El 1911 és a París com a deixeble de
l’acadèmia d’Hermenegild Anglada Camarassa, que esdevindrà el seu mestre. El 1912 pinta a Segovia i
el 1913 per consell d’Angada viatja a Mallorca per primera vegada. En el Puig
de Maria (Pollença) espera l’arribada d’Anglada, Gregorio López Naguil, Roberto
Montenegro i altres seguidors d’Anglada. Després de la trobada amb els companys
i amb el mestre, viatja a Itàlia. El 1914 abandona París a causa de l’esclat de
la Primera Guerra
Mundial. S’estableix a Pollença amb el propòsit de treballar
i progressar en l’ofici de pintor. El 1916 viatja fugaçment a Paris, però de
seguida torna a Mallorca.
La trajectòria professional del pintor es pot
considerar dividida en vàries etapes. El propi artista manifesta (La Nación. 1956) que la seva obra
presenta quatre períodes: decoratiu, impressionista, el de la reacció cezanniana
i el d’equilibri. Catalina Cantarellas estableix tres etapes (simbolista, de
superació del modernisme fins als límits del noucentisme i de repetició
temàtica i tècnica). La
Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura en un article
sense signatura, atribuïble a l’equip de redacció estableix cinc etapes
(inicial, simbolista, reacció contra el modernisme, expressionista-fauvista i
de reinterpretació temàtica). Proposem una divisió similar a la de
l’Enciclopèdia, per bé que dividim la darrera etapa en dos períodes diferents en
atenció a la presència de factors diferencials importants.
La divisió en etapes o períodes s’ha
d’entendre en sentit aproximatiu. L’artista no s’ajusta de manera absoluta a la
periodificació proposada. Els límits de cada període s’han d’entendre de manera
flexible. D’altra part, el pintor fa obres en un moment determinat que
s’ajusten millor a les característiques d’una etapa anterior o posterior.
1) Etapa
inicial o de formació (1911-1914)
El que anomenem etapa inicial abasta des dels
anys d’aprenentatge a Paris fins a l’esclat de la Primera Guerra
Mundial. Els treballs del pintor mostren la influència del
decorativisme d’Anglada, el seu mestre, a qui segueix en l’interés pel color,
en l’ús de recursos tècnics i estilístics similars i en la temàtica predominant
de Pollença. Aquesta etapa coincideix bàsicament amb les referències que fa el
propi artista al període decoratiu, sense que mai concretés els corresponents
límits temporals.
El pintor visita (1913) Mallorca per primera vegada. El
1914 es refugia en el Port de Pollença (1914), on espera disposar de la
tranquil·litat necessària per pintar i treballar com desitja. El seu pas per Segovia
(1912) deixa alguns paisatges de cromatisme intensament terrós i de pinzellada
empastada i solta, com és el cas de la taula Paisatge de Segovia (1912).
2) Segona
etapa: període simbolista (1914-1922)
El pintor realitza obres importants, de mides
generoses, enquadraments efectistes i dibuix complex, per bé que sempre resolt
amb gran habilitat. Reflecteixen la influència del decorativisme angladià i
responen a una visió simbolista d’un Mallorca despoblada, rocosa, de formes
fantasioses i de colors irreals. Representen un paradís de pau, serenitat i
inesperats goigs visuals. Reiteren la presència d’una mar encalmada i blava, que
besa les roques i acarona el litoral, tot transmetent sentiments de seguretat i
pau. Són obres destacades d’aquesta etapa La
Caleta (1916) (1), Mallorca (1916), Picacho (1916 ca.) i Serenitat
(1919).
Segur de la seva condició de pintor, envia
(1915) tres paisatges mallorquins a la Secessione de Roma i viatja (1916) a
l’Argentina amb més de cinquanta teles i dibuixos. Exposa a Buenos Aires i
Montevideo. De retorn continua treballant en la línia simbolista, per bé que
amb avanços que aporten formes més suaus, perfils menys rotunds i pinzellades
més lliures. Correspon a aquesta etapa la tela La ferida de la muntanya (1919) (2), que
és premiada a l’Exposició Regional d’Art (1920). El 1920 fa una exposició
individual al saló àrab de la Veda que obté crítiques molt favorables i
mobilitza un nombre elevat de visitants. Tot plegat suposa per al pintor la
consagració com a pintor de primer ordre i d'anomenada a Mallorca.
Tito Cittadini, "La Caleta", oli/tela, 1916 |
El pintor s’allunya de les visions simbolistes del paisatge, que ara contempla sota una llum intensa. Fa ús de solucions luministes, impressionistes i realistes que
assaja amb gust. En el paisatge apareix la figura humana, absent en l’etapa
simbolista, en posició estàtica o en repòs, amb funcions d’acompanyament o complement. El cromatisme és lluminós i es presenta ben contrastat. La pinzellada
és empastada, més curta i més treballada que abans. Les teles dedicades a la
representació de muntanyes pollencines s’acosten a les solucions noucentistes,
que toca en diverses ocasions, si bé mai no s’hi adhereix amb convicció i
fermesa.
L’acostament de Cittadini al noucentisme mai no supera els límits de l’assaig i la prova.
Són obres rellevants d’aquest anys les teles Repòs (1924), L’arc de Sant Martí (“El recodo”) (1926) (3), Muntanya de Bóquer
(1925) (4), Paisatge (1925 ca.) i Març a
l’Horta (1924 ca.), amb la que guanya una tercera medalla a l’Exposició
Nacional de Belles Arts de Madrid (1924).
Exposa a diverses localitats dels EUA amb el
suport de les relacions d’Anglada amb el Carnegie Institut. Participa en
exposicions col·lectives a Pittsburg, Filadèlfia, NY, etc. També participa a
l’Argentina en exposicions col·lectives de pintors argentins.
4) Quarta
etapa: la descoberta de Cézanne (1927-1938)
La descoberta de Cézanne (1839-1906) el 1926,
produeix en l’esperit del pintor un
impacte fort i durador que el porta a introduir canvis i innovacions
estilístiques, patents sobretot en l’adopció de característiques
expressionistes i més tard fauvistes. Les formes es distorsionen, s’intensifica
el cromatisme i els colors guanyen en contrastos. La figura humana és present,
per bé que amb funcions anecdòtiques.
Els canvis es posen de manifest amb
l’exposició a les Galeries Costa de 1932. Les teles que s’hi mostren
reflecteixen ressonàncies expressionistes i fauvistes. Són d’aquest període les
teles Festeig interromput (1927), El Puig (Nocturn) (1927 ca.), Pollença
(1928 ca.) El port de Palma (1932) (5), Paisatge amb figures
(1932) i altres.
El canvi d’estil no proporciona a l’artista
l’èxit de vendes i de crítica que esperava, fet que el sorprèn i el contraria.
El 1933 torna a exposar a Palma (Galeries Costa) i a Barcelona (Sala Parés)
treballs que mantenen la línia pròpia de l’etapa. L’aixecament militar de
juliol de 1936 i la Guerra civil li aconsellen deixar l’illa. Aprofita
l’avinentesa per visitar l’Argentina i , després, s’estableix temporalment a
Itàlia, on exposa a Trieste i dues vegades a Milà. A final de 1938 torna a
Mallorca.
5) Cinquena
etapa: una esplèndida maduresa (1939-1951)
Acabada la guerra, el pintor reprèn amb ànims
renovats l’activitat expositiva. Fa exposicions a Palma (Galeries Costa , Cercle de Belles Arts ,
etc.), a Barcelona i Madrid i a l’Argentina. El 1945 pinta a Girona en
busca de temes nous i de nova inspiració. El 1947 viatja a Buenos Aires per
veure els vells coneguts i els familiars i per exposar. Torna a l’Argentina el
1951 per restar-hi gairebé un any.
Treballa fent us dels coneixements que ha
adquirit al llarg de la seva carrera professional. Coneix prou bé els secrets
tècnics, les modalitats estilístiques i les seves possibilitats, els efectes de
la llum, la importància del clarobscur, etc. Se serveix del repertori de
solucions apreses o investigades en les etapes anteriors per pintar a plaer amb
l’atenció posada en l’obra ben feta. La presència humana es multiplica i les
figures sovint saturen el paisatge o l’escenari d’interior. D’altra part,
accentua la volumetria de les edificacions i llur caràcter monumental.
No introdueix novetats, ni grans canvis, però
el treball que fa reflecteix més maduresa, equilibri i serenitat que mai. Els
resultats són notables com ho demostren les teles Alcúdia (1946 ca.), Taverna
(1949) (6), Carrer de Pollença (1950 ca.) (7),
etc.
Tito Cittadini, "Taverna", oli/tela, 1949
6) Darrera
etapa: temps d’homenatges (1952-1960)
Trona a Mallorca el febrer de 1952 amb 65
anys. A partir d’aleshores el ritme de feina s’alenteix, per bé que no deixa de
treballar i d’exposar. Es multipliquen els homenatges. El Cercle de Belles Arts
li concedeix la medalla de l’entitat (1956) i amb la col·laboració de
l’Associació de la Premsa i del Foment del Turisme li dedica una exposició
antològica (1913-1956) en els seus salons. Es publica el llibre de Miquel Àngel
Colomar (1956). L’Ajuntament de Palma li concedeix la medalla de plata de
l’entitat. El Cercle
de Belles Arts li organitza un nou homenatge.
Mentrestant, la paleta del pintor s’omple de
grisos i s’entristeix sense perdre brillantor i lluminositat. Les mides de les
obres es fan petites amb predomini de notes plenes de frescor i espontaneïtat.
Atén encàrrecs de retrats, que resol amb facilitat i rapidesa. El temps passa irremediablement.
No deixa de pintar. Són obres notables d’aquesta etapa s’Era (1953), Font de
Pollença (1953) (8), Marina (1955) (9), Marina dedicada a Josep Coll Bardolet
(1956), Grup al camp (1957), etc.
Tito Cittadini, Autoretrat, oli/tela, 1955 ca.
És vicecònsol de l’Argentina a Mallorca
(1926-1951). Es casa amb Magdalena Caissac i, després d’enviduar, es casa en
segones núpcies amb Consol Pascó Besora, que el sobreviu. No té descendència. Té
una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mai no deixa de treballar. La parca
el sorprèn amb una tela a mig fer. Mor el 12 de juliol de 1960, als 73 o 74
anys.
Hi ha obra seva al Consell Insular de Mallorca ,
Ajuntament de Palma, Ajuntament de Sa Pobla, Cercle de Belles Arts
de Palma, Museu Municipal
de Pollença, Caixa de
Balears Sa Nostra, Foment del Turisme de
Mallorca, Banc
de Crèdit Balear, Fundació
Barceló, Museu de la ciutat de Buenos Aires, Museu de la Plata, Museu Duncan
Phillips Memorial Gallery (Pittsburg, EUA) i a nombroses col·leccions privades.
Després del seu traspàs, li dediquen diverses
exposicions d’homenatge, que se relacionen més avall. El 1965 l’Ajuntament de Pollença
el nomena fill adoptiu i li dedica un carrer de la vila. El 1967 l’Ajuntament
de Palma li dedica un carrer a la zona de Cala Major (Palma). Les exposicions
de pintors reconeguts i nombroses exposicions commemoratives inclouen alguna
obra de l’artista, el record del qual es manté viu en la memòria col·lectiva. Del 7 al 26 de febrer de 2012, l'Ajuntament de Valldemossa li dedica una exposició retrospectiva de 25 obres a la seu de la Fundació Cultural Coll Bardolet.
