Antoni Ribas Oliver (Palma, 17 de febrer de 1845 – 19 de gener de 1911)

Pintor. Neix a Palma el febrer de 1845. És fill de Bartomeu Ribas “Moreno” (1), mestre d’escola, natural de Montuïri, i de Joaquima Oliver. És batiat a la parròquia de Santa Eulàlia (Palma) el mateix dia del naixement. Estudia (1860-1867) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma, on és deixeble de Joan Mestre Bosc, Miquel Torres Sanxo i Guillem Torres. Són condeixebles seus Ricard Anckermann, Bartomeu Maura Montaner, Joan Bauzà Mas i el polifacètic mestre d’obres i arquitecte Bartomeu Ferrà Perelló. El 1864, abans d’acabar els estudis acadèmics, viatja a Madrid per estudiar els gran mestres. Allà fa còpies de diversos autors, per bé que sent predilecció per Velázquez.


Antoni Ribas Oliver, 1895 ca.

El 1872 es presenta a les oposicions per cobrir la plaça de professor de “paisatge i perspectiva” de l’Acadèmia de Belles Arts convocada per la Diputació Provincial. Guanya l’oposició als 27 anys i ocupa la plaça. El 1875 pren possessió com a acadèmic de número de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts. Poc després és elegit secretari general interí de l’Acadèmia amb la missió de substituir les absències del titular, Miquel Rigo. El 1876 participa en la fundació de la societat “Foment de la Pintura i l’Escultura” al costat dels seus dos promotors, Ricard Anckermann i Emili Pou. El 1878 visita l’Exposició Universal de París. Allà coneix l’obra de Meissonnier, que capta la seva atenció i el seu interès i de la que rep una poderosa influència. El 1878, als 33 anys, és nomenat cavaller de l’Ordre d’Isabel la Catòlica.

Amb motiu de la separació de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia, és nomenat (1892) secretari de l’esmentada escola. El 1897 presenta al concurs convocat per Cercle Mallorquí una proposta per a la secció de paisatge. Guanyen el premi d’adquisició Francesc Rosselló i ell. El 1907 es nomenat conservador del Museu Provincial de Pintura (1907-1911) (2). També a partir del 1907 i fins al 1911 ocupa vàries vegades el càrrec de director accidental de l’Escola de Belles Arts amb motiu de les absències del director Eliseu Meifrén.

La pintura d’Antoni Ribas es pot considerar dividida en quatre etapes, d’acord amb el que estableix Príam Villalonga (3) i accepta Josep M. Pardo (4).

1) Primera etapa. Temps de formació (1864-1870)

Ribas posa de manifest des de l’inici l’interés que sent pel paisatge. Essent estudiant de l’Acadèmia envia dos paisatges a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1864. Aquest mateix any data dues teles que fan part d’un conjunt de paisatges de taller, d’invenció o semi-invenció, elaborats d’acord amb les indicacions que Joan O’Neille publica en el seu “Tractat de paisatge” (1862). Són obres d’aquesta etapa vàries versions que fa de la vall d’en March (Pollença) i Grup d’arbres al costat d’un riuet (1865 ca.).

Llevades excepcions, la paleta amb què treballa aquests anys és limitada en colors i d’escasses tonalitats verdes, ocres, blanques i blaves. Sovint hi afegeix algunes petites figures humanes, que resol amb tocs vermells, blaus i blancs que les destaquen sobre el conjunt obscur de les teles. Es fan evidents les vinculacions estètiques amb l’escola de Barbizon i els seus seguidors. Constitueix un exemple emblemàtic de les limitacions de la paleta de colors la tela Interior de la Seu (1869 ca.).

Alhora realitza obres de caire religiós, com L’ascensió de la Beata Catalina Thomàs (1865) i Sant Primitiu, màrtir (1868 ca.). Juntament amb Ricard Anckermann s’interessa per la pintura escenogràfica. Els dos presenten conjuntament una proposta per a la decoració de l’òpera Faust, que és aprovada per la Junta de Beneficència. Amb motiu de la representació de l’òpera, el públic reclama la presència dels dos pintors a l’escenari per dedicar-los una ovació. Arran d’aquest fet són nomenats pintors escenogràfics del Teatre Príncep d’Astúries (avui Teatre Principal de Palma).

