Pintor, comerciant d’antiguitats i professor
de pintura. Després de fer el batxillerat, es matricula a l’Institut de Belles Arts
de Xicago. Complementa la formació amb visites al Museu de Belles Arts
de Xicago, que ocupa art de l’edifici de l’Institut de Belles Arts. El 1926
ingressa al Museum School de Boston, però l’abandona per assistir a les classes
de Charles Hopkinson (Cambridge, 1869-1962) a l’Escola d’Arts i Oficis, de qui sempre
es declararà deixeble i seguidor. Alhora estudia els gran mestres i
s’interessa, sobretot, per Tizià i El Greco. Amb la seva germana Edith Gittes
passa algunes temporades de vacances escolars a la colònia d’art modern de
Woodstock (NY).
El 1929 obté una beca de 1.500 USD de l’Escola
d’Arts i Oficis de Boston per ampliar estudis a Europa. Visita els principals
museus de França, Itàlia i Londres. El 1930 realitza l’oli sobre tela que
titula Nu de dona negra (1930). A
París assisteix a les classes de les acadèmies Colarossi i Grande Chaumière, on
coincideix (1931) amb el pintor mallorquí Juli Ramis. Estudia, sobretot, la
figura humana i el nu. Visita Itàlia (Milà, Florència, Venècia, Roma, Nàpols
...) i s’interessa per Giotto, Boticelli i Tizià.
Archie Gittes, "Nu", oli/tela, 1933 ca., col·lecció particular
Després de fer notes, dibuixar esbossos i
pintar esporàdicament des de principi dels anys 20, el 1930 comença a pintar de
manera continuada. Ho fa intensament a Cagnes-sur-Mer (1), on
estudia la figura i l’obra de Renoir. A continuació visita Madrid i fa còpies
de Tizià al Museu del Prado. Després visita els museus de Londres, el Marroc i bona
part d’Espanya. És d’aquesta època l’obra Nu
en un sofà (1931 ca.), també titulat Nu
d’esquena. El 1932 arriba a Mallorca acompanyat de l’esposa, la compositora Cicely
Foster1932 pinta
a Mallorca les teles Sesta (Gènova) i Al·lota nua devora un canterano, ambdues
datades el 1932 ca., i altres obres notables. El 1934 pinta a Fes i a Marràqueix
(Marroc) convidat per Govern francès. Tot seguit pinta a Sevilla, Còrdova i
Toledo. L’esclat de la Guerra civil
el sorprèn a Deià. Com que no abandona l’illa, és considerat
sospitós d’espionatge. Aleshores li aconsellen que no treballi fora de casa
seva, fet pel qual durant un temps pinta paisatges des de les finestres de la
casa o treballa a l’interior amb natures mortes (2).
Pertanyen a aquesta època les obres Flors
i reflexos, Cactus a la finestra i Roses
i paisatge, la correcta datació de les quals se situa entre 1936 i 1937 (3).
El febrer de 1940 exposa per primera vegada a
Mallorca: ho fa a les Gelaries Costa. El 1941 presenta al I Saló de Primavera,
del Cercle de
Belles Arts , la tela Retrat de Cicely Foster, dues escultures i dos dibuixos i obté una menció honorífica
d’escultura. El 1941 fa al Cercle de Belles Arts una exposició individual. El
1942 en el II Saló de Primavera presenta un paisatge de Deià i una natura morta
que guanya la primera medalla. En el I Saló de Tardor obté (1942) primera
medalla de paisatge. Participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de
Barcelona amb dues teles (Oliveres i El tul
i el gerro) (4). En el II Saló
de Tardor guanya (1943) primera medalla de figura per El malalt (Autoretrat). Participa a l’Exposició Nacional de Belles
Arts de Barcelona de 1944 amb l’obra Paisatge
mallorquí (5). En el III Saló de
Tardor presenta (1944) un paisatge, una escultura i un dibuix amb el que guanya
la primera medalla de dibuix. En el III Saló de Flors obté (1945) segona
medalla per Roses místiques. En el IV
Saló de Tardor presenta (1945) Maria
Magdalena segle XX, retrat de la seva cunyada Joan Foster, esposa de Juli
Ramis. Entre 1945 i 1946
pinta paisatges a Menorca. El 1946 fa una exposició
individual al Cercle
de Belles Arts de Palma (gener) i una altra (abril) a les Galeries
Quint, on presenta retrats de Bússer, Miquel Àngel Colomar i altres, i una
altra al Cercle de Belles Arts
de Palma. El 1947 Miquel Àngel Colomar, escriptor i crític d’art, publica el
llibre Archie Gittes (Notas para una
biografia crítica). El novembre de 1947 el pintor fa part del jurat del VI
Saló de Tardor del Cercle
de Belles Arts de Palma.
El 1948 es trasllada als EUA amb Cicely i els
quatre fills, nats a Mallorca: Rubén (1934), Anthony (1936), Henry (1939) i
Billy (1944). El 17 de juny de 1948 ell i la família embarquen a Southampton (Regne
Unit) en el Queen Mary rumb a NY. S’estableix
a Boston, on exerceix de professor de pintura a l’Escola de Belles Arts de la ciutat. Un temps
després deixa l’ensenyament atenent un suggeriment lamentable de l’absurda Comissió
d’Activitats Antiamericanes. El 1952 guanya el segon premi del Primer Festival
d’Art de Boston amb l’obra Retrat de
Robert Graves. Posteriorment, de mica en mica deixa la pintura i es dedica
al comerç d’antiguitats, que li proporciona uns guanys confortables.
Torna a Mallorca el 1967, el 1987 i el 1989.
En la segona ocasió ho fa amb motiu de l’exposició antològica que la
Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear li dedica al Museu de Mallorca (6). El 1989 ho fa per rebre la medalla
d’or del Cercle de
Belles Arts , que li és lliurada en un acte solemne que té
lloc el dia primer de juny amb presència del batlle de Palma, Ramon Aguiló
Munar. Dos anys després, l’estiu de 1991, mor a Boston als 88 anys.
Pinta a la rodalies dels llocs on resideix:
Gènova, Palma, Deià, Valldemossa, etc. o les localitats que visita (Marràqueix,
Fes, Tànger, etc.). La temàtica que treballa inclou el paisatge, la figura
humana, el retrat i la natura morta. Fa ús de l’oli sobre tela i ocasionalment
sobre cartró, taula o tablex. En els dibuixos se serveix de la tinta, la
sanguina, el llapis, el carbó i el grafit sobre paper. El cromatisme de la seva
pintura excel·leix pels tons suaus, delicats i depurats. Les composicions són
austeres, els llums són atenuats i el dibuix descansa en línies ben definides,
acompanyades d’equilibrats jocs de clarobscur. Les obres contrasten amb les dels
modernistes de l’època i contenen alguns paral·lelismes amb les de Jaume
Mercant, Pere Sureda i altres. S’hi adverteixen influències de Tizià, Botticelli,
Matisse, etc. Les bases del seu treball són classicistes i realistes, però
admeten, entenen i accepten les aportacions de les avantguardes.
El pintor aconsegueix integrar-se en la
societat illenca. Es relaciona amb un grup prou ampli i diversificat de
persones i amb bons amics. En els cercles artístics és respectat per la
seriositat del seu comportament i la qualitat dels seus treballs. Fan part dels
seus grups de relació Pere Sureda Montaner, Miquel Àngel Colomar, Jaume
Mercant, William Edward Cook, Josep M. Costa Gispert, el seu deixeble
predilecte i col·laborador lleial Rafel Pons, Quinito Caldentey, Josep Mascaró
Pasarius, el seu deixeble Sebastià Busquets Servera “Bússer”, Ignasi Fortesa-Rei, Marià Rovira , Maria Lluïsa
Marquès, Juli Ramis, Ramon Nadal, Gabriel Alomar, Gaspar Sabater, etc. D’altra
part, la crítica sempre el tracta bé i li dedica elogis.
El 1942 publica a La
Última Hora l’article “Joan Miró o la lucha con los
monstruos”, en el que defensa el surrealisme i la figura de Joan Miró contra
l’ambient dominant de rebuig de les manifestacions de les avantguardes.
Deixa un llegat al Cercle de Belles Arts
de Palma perquè institueixi un premi per a joves en el marc del Saló de Tardor.
Suprimida la manifestació esmentada, el Cercle i la família Gittes converteixen
el premi en una beca per ampliació d’estudis a una ciutat europea de reconegut
prestigi cultural mitjançant la realització d’un projecte de pintura, escultura
o gravat. És destina a joves residents a les Balears de 18 a 30 anys. La beca d’estudis
artístics Archie Gittes de 2013 va estar dotada amb 5.000 euros i es va atorgar al projecte "El viatge de Beckford", presentat per Tomàs Pizà. Hi ha obra
seva al Museu de
Mallorca , a la col·lecció d’Art Serra , al Museu d’Art
Modern i Contemporani “Es Baluard”, a la col·lecció de Sa Nostra, al Cercle de Belles Arts
de Palma i a col·leccions privades i institucionals. Té una entrada a la GEM i
una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears.
Archie Gittes, "Portada del llibre de Miquel Àngel Colomar"
Notes
(1) És la localitat on viu els darrers anys de
vida i mor August Renoir.
(2) Cf. A. SASTRE-1996
(3) La datació convencional les situa en el
1945 ca.
(4) Cf. Catàleg de l’Exposició Nacional de
Belles Arts de Barcelona de 1942, pàg. 48 i 111, números 257 i 266.
(5) Cf. Catàleg Exposició Nacional de Belles
Arts de Barcelona de 1944, pàg. 41, número 162.
(6) Posa a disposició del Museu de Mallorca tota
la seva col·lecció de treballs fets a Mallorca (dibuixos, olis, natures
mortes...) i les teles rebudes com a obsequi dels pintors residents a l’illa
abans de la marxa al EUA. Una part de la col·lecció d’obres pròpies va ser
venuda a través de la
Galeria Maneu per a la constitució d’un fons destinat a la
dotació d’un premi per a joves pintors en el marc del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts
(1987).
Bibliografia
Archie GITTES, “Joan Miró o la lucha con los
monstruos”, La Última Hora ,
21-I-1942.
Archie GITTES, “Un recuerdo a Mallorca desde
Chicago”, La Última Hora ,
14-I-1949.
Josep M. PARDO, “Gittes, Archie”, ‘La Pintura
i l’Escultura a les Balears’, t. 2, pàg. 262-266, Palma, 1996.
CATÀLEG-2000, “Archie Gittes 1903-1991” , Casal Solleric ,
març-abril de 2000, Ajuntament de Palma, Palma 2000.
Gudi MORAGUES, “Archie Gittes (1903-1991),
‘Catàleg-2000’ .
CATÀLEG 1987, “Archie Gittes, exposició
antològica”, maig-juny 1987, Museu de Mallorca , Conselleria d’Educació i Cultura
del Govern Balear ,
Palma, 1987
Catalina CANTARELLAS, “Archie Gittes, la
fidelidad al realismo pictòrico”, ‘Catàleg-1987’ .
Damià FERRÀ-PONÇ, “Archie Gittes a Mallorca”,
‘Catàleg-1987’ .
Joana M. PALOU SAMPOL, “Notes a una
exposició”, ‘Catàleg-1987’ .
Miquel Àngel COLOMAR, “Archie Gittes”, Editorial
Moll, Palma, 1947.
Pere FERRER GIBERT, “Archie Gittes”, ‘Galeria
de autorretratos’, Ediciones Vic, Palma, 1945
Antònia SASTRE, “Archie Gittes i Mallorca”, Última
Hora , pàg. 44, 25-VII-1996.
GEM, 6, 271.
Exposicions
1930
Saló de Tardor, Paris
1932
“Exposició d’artistes americans de Paris”, Galerie la Renaissance
1940
Galeries Costa, Palma (exposició individual)
1941
I Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts , Palma
1941
Cercle de Belles Arts ,
Palma, abril (exposició individual)
1941
Cercle de
Belles Arts , Palma, desembre (exposició individual)
1942
I Exposició-subhasta a benefici del Cercle de Belles Arts ,
febrer
1942
II Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts , Palma
1942
Cercle de Belles Arts ,
Palma, novembre (exposició individual)
1942
Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona
1942
I Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts , Palma
1943
II Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts , Palma
1944
Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona
1944
IV Saló d’Art, Societat Cultural i Artística Ebusus, Eivissa
1944
II Exposició-subhasta a benefici del Cercle de Belles Arts ,
juny
1944
III Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts , Palma
1945
III Saló de Flors, Cercle de Belles Arts , Palma
1945
Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (exposició individual)
1945
IV Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts , Palma
1946
Cercle de
Belles Arts , Palma, gener (exposició individual)
1946
Galeries Quint, Palma, abril (exposició individual)
1948
Exposició retrospectiva (1920-1940), Wessell Library
of Tufts University, EUA (exposició individual).
1952
Primer Festival d’Art de Boston
1987
“Exposició antològica”, Museu de Mallorca ,
Palma (exposició individual)
No hay comentarios:
Publicar un comentario