A la mort del marit decideix continuar els
negocis familiars amb la nova raó social “Vídua i fills d’Ignasi Fuster ”, de la que
és l’administradora amb el suport en la direcció del fill Gabriel, que havia
treballat al costat del pare durant uns anys.
Malgrat la bona marxa del negoci, decideix
liquidar l’empresa a causa de les reclamacions testamentàries que fan els dos
fills grans, Marià i Gabriel. Deslliurada d’altres compromisos, desplega totes
les habilitats a resoldre les reclamacions judicials dels fills grans al marge
dels Tribunals de Justícia mitjançant el concurs d’un laude arbitral que és
atorgat amb data 3 d’abril de 1891 pels missers Antoni Frates Sureda, Pere
Ripoll Palou i Jacint Feliu Ferrà.
De caràcter resolt i agosarat, no dubta a
donar al fill Hilari i a la seva promesa, Magdalena Miró-Granada, el suport
necessari perquè puguin contreure matrimoni a pesar de la negativa del pare de
Magdalena a atorgar-li el consentiment patern, necessari atesa la minoria
d’edat de la noia. La
decisió d’aquesta d’abandonar el domicili patern de matinada es veu facilitat
per la futura sogra que acudeix a les portes de Son Serra Gran (afores de
Palma) a recollir-la per portar-la a casa seva amb el seu cotxe i sota la seva
protecció. Arran del fet, el pare i la mare concedeixen els permisos pertinents
a la filla (8 d’octubre de 1892), per bé que davant notaris diferents, perquè
se casi amb Hilari Fuster i Fuster. Magdalena i Hilari se casen a l’oratori de Son Serra l’11 d’octubre de
1892, prèvia dispensa d’amonestacions per “justes causes”.
Mor als 72 anys el 7 de desembre de 1903. Rep
sepultura a la capella familiar del cementiri de Palma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario