Sala d’exposicions de pintura i d’antiguitats
fundada a Palma pel dibuixant i caricaturista Josep Costa Ferrer “Picarol”
(1876-1971), natural d’Eivissa. L’establiment es converteix amb poc temps en un centre
d’animació artística i cultural de primer ordre.
A la tarda del dia 30 de novembre de 1928 es
fa un acte de pre-inauguració al que assisteixen vint convidats. Entre ells hi
ha Gabriel Alomar Villalonga, Antoni Mulet Gomila, Joan Fuster Bonnín, Llorenç
Cerdà Bisbal, Vicenç Furió Kobs, Guillem Fortesa Pinya, Sebastià Simó i altres
representants del món cultural, artístic i intel·lectual de la societat
mallorquina.
Primera
etapa (1928-1934): Josep Costa Ferrer “Picarol”
El dia primer de desembre de 1928, l’establiment
s’obre oficialment al públic amb una exposició antològica dedicada a Antoni
Ribas Oliver. El pintor Joan
Fuster té al seu càrrec la primera exposició comercial i
Antoni Gelabert Massot, la segona.
La galeria ocupa inicialment una part dels
baixos de l’edifici en el que havia estat ubicada la redacció i l’impremta del
diari La Almudaina. Se
situa, d’aquesta manera, al carrer del Conquistador just davant l’habitatge que
ocupa quan és a Palma Joan
March Ordinas i molt a prop de la seu del Cercle de Belles Arts.
El març de 1929 ofereix una exposició
col·lectiva amb obres, entre d’altres, de Picasso i Dalí. Picasso suscita més
indiferència que discussions, però la tela de Dalí “Dit gros, platja, ocell
podrit” aixeca un intens debat i és causa de desqualificacions i d’algunes
reaccions exaltades. Antoni Gelabert amb la mateixa convicció amb la que havia
defensat Joan Junyer el 1925, publica un article a La Almudaina (5-IV-1929) en el que, sense deixar de banda la ironia
i la crítica de l’art acadèmic, enalteix l’interés i la vàlua plàstica de les
aportacions de la pintura d’avantguarda. Ofereix per primera vegada a Palma l’exposició
d’obres d’Eugenio Lucas, Ramon Casas, Herman Bruch, Gutiérrez Solana, Joan
Borrell Nicolau, Joan Junyer, etc. Presenta, a més, una exposició de retaules gòtics.
La crisi internacional de 1929 es deixa sentir
a Europa i, també, a Mallorca. A les dificultats d’aquesta, s’afegeixen les
derivades dels problemes amb els quals topa la Segona República
Espanyola.
En aquesta etapa, Galeries Costa aporta al
mercat dues innovacions rellevants. D’una part, s’incorporen al tràfic habitual del mercat
de la pintura obres de pintors clàssics del XIX (Anckermann, Ribas, Bauzà, Joan
Mestre, Agustí Buades, Antoni
Fuster …). D’altra banda, introdueix un nou estil de gestió de
l’oferta, que es basa en el manteniment d’una relació personalitzada i directa
amb els clients, especialment amb els que tenen més recursos.
En poc
temps la galeria es converteix amb l’eix insular del mercat de la pintura i
l’art. El bon gust de Josep Costa, les relacions amb la casa Renart , de
Barcelona, la seva experiència, discreció i popularitat el situen en una
posició des de la qual pot actuar com a dinamitzador de la demanda d’art. La
confiança que li diposita el financer Joan March Ordinas “Verga”, confirma i eleva el seu
prestigi i la capacitat d’influència. Aquesta ja s’havia posat de manifest amb
ocasió de l’homenatge que un grup d’amics li ret (1931) amb un banquet en el
Club de Regates, que reuneix més d’un centenar de comensals.
Josep
Costa dóna impuls, cohesió i fluïdesa al mercat de la pintura, la qual cosa contribueix
a incrementar i estendre l’interés del públic i a potenciar el seu valor de
canvi. Cal assenyalar que el gener de 1931 aconsegueix que l’Ajuntament de
Palma adquireixi, per 5.000 ptes., un preu rècord, la tela “La Pedrissa”, de
Joan A. Fuster Valiente, exposada a la galeria (actualment està dipositada al
Museu d’Es Baluard).
El 1933 Josep Costa decideix ampliar
l’establiment amb la incorporació de l’espai corresponent a la barberia del
costat, que aporta una sala prou espaiosa. Costa, una vegada condicionada, l’anomena
sala Barberini. En aquesta sala hi exposa obres de pintors forans de pas per
Mallorca com Octave Lafay, Ernest Curiel, Juan O. Kraus, Hans Paap, Teodor Delgado i molts més.
