Dibuixant, pintor i escultor. Fill d’una família modesta i treballadora, neix
a Manacor a la casa assenyalada actualment amb el número 17 del passeig de na
Camel·la. És el cinquè fill de Joan Brunet “Barral”, operari de la fàbrica de
perles, i de Magdalena Miquel “de can Ferrino”. Germà de 5 (Joan, Gabriel,
Aina, Eulàlia i Toni), estudia a l’Escola Graduada de Manacor. Aprén l’ofici de
sastre a Barcelona i munta una sastreria a casa seva, que manté oberta al
públic entre 1941 i 1949.
De ben jove demostra un gran habilitat per al
dibuix i una gran afecció a dibuixar a tota hora i en tota casta de suports. A
Barcelona el 1940, mentre assisteix els matins a les classes de sastreria amb Antoni
Aubelé, un alemany casat amb una mallorquina, dedica les tardes a prendre
classes a l’Acadèmia de dibuix i pintura de Ricard Tàrrega i Viladoms, on fa els
primers olis. La trajectòria que realitza com a pintor es pot considerar dividida
en tres grans etapes.
Primera
etapa: paisatges urbans i natures mortes (1949-1958)
Quan tanca la sastreria, es dedica de ple al
dibuix i a la pintura.
Pel que fa a la pintura, treballa a partir de les coses
apreses en el taller
de Ricard Tàrrega i amb l’ajut de l’experiència que acumula amb la feina de
cada dia. També llegeix llibres i revistes especialitzades d’art.
Al principi fa paisatge urbà i natures mortes.
Li interessen els carrers i places de Manacor, on viu i treballa. Li interessa,
sobretot, el passeig de na Camel·la, popularment coneguda com el passeig de
s’Alameda, que observa amb reiteració des de perspectives diverses i en hores
diferents i en estacions diferents. Fa ús d’una paleta de colors terres força
suaus, sovint esblanqueïts, acompanyats de taronges, verds densos i altres. Se
serveix de fons negres o molt foscos. Poques vegades hi falta la figura humana,
que apareix esbossada, estàtica i solitària.
Estilitza i esquematitza la figura i crea
composicions distribuïdes amb sentit de l’equilibri i de l’ordre. No en va aquests
anys practica una gran admiració per Cézanne. Gairebé sempre utilitza taules de
mida petita, que treballa a l’oli i amb espàtula. Moltes vegades divideix
l’espai pictòric en quadrícules de color, que posen de manifest la predilecció
que sent per Picasso i pels cubistes.
Segona
etapa: paisatges de foravila (1959-1971)
A la temàtica inicial de paisatges urbans i
natures mortes, afegeix a partir del 1959 la temàtica del paisatge rural. El
veu inhòspit, aspre i dur. No hi ha pins, ni oliveres, ni figueres, ni cales, ni
marines, ni mar, ni cel. El seu és un paisatge singular, mai no vist abans a la
pintura de l’illa. Poblen el paisatge homes i dones que treballen la terra i hi
malviuen, exposats sempre als riscos de la desgràcia i la mala sort.
El 1959 participa en la fundació del Grup
Tago, un col·lectiu que aposta per la renovació i es posiciona en contra de la
ignorància que es té a Mallorca de les avantguardes. Quan pot, cosa que
s’esdevé poques vegades, assisteix a les tertúlies del Cafè Moka (Palma). La
vida del grup és curta i la participació de Brunet es veu limitada a causa de
la seva residència a Manacor i de les dificultats econòmiques que pateix.
A principi dels 60 fa les primeres pintures de
temàtica religiosa, que tracta amb tècniques, colors, formats i estils
diferents als de la resta de l’obra. Totes són obres d’encàrrec, que accepta
perquè necessita feina i ingressos. No n’hi ha cap feta per devoció o
religiositat. No era creient.
El 1966 funda el Grup Drac, que reuneix l’arquitecte
Klaus Volkers, l’escultor Llorenç
Ginard , Martí Binimelis, Joan Riera Ferrari, Biel Barceló i el propi
Brunet. Es reuneixen els dimecres per sopar plegats, parlar de pintura, passar
revista a les novetats del món de l’art i organitzar algunes exposicions
col·lectives.
Coneix els paisatges de Godofredo Ortega Muñoz
a través de revistes gràfiques. Li agraden i li semblen suggerents. Els estudia
amb detall i admiració, mentre se sent mogut a crear la seva pròpia versió del
paisatge, tot deixant de costat els tòpics de l’illa i explora nous conceptes,
nous elements expressius i formes noves de dir, comunicar i explicar.
En aquests anys coneix Luis Ortas, un militar
cult, afeccionat a la pintura, que s’agrada d’animar el pintor i
d’encoratjar-lo. Li aconsella visitar Madrid, on hi resta entre 3 i 4 mesos. Després,
Brunet considerarà que el temps
de l’estada a Madrid han estat els millors de la seva vida. Va a classe de
dibuix a la Reial
Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando, on coneix el pintor
Daniel Vázquez Díaz, l’escultor Francisco Otero, la pintora russa Olga
Sacharoff i altres.
Tercera
etapa: els nus masculins i femenins (1972-2007).
En els anys 60 crea les primeres obres amb nus
femenins, però és a partir dels primers anys 70 quan els nus (femenins i
masculins) ocupen la major part de la seva atenció i de la seva pintura. Les
figures, gruixudes i potents, s’encalcen, boten, ballen, corren, s’aparellen,
fan l’amor o descansen.
