sábado, 26 de octubre de 2013

Bonaventura Rubí Servera (Palma, 11 d’abril de 1936 – 24 d’octubre de 2013)

Empresari, tècnic agrícola i polític. Estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (Palma), on és condeixeble de Joan J. Fuster Abbad, Antoni Yarza, Alexandre Forcades, Joan Bosch, etc., i hi obté qualificacions excel·lents, que el porten a ser distingit amb el títol de príncep del col·legi. Completa la formació estudiant a Madrid la carrera d’Enginyer Tècnic Agrícola.Es titula el 1961 i s’especialitza en mecanització agrària (1980), construccions rurals (1980) i explotacions agropequàries (1981).

Rep en herència del seu pare vàries finques rústiques, entre elles Son Saletes (Sencelles). Hi fa inversions en millores dels conreus agrícoles i ramaders que finança amb la venda de vàries propietats rústiques. El seu esperit emprenedor i innovador el porta a presidir el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de les Balears i (1972-1987), del Consell General d’Enginyers Tècnics Agrícoles (1987-1999) i de l’Institut Nacional d’Enginyers Tècnics Agrícoles d’Espanya (1993-1997). Lidera la fundació (1985) de la Federació Agrícola i Ramadera de les Balears (FARB), embrió de l’actual ASAJA, que presideix (1985-1998). Participa en la fundació de l’Associació d’Agroturismes de les Balears, que presideix (1986-1992).

Al final dels anys 80 crea a Sencelles la Unió Sencellera i es presenta a les eleccions municipals i és regidor (1987-1991). Posteriorment, és president del PP a Sencelles fins al desembre de 2012. És tinent de batlle de Sencelles (1991-2012). És president l’Associació d’Estacions de Servei de les Balears (1983-1986). És funcionari de la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Balears. Presideix l’Associació de Persones Grans de Sencelles des del 1999. D’altra part, és un dels primers dirigents del moviment dels Cursets de Cristiandat, amb els que col·labora en les etapes d’implantació a Mallorca i d’expansió posterior a la Península. És autor del llibre El almendro en Mallorca (1980).

El vaig conèixer durant la meva etapa com a cap de préstecs i crèdits del Banc Atlàntic (Palma).(1969-1971). D’aleshores ençà mantenim una molt bona relació de coneixença, respecte i consideració. Evitem sempre els temes polèmics que l’envolten més enllà de la seva voluntat i a pesar de la seva honestedat. Enamorat del camp, obert, comunicatiu, sincer i idealista, exerceix d’empresari i de promotor d’iniciatives col·lectives i d’associacions empresarials. Malgrat les sotragades de la vida, mai no perd ni l’humor, ni la ironia que el caracteritzen.

Casat amb Maria Serafina Cano, és pare de quatre fills: Elisa, Ventura, Margalida i Helena. Amb motiu del seu traspàs, la seva filla Helena li dedica un article al diari, que es publica als diaris de Palma. Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

Helena RUBÍ, “Una vida de colores”, Última Hora, 26-X-2013, pàg. 24, Palma.

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 231, P. i P. editores, Palma, 1989.

M.R. “Los empresarios destacan el espíritu emprendedor de Rubí”, Última Hora, 26-X-2013, pàg. 24, Palma.

GEM, XV, 14

DD.AA. “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca ed., pàg. 493, Palma, 1999.

lunes, 21 de octubre de 2013

Economistes de les Balears

Relació d'economistes de les Balears. Els uneix el fet d'haver col·laborat en les edicions del "Informe Econòmic i Social de les Illes Balears" i de la "Evolució econòmica de les Balears".

Pere Costa Porto
Víctor Garau Jaulin du Seutre
Alonso Ramallo Massanet
Antoni Fleixas Antón
Àngel Barahona Bibiloni
Bernat Salvà Alloza
Antoni Barceló Veny
Pere Albertí Huguet
Antoni Sastre Albertí
Francesc Sastre Albertí
Ferran Navinés Badal
Jaume Gelabert Vich
Francisca Oliver i Oliver
i ...





Mercè Amer Riera





Esteve Bardolet Jané





Carles Manera Erbina




Artur Saurí del Río


Paulí Buchens Adrover




Antoni Campins





Pere Mascaró Pons


A

José Antonio Roselló Rausell



Joan Mir Obrador




Antoni Montserrat Moll







sábado, 19 de octubre de 2013

Els 10 Mundials d'Espanya

Any        Lloc                   Classificació

1978      Argentina            Primera fase
1982      Espanya              Segona fase
1986      Mèxic                 Quarts de final
1990      Itàlia                    Vuitens de final
1994      EUA                   Quarts de final
1998      França                 Primera fase
2002      Corea i Japó        Quarts de final
2006      Alemanya             Vuitens de final
2010      Àfrica del Sud       Campiona
2014      Brasil

domingo, 13 de octubre de 2013

Bernat Julià Rosselló (Felanitx, 13 de març de 1922 – Palma, 3 d’octubre de 2013)



Prevere, canonge, compositor i professor de música. Fill de Bernat i d’Antònia, és el tercer de sis germans. Després d’iniciar els estudis amb les Germanes de la Caritat (Felanitx), s’incorpora a l’escolania de la parròquia (1930). El 1932 ingressa en el Seminari diocesà de Sant Pere en règim extern i el 1935 ho fa en règim d’internat. El 26 de maig de 1945 rep l’ordenació sacerdotal. És nomenat (1945) vicari in càpite de Son Negre (Felanitx), director de l’escolania i organista de la parròquia de Felanitx. Alhora amplia estudis de piano amb Antoni Torrandell i d’harmonia amb Rafel Vich.