La sala esmentada es manté oberta fins al 1935. Aleshores passa a fer funcions
de vestíbul de l’única sala d’exposicions de la galeria.
A la sala principal es mostren obres de Dalí,
Picasso, Anglada, Meifrén, Opisso i altres, tot al llarg de 1929. Es presenta una exposició individual de Tito Cittadini (1929), una col·lectiva de pintors catalans (Anglada, Bernareggi, Cittadini, Meifrén, Valdemi, Mompou, Dalí, etc.) (1929), una individual de Salvador Pensabene (1929). El 1930 hi
exposen Blanche Odin i el pintor naïf Henri Rousseau. S’hi presenta una
exposició col·lectiva de pintors eivissencs en la que participen Puget, Tarrés i
Tur de Montis. Hi exposa Felip Bellini (1930). Segueixen exposicions de López Naguil (1931), Antoni Gelabert (1931), Margaret
Hall-Sweeney (1931, 1932 i 1933), Jacob Sureda (1932), una altra exposició col·lectiva de pintors eivissencs (1932), Carme Osés (1933), Joan
Junyer (1933), una tercera exposició col·lectiva de pintors eivissencs (1934), etc.
El 1934 Joan March Ordinas, client habitual de
l’establiment, compra una obra singular del pintor argentí resident a Mallorca
Francisco Bernareggi titulada “El pontàs”. Es diu que Bernareggi ha treballat
nou anys en la realització de la peça, una de les de més anomenada que pintà.
L’adquisició es fa per mitjà de Josep Costa Ferrer prop de les acaballes de
1934. De fet, primer de tot concedeix al pintor un préstec amb la garantia pignoratícia
del quadre. El préstec resulta impagat tant pel que fa als interesaos, com pel
que fa a les primeres amortitzacions del principal. Atès això, March decideix
adjudicar-se l’obra, que porta a la seva casa de Madrid. El 1936 el domicili
particuar del financer a Madrid, que aleshores viu a Roma, és objecte d’un
assalt amb robatori. Els lladres, curiosament, deixen la tela del quadre i se’n
porten solament la vasa daurada i vistosa que el protegia.
Segona
etapa (1936-1976): Josep Maria
Costa Gispert
A causa de les ocupacions del pare, el seu fill
Josep Maria Costa Gispert
es fa càrrec de la gestió de la galeria a partir de 1936. Havia nat a Centelles
el 1910. Per tant el 1936 només tenia 26 anys. Tot al llarg dels anys que està
al capdavant de la galeria demostra una gran sensibilitat artística,
coneixements de l’història de l’art i dels artistes locals, capacitat de gestió
i de relació i una honradesa insubornable. Treballa fins que l’edat i la salut
el retiren de la feina el 1976. Mor a l’Hospital de Manacor
l’estiu de 1999, als 89 anys.
Sota la direcció de Josep M. Costa, la sala
inicia una nova etapa en la que destaca l’exposició col·lectiva de Van Gogh,
Matisse i Dufy i l’exposició individual de Picasso de 1948.
Entre 1932 i 1935, el pintor i dibuixant Bartomeu
L. Ferrà Juan realitza diverses aquarel·les de les antigues murades de Palma,
que havia conegut els anys d’infantesa. Parteix d’un estudi d’investigació
exhaustiva, perquè li interessa la fidelitat històrica de les imatges i la
riquesa de detalls que el treball demana. El 1940 n’exposa 28 o 29 a les Galeries Costa. Josep
M. Costa resta captivat per l’obra i decideix gestionar davant l’Ajuntament de
Palma l’adquisició del conjunt complet. L’Ajuntament s’ho pensa i, després
d’unes setmanes d’incerteses, decideix fer l’adquisició. Costa i Ferrà se
n’alegren perquè d’aquesta manera s’evita la dispersió del conjunt i es
garanteix la preservació de la col·lecció com a una unitat de gran interès.
Actualment, la col·lecció completa d’aquarel·les es pot veure penjada en un
dels corredors poc il·luminats que uneixen l’edifici històric de la Sala i
l’antic edifici del carrer Cadena.