Usa de manera predominant colors més alegres i
contrastats que en les etapes anteriors. Se serveix ara de tintes acríliques,
tot deixant de costat l’oli dels anys anteriors. Combina grisos molt densos,
que acompanya de terres i ocres. Exalta la llibertat, l’hedonisme, el plaer, la
fantasia, l’amor i la sensualitat de la carn, que concep com una realitat que
reclama respecte, consideració i reconeixement. Condemna la hipocresia i
defensa l’erotisme com a font de gaubança i de salut espiritual.
El 1975 funda el Grup Dimecres, que reuneix
artistes sòlids i avançats com Rafel Amengual , Jim Bird, Llorenç Ginard , Ellis Jacobson , Ritch
Miller, Mompó, Guinovart, etc. Aprofiten les reunions per sopar, parlar, pintar
i organitzar exposicions.
A partir dels anys 90 s’interessa per
l’escultura. Modela petites figures de fang, que en alguns casos fa fondre en
bronze. Tímid i solitari, es manté fadrí i lliure. Modest i senzill, comença a
pintar de ple als 30 anys, per bé que des de ben jove dibuixa molt i molt bé. Després
d’una vida lliurada amb passió i gust a l’ofici de dibuixar i pintar, mor a Manacor el dimecres 28 de
març de 2007. Tenia 88 anys.
El vaig conèixer personalment i vaig tenir
l’oportunitat de conversar amb ell. Vaig conèixer els seus paisatges i les
seves natures mortes el 1970, quan Joan Oliver Fuster reuní un grup de joves
universitaris amb el propòsit de crear una societat de compra de pintura. Amb
els doblers que hi aportàrem es varen adquirir obres de Brunet, Anckermann, Joan Fuster , Aleix Llull, Joan Bauzà , Joan O’Neille,
Sebastià Busquets “Bússer”, etc. També adquirirem personalment algunes obres a
través d’aquesta societat que ens proporcionava obra a preus molt raonables. Record
que anys més tard vaig visitar en Miquel Brunet al seu estudi amb companyia de Joan Oliver “Maneu”. Ens
mostrà les peces que tenia acabades al taller. Li vaig comprar un oli sobre
taula d’un gerro buit i solitari. És el gerro que sovint havia usat per fer
composicions de flors (lliris, margalides grogues...). Les flors en aquest cas
no hi eren: les havia llançat perquè eren músties de més. El gerro, de terrissa
cuita, auster, despullat, solitari i envellit per l´ús, parla del gust del
pintor per la depuració del motiu, de la composició, dels colors i, al
capdavall, de la seva pintura.
Miquel Brunet Miquel, 1995 ca.
Bibliografia
Cristina ROS, “Brunet Miquel, Miquel”, ‘La
Pintura i l’escultura a les Balears’, v. 1, pàg. 311-317, Palma, 1996.
Jaume POMAR, “Miquel Brunet, l’essèncialitat
del paisatge”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg. 75-86, Documenta Balear ed.,
Palma, 2003.
GEM, 2, 256
GEM, 23, 84.
Premis
1957 Segon
accèssit, XVI Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts , Palma.
1970
Premi Miquel Banús, I Certamen
Internacional de Pintura Ciutat de Felanitx, Mallorca
1974
Primera Medalla de Plata, XXXIII
Saló de Tardor, Cercle
de Belles Arts , Palma
1984
Premi Ciutat de Palma de Pintura,
Ajuntament de Palma.
2003
Premi Ramon Llull de les Arts,
Govern de les Illes Balears.
Exposicions individuals
1951
Sala d’exposicions de “la Caixa”, Manacor
1959 Galeries Quint, Palma
Galeries Gralla, Manacor
1961 “Dibuixos”,
Manacor
1964 “Olis”,
Sala Minòrica, Palma
Galeries Quint, Palma
1966 Sala Drac , Manacor
Sala Minòrica, Palma
1967
“Col·lecció d’olis”, Sala
Drac , Manacor
1968
Club Pollença, Pollença
1969
Galeria s’Alicorn, Manacor
1970 Sala Municipal
d’Exposicions, Manacor
1971
Galeries Costa, Palma
1972
Galeries Costa, Palma
1973 Galeria 4 Gats, Palma
1974 Sala Municipal
d’Exposicions, Manacor
1975
Sala d’exposicions, Sant Joan, Mallorca
1976 Sala Pelaires , Palma
Llibreria Cavall Verd, Palma
1977 Sala Municipal
d’Exposicions, Manacor
1978
Galeria Joaquim Mir, Palma
1980 Galeria Sa Volta, Felanitx
Galeria Joaquim Mir, Palma
Galeria Die Insel, Scönaich (Alemanya)
Galeria Oberes Scholob, Hecklingen, Friburg (Alemanya)
1982
Galeria Langenfeld (Alemanya)
1983
Galeria Strunk Hilpers (Alemanya)
1985
Centre Social, Conselleria d’Educació i Cultura, Govern
Galeria La Latina, Hamburg (Alemanya)
1986
Galeria Ángel Romero, Madrid
1989 Torre de ses Puntes ,
Manacor
1990
“Brunet. Retrospectiva”, sa Llonja, Palma
2002
“Brunet. Antològica”, Casal
Solleric , Palma
No hay comentarios:
Publicar un comentario