sábado, 11 de mayo de 2013

Maria Magdalena Miró-Granada Moya (Palma, 19 de gener de 1877 - 19 de gener de 1968)

Empresària agrícola i de la confecció, propietària i mestressa de casa. Primera filla de Pere Miró-Granada Alenyà i de Vicenta Moya Berdós, en el baptisme rep el nom de l’àvia paterna, Maria Magdalena Alenyà Ginard. Als 15 anys se casa (11-X-1892) amb Hilari Fuster i Fuster a l’oratori de Son Serra (Palma). Del matrimoni neixen 9 fills: Josepa, Lluís, Vicenta, Assumpció, Rosari, Pere, Maria, Hilari i Magdalena. El marit porta l’administració de les finques rústiques i altres propietats, mentre ella administra la casa.

L’afecció del marit al teatre i a la vida social, fa que traslladin la residència habitual a Barcelona, on viuen Marià i Beatriu, germans del marit, Maria Fuster Fortesa i el marit Antoni Pinya Aguiló i altres familiars i coneguts.

Tot just després de la mort d’Hilari (4-VI-1925), trasllada la residència a Palma i assumeix personalment la gestió del patrimoni familiar, del que és hereva usdefructuària. Al llarg del temps adquireix amb recursos propis dues novenes parts de l’herència del marit (1927), una casa amb 6.000 m2 de pinar a s’Arenal (1946) i una finca urbana al carrer se s’Aigua (Palma) (1954).

A més de la gestió del patrimoni familiar, gestiona un negoci de confecció de brodats artesanals que ven a Barcelona amb la col·laboració de Montserrat Pinya Fuster, filla d’Antoni Pinya i Maria Fuster, cosins del marit. Amb aquesta activitat dóna feina a unes vint-i-cinc brodadores domiciliàries entre 1926 i els primers anys 60, exclosos els anys de la guerra civil.

Té esperit emprenedor, una visió clara de les coses i un tarannà ordenat i ben organitzat, que li permet desplegar l’activitat amb plena llibertat i amb iniciativa. Atorga testament 16 vegades entre el 1903 i el 1965, a mesura que augmenta el seu patrimoni personal. Mor als 91 anys d’edat el mateix dia del seu aniversari.

Amb relació al seu casament val a dir que en assabentar-se el pare del projecte de la filla de casar-se amb Hilari Fuster, de 22 anys, descendent d’una família de jueus conversos, li nega l’autorització paterna necessària per tal com és menor d’edat (té 15 anys). Aleshores ella decideix abandonar la casa paterna amb el suport de la futura sogra, Josepa Fuster Fortesa, que la recull amb el cotxe a les portes de Son Serra Gran (afores de Palma) de matinada. Atesos els fets esmentats, el pare atorga el permís patern davant notari el dia 9 d’octubre de 1892. La mare el mateix dia atorga el seu permís, per bé que ho fa davant un notari diferent. El Vicari General concedeix dispensa d’amonestacions per “justes causes” i l’enllaç es formalitza el dia 11 d’octubre de 1892 a primera hora, davant dos testimonis, el cotxer de la sogra i l’escolà de l’oratori.


Bibliografia

Hilari Fuster i Fuster, miquelcinema.blogspot

Maria Josepa Fuster Fortesa, miquelcinema.blogspot

Rafel-Ignasi Fuster Fortesa, miquelcinema.blogspot i GEM

Marià Fuster i Fuster, miquelcinema.blogspot i GEM

Gabriel Fuster Pomar, miquelcinema.blogspot i GEM

Marià-Gabriel Fuster i Fuster, miquelcinema.blogspot i GEM

Pere Miró-Granada Alenyà, miquelcinema.blogspot i GEM

Rosa PLANAS, Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX), Lleonard Muntaner ed., Palma, 2003

No hay comentarios:

Publicar un comentario