Empresari, folklorista i col·leccionista. Treballa a l’agència de duanes i de
consignació de vaixells “Gabriel Mulet i fills” i se casa amb Catalina Arrom
Reixac.
Estudia els balls mallorquins, la indumentària
civil i religiosa de l’illa, la ceràmica, els utensilis i els mobles tradicionals.
També col·lecciona cançons populars, naixements obrats a Mallorca, joies,
gerres brodades de Felanitx i objectes arqueològics. Per gaudir de les seves
col·leccions munta el museu de Can Mulet (1916) en una casa de camp de Gènova,
per bé que manté el seu domicili familiar en un pis del carrer de Sant Jaume
(Palma). El pintor Herwin Hubert pinta a l'aqual·la una imatge de la cuina de l'esmentat museu, que es reprodueix en postals, cartells i fulletons, i esdevé una de les imatges emblemàtiques de la Mallorca turística dels anys 40 i 50.
De ben jove és soci i organitzador d’activitats
del Foment del Turisme
de Mallorca. Durant molts d’anys fa part de la Junta directiva de l’entitat. Interessat
en la promoció de la urbanització de Cala d’or (Santanyí) per a artistes, dóna
suport a Josep Costa Ferrer i esdevé (1933) un dels dotze membres fundadors de
l’esmentada urbanització.
Publica en català o en castellà nombroses obres dedicades a l’anàlisi
de diversos aspectes de la cultura popular mallorquina com “Ceràmica
mallorquina” (1930), “Los recientes hallazgos de ceràmica en Palma” (1938), "Un pintor mallorquín poco conocido, Jaime Nadal" (1945), “Pitos i cántaros de Mallorca” (1949), "El traje balear en doce láminas del siglo XVIII" (1951), "Mallorca, Can Mulet de Génova. Ambiente, cerámica, ajuar, pinturas, tallas, tablas, etc." (1952), “Mallorca. El parado de Valldemossa”
(1953), “Cocinas rurales de Mallorca” (1953), “El traje en Mallorca. Aportación
a su conocimiento” (1955), "Casa típica Mulet: Génova, Mallorca" (1955), “El baile popular en
Mallorca” (1956), "La Bonanova" (1956), "De re agrícola" (1956), "Cuartillas humildes de turismo y folklore" (1956), "Relación de mis donaciones al monasterio de Nuestra Señora de Lluc" (1964) i altres. És coautor de "Guía de Mallorca Oficial del Fomento del Turismo" (1923), amb Jaume Escalas Real, "Francisco Vidal Sureda, propulsor del turismo" (1949), amb Matias Mut Oliver, i "Guía gràfica de Mallorca" (1954), amb Josep Costa i Vicenç Furió. També escriu obres literàries com la comèdia “De largo”
(1914) i l'entremès “Hem arribat de París” (1954).
És vicepresident del Foment del Turisme de Mallorca durant la presidència de Pere Muntaner Gual i és president dos anys (1947-1949). Posteriorment, és guardonat amb la medalla d’or de l’entitat. A través dels articles que publica a la premsa popularitza el pseudònim de Turixant. Un carrer de Palma, de la zona de Marivent, porta el seu nom.
Amb el propòsit que les col·leccions que ha
reunit en vida no es dispersin, fa tres donacions. Dues són de caire monogràfic
i una és de caràcter general. Fa els lliuraments de manera successiva,
distribuïts en vàries etapes. En vida fa un primer lliurament, després del seu traspàs
l’esposa en materialitza un altre i el darrer es fa (1971) després del traspàs
d’aquesta.
La Diputació Provincial rep el seu arxiu, que actualment conserva el Consell Insular de Mallorca. Conté nombroses fotografies d’indumentària popular, reculls
de cançons populars, retalls de premsa referents al grup folklòric “Balls de
Mallorca” i anotacions sobre les activitats del grup. La Societat Arqueològica Lul·liana rep la col·lecció de 57 peces arqueològiques mallorquines i
ebusitanes. El Museu de Lluc rep en donació, documentada
el 1964, la col·lecció d’indumentària femenina i masculina del XIX, els
ornaments religiosos, la ceràmica i la terrissa mallorquina dels segles XVII i
XVIII, la ceràmica catalana, valenciana, aragonesa i italiana, la imatgeria, el
mobiliari tradicional, la joieria i la pintura.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo
personalment i de participar en alguna de les excursions culturals que
organitzava des del Foment del Turisme. Record de manera particular la que férem amb autocar al Castell de
Santueri (Felanitx), amb sortida i arribada a la plaça de Santa Magdalena
(Palma). Naturalment, l’excursió incloïa dinar de pa amb butxaca amb la
tradicional ampolla de cola mallorquina o pinya. Férem la dinada a l’ombra d’uns
pins del camí del castell. Ell ens féu una detallada i molt erudita explicació
del monument, de la seva història i de la seva arquitectura monumental. Aleshores
ja tenia dificultats per caminar, cosa per la qual féu solament una part del
camí, ajudat sempre per dos excursionistes del grup. El fet tingué lloc el 1950
o 1951, quan jo tenia només 10 o 11 anys.
Bibliografia
GEM, 11, 241
Antonio MULET GOMILA, "Relación de mis donaciones al Monasterio de Nuestra Señora de Lluc", 1964
MUSEU DE LLUC, "Guia de visita"
Elvira GONZÁLEZ GOZALO, "Catàleg de la ceràmica del Museu de Lluc", Consell Insular de Mallorca, Palma 2011
