Joan Pujadas Llinàs (El Ferrol, 9 de febrer de 1921 – Palma, 4 de gener de 2013)

Mestre d’escola, funcionari de l’Organització Sindical i gerent.

Descendent d’una antiga família d'Inca, estudia magisteri a l’Escola Normal de Palma i per oposició obté (1939) plaça de mestre nacional a l’escola del Pil·larí (Palma). El març de 1942 s’allista com a voluntari a la Dvisión Azul i és destinat a la caserna general de Prokroscaya, a la rodalia de Leningrad (ara Sant Petersburg) (Rússia), on fa funcions d’enllaç fins al novembre de 1943.

De retorn a Mallorca, passa a prestar serveis en el departament social de l’Organització Sindical fins que és nomenat gerent d’una residència a la Costa Brava, on roman  fins als anys 50.

Vidu de Maria Isabel Garcias, professora, mor a Palma als 92 anys d’edat. De tracte summament amable i cordial i d’una exquisida educació, manté una vida autònoma força activa i una envejable lucidesa fins al final. Usuari dels serveis de teleassistència de Creu Roja, té el costum de passar pel meu despatx un cop cada any, la qual cosa ens dóna l’oportunitat de parlar de les seves tasques com a redactor d’una revista de la barriada d’Andrea Doria (Palma), on resideix, i dels events que comparteix amb els condeixebles de batxillerat i un grup d’amics de la seva edat.

Antoni Torrandell Jaume (Inca, Mallorca, 17 de juliol de 1881 – Palma, 15 de gener de 1963)

Músic i compositor. Fill d'un músic que fa classes de piano i solfeig i és l’organista de la parròquia de Santa Maria la Major, d’Inca, viu de petit la música de prop. Comença a estudiar música amb el pare per passar després a Palma, on estudia amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres. Continua a Madrid amb Josep Tragó i Pere Fontanilla. Acaba els estudis al Conservatori de Madrid (1900) amb el primer premi de piano.

Als 24 anys marxa a París per ampliar estudis amb Ricard Vinyes i Charles Tournemir. Allà ofereix concerts i no deixa de composar. En esclatar la Gran Guerra (1914-18) torna a Mallorca per dedicar-se a la composició, mentre es guanya la vida fent concerts. El 1918 se’n torna a Paris i hi resideix ininterrompudament fins al 1932. Al final d’aquest any torna a Mallorca per tenir cura del seu pare, que havia restat vidu. Continua composant, impartint el seu mestratge i actuant en concerts. Mor a Palma el 1963 als 81 anys d’edat.

Al llarg de la vida composa més de cent obres, entre les quals destaquen “Rèquiem”, “Missa pro Pace”, “Simfonia núm. 1”, “Pollença”, etc. A París també fa, sota pseudònim, composicions de música lleugera a petició de l’editorial que publica la seva obra major.

Hi ha diversos enregistraments amb obres seves. Un carrer d’Inca porta el seu nom i també el duu el passatge de Palma que uneix el carrer dels Oms amb la plaça del bisbe Berenguer de Palou. La “V Nit Bielenca”, de Búger, oferí el 1995 el concert titulat “Homenatge al compositor Antoni Torrandell”. La Camerata Sa Nostra, de l’Obra Social de Caixa de les Balears “Sa Nostra”, inclogué en el seu repertori composicions de l’autor i li dedicà (2003) a l’auditori del Centre de Cultura de Palma un concert d’homenatge amb motiu del 40è aniversari del seu traspàs, que comptà amb l’assistència del seu fill, Bernat Torrandell. El gener del 2013 es compleix el 50 aniversari del seu traspàs, que es commemora amb diversos actes públics. Aquest escrit s’ha escrit amb el desig de retre un petit homenatge a la seva memòria amb motiu del citat aniversari.

Bibliografía

Joan PARETS I SERRA et al, “Compositors de les Illes Balears”, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000

Pere ESTELRICH I MASSUTÍ et al. “Antoni Torrandell”, dins “Tres Músics Mallorquins”, Barcelona 1985

Ana LARGO, "Bernat Torrandell actualiza la obra de su padre en el 50 aniversario de su muerte", Última Hora, 13-I-2013, Palma

Antoni ALORDA, "50 anys sense Torrandell", Última Hora, 11-II-2013, Palma

GEM, 17, 224-225

WIKIPEDIA, “Antonio Torrandell”

Baltasar Company Garí (Palma, 10 de gener de 1910 – 24 d’agost de 1991)

Xofer, maquinista naval, patró de pesca i soci de Creu Roja.

Fill de Joan Company i Rosa Garí, fa el servei militar al Nord d’Àfrica. De retorn a Mallorca, durant els anys de la Guerra Civil fa de xofer del cotxe ambulància de l’oficina de Creu Roja a Palma. Posteriorment treballa com a maquinista naval, com a conserge de les instal·lacions de la pista de patins de la plaça bisbe Berenguer de Palou, de Palma, i finalment com a patró major de la Confraria de Pescadors, de Palma (1979).

A hores de lleure, s’agrada de fer sabó de pastilla, fluix, negre i blanc. Té una habilitat especial per llevar fics. Llueix un esperit altruista i generós, que dedica sobretot a les persones grans. Mai deixa d’escoltar ningú i tracta sempre de comprendre els altres, la qual cosa li permet de comptar amb l’amistat i el respecte de molts.

Casat, és pare d’una filla, Rosa Company Pisà. En reconeixement dels seus mèrits com a xofer de Creu Roja durant els anys de la Guerra Civil, rep la medalla de la Campanya (1939). Fa part de l’equip format per l’oficial abanderat Antoni Fortesa Pinya, el segon xofer Joan Sans Garau, el caporal Alfons Bonnin Vicens i diversos camillers. Compta amb el suport de les monges franciscanes del dispensari de Creu Roja, ubicat a la cruïlla de l’Avinguda del Comte de Sallent amb el carrer 31 de desembre (Palma), sobretot amb el de sor Maria, alta, grossa i vermella com un clavell, que sovint té cura de la filla, quan el pare és de servei amb l’ambulància.

Alcaldes de Palma (1936-1939)

Durant la Guerra Civil Palma té dos alcaldes:

Andreu Cifre Munar, tinent coronel (19 – 21 juliol 1936)

Mateu Safortesa Musoles, comandant jurídic (21 juliol 1936-juliol 1939)

Alcaldes de Palma (1931-1936)

Durant els anys de la República Palma té 7 alcaldes

Llorenç Bisbal Barceló, socialista (abril-octubre de 1931)

Francesc Villalonga Fàbregues, republicà federal (octubre 1931-maig 1932)

Bernat Jofre Roca, acció republicana (maig 1932-gener 1933)

Josep Tomàs Rentería, republicà federal (gener-desembre 1933)

Emili Darder Cànovas, acció republicana (desembre 1933-octubre 1934)

Lluís Ferrer Arbona, republicà radical (octubre 1934-febrer 1936)

Emili Darder Cànovas, esquerra republicana (febrer–juliol 1936)

Alcaldes de Palma (1939-1976)

Entre 1939 i 1976 Palma va tenir 9 alcaldes:

Gabriel Riera Alemany, tinent coronel (juliol 1939-abril 1941)

Josep d’Olesa i d’Espanya, funcionari d’Estadística (abril 1941-agost 1942)

Jordi Descatlar Montis, advocat (agost 1942-desembre 1945)

Joan Coll Fuster, comandant d’infanteria (desembre 1945-desembre 1952)

Josep Vilanova Salcedo, coronel d’infanteria (desembre 1952-juliol 1954)

Joan Massanet Moragues, advocat i propietari (juliol 1954-maig1963)

Màxim Alomar Josa, tinent coronel d’infanteria (maig 1963-juliol 1968)

Gabriel Alzadora López, empresari (juliol 1968-febrer 1972)

Rafel de la Rosa Vázquez, enginyer naval (febrer 1972-gener 1976)

Hotel Ciutat Jardí (Palma)

Atribuït a l’arquitecte mallorquí Jaume Alenyà Ginard (Palma, 1869-1945) pel professor Miquel Seguí Aznar, s’inaugura el 1922. S’ubica a la urbanització “Ciutat Jardí”, promoguda per l’empresari Josep Tous Ferrer, que adquirí els terrenys de Son Martorell i Son Moix (Coll d’en Rabassa, Palma) per construir-la. Els promotors volien crear un barri urbà al costat del mar dotat d’usos i serveis turístics. És una de les urbanitzacions pioneres del litoral mallorquí. Pren cos a l’entorn del 1920 i es consolida en els anys 20 i 30, amb habitatges unifamiliars que tenen un espai destinat a jardí.

Segons la GEM, la urbanització té una superfície de 52.000 m2, amb un litoral de 260 m. El primer projecte va ser realitzat per Bartomeu Ferrà el 1891. Gaspar Bennàssar va incloure la urbanització i la va modificar parcialment en el Pla General de reforma de Palma (1917). Fa el projecte definitiu Jaume Alenyà Ginard, segons l’opinió de citat Miquel Seguí Aznar.

El 1921 la promotora Progrés Urbà treu a concurs la construcció de l’hotel amb cafeteria i restaurant obert al públic. L’edifici està catalogat com a una construcció singular en el catàleg d’edificis a protegir del terme municipal de Palma. De planta rectangular, consta de dos pisos dels quals emergeixen 4 torres de 3 pisos i una cinquena de 4 pisos, rematades amb unes terrasses cobertes. És d’estil modernista amb trets arabitzants. Està dotat d’un joc de volums que li dóna l’aspecte d’una obra lleugera i idealitzada, rica en harmonies pròpies d’un palau dels contes de les Mil i una nits. Obres de conservació fetes sense prou  criteri i amb poc gust, han pintat tota la façana de blanc i han tancat les terrasses de les cinc torres, la qual cosa espenya capriciosament (per bé que no irreversiblement) la visualitat de l’edifici. És interessant veure l’estat inicial de l’obra a l’esplèndida fotografia de la pàgina 278 del llibre dirigit per Magdalena RIERA FRAU (2011).

Per la seva proximitat a Palma, la urbanització s’ha convertit en una zona d’habitatges de primera residència. El seu escàs desenvolupament mostra que en el seu moment el projecte no va obtenir l’èxit que s’esperava. L'hotel és actualment un establiment de 4 estrelles, que consta de 20 habitacions i disposa de solari, piscina a l'aire lliure, terrassa amb gandules, cambres amb hidromassatge, TV via satèl·lit, aire condicionat, zona per a fumadors, sala de reunions, servei de lloguer de bicicletes i cotxes, connexió gratuïta a internet, etc. Es troba al carrer Illa de Malta, núm. 14, Ciutat Jardí, 07007 Palma.

Bibliografia

GEM, 3, 300

Magdalena RIERA FRAU, “L’Abans: recull gràfic de Palma (1860-1970)”, Efados ed., 278-285, Barcelona 2011