Des de la galeria promou l’anomenada i no
reixida “Escola de Mallorca”, de la que fan part els pintors Enric Ochoa, Andrés
Minocci, Joan Pizà, Llorenç Cerdà, Alexis Macedonski, Erwin Hubert i Jacob
Sureda. Continua la tasca de fer presents a Mallorca, de manera continuada, els
pintors eivissencs com Puget, Portmany,
Tarrés, Tur de Montis, Laureà Barrau (pintor català resident a Eivissa) i
altres. El 1934 hi exposa Dionís Bennàssar, el 1936 ho fa Arthur Segal. Tot
just després de la guerra civil, es reprèn el ritme expositiu i el 1939 hi exposen Laureà Barrau (1939), Joan Fuster (1939 i 1941) i
Tito Cittadini (1939 i 1941). En els anys 40 hi exposen Llorenç Cerdà (1940 i
1941), Archie Gittes (1940), Joan Antoni Fuster Valiente (1940), Médard Verburgh (1940,
1942 i 1945), Alexis Macedonski (1941, 1943...), Lluís Derqui (1944), Narcís Puget Vinyes (1944 i 1945), Casimir M. Tarrassó
(1946, 1961 i 1971), Sebastià Busquets "Bússer" (1947), William E. Cook (1949), Jaume Mercant (1949), Margaret
Hall-Sweeney (1960), etc.
El 1948 Josep M. Costa dóna continuïtat a la
col·lecció de les Edicions Costa dedicada a l’anàlisi de l’obra dels grans
pintors mallorquins de la segona meitat del segle XIX. Aconsegueix convèncer el
pare, Josep Costa Ferrer, i Lluís Ripoll, perquè escriguin el text del llibre
projectat anys enrere sobre Joan
Bauzà Mas. Jeroni Juan Tous s’encarrega de les fotografies.
L’obra es presenta (1948) acompanyada d’una exposició antològica d’olis i
dibuixos de l’artista. Les dues publicacions anteriors estaven dedicades a
Agustí Buades (núm. 1) i a Antoni Ribas (núm. 2).
El volum de transaccions de la pintura
augmenta gradualment al llarg dels anys 50 i s’accelera els 60 a l’empara de l’expansió
del turisme i de la construcció d’hotels. El 1970 dedica una exposició retrospectiva
a Joan Fuster
amb motiu del centenari del seu naixement. La galeria dóna impuls a les
exposicions de pintors locals o residents a l’illa, antics i nous, com Miquel
Brunet (1971 i 1972), Aleix Llull (1966, 1969 i 1974) i de pintors estrangers,
residents temporalment a l’illa, com Thomas Harris (1955), Robert Berthelot
(1948, 1954, 1971 i 1973). El 1971 mor Josep Costa Ferrer “Picarol”, el
fundador de la galeria. A
causa de problemes d’edat i salut, Josep M. Costa tanca l’establiment el 31 de
gener de 1976, amb una exposició (del 12 al 24 de gener de 1976) d’Antonio Aguirre.
Tercera
etapa (1989-1999): Elena
Costa Gispert
La galeria es manté inactiva fins al 1989. La
família de Josep M. Costa torna a obrir-la sota la direcció d’Elena Costa Gispert ,
que inaugura (23-XI-1989) la tercera etapa de la galeria amb una exposició de
Joaquim Torrens Lladó. Es presenten exposicions monogràfiques d’autors reconeguts
com el dibuixant i pintor Josep Bover Bennàssar (abril de 1992) i exposicions
de pintors en actiu com Damià
Ramis Caubet (maig de 1995).
El desembre de 1994 inaugura l’exposició
col·lectiva “Galerias Costa a J. Torrens Lladó ”, amb obres d’autors del XIX (Joan Mestre,
Ricard Anckermann, Joan Bauzà ,
Antoni Ribas i Antoni
Fuster ), del XX (“Picarol”, Sert, Anglada, Joaquim Mir...) i amb
una dotzena d’obres de Joaquim Torrens Lladó (olis i dibuixos), desaparegut el
6 d’octubre de 1993.
El 1997 la galeria es trasllada a un local nou
del carrer Puigdorfila (Palma), que s’inaugura amb una exposició d’Ángeles
Cereceda. Uns mesos més tard, coincidint amb la defunció de Josep M. Costa
Gispert (Manacor, 22 de juliol de 1999), l’establiment tanca definitivament.
Bibliografia
ENCICLOPÈDIA D’EIVISSA I FORMENTERA, “Galeries
Costa”, Consell d’Eivissa i Formentera (article signat per STP)
GEM, 4, 142
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO,
“Las Baleares y sus pintores”, Lluís Ripoll editor, pàg. 171-173, Palma, 1981
Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca
(1830-1970)”, Ajuntament de Palma, Palma, 1996
Miquel ALENYÀ, “Art i economia a les Balears”,
parlament llegit el 5-XI-2005, Reial Acadèmia de Belles Arts
de les Illes Balears, Palma, 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario