Militar d’Artilleria. Nat a Madrid, d’ulls
obscurs i cabells castanys, estudia a la capital. El 14 de juliol de 1913 aprova
el primer exercici de l’ingrés a l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia. Acaba la
carrera amb la graduació de tinent.
Coneix Maria de
l’Assumpció Fuster
Miró-Granada (Palma 1898- Barcelona 1968), natural de Palma (Mallorca),
resident a Barcelona, a la que visita l’estiu a Biniatzar (Bunyola, Mallorca) i
amb la que contreu matrimoni (1924), als 27 anys. Són pares de 5 fills (Joana Maria, Beatriu,
Assumpció, Eduard i Joaquim).
El 15 de desembre
de 1926, amb la graduació de capità, és enviat com a voluntari a la IV Regió MilitarAntonio Jiménez i els
capitans Alejandro Sancho, Eduardo Medrano, Salvador Sediles, Ramon Franco, Francisco Galán i José
García Miranda.
El 12 de juliol
de 1931 té lloc la segona volta de les eleccions a Corts Constituents per cobrir
la vacant de la ciutat de Barcelona. S’hi presenta com a segon candidat pel
partit Extrema Esquerra Federal, al costat de l’advocat Antonio Jiménez Jiménez,
que és elegit amb 32.784 vots. Ell n’aconsegueix 3.439 (5,07%).
Com a militar
dóna suport a la causa nacionalista d’octubre de 1934 a Barcelona. És
detingut i ingressat a la presó militar. També són detinguts el president de la Generalitat Lluís
Companys , el
president del Parlament de Catalunya, els consellers i molts
altres personatges. Arran d’aquests fets demana la baixa a l’Exèrcit.
Mentre la seva
família és de vacances a Mallorca,
es produeix l’alçament miliar del 18 de juliol de 1936.
Aleshores sol·licita el reingrés a l’Exèrcit, que obté amb el grau de capità.
És nomenat ajudant del coronel Josep A. Villalba amb destinació a Aragó. La portada del número de La Vanguardia del dia 12 d'agost de 1936 reprodueix a tota plana una fotografia en la que apareixen el capità Eduardo Medrano, el coronel Josep A. Villalba i el president Lluís Companys. El 24
d’octubre de 1936 es crea l’Exèrcit Popular de Catalunya amb tres divisions,
que es posen a les ordres del coronel Guillem de la Peña i Cusí (primera
divisió), del coronel Josep A. Villalba i Rubio (segona divisió) i del comandant Eduardo Medrano Rivas (tercera divisió). Posteriorment, amb la graduació de major
d’Artilleria, és nomenat cap de la Divisió 33, amb la que lluita fins a
l’acabament de les operacions militars.
Finalitzada la
guerra, és detingut (1939) per les forces nacionals, mentre la família retorna a
Barcelona per estar prop d'ell. Després d’una llarga espera plena
d’incerteses, sobtadament és condemnat a mort. És afusellat la matinada del
13 de febrer de 1941. Segons la documentació disponible, no consta el lloc de
l’execució, per bé que sembla que té lloc en el castell de Montjuïc. Tenia 43 anys.
Bibliografia
LA VANGUARDIA,
14-VII-1913
LA VANGUARDIA,
15-XII-1926, pàg. 17
LA VANGUARDIA,
20-X-1934
Isidre MOLAS, El partit "Extrema Izquierda Federal" , Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona, 1999.
Isidre MOLAS, El partit "Extrema Izquierda Federal" , Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona, 1999.
VIQUIPÈDIA,
Exèrcit Popular de Catalunya
Còpia del
passaport (fulls 1 i 2), expedit el 28-V-1937
Portada de La Vanguardia, 12-VIII-1936
No hay comentarios:
Publicar un comentario