El 1948 guanya per oposició la plaça de beneficiari i mestre de capella de la Seu de Mallorca. També és nomenat professor de cant gregorià i de piano del Seminari, director de l’Schola Cantorum i president de la Comissió diocesana de música sacra. El 1963 obté el títol superior de piano en el Conservatori de València. Amb el suport d’una beca de la Fundació March, es trasllada a Roma per ampliar estudis de composició, cant gregorià i teologia.

El 1966 funda la Capella Mallorquina amb el suport econòmic de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Fa el primer concert el 8 de juny de 1966 a la capella de Santa Anna del Palau de l’Almudaina. N’és el director durant 33 anys. Malgrat les relacions poc amistoses entre Bernat Julià i Josep Coll Bardolet, la Capella Mallorquina protagonitza el Concert del Torrent de Pareis que té lloc cada any el mes de juliol. La presència de Julià al capdavant de la Capella Mallorquina aparta Coll Bardolet d’aquesta manifestació coral entre 1968 i 1998. El 1999 hi torna i d’aleshores ençà hi assisteix cada any fins al 2006.

Bernat Julià Rosselló

D’altra part, organitza les Setmanes Internacionals d’Orgue, que tenen lloc entre 1971 i 1998, gràcies al patrocini continuat de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Deixa la direcció de l’event el 1998, per bé que continua vigent sota la direcció d’altres persones fins que l’entitat d’estalvi decideix prescindir-ne, atesa la proliferació que es dóna en els primers anys 2000 de festivals d’orgue.

Assumeix la tasca encaminada a aconseguir que el centre d’ensenyança musical de Palma esdevingui Conservatori Professional de Música. Aconseguit l’objectiu, el 1977 n’és nomenat director i professor del centre. El 1980 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma, després dita de les Illes Balears. El 1990 es jubila com a director i professor del Conservatori. El 1997 fa els 75 anys i passa a ser canonge emèrit i capellà jubilat.

El 2000 rep la medalla d’or de l’Ajuntament de Palma. El 2012 celebra a la Seu el seu 90è aniversari. Com a compositor és autor de Fantasia balear, Divina Comèdia, El pi de Formentor, Danza de los honderos, Nuredduna, etc. Mor l’octubre de 2013 als 91 anys, després d’un temps amb problemes de salut que el retenen a casa seva, per bé que mai no deixa de composar. El 7 d’octubre de 2013 se celebra a la Seu el funeral, que és presidit pel Bisbe de Mallorca i acompanyat per la Capella Mallorquina. És inhumat a la capella que el Capítol de la Seu té en el cementiri de Palma.

El conec personalment quan ingrés (1955) com a baix a l’Schola Cantorum. Ens retrobem quan soc nomenat (1996) director de l’Obra Social de Sa Nostra i celebrem el 30è aniversari de la fundació de l’agrupació coral el mateix 1996 amb un gran concert a l’Auditori de Palma, la publicació d’un llibre commemoratiu i un sopar d’aniversari a Can Tàpera. El cessament del patrocini de Sa Nostra a la capella Mallorquina constitueix un problema de difícil gestió ja que és fruit d’una situació complexa teixida entre el propi Bernat Julià i el Consell d’Administració de l’entitat, del que fan part aleshores Josep Carles Tous Prades i Gabriel Lladó Vidal. Ens tornem a trobar el 2005 a l’Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, on reprenem les bones relacions mútues, que sempre són respectuoses i afectuoses. Quan per iniciativa del Jaume Mir es planteja (2007) la candidatura d'una coneguda cantautora per a una plaça vacant d’acadèmic numerari, Bernat Julià presenta una oposició tancada, basada en motius que res no tenen a veure ni amb la música ni amb la trajectòria memorable de l’artista. El fet produeix una situació de frustració i ruptura, que dóna pas a alguna dimissió i deixa l’Acadèmia tocada.



Bibliografia

Diego LEÓN FIORAVANTI, “El canonge Bernat Julià”, Catedral de Mallorca, Palma.

Antoni FULLANA MORAGUES, “Capella Mallorquina (Obra Social de de la Caja de Ahorros de Baleares). 10 años de historia (1966-1976)”, Caixa de les Balears, Palma, 1977.

Antoni FULLANA MORAGUES, “Capella Mallorquina. 30 años de historia” (1966-1996), Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Palma, 1996.

GEM, VII, 238

GEM, III, 112.

Josep Frederic Yarza Colomar (Palma, 1937 – 8 d’octubre de 2013)

Metge, polític i col·laborador d’entitats soldàries. Fill d’Antoni Yarza i de San Pedro, estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (Palma). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es diploma en medicina d’empresa a Madrid (1966).

Treballa com a especialista en medicina interna de l’Hospital de Son Dureta (1967-1974). A partir de 1974 és metge d’atenció primària de l’INSALUD. A més, té oberta al públic una consulta privada.

Entre 1986 i 1987 és el president del Sindicat Mèdic Lliure de les Balears. És regidor (1987-1991) i tinent de batlle (1991-1995) de l’Ajuntament de Palma. Entre 1991 i 1992 presideix la Fundació Pilar i Joan Miró (Palma). Treballa amb dedicació i convicció en la defensa de les persones amb discapacitat, la qual cosa el duu a presidir (1997-2008) la Coordinadora de la Federació de Persones amb discapacitat de les Balears, col·lectiu del que fa part una filla seva.

Persona afable, senzilla i disposta sempre a donar una mà als que més ho necessiten, deixa un llegat de solidaritat, simpatia, esperit reivindicatiu i voluntat de servei, difícil d’oblidar. El vaig conèixer de ben jove, quan érem veinats de Can Marquès i Planes, finca ubicada entre els carrers Joaquim Botia, Santiago Rusiñol, Via Roma i Via Portugal (Palma). Quan vaig ser director de l’Obra Social de Sa Nostra i gerent de la Fundació Sa Nostra, tinguérem l’oportunitat de tractar-nos de bell nou, arran del programa d’Ajuts Solidaris de l’entitat, del que ell n'era benficiari en representació de la Coordinadora de persones amb discapacitat.

Als 75 anys, mor a Palma, l’octubre de 2013. És incinerat en la intimitat. La Coordinadora-federació balear de persones amb discapacitat publica a la premsa un comunicat d’homenatge que titula “En record del nostre amic el doctor Pep Yarza”. El 19 d'octubre de 2013 els treballadors de l'Àrea de Sanitat de l'Ajuntament de Palma publiquen en el Diario de Mallorca una lletra d'homenatge que titulen "En memòria de Josep Yarza". Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

COORDINADORA, “En record del nostre amic el doctor Pep Yarza”, Diario de Mallorca

G.V. "Obituario, José Yarza Colomar", Última Hora, pàg. 23, 10-X-2013.

REDACCIÓN, “Fallece a los 75 años el médico y exregidor del PP José Yarza Colomar”, Diario de Mallorca, 10-X-2013, pàg. 14.

Joan PLA, “Las Orlas”, P i P editores, Palma, 1989.

GEM, XVIII, 262.


Esteban Pisón Escobar (Madrid, 1925 – Palma 13 d’octubre de 2003)

Poeta i funcionari públic. Llicenciat en Ciències Polítiques (1947), es doctora en Dret (1950) a la Universitat de Madrid. Per oposició accedeix al Cos Tècnic de l’Administració Civil de l’Estat.

Trasllada la residència a Mallorca als 43 anys, després del maig de 1968, on és inspector de la Delegació del Ministeri de Turisme a les Balears (1968-1973), secretari general de la Delegació del Ministeri d’Indústria a les Balears (1974-1982) i cap dels serveis perifèrics del Ministeri de Cultura a les Balears (1985-1990). Entre 1973 i 1974 és cap provincial de Comerç Interior a Àlaba.

Promotor de lectures i activitats poètiques i animador del premi de poesia “Reina Amalia”, escriu nombroses obres de poesia, com les titulades Poemas a pintores del “Reina Amalia” y a un pintor vecino (1979), Las 6 caras del cubo 100 Picasso (1981), Poemas del Reina Amalia 83 (1983), En el noventenario de Miró (1983), Antología poètica de una hora (1985), 7 poemas para 7 encuentros (1991) i Aleluyas a Miró (1993), llibre que inclou obres dels artistes Nils Burwitz, Jandro, Remigia Caubet, Caty Juan, Eduard Vich i altres. D’altra part, és el promotor de les Lectures-votacions de Poesia Reina Amalia i director de Cuadernos Reina Amalia de poesia.

Entre 1981 i 1984 és col·labordor d’Última Hora (Palma) amb la columna Un vaso de agua. Finalment, és col·laborador de la publicació Buenas Noticias (Palma). Jubilat el 1990, mor a Palma als 78 anys.



Bibliografia

ÚLTIMA HORA, In memoriam ... “Esteban Pisón, poeta”, 13-X-2013, Palma

GEM, XIII, 156-157.

martes, 8 de octubre de 2013

Pintura de la Caixa de les Balears 'Sa Nostra'


Enterrament de Ramon Llull, oli/tela



Antoni Gelabert, Son Bibiloni, oli/tela, 1904 c.

Pere Blanes Viale, oli/tela

Santiago Rusiñol, Fossar de pedres, oli/tela

Antoni Gelabert Massot, Dona asseguda. oli/tela, 1907

cuadro
Antoni Ribas Oliver, Pescadors arribant de la feina, oli/tela, 1874

Eivissa (Josep Tarrés Palau)
Josep Tarrés Palau, Port d'Eivissa, oli/tela, 1933

Antoni Fuster Fortesa, La Seu i sa Llonja des del Mollet, oli/taula, 1895 c.