Bibliografia
Francisca LLADÓ, "Pintores argentinos en Mallorca (1900-1939)", Lleonard Muntaner ed., Palma, 2006
Francisca LLADÓ, "Pintores argentinos en Mallorca (1900-1939)", Lleonard Muntaner ed., Palma, 2006
Joan ESTELRICH i Valentí PUIG, “Tito
Cittadini”, Biblioteca Maneu, núm. 2, Palma, 1987.
Gudi MORAGUES, “La imatge del desig”,
exposició a ses Voltes, març-abril de 1997, Ajuntament de Palma, pàg. 32 i
42-43, Palma, 1997.
Gudi MORAGUES, “Tito Cittadini”, ‘Pintaren
Pollença’, Ajuntament
de Pollença i Federació Balear de Caixes d’Estalvis (Colonya i Sa
Nostra), catàleg de l’exposició (L. Cerdà, H. Anglada, T. Cittadini i D.
Bennàssar) que es fa a la capella de Sant Domingo (Pollença) amb motiu de la
Reunió a Formentor dels Caps d’Estat i de Govern de la UE. Palma , 1995.
Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca
(1830-1970)”, pàg. 38-39, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.
CATÀLEG-1983, “Exposició antològica de Tito
Cittadini, març-abril de 1983, Museu de Mallorca , Ajuntament de Palma, Palma, 1983.
Miquel BOTA TOTXO, “Tito Cittadini, l’home,
l’amic”, ‘Catàleg-1983, pàg. 31-33.
Guillem FRONTERA, “Una exposición antológica
de Tito Cittadini”, Quadern de Cultura, pàg. 2, El País, 10-IV-1983.
Rafel PERELLÓ PARADELO, "Tito Cittadini Podestà", 'Pintores extranjeros en Mallorca', pàg. 11-26, R. Perelló editor, Palma, 1979.
Miquel Àngel COLOMAR, “Tito Cittadini; apuntes
para una interpretación crítica de su obra pictórica”, Atlante ed., Palma,
1956.
Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Exposición homenaje al pintor tito Cittadini. Presentación", Galeria Danus, novembre de 1956, Palma, 1956
Pedro FERRER GIBERT, “”Tito Cittadini”,
‘Galeria de autorretratos’, Ediciones Vic, Palma, 1945.
Gabriel ALOMAR, “Presentación de la Exposición Cittadini ”,
2-15 de abril de 1927, Sala de exposiciones del Museo de Arte Moderno, Madrid.
Joan ALOMAR, “La exposición Cittadini ”,
El Día, 13-III-1927.
Josep TOUS i MAROTO, “Exposición Cittadini”, La Almudaina, 13-III-1941, pàg. 1.
Tito CITTADINI, “”Pretextos y aforismos”, Cercle de Belles Arts ,
Palma, 1982.
Tito CITTADINI, “Vademécum del aspirante a
pintor”, Palma, 1965.
Tito CITTADINI, “De cómo vine a parar a
Mallorca”, Revista del Cercle
de Belles Arts de Palma, gener-desembre de 1950, núm. 50,
pàg.40-45.
Notas
(1) Tela documentada a “Pintors americans...”,
pàg. 41 i a “La Pintura..·, pàg. 28.
(2) Col·lecció de l’Ajuntament de Palma.
Actualment la tela està dipositada al Museu “Es Baluard”.
(3) Vegeu “La Pintura...”m pàg. 32.
4) Vegeu “Exposició antològica ...”, pàg. 81,
imatge 74.
(5) També titulat de vegades “El moll de
Ciutat”, fa part de la col·lecció del Consell Insular de Mallorca. Vegeu “La
Pintura...”, pàg. 35 i “Exposició antològica...”, pàg. 47
(6) Vegeu “La Pintura...”, pàg. 38
(7) Col·lecció de Sa Nostra Caixa de Balears.
Vegeu “La Pintura...”, pàg. 39.
(8) Col·lecció del Museu Municipal de
Pollença.
(9) Col·lecció del Foment de Turisme de
Mallorca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario