vaig haver de matricular-me d’ingrés i primer de batxiller a l’Institut com a alumne lliure a causa d’una distracció o d’un error de la secretaria del Col·legi de la Salle de Palma, on havia fet 4 cursos consecutius (inclosos l’ingrés que havia aprovat l’any anterior i el primer curs que estava cursant aleshores), vaig rebre d’Ignasi Ribas un suport afectuós, efectiu i decisiu, que em permeté mantenir l’ànim, enfrontar-me als fets amb bona cara i aprovar el juny de 1950 les proves d’ingrés i les del primer curs de batxiller, malgrat les diferències de programes, textos i professors.

Era un bon professor, per tal com m’ha acompanyat tota la vida el record d’algunes de les seves classes, com ara les d’anàlisi sintàctica, especialment les referides a les oracions subordinades relatives o adjectives i els exemples que ens posava. També record les redaccions que ens feia fer sobre temes com “Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, “Al buen callar llaman Sancho”, “Descripción de un paseo”, etc. Aquest darrer tema provoca entre els condeixebles un debat encès que separa i enfronta els que entenen el passeig com un lloc per passejar (la Rambla, el Born, les avingudes) o l’acció de passejar (una passejada a Bellver). La cosa acaba en un empat, ja que ell dóna per bones les dues interpretacions i es manifesta satisfet del debat que havíem tingut.

Record la satisfacció i l’alegria amb què ens va rebre, a casa seva, a Josep M. Calafat i a mi quan hi anàrem per convidar-lo (maig de 1980) a la celebració del 25è aniversari de la promoció d’alumnes de l’Institut de 1955.