Josep Castellanas i Garrich (Barcelona, 1896 – Palma, 1980)

Pintor. Es forma a Barcelona en contacte amb els cercles modernistes. Deixeble de Santiago Rusiñol, visita amb ell Mallorca per primera vegada el 1919. Des d’aleshores fins al 1940 intercala estades a Barcelona, Mallorca, França i Mèxic. El 1940 estableix la residència a Deià, que el 1960 trasllada a Cas Fiols (Biniaraix, Mallorca).

Josep Castellanas Garrich, oli/tela

Pinta sobretot paisatge rural de muntanya i marines. S’agrada de representar perspectives grans i profundes, usar colors clars i lluminosos, dividir la composició en nombrosos plànols que defineixen primers, segons i tercers o més termes, que creen sensacions de profunditat, d’altura i llunyania. Li agraden els jocs de contrastos (mar tova i roques dures de la costa, habitatges rurals entranyables i escenaris desolats de muntanya, superfícies grises de roca viva i superfícies vegetals, etc.). Els escenaris que representa tendeixen a reunir nombrosos elements i a crear sensacions de diversitat i complexitat. Sovint incorpora algun element que destaca per les seves formes estranyes o sorprenents (soques retorçudes d’un pi, copa d’un arbre seccionada capriciosament pel vent, roques erosionades d’aparença amenaçadora, etc.).

En algunes ocasions l’element sorprenent no està en les formes, sinó en el color, com el del Morro de sa Vaca tenyit de carabassa ardent a l’hora de la posta de sol. El dibuix té una presència sempre cabdal en els seus treballs, per bé que no sempre se serveix de la línia definida i clara. Sovint basa el dibuix amb la pintura i els jocs d’ombres i llum. A les obres més treballades combina els efectes de llum amb l'espectacularitat del conjunt, la força del color i el vigor d’una naturalesa  sempre esponerosa.

Es manté fidel als principis del modernisme, és crític amb les avantguardes i evoluciona vers posicions postmodernistes d’exaltació de la llum, el color i la forma. Les dificultats econòmiques l’obliguen a fer una producció abundant, en certa mesura desigual, si bé sempre digna i tècnicament correcte.

Exposa a Barcelona, Palma, Madrid, Mèxic, Alger, Sant Sebastià i Sóller. Gairebé sempre incorpora temes de Mallorca. Pinta sobretot a Deià, Banyalbufar, Estellencs, Sóller, Fornalutx i Biniaraix.

En els anys 20 coneix el jove pintor Juli Ramis, a qui facilita l’accés a l’Escola del Treball, de Barcelona. El 1928 fa amb ell un recorregut pel sud de França dedicat a dibuixar i pintar. Mor a Palma, als 84 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

Bibliografia

Lourdes MAZAIRA, “Castellanas Garrich, Josep”, ‘Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 1, pàg. 411-412, Palma, 1996.

GEM, 3, 211

Josep BAUZÀ i PIZÀ, “Josep Castellanas, un pintor con 50 años de historia”, Diario de Mallorca, 28 d’agost i 4, 11 i 18 de setembre de 1996.