2) Segona etapa. S’imposa el realisme (1870-1878)

Sota la influència de Carlos de Haes, el pintor s’inclina cada vegada de manera més patent per l’estil realista. D’altra part, progressa en els aspectes tècnics i enriqueix la paleta de colors. L’atenció al paisatge ocupa el principal centre d’interès del pintor, si bé fa alguns treballs de pintura de gènere i d’història.

Per pintar els paisatges surt al camp a prendre notes i apunts. Acusa la influència de Carlos de Haes i de la seva grandiloqüència. Ho demostra en obres com El barranc de Biniaraix (1876 ca.), que tracta en diverses versions. Aquests anys es dedica a la pintura costumista, amb la que presta atenció als personatges del camp de Mallorca. En diverses ocasions pinta el pagès i la pagesa sols o acompanyats d’animals domèstics o estris de feina. De vegades els presenta en posició estàtica i de vegades ocupats en les feines pròpies (Pagesa filant, 1871 ca.). Són d’aquests temps les primeres marines, que suposen una novetat en els interessos de l’artista i constituiran a la llarga un dels factors d’impuls de la seva popularitat i del seu prestigi.


Antoni Ribas Oliver, "El barranc de Biniaraix", oli/tela, 1876 ca.

Sovint combina pintura de paisatge i pintura costumista, com és el cas de les escenes de pescadors, que treballa aquests anys amb bons resultats de públic i de vendes. Un exemple d’aquestes escenes ve donat per l’obra de Sa Nostra Pescadors arribant de la pesca (1875 ca.).


Antoni Ribas Oliver, "Pescadors arribant de la pesca", oli/tela, col·lecció Sa Nostra, 1875 ca.

Entre 1873 i 1874 pinta paisatges urbans, imatges parcials de la Seu i de la Llonja. També fa paisatges pomposos de muntanya (Paisatge de la Costa Nord, 1875 ca.) i accepta encàrrecs esporàdics de pintura d’història com és el cas de la tela no localitzada Madona Violant davant el cadàver del seu espòs Jaume III (1973). Fa alguns retrats de compromís (Retrat d’Elisabet Alzina Bennàssar, 1873 ca.).

3) Tercera etapa. Sota la influència de Marià Fortuny (1878-1890)

El pintor progressa tècnicament. El color adquireix major importància i assaja efectes de llum. A més de la pintura, fa incursions en l’aquarel·la, la litografia, el retrat i el dibuix. Els temes preferits són ara Porto Pi,  es Jonquet i el Terreno. A l’entorn de 1880 fa algunes marines de Cabrera.

La influència de Marià Fortuny porta el pintor a tractar temes caracteritzats per l’exotisme, personatges galants, escenes gitanes, composicions morunes, etc. Corresponen a aquest apartat les obres Gitanos d’es Jonquet (1885 ca.) i Figura de cassacó (1886 ca.).

4) Quarta etapa. El paisatgisme luminista (1890-1911)

El pintor en aquesta època domina amb soltesa i seguretat el realisme. No passa, però, del realisme a l’impressionisme. Enriqueix la paleta, fet que li facilita el domini del tractament de la llum i el porta a realitzar treballs d’un realisme luminista que el caracteritza aquests anys. Incrementa el nombre de marines, que reprodueixen imatges d’es Jonquet, el Terreno, el Molinar de Llevant, la costa de Deià, Cala Sant Vicenç, etc. En són exemples la tela del Parlament de les Illes Balears Es canyaret de la cala de Deià, també titulada Els còdols blancs de Cala Deià (1895 ca.) i la magnífica tela preparatòria de mida força més petita.

Antoni Ribas Oliver, "Els còdols blanc de Llucalcari", oli/tela,
col·lecció Parlament de les Illes Balears, 1895 ca.

