Pintor, dibuixant
i escultor. Estudia a
l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Corunya i obté el títol de professor mercantil (1942). El 1943 es trasllada a Madrid per fer el curs preparatori d’ingrés
a l’Escola d’Arquitectura. El 1945 decideix estudiar a l'Escola de Belles Arts de Madrid, on es titula el 1950 als 24 anys.
A causa de la
mort sobtada del pare, passa a residir a la Corunya entre 1950 i 1954, mentre
treballa en l'agència de duanes familiar. Fa compatible aquesta feina amb la dedicació a la pintura. El 1951 és
convidat a participar a la I Biennal
Hispanoamericana d’Art (Madrid). El 1953 participa a la II Biennal Hispanoamericana
d’Art (L’Havana) i fa la primera exposició individual, que presenta a La
Corunya amb olis de temàtica religiosa. S’independitza de la família el 1954,
quan rep de l’arquitecte Miquel Fisac l’encàrrec de fer els vitralls de
l’església dels dominics d’Arcas Reales (Valladolid).
El 1955 és convidat a participar a la III Biennal Hispanoamericana d'Art, que es presenta a Barcelona amb un nombre elevat d'obres de Picasso. A més, aquest any fa les vidrieres
abstractes de l’església dels dominics d’Alcobendas (Madrid). Arran de
l’exposició individual que fa a l’Ateneu de Madrid (1955), comença en la seva
obra el predomini de la investigació al voltant de la línia i la pràctica de la
depuració progressiva de les figures i les formes. Li serveix a aquest fi
l’estudi que ha fet de l’obra dels pintors que més admira: Malevic, Mondrian,
Klee i Kandinski.
El 1956 el pavelló
espanyol de la XXVIII
Biennal de Venècia presenta una obra seva, titulada “San
Francisco”, que obté el premi a la millor pintura religiosa. El 1957 és guardonat a la I Biennal de Salzburg i el
Ministeri d’Afers Exteriors li atorga una beca per ampliar estudis a Itàlia. El
1958 rep del Ministeri d’Afers Exteriors l’encàrrec de la decoració d’una zona
del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de Brussel·les. El 1959 pren part
en el “III Saló de Maig”, de Barcelona, i és seleccionat per participar a la
mostra “Espai i color en la pintura espanyola d’avui”, que es presenta al Museu
d’Art Modern de Rio de Janeiro i a Sao Paulo (Brasil). Aquest mateix any exposa
a la Sala Neblí
(Madrid), on adquireix una obra seva el pintor Fernando Zobel.
A partir de 1960,
els seus treballs se situen més enllà de la simple representació, mentre avança
en la pràctica de l’abstracció i en l’anàlisi del constructivisme. Alhora introdueix
a les seves obres el joc de textures i qualitats amb l’ajut de les que busca resultats
tàctils o equivalents. També incorpora xarxes amb les inevitables tensions de
línies horitzontals i verticals. El 1962 participa a la mostra “Art Abstracte
Espanyol”, que es presenta a la
Tate Gallery , de Londres. El 1964 fa per al Poble Espanyol de
la Fira de Nova York unes gelosies d’inspiració geomètrica. A més, participa a
la mostra “XXV Anys d’Art Espanyol” al Palau d’Exposicions del Retiro (Madrid).
El 1968 exposa per primera vegada a Barcelona, a la Galeria Ten. Ella Direcció General
de Belles Arts (Madrid) i, tot seguit, presenta una exposició individual a la Corunya. El 1971 és guardonat en el II Festival Internacional de pintura de Cagnes-sur-mer. El 1972
representa a Espanya en el XXXVI Biennal de Venècia.
Instal·lat a
Mallorca el 1974, resideix primer a Artà i, després, a Palma. Realitza (1978) per
encàrrec de Bartomeu March
Servera una escultura d’acer inoxidable, destinada al parc d’escultures dels jardins
de la Torre Cega
(Cala Ratjada). El 1979 fa la primera exposició a l’illa, que presenta a la Galeria Bearn , de
Palma. Posteriorment, exposa a la Galeria Joan Oliver “Maneu” (1984). Enllesteix diversos
projectes d’envergadura com el mural de l’aeroport de Labacolla (Santiago de
Compostela), de 1981, i el de Barajas (Madrid), de 1982. Entre 1974 i 1990
treballa en el seu estudi de Mallorca i exposa amb freqüència a la Península i
a l’estranger. Des del 1955 exposa a la Corunya, Madrid, Buenos Aires, Còrdova,
Vigo, Bilbao, Alacant, Santiago de Compostela, Santander, Zamora, Osca,
Saragossa, Granada, Roma, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Artà (Mallorca) i Palma.
El 1994 la Xunta
de Galícia organitza una exposició retrospectiva de la seva obra sota el títol
“Labra: figuración simbólica”, que es presenta a la casa de Galícia, de Madrid. Ha estat guardonat amb el Premi Francesco Perotti a la millor obra de tema religiós de la XXVIII Biennal de Venècia, a la I Biennal de Salzburg (1957), amb el Premi Uruguai a la III Biennal Hispanoamericana d'Art i amb el Gran Premi en el II Festival Internacional de pintura de Cagnes-sur-mer (1971). Casat amb Francisca, és pare de dos fills, Daniel i Rafel. Mor a causa d'un atac de cor el 18 d’octubre de 1994, als 69 anys.
El 1996 la Xunta
de Galícia li dedica una exposició antològica i edita un catàleg amb text de
José Hierro, que titula “Labra: 1925-1994” . Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears. La seva obra ha estat objecte d'una tesi doctoral, realitzada per Martín Alia i publicada el 1989 sota el títol "Análisis y valoración de la obra de José María de Labra".
José M. de Labra, "Red", 1980 ca.
José M. de Labra, "Configuració modular II", oli/tela
Bibliografia
Joan Carles GOMIS , “Labra Suazo,
José Maria de”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears', v 2, pàg. 403-408,
Palma, 1996.
Jaume POMAR,
“José M. de Labra”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg. 99-109, Documenta Balear ed.,
Palma, 2003.
GEM, 7, 258
Víctor MEJUTO,
“Tras el telón geométrico”, blogs.lavozdegalicia.es/mejuto, 8-III-2013.
Raul CHÁVARRI, "Labra", Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, Valencia, 1972.
EL PAÍS, “José
María de Labra, pintor”, Necrológica, 20-X-1994.
Exposicions individuals (selecció)
1947 La Corunya
1953 La Corunya
1955 Ateneu de Madrid
1956 La Corunya
1957 Centro Gallego, Buenos Aires
1959 Galeria Neblí, Madrid
1968 Galeria TEN, Barcelona
1971 Galeria Vandres, Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario