Empresari hoteler, polític i promotor cultural. Fill primogènit de Lluís Casals Saurina,
comerciant de teixits, i de Jerònima Thomàs Palliser, fa els estudis primaris i
secundaris a Menorca. A l’Escola de Guerra de Maó obté (1938) el títol de
tinent. Acabada la guerra, és condemnat a pena de presó en atenció a les seves
conviccions democràtiques i antifranquistes.
El 1945 munta una botiga de teixits al carrer
de Sant Miquel de Palma, que dirigeix durant 15 anys (1945-1960). El 1950 crea
la societat promotora de l’Hotel
Jaume I, de la que és president del Consell
d’Administració i director gerent (1952-1977). Tot seguit aixeca l’Hotel Nixe
Palace (Cala Major, Palma), que s’inaugura el 1957.
 |
| Joan Casals Thomàs, 2005 ca. |
El 1967 es trasllada a Menorca, on crea
Com a polític participa en la fundació del
partit Esquerra Democràtica, d’inspiració demòcrata-cristiana. El 1962
participa en el Congrés del Moviment Europeu, reunió de partits democràtics
espanyols a Munic (anomenada per les autoritats d’aleshores “Contuberni de
Munic”), fet pel que és desterrat a Fuerteventura (Illes Canàries) durant 9
mesos. El 1980 s’afilia al Partit Demòcrata Popular (PDP), es presenta a les
eleccions legislatives espanyoles en les llistes de la coalició AP-PDP -PL
i és elegit diputat (1986). El 1989 renuncia a l’escó en no voler integrar-se
en el Partit Popular (PP) quan aquest absorbeix el partits PDP i PL. De seguida
reprèn la gestió de l’Hotel Cala Galdana i del Club Sud Menorca.
La seva direcció de l’Hotel Jaume I i de l’Hotel
Cala Galdana es varen caracteritzar per la promoció i l’acolliment d’activitats
esportives, culturals i recreatives, destinades a mantenir l’animació de la
clientela i potenciar l’atractiu dels establiments. Hi organitza concerts de
música, tornejos d’escacs, conferències, taules rodones, festivals de la Nova Cançó , festivals
d’Unicef, etc.
Casat amb Josefina Senent Sánchez (1944), és
pare de dues filles, Teresa i Josefina, i d’un fill, Lluís. És distingit amb la
medalla d’or del Mèrit Turístic pel Ministeri de Turisme (2001) i amb el premi
Cornelius Atticus pel Govern de les Illes Balears. Jubilat, mor a Ferreries als
85 anys d’edat. Té una entrada a la GEM.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i
tractar-lo personalment. El vaig visitar per primera vegada a la seva casa de
l’avinguda Jaume III, de Palma, el 1967 per conèixer les seves previsions sobre
el creixement turístic de Palma. L’entrevista va fer part de la documentació general
que Manel Ribas i Piera desitjava reunir abans d’iniciar les tasques de la
Revisió de Pla General
d’Ordenació Urbana de Palma. D’aleshores ençà es multiplicaren les ocasions de
parlar, intercanviar opinions, comentar esdeveniments i de participar a algunes
taules rodones sobre el turisme i l’economia de les illes.
Una de les entrevistes va tenir lloc el 12 de
novembre de 1990. Ramon Servalls i jo l’entrevistàrem a la seu de l’Hotel
Almudaina, de Palma, perquè ens expliqués la seva visió i interpretació dels
darrers vint anys (1970-1990) de turisme a Menorca. La conversa va ser fluïda i
extensa i restà recollida en un text que fa part del número 37-38 de la revista Estudis Baleàrics ,
titulat “30 anys de turisme a les Balears”. No va ser la darrera vegada que parlàrem
d’economia, política, autonomia i d’altres temes. Record especialment la visita
que em féu a la seu del Banc Industrial de Catalunya a principi de 1977
interessat a reclamar la meva participació política activa. Li vaig agrair molt
la invitació i li vaig explicar les raons per les quals no la podia assumir.
Les nostres relacions varen ser freqüents i sempre respectuoses i cordials, per
bé que es donaren sovint acompanyades per part seva d’alguns tocs àcids que li
vaig respectar, per bé que mai no vaig entendre.
Bibliografia
Alfons MÉNDEZ VIDAL, “Joan Casals Thomàs,
pioner del turisme de Menorca”, Menorca.info, 25-IX-2011.
Andreu MANRESA, “Joan Casals, empresario,
democristiano y antifranquista”, Necrológica; El País, 8-IX-2006.
GEM, 3, 194
GEM, 7, 167 (Hotel Jaume I).
