viernes, 11 de enero de 2013

Josep Font Trias (Palma, 7 de juliol de 1913 – 4 de setembre de 2000)


Professor, jurista i filòsof. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de filosofia, i en Dret a la Universitat de Barcelona (1932) i es diploma en Psicologia a l’Escola Superior de Psicologia, de la Universitat de Madrid (1934).
Josep Font Trias, 1963 c.
Imparteix classes a l’Institut Ramon Llull, de Palma, entre 1935 i 1983. El 1936 signa el document Resposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans. El 1942 guanya per oposició la càtedra de filosofia de l’Institut Ramon Llull, del qual és director (1955-59). És cap d’estudis i professor (1952-58) dels cursos de filosofia i de dret de la Universitat de Barcelona ubicada a l’Estudi General Lul·lià de Palma.

És vicepresident i delegat per a les Balears de la Fundació Dragan, magister de la Maioricensis Schola Lullística, soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i vicerector i rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Com a vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià propicia la creació de la càtedra Ramon Llull (1959) que s’estableix amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Publica diversos escrits dedicats al lul·lisme, que el 2002 l’Estudi General Lul·lià aplega en un volum titulat “Escritos filosóficos”, que es publica amb transcripció, introducció i notes de Sebastià Trias Mercant. Vinculat a Esporles per ascendència familiar i residència, l’IES d’Esporles duu el seu nom.

Adquirí notorietat i anomenada com a professor de les assignatures de dret dels estudiants de Mallorca que s’examinaven com a alumnes lliures a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa.

Vaig ser alumne seu a l’Institut Ramon Llull els cursos 1952/53, 1953/54 i 1954/55. Es va estrenar com a professor nostre amb una classe sobre Navicena, un personatge de la Grècia clàssica que es plantejava preguntes sobre qüestions relacionades amb les coses de cada dia, com ara quina diferència hi ha entre un carro i el conjunt dels elements que el composen separadament. Li demanarem, el 1980, que amb motiu del 25è aniversari de la nostra promoció, la del 1955, ens tornés a donar aquella classe i així ho va fer. Ens facilità, a més, l’explicació per escrit. Per a ell la filosofia més que un conjunt de coneixements era la capacitat d’una persona de fer-se preguntes sobre el món real que l’envolta. Amb les seves classes tractà d’infondre’ns ànsies de demanar-nos moltes coses. Les seves van ser unes de les classes millors que ens varen donar a l’Institut. Sovint ens plantejava preguntes sense donar-nos-en la resposta. Pensin, reflexionin, en parlin, ho discuteixin, donin voltes a les qüestions i tractin de resoldre-les. Les preguntes són més importants que les respostes, els interrogants són més útils que les definicions, la inquietud per saber és més determinant que el saber. També ens explicà el pensament de Plató, Aristòtil, Sant Bonaventura, Sant Tomàs, Hobbes, Spinoza, Russeau, Engels, Marx, Sartre... A les explicacions, s’agradava d’afegir-hi sempre una pregunta, un interrogant. Els filòsofs li interessen més que la filosofia i vol que tots els seus alumnes siguin una mica filòsofs.

Vaig coincidir amb ell al Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià, la qual cosa ens permeté de compartir hores de feina i de conversa. Intel·ligent, lúcid, respectuós i comprensiu, es convertí per a mi en una persona entranyable i en un amic curull de seny i saviesa. Dimití de rector de l’Estudi General Lul·lià amb motiu de fer els 80 anys. Després les coses mai no varen ser iguals i me’n vaig anar (2005). Record que s’agradava de recordar amb orgull que havia impartit classes a uns 3.000 alumnes. Casat, és pare d'un fill, Sebastià. Després d’una vida llarga i fecunda, mor als 87 anys.


Bibliografia

GEM, 5, 382

DD.AA, “Qui és qui?”, 197, Palma 1999

BSAL, Necrològica de Josep Font i Trias, BSAL, 56, 527-528, Palma 2000

Josep FONT TRIAS, “Escritos filosóficos”, Estudi General Lul·lià de Mallorca, Palma 2002

Josep FONT TRIAS, “El cine y el menor”, conferència, Junta Protecció de Menors, Palma 1955

Josep FONT TRIAS, "Navicena", classe impartida a l'Institut Ramon Llull, transcrita per l'autor, Palma 1980

Bartomeu Font Obrador (Llucmajor, Mallorca, 28 de novembre de 1932 – 9 d’octubre de 2005)


Historiador especialitzat en la investigació de la història de Llucmajor i en l’estudi de la vida i l’obra de Juníper Serra.

Es llicencia en història (1959) a la Universitat de Barcelona i s’hi doctora (1967) amb la tesi titulada “Contribució mallorquina al coneixement dels indígenes de Califòrnia”. És professor (1968-70) de la secció delegada de la Universitat de Barcelona a l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. És cronista oficial de Llucmajor (1966-2005), vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca., director del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra, de Petra,(1975-2005), vicepresident de l’Associació d’Amics de Juníper Serra (1980-2005), president de la secció juniperina del Cercle de Balles Arts (1978-2005) i director de publicacions de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Participa en diverses excavacions arqueològiques a Catalunya i Mallorca i publica, entre d’altres, les següents obres: “Història de Llucmajor” (9 volums), “Juníper Serra, l’empremta mallorquina a la Califòrnia naixent” (1988), “Joan Crespí, explorador i cronista franciscà a l’Alta Califòrnia” (1994), “Fray Juníper Serra, doctor de gentiles” (1998), etc. Al marge de les seves activitat d’investigador i executiu científic i cultural, porta amb l’ajut dels fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia.

Pertany a la Reial Acadèmia de la Història, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Acadèmia de la Història de Mèxic. És acadèmic numerari de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. És ciutadà honorari de Sant Gabriel (Califòrnia) i fill il·lustre de Llucmajor (1999). És distingit amb la Creu d’Oficial de l’Ordre d’Isabel la Catòlica (1977) i amb el “Siurell de plata” (1972) del diari “Última Hora”.

El vaig conèixer i tractar en el marc del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, a les reunions del qual assistia amb regularitat. Hi aportava empenta, seny i sentit de l’oportunitat amb discreció i lucidesa. Sabia mantenir amb elegància la independència de criteri respecte de Gabriel Rebassa, amb el qual discrepava lleialment. El pas del temps féu que quallés entre ell i jo una bona amistat, basada en una gratificant simpatia mútua i en la coincidència de criteris en nombrosos temes. Record la darrera entrevista que tinguérem. Era un diumenge al matí de l’estiu de 2005. Ens trobàrem a l’interior de la basílica de Sant Francesc, de Palma. Ell anava acompanyat de la dona, Francisca. Parlarem una estona i, sense dir-nos-ho, ens acomiadarem amb emoció continguda i amb paraules de simpatia i afecte. Mor als 72 anys, poc abans de fer els 73.


Bibliografia

GEM, 5, 380

ENCICLOPÈDIA.CAT, "Bartomeu Font i Obrador"

AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR (Ed.), “Bartomeu Font Obrador”, dins “Fills Il·lustres de Llucmajor”

Joan VENY, “Bartomeu Font Obrador”, ‘Estudis Romànics’, 29, Barcelona 2007

DD.AA., Qui és qui? PROMOMALLORCA, 196, Palma 1999




miércoles, 9 de enero de 2013

Joan Pujadas Llinàs (El Ferrol, 9 de febrer de 1921 – Palma, 4 de gener de 2013)


Mestre d’escola, funcionari de l’Organització Sindical i gerent.

Descendent d’una antiga família d'Inca, estudia magisteri a l’Escola Normal de Palma i per oposició obté (1939) plaça de mestre nacional a l’escola del Pil·larí (Palma). El març de 1942 s’allista com a voluntari a la Dvisión Azul i és destinat a la caserna general de Prokroscaya, a la rodalia de Leningrad (ara Sant Petersburg) (Rússia), on fa funcions d’enllaç fins al novembre de 1943.

De retorn a Mallorca, passa a prestar serveis en el departament social de l’Organització Sindical fins que és nomenat gerent d’una residència a la Costa Brava, on roman  fins als anys 50.

Vidu de Maria Isabel Garcias, professora, mor a Palma als 92 anys d’edat. De tracte summament amable i cordial i d’una exquisida educació, manté una vida autònoma força activa i una envejable lucidesa fins al final. Usuari dels serveis de teleassistència de Creu Roja, té el costum de passar pel meu despatx un cop cada any, la qual cosa ens dóna l’oportunitat de parlar de les seves tasques com a redactor d’una revista de la barriada d’Andrea Doria (Palma), on resideix, i dels events que comparteix amb els condeixebles de batxillerat i un grup d’amics de la seva edat.

martes, 8 de enero de 2013

Antoni Torrandell Jaume (Inca, Mallorca, 17 de juliol de 1881 – Palma, 15 de gener de 1963)

Músic i compositor. Fill d'un músic que fa classes de piano i solfeig i és l’organista de la parròquia de Santa Maria la Major, d’Inca, viu de petit la música de prop. Comença a estudiar música amb el pare per passar després a Palma, on estudia amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres. Continua a Madrid amb Josep Tragó i Pere Fontanilla. Acaba els estudis al Conservatori de Madrid (1900) amb el primer premi de piano.

Als 24 anys marxa a París per ampliar estudis amb Ricard Vinyes i Charles Tournemir. Allà ofereix concerts i no deixa de composar. En esclatar la Gran Guerra (1914-18) torna a Mallorca per dedicar-se a la composició, mentre es guanya la vida fent concerts. El 1918 se’n torna a Paris i hi resideix ininterrompudament fins al 1932. Al final d’aquest any torna a Mallorca per tenir cura del seu pare, que havia restat vidu. Continua composant, impartint el seu mestratge i actuant en concerts. Mor a Palma el 1963 als 81 anys d’edat.

Al llarg de la vida composa més de cent obres, entre les quals destaquen “Rèquiem”, “Missa pro Pace”, “Simfonia núm. 1”, “Pollença”, etc. A París també fa, sota pseudònim, composicions de música lleugera a petició de l’editorial que publica la seva obra major.

Hi ha diversos enregistraments amb obres seves. Un carrer d’Inca porta el seu nom i també el duu el passatge de Palma que uneix el carrer dels Oms amb la plaça del bisbe Berenguer de Palou. La “V Nit Bielenca”, de Búger, oferí el 1995 el concert titulat “Homenatge al compositor Antoni Torrandell”. La Camerata Sa Nostra, de l’Obra Social de Caixa de les Balears “Sa Nostra”, inclogué en el seu repertori composicions de l’autor i li dedicà (2003) a l’auditori del Centre de Cultura de Palma un concert d’homenatge amb motiu del 40è aniversari del seu traspàs, que comptà amb l’assistència del seu fill, Bernat Torrandell. El gener del 2013 es compleix el 50 aniversari del seu traspàs, que es commemora amb diversos actes públics. Aquest escrit s’ha escrit amb el desig de retre un petit homenatge a la seva memòria amb motiu del citat aniversari.



Bibliografía

Joan PARETS I SERRA et al, “Compositors de les Illes Balears”, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000

Pere ESTELRICH I MASSUTÍ et al. “Antoni Torrandell”, dins “Tres Músics Mallorquins”, Barcelona 1985

Ana LARGO, "Bernat Torrandell actualiza la obra de su padre en el 50 aniversario de su muerte", Última Hora, 13-I-2013, Palma

Antoni ALORDA, "50 anys sense Torrandell", Última Hora, 11-II-2013, Palma

GEM, 17, 224-225

WIKIPEDIA, “Antonio Torrandell”

Baltasar Company Garí (Palma, 10 de gener de 1910 – 24 d’agost de 1991)

Xofer, maquinista naval, patró de pesca i soci de Creu Roja.

Fill de Joan Company i Rosa Garí, fa el servei militar al Nord d’Àfrica. De retorn a Mallorca, durant els anys de la Guerra Civil fa de xofer del cotxe ambulància de l’oficina de Creu Roja a Palma. Posteriorment treballa com a maquinista naval, com a conserge de les instal·lacions de la pista de patins de la plaça bisbe Berenguer de Palou, de Palma, i finalment com a patró major de la Confraria de Pescadors, de Palma (1979).

A hores de lleure, s’agrada de fer sabó de pastilla, fluix, negre i blanc. Té una habilitat especial per llevar fics. Llueix un esperit altruista i generós, que dedica sobretot a les persones grans. Mai deixa d’escoltar ningú i tracta sempre de comprendre els altres, la qual cosa li permet de comptar amb l’amistat i el respecte de molts.

Casat, és pare d’una filla, Rosa Company Pisà. En reconeixement dels seus mèrits com a xofer de Creu Roja durant els anys de la Guerra Civil, rep la medalla de la Campanya (1939). Fa part de l’equip format per l’oficial abanderat Antoni Fortesa Pinya, el segon xofer Joan Sans Garau, el caporal Alfons Bonnin Vicens i diversos camillers. Compta amb el suport de les monges franciscanes del dispensari de Creu Roja, ubicat a la cruïlla de l’Avinguda del Comte de Sallent amb el carrer 31 de desembre (Palma), sobretot amb el de sor Maria, alta, grossa i vermella com un clavell, que sovint té cura de la filla, quan el pare és de servei amb l’ambulància.

sábado, 5 de enero de 2013

Alcaldes de Palma (1936-1939)


Durant la Guerra Civil Palma té dos alcaldes:

Andreu Cifre Munar, tinent coronel (19 – 21 juliol 1936)

Mateu Safortesa Musoles, comandant jurídic (21 juliol 1936-juliol 1939)


Alcaldes de Palma (1931-1936)


Durant els anys de la República Palma té 7 alcaldes


Llorenç Bisbal Barceló, socialista (abril-octubre de 1931)

Francesc Villalonga Fàbregues, republicà federal (octubre 1931-maig 1932)

Bernat Jofre Roca, acció republicana (maig 1932-gener 1933)

Josep Tomàs Rentería, republicà federal (gener-desembre 1933)

Emili Darder Cànovas, acció republicana (desembre 1933-octubre 1934)

Lluís Ferrer Arbona, republicà radical (octubre 1934-febrer 1936)

Emili Darder Cànovas, esquerra republicana (febrer–juliol 1936)