Pintor i dibuixant. Fill de Bartomeu Maura Gelabert, industrial de
l’adoberia de pell, i de Margalida Montaner Llampaies, és el novè de deu germans.
Estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma, el 1876 es trasllada a Madrid per
ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando, on és deixeble de
Federico Madrazo, el taller
del que visita amb freqüència. Amplia estudis a l’Acadèmia Espanyola de Roma el
1878 amb una beca de la
Diputació Provincial de les Balears. Entre 1884 i 1886 torna
a estudiar a Roma amb una beca de l’Estat, que guanya per oposició. Hi coincideix
amb els mallorquins Cristòfor Pisà i Llorenç Cerdà.
Participa a les Exposicions Nacionals de
Belles Arts de Madrid de 1876, 1881, 1890, 1892, 1895, 1899 i 1901. A les de 1890 i 1892
obté medalla de segona classe i a les de 1895, 1899 i 1901 rep mencions
honorífiques. Per oposició guanya (1900) la càtedra de
dibuix de l’Institut de San Isidro (Madrid), que trasllada (1907) a l’Institut
del Cardenal Cisneros (Madrid).
Pinta composicions de figura de temàtica
bíblica, històrica, religiosa i costumista i retrats d’acord amb un estil
academicista i neoclassicista amb influències de Joan Bauzà , de qui era amic.
Pinta paisatges, paisatges urbans, jardins i marines sota la influència successiva
de Carlos de Haes, Darío de Regoyos, Santiago Rusiñol i Antoni Fuster. Amb la
barca d’Antoni Fuster
surt sovint pel port de Palma a pintar. En algunes ocasions els dos pinten el
mateix motiu amb resultats semblants. Treballa l’oli sobre tela i sobre taula,
l’aiguafort, el dibuix al carbó, la tinta, el llapis i amb tècnica mixta i
l’aquarel·la.
Són obres seves els retrats a l’oli d’Antoni
Maura (1894), del pintor Joan
Bauzà (agost de 1899), de Germán
Gamazo Calvo, de Cristóbal Martínez de Herrera, etc. Fa el paisatge urbà La Glorieta, les teles Les dues germanes (1890) (Fundació Barceló ), Al·lota en un jardí, La
casta Susanna (1885), Agar
i Ismael (1885), Sin labor (Ministeri de Treball), etc. Pinta jardins a la manera de Rusiñol: El parc del Retiro. Madrid (1930). Tracta temes de la costa de Mallorca (Costa de Mallorca, aiguafort), natures
mortes, flors, notes costumistes i paisatges de Mallorca, Madrid i País Basc.
Una de les seves obres més destacades és la titulada Como acaban,
pintada a Madrid sobre bastidor de 111,5 x 200 cm .
Exposa individualment al Saló del Museu d’Art
Modern (1927), al Cercle
de Belles Arts de Madrid i a Mallorca, on mostra paisatges de
Mallorca i del País Basc. Casat amb Joana Salas Sureda, és pare de 9
fills (Manel, Margalida, Francesc, Catalina, Joan Antoni, Carme, Teresa, Susanna
i Ferran). Hi ha obra seva al Museu del Prado (actualment al Ministeri de Treball),
Museu Municipal
de Santander, Museu de la Rioja, Museu Municipal de Màlaga, Museu Municipal de Santa
Cruz de Tenerife, Consell Insular de Mallorca , Fundació Barceló ,
col·lecció Salas (Mallorca), Hotel Son Vida (Palma) i altres col·leccions
institucionals i privades. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears.
Bibliografia
Margalida TUR, “Francesc Maura Montaner”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 115-117, Pomomallorca ed., Palma, 1996.
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ , “Francisco
Maura Montaner”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 66-67, L . Ripoll editor, Palma,
1981.
MUSEU NACIONAL DEL PRADO, Biblioteca en línia
(on line), Francisco Maura Montaner.
GEM, 10, 365.
 |
| Francesc Maura Montaner, Retrat |
No hay comentarios:
Publicar un comentario