Pintor, antiquari, expert en art i agent del MI-5
britànic. Fill de l’antiquari i diamantista anglès
d’ascendència jueva, Lionel Harris, i de la sevillana Enriqueta
Rodríguez León, estudia pintura a la Slade School of Art
(Universitat de Londres), amb el suport d’una beca Travelyan Goodall (1923), i posteriorment
a la British Academy
of Rome. Acabats els estudis, treballa un temps en el negoci del pare fins que
decideix muntar i dirigir (1930-1939) un negoci similar, per bé que
especialitzat en art espanyol, que gira sota el nom de Spanish Art Gallery.
En esclatar la IIGM (1939), és captat pel
Serveis d’Intel·ligència Britànics. Dirigeix l’Operació Garbo, protagonitzada
pel català Joan Pujol. En acabar la guerra, es trasllada a Espanya per residir
a Màlaga temporalment fins que fixa (1948) la residència a Mallorca. El 1949
adquireix la propietat d’un xalet a Camp de Mar (Andratx). D'altra part, manté un vaixell de
lleure a Portocolom ( Felanitx) i es relaciona amb personatges de la societat
mallorquina. Estableix amistat amb el galerista Josep M. Costa Gispert, el
dibuixant Josep Bover Bennàssar, el metge psiquiatra i pintor afeccionat Bartomeu
Mestre i Mestre, el rector de Felanitx, Gabriel Rabassa Bisquerra, la família Ensenyat
i altres.
Com a col·leccionista d’art té obres del Greco,
Zurbarán i Goya. Com a antiquari i comerciant d’art realitza operacions de
venda amb diversos museus de primer nivell amb la col·laboració del seu
col·lega Anthony Blunt, afeccionat també a l’art., la qual cosa li proporciona
uns ingressos relativament importants. Com a expert en art, escriu i publica
l’obra “Goya: Engravings and Litographs” (Bruno Cassirer, 1964). Com a pintor
realitza a Mallorca una producció caracteritzada pel predomini de la temàtica
paisatgística mallorquina (Camp de Mar, Andratx, Capdellà, etc.) i el retrat.
Treballa un estil d’arrel expressionista que transmet sentiments d’inquietud,
angoixa i pessimisme. Abunden els colors freds (blaus i verds), que combina amb
terres i grocs. El dibuix tendeix a desfer-se en línies que suggereixen formes
turmentades o, si més no, durament estressades i, alhora, saturades de
frustracions i desolació. Excel·leixen el seu autoretrat, el retrat d’un home
vell d’Andratx, els retrats dels seus col·legues Donald MacLean i Desmond
Bristow i el de Carme Ensenyat. Entre els paisatges es poden destacar els
titulats “Tres oliveres”, “Pujol amb matolls” i “Ametllers en flor”. També fa
dibuixos, litografies, gravats, escultura, decoració de ceràmica, tapissos i
vitralls artístics.
Exposa a les Reid & Lefevre Galleries de Londres (1943), al Museu d’Art
Contemporani de Madrid (1947), a les Knoedler Galleries de NY (1954), a les Galeries
Costa (Palma, 1955), a un sala
de Felanitx (Mallorca, 1955), a les Reid & Lefevre Galleries de
Londres (1955), a la Sala
Parès (Barcelona, 1955), al Museu d’Art Cntemporani de Madrid (1955) i a
les Knoedler Galleries de NY (1957), darrera exposició que fa amb vida.
Mor als 55 anys a causa d’un accident de
trànsit de carretera prop de Llucmajor mentre va a Portoclom (Felanitx) amb el seu
cotxe (un Citröen DS 19, sèrie 1963, model tauró) amb l’esposa, Hilda Webb, que
resulta amb contusions d’escassa consideració. La Guàrdia Civil aixeca
l’atestat a partir de les declaracions de l’esposa que contenen llacunes i
contradiccions. Amb ella porten el ferit a la consulta del metge de Llucmajor, Llorenç
Prieto Herrero, que certifica la defunció a les 15:15 hores del dia 27 de gener
de 1964. Malgrat que es tracta d’una mort violenta, no li és practicada l’autòpsia
ni es demana una anàlisi pericial de l’estat del cotxe accidentat per comprovar
l’objectivitat de les declaracions obtingudes. Cap persona amb autoritat
comprova la pertinença del cadàver a Harris. La Guàrdia Civil , seguint
indicacions del metge de Llucmajor, porta el cadàver a l’Hospital General de
Palma, on reben l’ordre de traslladar-lo al cementiri. Dos dies després li
donen sepultura en un nínxol de lloguer temporal del cementiri de Palma, el
número 47, amb la sola presència dels seus amics Mestre, Costa i Rabassa.
Després del seu traspàs, el descobriment de les activitats d’espionatge d’Anthony
Blunt posa de manifest que Harris havia participat en el finançament d’agents
que treballaven a Europa en favor de la URSS. El xalet de Camp de Mar és adquirit per la família Ensenyat.
El 1977 el Coutauld Institut of Art dedica una
exposició a la seva memòria reunint una part de les obres que té la família (la seva germana Enriqueta, el seu
germà William i descendents d’ambdós). També el 1977 el Museu de Mallorca
organitza una exposició d'homenatge amb motiu de la donació al seu
favor de desset obres de l’artista per part de membres de la seva família. El
2009 l’Ajuntament d’Andratx presenta una exposició d’obres cedides per la família Harris i
per la família Ensenyat.
Lala Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a
les Balears. Hi ha obra seva al Museu de Mallorca. El seu nom figura a la
façana del Museu del
Prado entre els de les persones que han contribuït amb
donacions a l’engrandiment de la pinacoteca.
Tomàs Harris Rodríguez, 1960 ca.
Tomàs Harris Rodríguez, "Autoretrat", 1950 ca.
Bibliografia
GEM, 6, 400 (article realitzat per Damià
“Ferrà” Pons)
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I LCarles Gomis )
Joan BONET, “Notícia sobre Thomas Harris”, Museu de Mallorca ,
Palma, 1977
Eliah MEYER, “La muerte de Thomas Harris
Rodríguez, el nicho nº 47 y el juego de los espejos”, www.gatopardo.blogia.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario