Breu història del meló

El meló és el fruit de la melonera, planta herbàcia anual de la família de les cucurbitàcies.

No se coneix amb certesa el seu origen. Uns experts sostenen que és originari de l’antiga regió de Mesopotàmia. Altres pensen que és originari d’Àfrica. El cert és que el 2.200 aC apareix representat a tombes de l’Antic Egipte. És conegut pels romans, que el porten a la Península Ibèrica durant els anys de la seva dominació (del III aC al IV dC). També estenen el seu cultiu per tota la Mediterrània. D’altra part, són coneguts i apreciats pels àrabs. Els espanyols els porten a Amèrica durant els segles XVI i XVII.

El meló conté vitamines A, B i C i minerals. És lleugerament diürètic i laxant. Estimula el talent. Es menja com a fruita, barrejat amb altres fruites a les ensalades de fruites o macedònies, amb pernil com a entrant, acompanyat de vi moscatell, etc.

És molt apreciada la producció de melons de Múrcia (Torre Pacheco). A les Illes Balears tenen fama els melons de Vilafranca de Bonany.

“En temps de melons, curts els sermons” vol dir que a l’estiu els sermons han de ser curts a causa de la calor. “El meló i el casament han de ser d’encertament” vol dir que els melons i els matrimonis no se sap si són cosa bona o dolenta fins que els han provat.