Poeta, dramaturg i professor. Estudia
el batxillerat a l’Institut
Balear amb la promoció que es titula el 1886. Es llicencia en
filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on cursa estudis d’arxivística
i de dret. És funcionari de l’Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial
de les Balears. Exerceix la docència de llengua llatina a l’Institut General i
Tècnic de Palma entre el 1919 c. i el
1940. Com a poeta participa sovint als Jocs Florals de Barcelona, on obté
l’Englantina d’or (1907 i 1919) i la Viola d’or i d’argent (1920). El 1920 és
proclamat Mestre en Gai Saber. Escriu obres de teatre costumista, que obtenen
gran èxit de públic (Mestre Lau es
taconer, El tío de l’Havana,
etc.). Publica una biografia de Joan
Alcover (1926) i una de Manuela de los Herreros (1912). Col·labora
a La Almudaina amb articles de
crítica d’art i de pintura. El 1962 l’Ajuntament el declara fill il·lustre de
Palma i el 1990 li dedica un carrer. Té una entrada a la GEM.
martes, 27 de mayo de 2014
Antoni Pou Reus (Palma, 1881 – 1934)
Advocat i polític.
Estudia a l’Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1900. Militant
del Partit Lliberat, és regidor (1909-1911) i batle de Palma (1912-1913). Casat
amb Margalida Rosselló Alenyà, filla d’Alexandre Rosselló, és elegit senador.
Acostat a les posicions reformistas moderades, amb motiu de la proclamació de la II República , és
designat governador civil de les Balears (1931). Presideix el Cercle Mallorquí
(1927-1933) i el Club de Regates. Té una entrada a la GEM.
Bibliografía
GEM, 14, 8.
Viquipèdia (Antoni Pou
Reus)
Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)
Historiador i
professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el
1888. Deixeble de Josep Lluís
Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona
(1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.)
i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de
Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat
en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i
biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción
pública en Mallorca (1910), La
bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica
Lulla Real Academia de la
Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de
monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la
càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del
Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics
professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu
de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb
destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.
Bibliografia
J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y
Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980,
v. 12, núm. 12-3, 1933.
GEM, 1, 371
domingo, 25 de mayo de 2014
Lleó Carnicer Rochel (Saviñán, Saragossa, 14 de desembre de 1825 – Palma. 1915)
Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a
Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de
llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família
a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes
de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de
Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora.
També publica col·laboracions a la Revista Balear
i El Museo Balear. Els seus escrits
excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys
i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del
1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix
no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent,
just, exigent i rigorós.
Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).
Escriptor
i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la
Universitat de Barcelona i a la de Madrid.
Fala Real Academia Española
de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts
de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a
diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un
carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.
lunes, 19 de mayo de 2014
Alexandre Onsalo Orfila (Barcelona, 26 de juliol de 1922 – Palma, 20 de març de 2007).
Matemàtic i professor.
Llicenciat en ciències exactes, guanya per oposició una càtedra de matemàtiques d'institut i és destinat a l’Institut Ramon
Llull (1954). Durant tres anys és director del centre (1959-1962). El 1962 es presenta a les oposicions a càtedra de matemàtica
financera d’escola de comerç, que guanya i és destinat a l’Escola de Palma.
Renuncia a la càtedra d’institut, pren possessió de la nova càtedra i és nomenat
professor especial de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull. En fundar-se (1978) la
Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta absorbeix l’antiga Escola de
Comerç i la transforma en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, fet
que converteix les càtedres anteriors en càtedres d’escola universitària,
equivalents a les de professor titular d’Universitat. Quan Nadal Batle guanya
les eleccions a rector de la UIB, el nomena secretari general de la Universitat,
càrrec que ocupa (1982-1987) fins a la jubilació. Gaudeix
del respecte i de l’admiració dels seus companys de docència i dels seus
alumnes, sobretot els de batxillerat, que el consideren un model emblemàtic de professor competent i amb
capacitat d’explicar les matemàtiques de manera entenedora. És ajudant del cos
de meteorologia de les Balears i, a proposta del rector Josep Font Trias, és vocal del Consell Rector de l’Estudi General
Lul·lià de Mallorca. El 1987 rep la medalla d’or de la UIB. El 2007 es distingit
amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Entre els seus
deixebles sobresurten els matemàtics Nadal Batle Nicolau i Pere Cerdà
Martin. Mor a Palma als 85 anys.
Javier González Teixeira (Celanova, Orense, 11 de febrer de 1946 - Palma, Mallorca, 22 de setembre de 2006).
Catedràtic d’institut, inspector d'ensenyament i activista polític. Estudia el batxillerat a
Galícia i es llicencia en llengues romàniques (1968). És professor de llengua i
literatura a l’Institut Zurbarán de Badajoz, d’on passa a l’Institut Gregori
Marañón de Madrid. Després de residir un temps a París, ocupa la càtedra de
llengua i literatura de l’Institut
Ramon Llull de Palma, on és elegit cap del departament.
Afiliat al PSIB-PSOE, compagina les tasques docents amb la militància política,
fet que el porta a ser el responsable de la Unió Socialista de
Palma, des de la qual desplega una intensa tasca d’activitats i de relacions amb persones i entitats. Mentrestant estudia
i es llicencia a la UIB en Ciències de l’Educació (1991). El 1992 és nomenat
inspector d’educació i, poc després, és elegit president de l’Associació
d’Inspectors d’Educació a les Balears (ADIDE). Posteriorment ocupa la presidència
nacional d’aquesta associació. Professor respectat i proper, esdevé un dels inspectors d’ensenyament més reconeguts de les Balears. Mor a Palma als 60 anys d’edat.
Bibliografía
M. MANSO., “Fallece el inspector de Educación
Javier Teixeira”, Blog del Arco Atlántico, Diario
de Mallorca , 23-IX-2006.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)