Metge, acadèmic, voluntari i directiu de Creu Roja.
Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1894) i s’especialitza en ginecologia i obstetrícia. El 1909 obre al carrer Samaritana un dispensari benèfic per atendre malalts sense recursos i el 1912 passa a prestar serveis al consultori de Creu Roja a Palma. El 1915 la comissió provincial el felicita per la rellevància dels seus serveis. El 1919 és guardonat amb la medalla de plata de la institució. Fa part (1920-1924) com a vicepresident tercer de la comissió provincial durant el mandat del president Damià Serra Sanjuan. En cessar en el càrrec, continua prestant serveis en el consultori de La Rambla. Fa part del quadre mèdic de Creu Roja del 1930.
És president (1915-1916) del col·legi de metges de les Balears. El 1919 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Té el domicili i la consulta particular al carrer Danús, núm. 2, de Palma. El 1928 dirigeix una una clínica privada pròpia ubicada a l’esplanada de Santa Catalina (“Anuaruio Balear 1928”, pàg. 149). Publica diversos assatjos sobre temes mèdics, com “Lucha contra la tuberculosis” (1909), i temes culturals (“El deber de la cultura”, 1910),. Col•labora habitualment a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.
domingo, 30 de octubre de 2011
Maria Antònia Villalonga Coll (Palma 1914 c. - 15 d'agost de 1994)
Propietària, rendista, infermera titulada, voluntària i directiva de Creu Roja. Filla de Gabriel Villalonga Olivar i Maria del Carme Elionor Coll Fuster, té un germà, Josep, advocat, casat (1939) amb Concepció Crespo Descatlar, que mor jove, i dues germanes: Carme, que mor el 1938 a sa Vileta (Palma) als 18 anys, i Elionor “Noreta”, que ingressa a la congregació de les Adoratius.
Fa els dos cursos d’infermera auxiliar de Creu Roja amb qualificacions excel•lents i es titula el 1938. Li correspon el braçal núm. 279. El març de 1938 passa a prestar serveis a l’hospital militar. El 28 de maig de 1938 és nomenada cap d’infermeres de Creu Roja. Treballa a l’hospital militar fins al juny de 1939 i l’octubre de 1939 s’hi reincorpora. És professora auxiliar de l’escola d’infermeres voluntàries de Creu Roja.
Fa part de la junta directiva de l’hospital constituïda el 1953 i del comitè provincial des de final dels anys 40. El 1969 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial en substitució d’Ana Bucher Bodmer, quan trasllada el domicili a Bilbao (País Basc). Ocupa la presidència d’honor fins que se suprimeix el 1984, tot donant suport al president provincial. Resta al comitè com a vocal fins que acaba el mandat del president Fernando Villalonga Truyols (22-XI-1986). Per herència del seu pare obté la propietat de Son Grua, la finca dels Villalonga-Aguirre a Pollença.
Fa els dos cursos d’infermera auxiliar de Creu Roja amb qualificacions excel•lents i es titula el 1938. Li correspon el braçal núm. 279. El març de 1938 passa a prestar serveis a l’hospital militar. El 28 de maig de 1938 és nomenada cap d’infermeres de Creu Roja. Treballa a l’hospital militar fins al juny de 1939 i l’octubre de 1939 s’hi reincorpora. És professora auxiliar de l’escola d’infermeres voluntàries de Creu Roja.
Fa part de la junta directiva de l’hospital constituïda el 1953 i del comitè provincial des de final dels anys 40. El 1969 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial en substitució d’Ana Bucher Bodmer, quan trasllada el domicili a Bilbao (País Basc). Ocupa la presidència d’honor fins que se suprimeix el 1984, tot donant suport al president provincial. Resta al comitè com a vocal fins que acaba el mandat del president Fernando Villalonga Truyols (22-XI-1986). Per herència del seu pare obté la propietat de Son Grua, la finca dels Villalonga-Aguirre a Pollença.
Maria Antònia Villalonga Safortesa (Palma 1860 c. - 4 de gener de 1947)
Mare de família, sòcia i voluntària de Creu Roja. Filla de Marià Villalonga Togores (1810-1868), marquès de Can Desbrull, i de Catalina Safortesa Togores (1833-1912), la Gran Cristiana, té quatre germans.
Sòcia i voluntària de Creu Roja, és elegida presidenta de la junta provincial de l’associació de les Dames Infermeres de la Creu Roja. El 1924, en entrar en vigor els nous estatuts i crear-se el càrrec de presidenta d’honor és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial i presidenta de la junta d’assistències, de la qual fa part la seva filla Catalina en representació de les infermeres. Ocupa els dos càrrecs durant 7 anys.
La seva dedicació a la institució a través de l’associació de dames infermeres és premiada amb la medalla d’or, que li és lliurada en el curs d’una solemne celebració a la sala del trono de casa seva (Can Torrella), situada al carrer de Sant Jaume (Palma).
Casada amb Joaquim Gual de Torrella, tenen tres filles. El marit és propietari de s’Albufera Gran d’Alcúdia, Morneta (Binissalem), Canet (Esporles) i d’altres possessions. La seva filla Catalina és elegida (1937) presidenta de l’associació de dames auxiliars de Creu Roja i el 1937 és nomenada presidenta d’honor de l’assemblea provincial.
Sòcia i voluntària de Creu Roja, és elegida presidenta de la junta provincial de l’associació de les Dames Infermeres de la Creu Roja. El 1924, en entrar en vigor els nous estatuts i crear-se el càrrec de presidenta d’honor és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial i presidenta de la junta d’assistències, de la qual fa part la seva filla Catalina en representació de les infermeres. Ocupa els dos càrrecs durant 7 anys.
La seva dedicació a la institució a través de l’associació de dames infermeres és premiada amb la medalla d’or, que li és lliurada en el curs d’una solemne celebració a la sala del trono de casa seva (Can Torrella), situada al carrer de Sant Jaume (Palma).
Casada amb Joaquim Gual de Torrella, tenen tres filles. El marit és propietari de s’Albufera Gran d’Alcúdia, Morneta (Binissalem), Canet (Esporles) i d’altres possessions. La seva filla Catalina és elegida (1937) presidenta de l’associació de dames auxiliars de Creu Roja i el 1937 és nomenada presidenta d’honor de l’assemblea provincial.
Catalina Gual de Torrella i Villalonga (Palma 1893 c. - 29 de gener de 1978)
Filla de Joaquim Gual de Torrella i Gual i de Maria Antònia Villalonga Safortesa, té vuit germans. Se casa (18-XII-1913) amb Pere Morell Fortuny, propietari de Pastorix i cap de la família Morell de Pastorix. Tenen el domicili al carrer Portella, núm. 11, de Palma (Can Fontirroig).
Fa (1923) el primer curs d’infermera auxiliar de Creu Roja, que uns anys més tard completa (1930) amb el segon curs i obté el títol. El 1930, a petició del president Pere Montaner Gual, es presenta a les eleccions a la junta directiva i és elegida per ocupar la plaça de vocal infermera. El 21 de maig de 1932 és guardonada amb la medalla de plata de la institució per la seva dedicació a l’atenció dels malalts dels dispensari de Creu Roja (La Rambla). Amb motiu de la presa de possessió del president Manel Cirer Arbona deixa la junta directiva.
El 20 d’agost de 1936 s’incorpora com a voluntària de Creu Roja a l’hospital d’evacuació del front de Manacor, on resta sense interrupció fins al 5 de setembre. Treballa amb els equips quirúrgics de campanya.
El 23 de gener de 1937 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial. Juntament amb aquest càrrec, assumeix la direcció de l’escola d’infermeria, l’organització dels cursos biannuals 1937-38, 1939-40 i següents, de la citada escola, la presidència de l’associació de les dames infermeres voluntàries de Creu Roja i l’organització i control de les que presten serveis a l’Hospital Militar, la Clínica Naval i el consultori de 31 de desembre. Entre les alumnes de l’escola es troben en el bienni 1939/40 les seves nebodes, Maria Antònia i Maria del Pilar Olesa Gual, filles de la seva germana Maria de la Concepció.
El 12 d’abril de 1940 l’assemblea suprema de Creu Roja Espanyola li concedeix la medalla d’or. És presidenta d’honor fins que el 1953 la substitueix Anna Bucher, que havia estat durant uns anys segona presidenta d’honor. Resta vídua el 8 de febrer de 1970 i mor vuit anys després.
Fa (1923) el primer curs d’infermera auxiliar de Creu Roja, que uns anys més tard completa (1930) amb el segon curs i obté el títol. El 1930, a petició del president Pere Montaner Gual, es presenta a les eleccions a la junta directiva i és elegida per ocupar la plaça de vocal infermera. El 21 de maig de 1932 és guardonada amb la medalla de plata de la institució per la seva dedicació a l’atenció dels malalts dels dispensari de Creu Roja (La Rambla). Amb motiu de la presa de possessió del president Manel Cirer Arbona deixa la junta directiva.
El 20 d’agost de 1936 s’incorpora com a voluntària de Creu Roja a l’hospital d’evacuació del front de Manacor, on resta sense interrupció fins al 5 de setembre. Treballa amb els equips quirúrgics de campanya.
El 23 de gener de 1937 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial. Juntament amb aquest càrrec, assumeix la direcció de l’escola d’infermeria, l’organització dels cursos biannuals 1937-38, 1939-40 i següents, de la citada escola, la presidència de l’associació de les dames infermeres voluntàries de Creu Roja i l’organització i control de les que presten serveis a l’Hospital Militar, la Clínica Naval i el consultori de 31 de desembre. Entre les alumnes de l’escola es troben en el bienni 1939/40 les seves nebodes, Maria Antònia i Maria del Pilar Olesa Gual, filles de la seva germana Maria de la Concepció.
El 12 d’abril de 1940 l’assemblea suprema de Creu Roja Espanyola li concedeix la medalla d’or. És presidenta d’honor fins que el 1953 la substitueix Anna Bucher, que havia estat durant uns anys segona presidenta d’honor. Resta vídua el 8 de febrer de 1970 i mor vuit anys després.
Manel Villalonga Pérez (Palma, 25 d'abril de 1822 - 16 de març de 1914)
Propietari, polític, voluntari i directiu de Creu Roja.
És el segon fill de Francesc Marià de Villalonga-Escalada, bibliòfil. Conservador i monàrquic, és regidor (1865-66) i segon tinent de batle (1866-68) de l’ajuntament de Palma. És (1873-1914) el primer president-delegat de Creu Roja a les Balears, càrrec que ocupa durant quaranta anys. És nomenat delegat de Creu Roja a Palma el 1873 i el 26 de gener de 1874 constitueix la primera comissió de Creu Roja a les Balears. Durant els darrers anys de vida compta amb el suport del Gabriel Bernabeu (1900-02) com a subdelegat de Creu Roja a les Balears i l’ajut de Nicolau Pinya Fortesa (1902-05) i de Víctor Valenzuela Alcarin (1905-14), com a delegats especials de Creu Roja a Mallorca.
Davant el procés d’obstrucció que pateix l’entitat, acusada per alguns ciutadans de lligada a la maçoneria, incorpora (1880) a la junta directiva persones independents i de relleu social, com Pere d’Alcàntara Penya Nicolau i d’altres, i compta amb el suport explícit de Mateu Jaume Garau, Bisbe de Mallorca (1875-86), que accepta (1880) la presidència honorària de la comissió provincial.
La institució té la primera seu en el baixos de Can Boneo, de la Rambla (Palma). Creu Roja manté la seu en aquesta ubicació fins que la trasllada (1900) a un nou local més espaiós, assenyalat amb els números 3, 5 i 7 de La Rambla (Palma).
També presideix el Cercle Mallorquí i la Junta Local de Salvament de Nàufrags. Per la seva participació (19-II-1900), juntament amb el seu fill Manel, en el salvament de les víctimes del naufragi del veler “Sebastiano”, esdevingut en aigües del Molinar (Palma), rep la medalla d’or de la Junta de Salvament de Nàufrags. És propietari de la finca Son Bordils, de 604 Ha (segons l’arxiduc Lluis Salvador) (Inca). Casat amb Emília Boneo Font, tenen cinc fills. És guardonat amb medalla d’or i la Gran Placa de l’entitat. Mor a Palma als 92 anys. La cerimònia de la conducció al cementiri de Palma constitueix una gran manifestació de dol.
És el segon fill de Francesc Marià de Villalonga-Escalada, bibliòfil. Conservador i monàrquic, és regidor (1865-66) i segon tinent de batle (1866-68) de l’ajuntament de Palma. És (1873-1914) el primer president-delegat de Creu Roja a les Balears, càrrec que ocupa durant quaranta anys. És nomenat delegat de Creu Roja a Palma el 1873 i el 26 de gener de 1874 constitueix la primera comissió de Creu Roja a les Balears. Durant els darrers anys de vida compta amb el suport del Gabriel Bernabeu (1900-02) com a subdelegat de Creu Roja a les Balears i l’ajut de Nicolau Pinya Fortesa (1902-05) i de Víctor Valenzuela Alcarin (1905-14), com a delegats especials de Creu Roja a Mallorca.
Davant el procés d’obstrucció que pateix l’entitat, acusada per alguns ciutadans de lligada a la maçoneria, incorpora (1880) a la junta directiva persones independents i de relleu social, com Pere d’Alcàntara Penya Nicolau i d’altres, i compta amb el suport explícit de Mateu Jaume Garau, Bisbe de Mallorca (1875-86), que accepta (1880) la presidència honorària de la comissió provincial.
La institució té la primera seu en el baixos de Can Boneo, de la Rambla (Palma). Creu Roja manté la seu en aquesta ubicació fins que la trasllada (1900) a un nou local més espaiós, assenyalat amb els números 3, 5 i 7 de La Rambla (Palma).
També presideix el Cercle Mallorquí i la Junta Local de Salvament de Nàufrags. Per la seva participació (19-II-1900), juntament amb el seu fill Manel, en el salvament de les víctimes del naufragi del veler “Sebastiano”, esdevingut en aigües del Molinar (Palma), rep la medalla d’or de la Junta de Salvament de Nàufrags. És propietari de la finca Son Bordils, de 604 Ha (segons l’arxiduc Lluis Salvador) (Inca). Casat amb Emília Boneo Font, tenen cinc fills. És guardonat amb medalla d’or i la Gran Placa de l’entitat. Mor a Palma als 92 anys. La cerimònia de la conducció al cementiri de Palma constitueix una gran manifestació de dol.
sábado, 30 de julio de 2011
Rafel Gil Mendoza "Rafa Gil" (Burriana, Castelló, 18 de febrer de 1933 - Palma, 29 de juliol de 2011)
Notari, jurista, polític i articulista.
Fill de Rafel Gil Maties i Carme Mendoza i Mendoza, es trasllada a Palma amb la família el 1945. Resident al Terreno, cursa el batxillerat al col·legi de Sant Lluís Gonzaga i estudia Dret a la Universitat de Barcelona (1951-1956).
Fa oposicions a notaries i guanya una plaça a la Península. Amb motiu de la jubilació del notari de Palma Jeroni Massanet Sampol, obté la seva plaça. Munta (1976) la notaria a la planta 4 de l’edifici del Banc de Crèdit Balear de la plaça d’Espanya, on té com a primer oficial Joan Manel Cerdó Vives fins que aquest és baixa per jubilació. Com a notari treballa amb rigor i acreditada eficàcia. Aconsegueix convertir la notaria en una de les més actives i prestigioses de Mallorca.
Fa part del grup fundador de l’UCD a les Balears, partit en el qual milita, per bé que mai no accepta cap càrrec polític. És degà del Col·legi Notarial (1997-1982) i president d’Editora Balear (1985-1990), que publica el "Diario de Mallorca". Fa part de la Comissió dels Onze (1980-81), encarregada d’elaborar el Projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en el marc de la Constitució de 1978. Hi fa aportacions que ell qualifica d’eminentment tècniques. Posteriorment, fa part de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d'Autonima de les Illes Balears (2007). Com a membre de les dues comissions estatutàries, rep en ambdues ocasions la medalla de la Comunitat Autònoma. Participa en la redacció de la Llei de Règim Jurídic de les Illes Balears. La seva opinió és tinguda en compte pel Govern i particulars, que sovint li demanen consell sobre temes jurídics. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears.
Publica a la premsa nombrosos articles d’opinió. Fa part del Grup Ramon Llull, creat el 2008 per elaborar articles d’opinió. Afeccionat a navegar, és vicepresident segon del Reial Club Nàutic de Palma (2003-2007). Afeccionat a la música, s’agrada d’interpretar amb la dona melodies dels anys 60 i altres. Afeccionat a la vida rural, és propietari de la possessió Fangar (Campanet), les cases de la qual restaura acuradament. És soci del Cercle d’Economia de Mallorca.
Dotat d’un esperit obert, liberal, moderat i lúcid, és un bon conversador i un excel·lent polemista. Casat amb Antònia March, són pares de diversos fills. Mor a Palma als 78 anys.
Fill de Rafel Gil Maties i Carme Mendoza i Mendoza, es trasllada a Palma amb la família el 1945. Resident al Terreno, cursa el batxillerat al col·legi de Sant Lluís Gonzaga i estudia Dret a la Universitat de Barcelona (1951-1956).
Fa oposicions a notaries i guanya una plaça a la Península. Amb motiu de la jubilació del notari de Palma Jeroni Massanet Sampol, obté la seva plaça. Munta (1976) la notaria a la planta 4 de l’edifici del Banc de Crèdit Balear de la plaça d’Espanya, on té com a primer oficial Joan Manel Cerdó Vives fins que aquest és baixa per jubilació. Com a notari treballa amb rigor i acreditada eficàcia. Aconsegueix convertir la notaria en una de les més actives i prestigioses de Mallorca.
Fa part del grup fundador de l’UCD a les Balears, partit en el qual milita, per bé que mai no accepta cap càrrec polític. És degà del Col·legi Notarial (1997-1982) i president d’Editora Balear (1985-1990), que publica el "Diario de Mallorca". Fa part de la Comissió dels Onze (1980-81), encarregada d’elaborar el Projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en el marc de la Constitució de 1978. Hi fa aportacions que ell qualifica d’eminentment tècniques. Posteriorment, fa part de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d'Autonima de les Illes Balears (2007). Com a membre de les dues comissions estatutàries, rep en ambdues ocasions la medalla de la Comunitat Autònoma. Participa en la redacció de la Llei de Règim Jurídic de les Illes Balears. La seva opinió és tinguda en compte pel Govern i particulars, que sovint li demanen consell sobre temes jurídics. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears.
Publica a la premsa nombrosos articles d’opinió. Fa part del Grup Ramon Llull, creat el 2008 per elaborar articles d’opinió. Afeccionat a navegar, és vicepresident segon del Reial Club Nàutic de Palma (2003-2007). Afeccionat a la música, s’agrada d’interpretar amb la dona melodies dels anys 60 i altres. Afeccionat a la vida rural, és propietari de la possessió Fangar (Campanet), les cases de la qual restaura acuradament. És soci del Cercle d’Economia de Mallorca.
Dotat d’un esperit obert, liberal, moderat i lúcid, és un bon conversador i un excel·lent polemista. Casat amb Antònia March, són pares de diversos fills. Mor a Palma als 78 anys.
Sadurní Grech Pomares "Satur Grech" (Alacant, 6 de juny de 1914 - Palma, 31 de juliol de 2001)
Futbolista, entrenador i instructor de gimnàstica.
La seva dedicació al futbol s’inicia al Poble Nou (Barcelona), on aviat demostra les seves aptituds de defensa lateral. Juga en el Múrcia, Cartagena, Espanyol (1939-40) i Sabadell (1940-42). Amb el Sabadell juga a Palma un partit de copa amb el Mallorca i l’entrenador mallorquinista, Josep “Pitus” Prat Ripollès, es fixa amb ell, però el Constància s’avança i el fitxa quan manquen dos mesos per a la finalització de la temporada 1941-42.
El juny de 1942 el fitxa el Mallorca, on juga com a interior i mig dret i esdevé un dels protagonistes clau del primer ascens de l’equip a la segona divisió (1944). Amb aquesta categoria juga amb el Mallorca fins que el 1947 se’n va a l’Arenas (Saragossa). Allà deixa les botes per dedicar-se a entrenar. Entrena el Constància, Las Palmas (que ascendeix a primera divisió en la temporada 1950-51), Mallorca (1949-50 i 1953-54), Sevilla C.F. (amb el qual juga la copa d’Europa fins que cau en quarts de final davant el Reial Madrid) (1957), Atlètic Balears, Hèrcules (1960-61), Mallorca (1961-62), Tenerife, Racing Club de Ferrol (1965-66 a 3ª i 1966/67, 1967/68 i 1971/72 a 2ª), Compostel·la, U. E. Lleida i finalment el Constància.
Retirat del futbol, munta a Palma un gimnàs als baixos de Can Gabriel Pinya, al carrer Arxiduc Lluís Salvador, de Palma, on tinc l’oportunitat de conèixer-lo personalment i fer gimnàstica sota la seva direcció. Allà conec Baltasar Llompart Cortès i altres. Posteriorment, trasllada el gimnàs al carrer Lluís Vives, núm. 5 (Palma).
De gran corpulència, educat, competent i bon conversador, s’agrada de vestir amb corbatí. A l’edat de 87 anys mor a Palma, la ciutat on ha residit durant 60 anys. Descansa al cementiri de Palma.
Referències
“Satur Grech, un histórico del fútbol balear”, Última Hora, 30-VII-2011, pàg. 61.
“Grech Pomares, Saturní”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 6, pàg. 322.
Real Club Deportivo Mallorca, Wikipedia
Sevilla C. F., Historia del Club
La seva dedicació al futbol s’inicia al Poble Nou (Barcelona), on aviat demostra les seves aptituds de defensa lateral. Juga en el Múrcia, Cartagena, Espanyol (1939-40) i Sabadell (1940-42). Amb el Sabadell juga a Palma un partit de copa amb el Mallorca i l’entrenador mallorquinista, Josep “Pitus” Prat Ripollès, es fixa amb ell, però el Constància s’avança i el fitxa quan manquen dos mesos per a la finalització de la temporada 1941-42.
El juny de 1942 el fitxa el Mallorca, on juga com a interior i mig dret i esdevé un dels protagonistes clau del primer ascens de l’equip a la segona divisió (1944). Amb aquesta categoria juga amb el Mallorca fins que el 1947 se’n va a l’Arenas (Saragossa). Allà deixa les botes per dedicar-se a entrenar. Entrena el Constància, Las Palmas (que ascendeix a primera divisió en la temporada 1950-51), Mallorca (1949-50 i 1953-54), Sevilla C.F. (amb el qual juga la copa d’Europa fins que cau en quarts de final davant el Reial Madrid) (1957), Atlètic Balears, Hèrcules (1960-61), Mallorca (1961-62), Tenerife, Racing Club de Ferrol (1965-66 a 3ª i 1966/67, 1967/68 i 1971/72 a 2ª), Compostel·la, U. E. Lleida i finalment el Constància.
Retirat del futbol, munta a Palma un gimnàs als baixos de Can Gabriel Pinya, al carrer Arxiduc Lluís Salvador, de Palma, on tinc l’oportunitat de conèixer-lo personalment i fer gimnàstica sota la seva direcció. Allà conec Baltasar Llompart Cortès i altres. Posteriorment, trasllada el gimnàs al carrer Lluís Vives, núm. 5 (Palma).
De gran corpulència, educat, competent i bon conversador, s’agrada de vestir amb corbatí. A l’edat de 87 anys mor a Palma, la ciutat on ha residit durant 60 anys. Descansa al cementiri de Palma.
Referències
“Satur Grech, un histórico del fútbol balear”, Última Hora, 30-VII-2011, pàg. 61.
“Grech Pomares, Saturní”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 6, pàg. 322.
Real Club Deportivo Mallorca, Wikipedia
Sevilla C. F., Historia del Club
Suscribirse a:
Entradas (Atom)