Augmenta l’interés del pintor per la temàtica costumista, que es reflecteix en un augment dels treballs dedicats als pescadors i mariners. Reapareixen els temes de la Seu, sa Llonja, Bellver, el Terreno (Can Rubert, Son Catlaret, Punta del Terreno, les roques d’en Fideu ...), Porto Pi i els temes urbans (Plaça de la reina, 1895 ca.). Les obres mantenen la profunditat habitual o l’accentuen, mentre els punts de vista amb què el pintor mira les coses es fan amplis, oberts, diàfans i lluminosos, com s’esdevé en Jardí de Can Rubert (1901 ca.), també titulat Jardí de Natzaret (5), Vista de Porto Pi (1898 ca.), Palma des de les roques d’en Fideu (1898 ca.), La punta del Terreno (1901 ca.), etc.



Antoni Ribas Oliver, "Palma des de les roques d'en Fideu", oli/tela, 1898 ca.


Antoni Ribas Oliver, "Desembarcament a Santa Ponça", oli/tela, col·lecció Hotel Son Vida, 1902 ca.

Els darrers anys, quan la salut comença a mancar, els pinzells de l’artista guanyen en agosarament, milloren en habilitats i creen composicions joioses plenes de llum i de colors.

Casat amb Isabel Prats Pons, és pare de tres fills: Maria, Isabel i Antoni. Mor a Palma el gener de 1911, als 66 anys d’edat.

Introductor del paisatgisme a Mallorca, la seva contribució a la pintura de les illes ha estat rellevant i memorable. Hi ha obra seva al Parlament de les Illes Balears, Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca, Hotel Son Vida, Sa Nostra Caixa de Balears, Fundació Barceló, Banc de Crèdit Balear i a nombroses col·leccions privades. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Palma duu el seu nom. El 1928 Galeries Costa dedica al pintor una exposició antològica i edita un llibre a càrrec de Lluís Ripoll amb motiu de la inauguració de l’establiment. El 1991 el Centre de Cultura de Sa Nostra (Palma) li dedica una exposició retrospectiva que reuneix 67 obres i s’edita un llibre-catàleg a càrrec de diversos autors.

Premis

1866           Medalla d’or, Exposició d’objectes d’art, Acadèmia de Belles Arts de

                         Barcelona

1878           Primer premi, Exposició-concurs del Foment de la Pintura i l’Escultura

                         (“Marina”)
1880            Medalla de bonze, Exposició de Belles Arts d’Alger

                    (“Passeig a cavall”)

1881            Accèssit, Certamen de la Diputació de les Balears

1897                        Diploma d’honor, Exposició Balear, Sóller, Mallorca

1897                        Premi adquisició, Cercle Mallorquí, Tema: paisatge o marina amb

figures mallorquines (“Idil·li”)

1904                        Menció especial, Revista anglesa “The Studio” (“Ceres”)

1905                        Segon premi, Revista anglesa “The Studio” (“Capri”)

Bibliografia

Príam VILLALONGA, “El pintor Antonio Ribas y Oliver (1845-1911)”, Mayurqa, núm. 20, pàg. 345-392, Palma, 1981-1984.

Príam VILLALONGA, “Pintura a Sa Nostra”, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Palma, 1989.

Josep M. PARDO FALCÓN, “Ribas Oliver, Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 111-121, Promomallorca ed., Palma, 1996.

SA NOSTRA (ed.), “Antoni Ribas”, Llibre-catàleg de l’exposició antològica dedicada a Antoni Ribas en el Centre de Cultura “Sa Nostra”, textos de diversos autors, Palma, 1991.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Antonio Ribas Oliver (1845-1911)”, ‘Las Baleares y sus pintores (1836-1936)”, pàg. 59-61, Lluís Ripoll editor. Palma, 1981.

Lluís RIPOLL, “Antoni Ribas”, Galerías Costa ed., Palma, 1948.

Joan RIERA, “Antonio Ribas y la atmósfera de Palma”, Diario de Mallorca, 26-I-2011.

GEM, 14, 290-291

Notes

(1) “Moreno” és el malnom de la seva família i d’ell a la vila de Montuïri.

(2) Substitueix en el càrrec el seu amic i cunyat Ricard Anckermann que mor el 1907.

(3) Cf. Príam Villalonga, Mayurqa, núm. 20

(4) Cf. José M. Pardo, Sa Nostra-1991

(5) El títol original és “Jardí de Can Rubert”. La creació de la institució de Natzaret és posterior a la mort del pintor.