Pintor, dibuixant, gravador, escriptor i poeta. Fill primogènit de Martí de Riquer i Comelles (1), marquès de Benavent, i d’Elisea Inglada (2), comença els estudis a Manresa. Durant els anys que el pare es veu obligat a viure fora del país a causa de la seva militància carlina, estudia a Besiers (França) (1869-1871) i es matricula a l’Escola de Belles Arts de Tolosa (Llenguadoc, França) (1873-1874). De retorn a Barcelona, continua els estudis a l’escola de Llotja (1874-1875).
El 1876 comença a treballar com a il·lustrador i dibuixant gràfic per a diverses publicacions. El 1889 assisteix a l’Exposició Universal de París, on contempla amb admiració les obres dels prerafaelites anglesos (3). A partir de 1891 les seves pintures accentuen els trets idealitzants i incorporen elements simbòlics i místics. Exposa obres a partir de 1889 i fa la primera exposició individual el 1890. El 1894 viatja a Londres per establir contacte amb l’Aestètic Mouvement, d’inspiració prerafaelita. D’altra part, s’interessa pel moviment de l’Art and Craft, que pretén impregnar d’art tots els objectes i útils de la vida quotidiana. El 1885 contreu matrimoni amb Lolita Palau i González de Quijano, amb la que tindrà nou fill.
Entre 1895 i 1907 esdevé un dels principals animadors de la vida cultural de Barcelona. En el seu estudi del carrer Freneria hi tenen lloc tertúlies artístiques i literàries que constitueixen un dels principals centres de difusió del moviment modernista a Catalunya. El 1896 acaba les pintures murals del presbiteri del Monestir de Montserrat i realitza el cartell de l’Exposició d’Arts i Indústries Artístiques que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Tot seguit impulsa i anima la difusió del cartellisme a Catalunya.
És l’introductor a Catalunya de l’art dels ex-libris. El 1903 publica el compendi “Ex-libris d’Alexandre de Riquer” en alemany i posteriorment en francès. Revitalitza el gravat i l’aiguafort, fa decoracions d’exteriors (Hotel Internacional ) i d’interiors (la llar de foc del Palau Güell). Funda un taller d’ebenisteria i interiorisme i dissenya mobles, joies, estampats per a teixits, etc..
Pel que fa a l’àmbit literari, comença a escriure poemes molt jove. El 1897 publica la seva primera obra literària “Quan jo era noi”, un recull de narracions breus. Més endavant publica el poemaris “Crisantems” (1899), “Enyorances” (1902), etc.
A partir del 1906 pren cos a Barcelona un nou corrent artístic, el noucentisme. Els canvis que suposa aquest fet l’afecten personalment com antic líder del modernisme. És a partir d’aleshores que decideix abandonar les arts decoratives per dedicar-se de ple a la pintura i a la poesia. El 1911, amb 55 anys, es casa en segones núpcies amb l’escriptora francesa Marguerite de Laborde, amb qui té el seu desè fill, Jean. Resideix durant un temps a França, per tornar després a Barcelona. El 1915 organitza una gran exposició amb més de 110 obres pròpies, que obté un gran èxit de públic i de crítica.
El 1917 estableix la residència a Mallorca i es dedica a pintar d’acord amb una línia d’accent realista, que implica l’abandonament de l’estil idealitzat, fantasiós i simbolista, que havia fet fins aleshores. Fa obres molt ben treballades i en alguns casos força complexes, en les que excel·leix un dibuix abundant i precís, que defineix amb convicció i passió. Exposa el maig de 1919 al Cercle Mallorquí i el 1920 fa dues exposicions, una a la Sala Parés (Barcelona) i l’altra al saló àrab de la Veda (Palma). En aquesta darrera hi presenta 26 obres de Valldemossa i de Deià. Mor sobtadament als 64 anys, mentre es prepara per anar a pintar al camp.
El 1922 les Galeries Laietanes li dediquen una exposició d’homenatge que es manté oberta al públic entre el 24 d’abril i el 12 de maig. El 1947 li dediquen una exposició antològica les Galeries Quint (Palma), que mostren 13 obres i 12 esbossos de temàtica mallorquina. Rebé en herència del seu pare el títol de comte de Casa Dávalos. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Durant dos anys (1993-1995) el Museu de Valldemossa mostra el seu oli “Els pins de Son Gual (Valldemossa)” (4). El 2006, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, es fan diversos actes commemoratius a Calaf i a altres localitats catalanes.
Notes
(1) Montserrat Coberó estableix que la data de naixement del pintor és la del dia 2 de maig de 1856.
(2) El segon cognom de l’artista és Inglada (escrit antigament Ynglada), no Anglada com consta en algunes publicacions.
(3) Els prerafaelites propugnen el retorn al detallisme minuciós i als colors lluminosos dels pintors primitius italians i flamencs anteriors a Rafael i Miquel Àngel.
(4) L’oli “Els pins de Son Gual ” va fer part de l’exposició de la Sala Parés de 1920 i de l’exposició d’homenatge de Galeries Laietanes de 1922.
Bibliografia
Margalida TUR, “Riquer i Anglada, Alexandre de”, ‘Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 4, pàg. 135-136, Palma, 1996.
GEM, 14, 319-320.
Montserrat COBERÓ I FARRÉS, “Alexandre de Riquer, un artista total”, ‘Revista d’Igualada’, núm. 32, pàg. 11-19, Anoia, setembre de 2009.
Alexandre de Riquer vist per Ramon Casas
No hay comentarios:
Publicar un comentario