jueves, 18 de julio de 2013

Joan Casals Thomàs (Es Mercadal, Menorca, 23 de maig de 1921 – Ferreries, Menorca, 7 de setembre de 2006)

Empresari hoteler, polític i promotor cultural. Fill primogènit de Lluís Casals Saurina, comerciant de teixits, i de Jerònima Thomàs Palliser, fa els estudis primaris i secundaris a Menorca. A l’Escola de Guerra de Maó obté (1938) el títol de tinent. Acabada la guerra, és condemnat a pena de presó en atenció a les seves conviccions democràtiques i antifranquistes.

El 1945 munta una botiga de teixits al carrer de Sant Miquel de Palma, que dirigeix durant 15 anys (1945-1960). El 1950 crea la societat promotora de l’Hotel Jaume I, de la que és president del Consell d’Administració i director gerent (1952-1977). Tot seguit aixeca l’Hotel Nixe Palace (Cala Major, Palma), que s’inaugura el 1957.

Joan Casals Thomàs, 2005 ca.

El 1967 es trasllada a Menorca, on crea la societat Protumersa per a la construcció d’un hotel a Cala Galdana, que s’inaugura el 1970 amb el nom d’Hotel Cala Galdana. Crea altres societats i posa en marxa noves promocions i empreses com una rentadoria industrial per a roba d’hotels (1970). D’altra part, adquireix (1973) a Ferreries la possessió s’Hort de Sant Patrici, on munta una granja de producció de carn, llet, formatge, hortalisses i verdures. El curs 1971-1972 fa part de la primera promoció de l’Institut Balear d’Estudis Empresarials (IBEDE).

Com a polític participa en la fundació del partit Esquerra Democràtica, d’inspiració demòcrata-cristiana. El 1962 participa en el Congrés del Moviment Europeu, reunió de partits democràtics espanyols a Munic (anomenada per les autoritats d’aleshores “Contuberni de Munic”), fet pel que és desterrat a Fuerteventura (Illes Canàries) durant 9 mesos. El 1980 s’afilia al Partit Demòcrata Popular (PDP), es presenta a les eleccions legislatives espanyoles en les llistes de la coalició AP-PDP-PL i és elegit diputat (1986). El 1989 renuncia a l’escó en no voler integrar-se en el Partit Popular (PP) quan aquest absorbeix el partits PDP i PL. De seguida reprèn la gestió de l’Hotel Cala Galdana i del Club Sud Menorca.

La seva direcció de l’Hotel Jaume I i de l’Hotel Cala Galdana es varen caracteritzar per la promoció i l’acolliment d’activitats esportives, culturals i recreatives, destinades a mantenir l’animació de la clientela i potenciar l’atractiu dels establiments. Hi organitza concerts de música, tornejos d’escacs, conferències, taules rodones, festivals de la Nova Cançó, festivals d’Unicef, etc.

Casat amb Josefina Senent Sánchez (1944), és pare de dues filles, Teresa i Josefina, i d’un fill, Lluís. És distingit amb la medalla d’or del Mèrit Turístic pel Ministeri de Turisme (2001) i amb el premi Cornelius Atticus pel Govern de les Illes Balears. Jubilat, mor a Ferreries als 85 anys d’edat. Té una entrada a la GEM.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment. El vaig visitar per primera vegada a la seva casa de l’avinguda Jaume III, de Palma, el 1967 per conèixer les seves previsions sobre el creixement turístic de Palma. L’entrevista va fer part de la documentació general que Manel Ribas i Piera desitjava reunir abans d’iniciar les tasques de la Revisió de Pla General d’Ordenació Urbana de Palma. D’aleshores ençà es multiplicaren les ocasions de parlar, intercanviar opinions, comentar esdeveniments i de participar a algunes taules rodones sobre el turisme i l’economia de les illes.

Una de les entrevistes va tenir lloc el 12 de novembre de 1990. Ramon Servalls i jo l’entrevistàrem a la seu de l’Hotel Almudaina, de Palma, perquè ens expliqués la seva visió i interpretació dels darrers vint anys (1970-1990) de turisme a Menorca. La conversa va ser fluïda i extensa i restà recollida en un text que fa part del número 37-38 de la revista Estudis Baleàrics, titulat “30 anys de turisme a les Balears”. No va ser la darrera vegada que parlàrem d’economia, política, autonomia i d’altres temes. Record especialment la visita que em féu a la seu del Banc Industrial de Catalunya a principi de 1977 interessat a reclamar la meva participació política activa. Li vaig agrair molt la invitació i li vaig explicar les raons per les quals no la podia assumir. Les nostres relacions varen ser freqüents i sempre respectuoses i cordials, per bé que es donaren sovint acompanyades per part seva d’alguns tocs àcids que li vaig respectar, per bé que mai no vaig entendre.


Bibliografia

Alfons MÉNDEZ VIDAL, “Joan Casals Thomàs, pioner del turisme de Menorca”, Menorca.info, 25-IX-2011.

Andreu MANRESA, “Joan Casals, empresario, democristiano y antifranquista”, Necrológica; El País, 8-IX-2006.

Miquel ALENYÀ FUSTER i Ramon SERVALLS BATLE, “Vint anys de turisme a Menorca vists per Joan Casals”, Estudis Baleàrics, núm. 37-38, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, pàg. 191-197, Palma, 1991.

GEM, 3, 194

GEM, 7, 167 (Hotel Jaume I).


martes, 16 de julio de 2013

Promoció iota de la Facultat d'Econòmiques (1962-1967)

Universitat de Barcelona
Relació incompleta

Joan M. Martín i Pujol
Muriel Casals i Couturier
Enriqueta Fontquerni i Ribé
Alícia Arrufat Julián
Maria de la Mercè Sala i Schnorkowski
Joan Colom i Naval
Jaume Lanaspa i Gatnau
Carles Alfred Gasòliba i Böhm
Miquel Alenyà i Fuster
Miquel Gay
Joan Clavera i Monjonell
Joan M. Esteban i Marquillas
José Luis Pérez Arnáiz
Francesc Roca i Rosell
Joan Masferrer
José Manuel Solé Mariño
Miquel Rubirola i Torrent
Joan Ignasi Puigdollers i Noblom
Carles Camps Garcia
Lluís Alier i Uriach
Alexandre Checchi i Lang
Josep Maria Carreras i Puigdengolas
Donald Welsch i Vilaseca
Roberto Escuer
Alfons Barceló i Ventayol
Francesc Granell i Trias
Raül Garcia Duran de Lara
Mary Viedma i Martí
Josep M. Viedma i Martí
Carme Massana i Calvete
Manuel Serentill Chaves
Eduard Guardino i González de Zurbano
Enrique Bohórquez López-Dóriga
Joan Tous i Aymar
Guillem Fluxà i Fornés
Honorat Doménech i Ferrer
Pere Moragues i Cáffaro
Miquel Vidal i Fullana
Eulàlia Duran i Ventayol
Josep M. Buxó i Mestres
Montserrat Biosca Torres
Enrique Irazoqui Leví
Francisco Javier Paniagua Íñiguez
Josep M. Marquès
Emili Gasch i Grau
Francesc Artal i Vidal
Vicenç Ligüerre Gil
José Pipo Jaldo
Josep Cortès i Pinya
Pere Morey i Servera
Maria del Carmen García-Valdecasas Salgado
Joan Llop i Carratalà
Francisco García Gabarra
Ricard Pérez Casado
Antònia Bonet Xamena
Albert Broggi i Trias
Àngela Acín
X. Melo


lunes, 15 de julio de 2013

Joan Coli Triay (Palma, 12 d’abril de 1910 - La Bonanova, Palma, 20 de juliol de 1992)

Prevere i mestre d’escola. Acabats els estudis a l’Escola Normal de Palma, imparteix classes a Porreres i, després, a la Fundació Natzaret (El Terreno, Palma) (1931-1943). El 16 de setembre de 1943, amb 33 anys, ingressa al Seminari diocesà de Sant Pere. Mentre cursa els estudis eclesiàstics, hi exerceix funcions de mestre dels alumnes del Seminari menor. El 26 de juny de 1949, als 39 anys, és ordenat de prevere pel bisbe Joan Hervàs Benet i, tot seguit, és nomenat vicari in capite de la parròquia del Port d’Andratx.

Al Port d’Andratx desplega (1949-1960) una intensa activitat pastoral, sobretot entre els joves, els malalts i els ancians. Crea un Centre Social per a joves amb activitats culturals, esportives i lúdiques. Munta una biblioteca amb un servei de préstecs. Enalteix la solemnitat de la festa del Carme, patrona del Port. Promou l’adquisició d’un nou convent per a les germanes Agustines de l’Empar, fomenta els homenatges a la vellesa amb col·laboració amb la Caixa d’Estalvis Sa Nostra, organitza amb el jovent excursions a peu i amb barca i berenars a Cala d’Egos (Cala de gos) gràcies a l’ajut de Bartomeu Planas Rosselló que posa a la seva disposició l’embarcació “El Valent” i s’ofereix ell mateix com a pilot, organitza amb entusiasme la recepció i l’estada al Port de la imatge peregrina de la Mare de Déu de Lourdes i, uns anys després, de la Mare de Déu de Lluc.

Nomenat rector de Calvià, hi fa l’entrada oficial el 21 de gener de 1961. Hi promou la creació d’un centre social, impulsa la publicació del full parroquial Pax Vobis, dota d’activitats culturals, esportives i recreatives el centre social, treu al carrer les festes cívico-religioses amb el propòsit de potenciar-les i exaltar, alhora, el fet religiós com s’esdevé amb la cavalcada dels Reis, la cavalcada de Sant Antoni, la torrada col·lectiva de la nit de Sant Sebastià, la imposició de roquets als nous escolanets el dia de Sant Joan Bosco, la romeria a Portals del diumenge de l’Àngel, etc. Crea una secció de l’Adoració Nocturna i diverses branques de l’Acció Catòlica. Amb motiu de la festa de Sant Joan Baptista, patró de la vila, organitza exposicions de pintura, plantes, ocells, etc. Comana la restauració de l'orgue a l'especialista Grenzing, que anys més tard fa la restauració de l'orgue monumental de Sant Francesc (Palma). Després de 19 anys fecunds de feina pastoral, s’acomiada de Calvià el 19 d’octubre de 1980 amb motiu de la seva jubilació.

La darrera etapa de la vida gira a l’entorn del Santuari de la Bonanova, del que és nomenat capellà resident. Malgrat l’edat, promou la devoció a la Mare de Déu de la Bonanova i rehabilita de dalt a baix l’edifici del santuari. Munta una escolania estable i promou la publicació del llibre “El Santuari de Nostra Senyora de la Bonanova”, que escriu Mn. Jaume Capó Villalonga. En l’acció pastoral disposa de la col·laboració de Mn. Francesc Caimari i de Mn. Antoni Fullana. Mor al Santuari de la Bonanova (Palma) el 20 de juliol de 1992, als 82 anys d’edat i 43 de ministeri.

L’Ajuntament de Calvià li dedica un homenatge públic, presidit per la batllessa Margarita Nájera Aranzábal, el dia 15 d’agost de 1996. Amb motiu d’aquest fet, es publica el llibret “Mn. Joan Coli, rector de Calvià. Vida i obra”, escrit per Mateu Ramon Lidon. L’acte va congregar a la seu de l’Ajuntament un gran nombre de persones de Calvià, del Port d’Andratx i de Palma. Poc després es dedica a la seva memòria un carrer del Municipi.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment. Durant les vacances d’estiu al Port d’Andratx (1949-1954) li serveixo la missa diària de les 8 del matí, col·laboro amb ell en l’organització de diverses anades amb barca amb els al·lots de la parròquia a nedar i berenar a Cala d’Egos i li don suport en l’organització en diversos serveis de dur el combregar o el viàtic als malalts. Més endavant, el vaig visitar unes quantes vegades a casa seva, com el 19 de març de 1959 amb motiu de la festa de Sant Josep. No vaig faltar a l’acte d’homenatge que li dedica de manera senzilla i sentida, molt al seu gust, l’Ajuntament de Calvià l’agost de 1996.



Bibliografía

Mateu RAMON LIDON, “Mn. Joan Coli, rector de Calvià. Vida i obra”, Ajuntament de Calvià, Palma, 1996.

Baltasar MOREY CARBONELL, “Necrològica del Rvd. Sr. Joan Coli i Triay”, “Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca”, pàg. 308-309, Palma, 1992.

Manel SUÀREZ SALVÀ, “Presentació”, Ramon Lidon (1996), pàg. 7 i 8.



domingo, 14 de julio de 2013

Paraules catalanes d'origen àrab. Relació parcial

Adobar
Agutzill
Albarà
Albelló
Albercoc
Albergínia
Alcohol
Alfabaguera
Alfàbia
Algaravia
Àlgebra
Algorfa
Aljub
Al·lot (Noi a les Balears)
Almogàvar
Almoina
Almirall
Alqueria
Amoïnar
Argolla
Arraval
Arrí
Arròs
Atzarola
Atzavara
Avaria
Babuxa
Barnús
Boira
Caduf
Cafè
Candil
Carxofa
Carxofera
Catifa
Caviar
Cenefa
Cofaina
Dinar
Drassana
Duana
Escabetx
Falca
Fanal
Fanfarró
Gafet
Gamussa
Gandul
Garbell
Garrofa
Garrofer
Gerra
Gessamí
Gavarra
Gavella
Gaita
Geneta
Girafa
Jàcera
Llimona
Magatzem
Masmorra
Matalàs
Matraca
Mesquí
Mirall
Místic
Moradux
Mostassa
Quitrà
Rafal
Rambla
Sabata
Safarnaria
Safereig
Safrà
Samarreta
Sargantana
Sarraí
Seca
Sínia
Síndria
Síquia
Soca
Sofà
Sitja
Somera
Siurell
Tafona
Taleca
Tamarell
Tambor
Tarima
Taronja
Tassó
Torsimany
Xaloc
Xapar
Xap
Xabec
Xarop
Xifra
Zero



Font: “Veus d’origen àrab en la llengua de les Balears recollides per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria”, Florència, 1901

Secretaris Generals de les Nacions Unides (ONU)


Gladwyn Jebb (provisional) (Regne Unit) 1945-1946
Trygve Lie (Noruega) 1946-1952
Dag Hammarskjöld (Suècia) 1953-1961
U Thant (Birmania) 1961-1971
Kurt Waldheim (Àustria) 1972-1981
Javier Pérez de Cuéllar (Perú) 1982-1991
Butros Butros-Ghali (Egipte) 1992-1996
Kofi Annan (Ghana) 1997-2006
Ban Ki-moon (Corea del Sud) 2007 - 2016
António Guterres (Portugal) 2017 - actual

Nota: el càrrec té una durada inicial de 5 anys i és renovable una vegada


-------- 

Font: "Els secretaris generals de l'ONU", Francesc Lluís Cardona i Castro

Grup Blanquerna

El Grup és fundat per Climent Garau Arbona juntament amb Paquita Bosch, Josep M. Magrinyà, Pere J. Llabrés Martorell, Josep Amengual Coll, Gabriel Amengual Coll i Joan Vidal Perelló.

Té per objecte crear i sostenir un espai de reflexió, debat, informació i formació sobre els fets històrics que han configurat el poble català, valorar les arrels cristianes que han acompanyat la història del país, investigar i promoure nous valors coherents amb una visió progresista de la societat i defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes.

Organitza activitats diverses de carácter formatiu i lúdic, amb un acte anual central: el seminari de tardor, adreçat a joves  propers als valors de nacionalisme, sobiranisme, independentisme, l’esquerra i l’ecologisme. En els seminaris de tardor i a les diverses trobades hi participen joves del Principat i del País Valencià. D’altra part, el grup de Joves per la Llengua i el moviment estudiantil (Bloc Nacionalista d’Estudiants – BLOC i el Bloc d’Estudiants Independentistes – BEI sorgeixen de les inquietuds i les reflexions promogudes per les activitats i els seminaris del Blanquerna.

Després de 19 anys de feina ininterrompuda, el 2003 Climent Garau manifesta el desig de deixar la presidència del grup. Se li dedica un comiat que de fet constitueix un homenatge de gratitud i de reconeixment.

El 2005, amb una nova junta directiva, el Grup inicia una segona època, dirigida per un equip vinculat als moviments socials i a l’esquerra nacionalista. El 2013, es refunda el grup com a un espai de reflexió, aportació d’idees i promoció del sobiranisme. S’elegeix una nova junta directiva a l‘Assemblea general del 9 de juliol de 2013.

I/ Ponents dels Seminaris de Formació de tardor (I a XIX) i d’altres activitats
(1985-2003)

Historiadors
Isabel Peñarrubia Marquès
Sebastià Serra Busquets
Gabriel Ensenyat
Jordi Gayà

Antropòlegs
Francesc Mira

Filosofs
Josep M. Terricabres
Gabriel Amengual Coll
Jordi Salas
Àngel Castiñeira

Economistes
Ferran Navinés i Badal
Miquel Alenyà Fuster

Teòlegs
Teodor Suau
Josep Amengual
Josep Coll Alemany
Bartomeu Bennàssar Vicens
Joseph M. Setièn
Pere J. Llabrés Martorell

Geògrafs
Bartomeu Barceló Pons
Guillem Verger
Climent Picornell
Onofre Arbona
Pere Salvà

Polítics
Josep Lluís Carod Rovira
Fèlix Pons Irazazábal

Sociòlegs
Salvador Cardús

Psicòlegs
Lluís Garcia Sevilla

Escriptors
Jaume Santandreu Sureda
Gabriel Janer Manila
Joan López Casasnovas
Josep M. Ballarín


II/ Ponents dels Seminaris de Formació XX i XXI

Alec Reid
Uxue Barkos
Mariano Ferrer
Mònica Sabata
Macià Blàzquez
Josep Manel Busqueta
Antoni Marimon
Agustí Colomines
Tomeu Martí
Antoni Strubell
Arcadi Oliveres
Rita Marzoa
Michael Keating
Miquel Sellarés
Miquel Àngel Maria
Quim Arrufat
Margalida Capellà
Jordi Perales
Xavier Vence



Bibliografia

Jaume MATEU MARTÍ “Climent Garau, un fil de memòria”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2008

GRUP BLANQUERNA, Viquipèdia

Fullets de mà promocionals

sábado, 13 de julio de 2013

La llista dels xuetes mallorquins de 1942

Durant els primers anys de la IIGM es fa a Mallorca una llista de xuetes destinats a ser deportats a camps de concentració i extermini nazis. Era un moment particularment delicat: la persecució dels jueus a Europa (Alemanya i països ocupats per les tropes nazis) es troba en un punt culminant i el règim de Franco viu una etapa eufòrica de filonazisme.

Fa la llista i la posa en circulació en els cercles restringits del poder la Falange amb la col·laboració dels consulats d'Alemanya i Itàlia. És decisiva la intervenció del bisbe de Mallorca Josep Miralles Asbert, que la fa ampliar molt considerablement amb el propòsit que fos inviable el su ús. Sembla que la versió final de la llista inclou prop d'un 35% de la població de l'illa d'aleshores.

Cita la llista i les seves successives formulacions Miquel Fortesa Pinya a l'obra Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1965). N'han parlat Josep Mascaró Passarius, Antoni Serra Bauzà i altres. Lleonard Muntaner, historiador expert en el tema dels xuetes, diu que ha vist la referència que hi fa Francesc Aguiló en el seu dietari inèdit, que conserven l'editor Miquel Font i els seus descendents.

Arran de l'evolució de la guerra a Europa a partir de la derrota alemanya a Stalingrad, els filonazis perden poder dins el règim de la Dictadura i la llista (o el conjunt final de llistes) es deixa de costat. Tot amb tot, la inquietud de la població xueta no solament no desapareix, sinó que es manté activa fins més enllà del maig de 1945. Val a dir que des del 1720, data de la darrera sentència capital de la Inquisició contra un xueta (signada per Jordi Trullolls Dameto (1670-1723)), de nom Gabriel Cortès, el col·lectiu havia viscut un període de certa tranquil·litat, que el 1942 es veu trencant abruptament.

Xueta és tota persona que porta un dels 15 cognoms considerats infames per la població i les institucions perquè corresponen a conversos condemnats i executats en els darrers actes de fe per pràctiques criptojueves. Dit d'una altra manera, són xuetes només una part dels descendents dels jueus conversos de Mallorca, ja que són molts els cognoms d'aquest grup que la memòria popular amb el pas del temps deixa d'identificar i d'estigmatitzar.


Bibliografia

Miquel FORTESA PINYA, "Els descendents dels jueus conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat", Gràfiques Miramar, Palma, 1966.

CS, "La desapareguda llista dels xuetes mallorquins", Ara Balears, 13-VII-2013, pàg. 36.