Bartomeu Maura Montaner (Palma, Mallorca, 8 d’octubre de 1844 – Madrid, 18 de novembre de 1926)

Gravador i pintor. Fill de Bartomeu Maura Gelabert, industrial de l'adoberia de pell, i de Margalida Montaner Llampaies, és descendent per línia materna del pintor i gravador Joan Montaner Cladera (1744-1802) i germà de l’estadista Antoni Maura Montaner (1853-1925).

A partir de 1861 estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma amb el professor Francesc Parietti Rigo (1814-1900 ca.). El 1868 es trasllada a Madrid per completar la formació a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat del la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on és deixeble de Federico Madrazo i de Carlos Ribera.

Còpia atribuïda a Bartomeu Maura, La rendició de Breda (Velázquez), oli/tela

Com a pintor, el 1866 fa el retrat de Ramon Sureda Santacilia per a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma. D’altra part, amb motiu del tercer centenari del naixement de Velázquez aporta (juny de 1899) a l’exposició commemorativa que organitza a Palma el Foment de la Pintura i l’Escultura, un conjunt de gravats i dues còpies a l’oli de Velázquez, una de La rendició de Breda (Les llances) i l’altra de Els bevedors. Es conserven algunes natures mortes de l'època de joventut.

A Madrid es relaciona amb Marià Fortuny, que el prega perquè realitzi un gravat perquè el vegi Carlos de Haes. Entre 1872 i 1893 és administrador de la Calcografía Nacional. El 1893 obté per oposició el càrrec de director artístic de la Fàbrica de Moneda i Timbre. El 1899 és nomenat gravador cap del Banc d’Espanya. El 1899 ingressa com a acadèmic numerari a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (abril 1899).

Com a gravador mostra una preferència creixent per la tècnica de l’aiguafort, que fa servir com a mètode de reproducció i com a mitjà de creació. Fa reproduccions de quadres dels grans mestres del Segle d’Or i  altres autors com Rosales, Ticià, Ribera, Mengs, Pradilla, etc. Destaca com a retratista de personatges del seu temps (Retrat de Joan Maura Gelabert, 1887) i com a il·lustrador de llibres d’art, religiosos, de viatges, etc. Dissenya bitllets del Banc d’Espanya, segells de Correus, medalles, diplomes, etc. La seva obra excel·leix per la pulcritud, precisió, perfecció tècnica, tractament artístic i realisme.

Bartomeu Maura Montaner, Retrat d'Antonio Cànovas del Castillo

El 1876 obté una primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts per un gravat de “Las lanzas” i una medalla de l’Exposició Universal de Filadèlfia (EUA). El 1901 obté medalla d’or a l’Exposició Nacional de Belles Arts. Nomenat cavaller de la Reial Ordre de Carles III (1877), comanador d’Isabel la Catòlica (1883) i comanador de l’Ordre d’Alfons XII (1902), mor a Madrid, a la seva casa del carrer Velázquez, el 1926 als 82 anys.

La seva obra gràfica es conserva majoritàriament a la Calcografia Nacional, a la Biblioteca Nacional, a la Biblioteca de la Universitat de Navarra, etc., i a algunes col·leccions privades. Les obres de pintura, sobretot les còpies que féu de teles de Velázquez i d’altres grans mestres, reten actualment com a anònimes, per bé que n’hi ha d’atribuïdes pendents de validar (Las lanzas, Las hilanderas, La fragua de Vulcano, Los borrachos, etc.)

El 1928 va ser proclamat fill il·lustre de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom. L’actriu Carmen Maura (Carmen García Maura) és besnéta seva.

Bibliografia

Margalida TUR, “Maura Montaner, Bartomeu”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 114-116, Palma, 1996.

María Dolores ARROYO, “Bartomeu Maura i Montaner (Vida i obra)”, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Barcelona, 1990.

Lluís RRIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Bartolomé Maura Montaner”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 58, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.