Salvador Mayol (Barcelona, 1775 – 1834)

Pintor i professor de pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de Llotja). Rep una formació que combina la tradició barroca amb elements del neoclassicisme que s’obre pas gradualment. Li interessa sobretot l’obra de Josep Bernat Flaugier, pintor francès establert a Barcelona, de conviccions neoclàssiques, professor de Llotja, i que els anys de l’ocupació napoleònica de Barcelona (1809-1813) és director de l’Escola de Llotja.

A causa de l’ocupació, el pintor abandona Barcelona amb 33 anys. Es refugia a Mallorca, al costat d’altres artistes catalans com l’Adrià (Adrià Ferran). A l’illa pinta, ven, atén alguns encàrrecs i sobreviu. Manté relacions d’amistat i, possiblement, de col·laboració amb pintors locals com Guillem Torres Rubert (1755-1829) i Guillen Ferrer Puig (1759-1833). A Mallorca realitza, entre d’altres, els olis Dona amb mantellina que es contempla al mirall, Berenada al camp i Escena de ball, que es conserven al Museu del Monestir de Lluc i procedeixen de l’antiga col·lecció d’Antoni Mulet. A aquestes tres obres s’ha d’afegir una quarta titulada Escena de ball a l’interior d’un hostal, procedent de la col·lecció de les Galeries Costa i que durant uns anys va estar exposada al Museu de Valldemossa. Les quatre obres citades comparteixen personatges similars, presència de noies vestides a la mallorquina, joves amb calçons a l’ample (o amb bufes), propis dels homes de la pagesia de l’illa, abundància de blancs per ressaltar les figures protagonistes, riquesa de detalls, badocs que contemplen l’escena i gran varietat de tipus populars i de reaccions personals (admiració, disgust, perplexitat, enveja, presumpció, sorpresa, etc.).

Salvador Mayol, Un cafè al Carnaval, oli/tela

Les quatre teles reflecteixen moviment, espontaneïtat i atmosferes de música, festa, bulla i ball. El dibuix és ferm, segur, senzill i destil·la gràcia, encant i bon humor. Les figures protagonistes es presenten allargades per donar-los esveltesa i importància. Les composicions contenen elements irònics i humorístics. En un cas el ball està protagonitzat per dues gracioses jovenetes d’uns 10 anys, més decidides i desimboltes que les més grans; en un altra un jove agosarat dificulta el ball de les noies per demanar a una d’elles que l’accepti com a parella; en una altra escena el ball i la festa dels joves a l’interior d’un hostal contrasta amb la processó penitencial que té lloc a l’exterior i, finalment, en una altra cas una joveneta devora amb la mirada les polseres d’or i brillants de la noia que es contempla en el mirall.

A Barcelona es conserva un dibuix a ploma, prou atrotinat, que representa l’execució d’un espia francès el 27 de desembre de 1808, fet que indicaria que el pintor no marxà de Barcelona fins al 1809. A més hi ha les teles Festa de Carnaval i Un cafè al Carnaval a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona. Són seves les teles A cal capeller i A cal sastre. Resten per analitzar i expertitzar dues teles de sants que es conserven a l’església de Sant Nicolau (Palma) i una a la de Sant Jaume (Palma). Amb cert fonament s’atribueixen al pintor, segons M. Carbonell, els retrats a l’oli damunt tela de les germanes Ignàsia i Joanaina Penya Pujol (Palma).

De retorn a Barcelona, Mayol cultiva la pintura de gènere (històric, religiós i bíblic), el retrat i el dibuix. Hi ha obra seva al Museu de Lluc (Mallorca), Museu d’Art Modern de Barcelona, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), Museu Goya de Castres (França), Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i a col·leccions privades. A partir de 1824 ocupa el càrrec de professor de pintura a l’oli a l’Escola de Llotja. El 1826 participa a l’Exposició de Llotja amb dues teles, Jesús és baixat de la creu i Ball de boleres. El 1929 és nomenat acadèmic supernumerari de l’Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. El 1934, amb 59 anys, mor víctima de l’epidèmia de còlera que es declara a Barcelona.

Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Salvador Mayol”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 19, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Marià CARBONELL, “Mayol, Salvador”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 120-122, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Antoni MULET, “El traje en Mallorca”, Palma, 1955.

Salvador Mayol, Autoretrat, MNAC