martes, 6 de agosto de 2013

Joan Miquel Roca Fuster (Palma, 4 de juliol de 1942 - 21 de juny de 2006)

Pintor i dibuixant. Fill únic d’un funcionari d’Hisenda, la mare porta amb les seves germanes la gestió de la perfumeria Pariggi, del carrer de ses Monges (Palma), i és actriu afeccionada de la companyia Artis, de teatre regional. D’infant va a classe als Jardins d’Infància de les monges de la Puresa (“Los jardines”). Als 9 anys ingressa en el col·legi de Monti-sion i, posteriorment, passa a l’Institut “Ramon Llull” (Palma), on s'incorpora a la promoció de 1953-1959. Entre 1956 i 1958 compagina les classes a l’Institut amb la pràctica del dibuix i la pintura en el taller d’Enrique Ochoa i Carmen Osés. Completa la formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (1958-1963), on es titula el 1963. Viu a Palma i passa els estius a Valldemossa (Mallorca).

La trajectòria professional del pintor es pot considerar dividida en quatre etapes, que analitzem a continuació.

1) Primera etapa: la nova figuració (1964-1974)
Durant els primers anys de professió es mostra interessat per Velázquez, El Greco i Goya i, d’altra part, per Tàpìes. La suma d’influències dels corrents figuratius i dels abstractes es manifesta a les obres d’aquesta etapa. L’artista s’aplica a cercar, comprovar, experimentar i triar. Ho fa amb afanys d’adquirir coneixements i de superació.

Fa nombrosos col·lages, que mostren l’interés que sent per l’informalisme de Saura, Cuixart, Millares, etc. Progressivament, incorpora l’ús de materials, empats i textures, que destina a la creació de superfícies matèriques i tàctils, a la manera de Tàpies. La presència reiterada de figures oníriques, situades en l’àmbit més propi dels somnis que de la realitat, constitueix la tercera característica de bona part dels treballs d’aquesta primera etapa, de caire bàsicament experimental. Els seus treballs d’aquests anys es posicionen dins del moviment de la nova figuració.

Les primeres obres que es conserven són de 1961 (L'àvia, 1961). El 1965 fa la primera exposició individual, que presenta a la galeria Grifé i Escoda (Palma). Assoleix aleshores el domini ple de la tècnica de l’oli, cosa que li permet tot seguit descobrir els secrets de l’ús del pastel com a tècnica molt rica en recursos i possibilitats. Fa pastels sobre paper, cartró, tela, paper muntat damunt fusta, etc. Es casa el 1965 i és pare de dues filles, Griselda (1966) i Ofèlia (1971).

Són obres d'aquest període Nina amb colom (1964), El Rèquiem de Mozart. Homenatge (1964), Marcel Proust (1969), La mort de Venus (1969), La il·lusió d'un temps (1972-1973), Homenatge a Cranach (1970-1974) i altres. 

The dead of Venus by Miquel Roca Fuster
Joan M. Roca Fuster, La mort de Venus, oli/tela, 1969

2) Segona etapa: el predomini del pastel (1974-1980)
A mitjan dècada dels 70 s’accentua la preferència que sent per la tècnica del pastel. L’ús que en fa desplaça de mica en mica el llapis, el carbonet, el carbó, l’aquarel·la, etc. Aquests anys treballa solament dues tècniques: el pastel i l’oli. Deixa de banda les superfícies tàctils de l’etapa anterior. Ara li preocupa, sobretot, la perfecció tècnica, la correcció de l’obra ben feta i ben acabada i la línia neta i pura. Mentrestant, la figura femenina d’una model, de nom Magdalena, que cada vegada sembla més a la mare, es repeteix en les composicions amb reiteració gairebé obsessiva. D’altra part, els treballs d’aquest període acusen influències dels prerafaelites i dels pintors simbolistes francesos de final del s. XIX. El 1975 se separa de la dona, després de 10 anys de convivència.

Els treballs que fa incorporen referències a la música (Ària de la Passió segons Sant Mateu, 1980), al cinema, al teatre (El drac, 1981), al mim, a la història i a la llegenda. En aquest sentit podem citar obres com La Beata (1974), Sant Jordi (1975), La Traviata (1979), Sa pagesa (1979), La Balanguera (1980), etc. Les composicions incorporen ocells, coloms, flors, fruites, flocs i llaçades, que acompanyen unes figures que transmeten sentiments de fragilitat, sensualitat, soledat, tristesa i malenconia.


Joan M. Roca Fuster, Figures, pastel/paper, 1976 ca.

3) Tercera etapa: sota la influència de Caravaggio (1981-1990)
La fascinació que sent per Caravaggio el porta aquests anys a fer ús d’una austeritat creixent en les composicions. Prescindeix de les referències sobreres, substitueix els colors brillants per tons obscurs, redueix la presència d’elements ornamentals i les atmosferes transiten de la tristesa al dramatisme. Els temes de la mort i del dolor humà, presents des de sempre a l’obra de l’artista, esdevenen ara els predominants.

Pertanyen a aquest període les obres Consagració de la primavera (1983), Jardí japonès (1985), Arlequí (1985),  Santa Justa (1987), Composició escultòrica (1987, Llegenda de la muntanya màgica de cristall (1987), Divendres Sant (1988) i altres. Entre 1982 i 1983 fa una estada d'un any i mig a Barcelona. El 1989 l'Ajuntament de Palma li dedica una exposició retrospectiva (1961-1989) al Casal Solleric, aleshores dit Palau Solleric.

4) Quarta etapa: recuperació de temes i síntesi (1990-2006)
A partir del 1990, recupera els colors lluminosos, les figures sensuals i els trets joiosos que havien desaparegut en l’etapa anterior. Les temàtiques predominants és decanten per les natures mortes, els mites de la infància, el paisatge mallorquí, etc., amb combinacions que mostren intents de síntesi i reinterpretació de temes i solucions anteriors. La figura femenina recupera el batec de la vida, per bé que es mostra pensativa, concentrada o distreta, serena i alhora melancòlica o depressiva.

Afeccionat a la música, la seva vida i la seva obra estan envoltades de música. Disposa d’una col·lecció de 4.500 elapés. En té de Duke Ellington, Vivaldi, Verdi, Louis Armstrong, Raimon, Elvis Presley, The Beatles, J. S. Bach, etc. Premiat en nombroses ocasions, té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mentre prepara dues exposicions, una a Paris i una altra a Madrid, mor prematurament l’estiu de 2006, als 63 anys.

Ha exposat a Palma, Londres, Barcelona, Madrid, Estocolm, Oklahoma City (EUA), Xicago (EUA), Antibes (França), Brussel·les (Bèlgica) i Pollença (Mallorca). Ha participat a les fires internacionals d’art contemporani de NY (1967, 1981 i 1988), de Basilea (1977, 1978 i 1988) i ARCO (Madrid).

El 1981 la galeria Bearn li dedica una mostra antològica del període 1970-1981. El 1989 té lloc l'exposició homenatge de l’Ajuntament de Palma al Casal Solleric (Palma). La Galeria Vanrell, de Palma, li dedica una exposició antològica el 2008 amb motiu del segon aniversari de la seva defunció. Entre les obres exposades s’inclou la tela Dones i cavlls. cedida per la Galeria Nonell (Barcelona). Tenen obra seva la Generalitat de Catalunya (Barcelona), l’Ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca, Sa Nostra i nombroses col·leccions privades.

 
Exposició a la Galeria Vanrell, 2008

Premis

1961                      Primer premi de pintura jove, Sala Parés, Barcelona
1962                      Primer premi, Direcció General de Belles Arts, Madrid
1966                    Primera medalla, Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1967                    Primer accèssit, Gran Premi Sant Jordi, Diputació
                       Provincial de Barcelona
1968                    Primera medalla, Saló de Tardor de Madrid
1976            Premi extraordinari, I Biennal Internacional
                      de Barcelona



Bibliografia

Joan Carles GOMIS, “Roca Fuster, Joan Miquel”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 147-511, Promomallorca edicions, Palma, 1996.

Joan MAS I VIVES, “Miquel Roca Fuster”, ‘Diccionari del teatre a les Illes Balears”, v. 2, pàg. 163, Lleonard Muntaner. i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Palma, 2006.

Jaume POMAR, “Joan Roca Fuster”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg. 147-158, Documenta Balear, Palma, 2003.

CATÀLEG-1989, “Roca Fuster”, Exposició retrospectiva (1961-1989), Palau Solleric, Ajuntament de Palma, 84 pàg., Palma, 1989.

CATÀLEG-1981, "Roca Fuster, el pintor dels silencis", Exposició retrospectiva, Galeria Bearn, febrer-març, Palma, 1981.

Guillem FRONTERA, "L'arbre genealògic", Catàleg-1989, pàg. 13.

Carme RIERA, "Fora l'envernissada", Catàleg-1989, pàg. 31.

Camilo J. CELA, "Hace ya muchos años", Catàleg-1989, pàg. 37.

Gabriel JANÉ MANILA, "Roca Fuster, pintor de silencis", Catàleg-1989, pàg. 43-47.

Francisco J. DÍAZ DE CASTRO, "La sombra y el espejo", Catàleg-1989, pàg. 5-9.

Francisco J. DÍAZ DE CASTRO, "Poética de Roca Fuster", 'Catàleg-1981, pàg.1-3.

GEM, 14, 336-337.



Exposicions individuals

1966         Don Quijote Gallery, Londres
1967         Grifé i Escoda, Barcelona
1968         Galeria Da Vinci, Madrid
1969         Galeria Ariel, Palma
1970         Galeria Latina, Estocolm
                 Grifé i Escoda, Barcelona
1971         Galeria Latina, Estocolm
                 Jean Marais Gallery, Oklahoma, EUA
1972         Petite Gallerie, Xicago, EUA
                 Galeria Bética, Madrid
1973         Sala Nonell, Barcelona
1974         Sala Maite Comodoro, Madrid (individual privada)
                 Art Club, Antibes
1976         Sala Nonell, Madrid
                 Sala Nonell, Barcelona
1978         Galerie Simone Van Dormael, Brussel·les, Bèlgica
1979         Sala Nonell, Barcelona
1981         Antològica 1971-1981, Sala Bearn, Palma
1982         Sala Nonell, Barcelona
1984         Galeries Bennàssar, Pollença, Mallorca
1987         Sala Alcolea, Madrid
1988         Sala Nonell, Barcelona

1989

No hay comentarios:

Publicar un comentario